Que algú em corregeixi si m’equivoco: la fi primordial d’ERC no és altra que la independència de Catalunya.
Si això és així i si el senyor José Montilla es torna a presentar per president de la Generalitat de Catalunya, ERC no te altra sortida que no pactar amb el PSOE (sí, ja ho sé, alguns encara estan obstinats en dir-ne PSC).
El pacte entre aquests dos partits és tan antinatura com ho seria entre ERC i el PP... tot i que també ho seria entre PSOE i PP i ja sabem com les gasten al País Basc.
Perquè afirmo tan categòricament aquest extrem? Ben senzill, les paraules de Montilla a la Festa de la Rosa, afirmant que no donaria suport a cap proposta ‘inviable’, en referència als referèndums d’autodeterminació, deixa clara aquesta reflexió.
Si en Puigcercós és coherent entre les paraules i els fets, simplement no pot fer president a Montilla.
.
Ara bé, el posicionament d’ERC continua sent el d’anar a remolc dels demés, del que en ciclisme en dirien ‘xumar roda’. Des d’Arenys de Munt es va fer una gran passada de pàgina, es va anar molt més enllà del que s’havia fet mai... de la mà de les CUP. ERC hi va donar suport, sí, però quan la feina ja era feta.
ERC, per voluntat i risc propi, no ha estat capaç de donar llum verda a més referèndums ni tant sols en els ajuntaments que hi tenen majoria fins que no ho ha fet un altre abans. Es segueixen centrant en els pressupostos generals de l’Estat, fent veure (o potser fent-ho i tot) que donen ‘guerra’ a ZP, però quina millor guerra –política, s’entén- se li podria donar que, simplement, no estar per la labor de pressupostos estatals, a fi de donar prioritat al referèndums d’autodeterminació? Sí, ja ho sé que més d’un dirà, allò de ‘estem on estem i hem fer el que sigui tangible...’, però quina millor bufetada seria que no voler-ne saber res perquè, clar i català, el que ens interessa és una cosa molt diferent?
Potser alguns pensareu que divago, que s’ha d’anar al que es tingui a la mà i procurar arreplegar el que es pugui, però és que això és el que va fer CiU durant 23 anys. Que tothom tregui les seves pròpies conclusions.
.
Si això és així i si el senyor José Montilla es torna a presentar per president de la Generalitat de Catalunya, ERC no te altra sortida que no pactar amb el PSOE (sí, ja ho sé, alguns encara estan obstinats en dir-ne PSC).
El pacte entre aquests dos partits és tan antinatura com ho seria entre ERC i el PP... tot i que també ho seria entre PSOE i PP i ja sabem com les gasten al País Basc.
Perquè afirmo tan categòricament aquest extrem? Ben senzill, les paraules de Montilla a la Festa de la Rosa, afirmant que no donaria suport a cap proposta ‘inviable’, en referència als referèndums d’autodeterminació, deixa clara aquesta reflexió.
Si en Puigcercós és coherent entre les paraules i els fets, simplement no pot fer president a Montilla.
.
Ara bé, el posicionament d’ERC continua sent el d’anar a remolc dels demés, del que en ciclisme en dirien ‘xumar roda’. Des d’Arenys de Munt es va fer una gran passada de pàgina, es va anar molt més enllà del que s’havia fet mai... de la mà de les CUP. ERC hi va donar suport, sí, però quan la feina ja era feta.
ERC, per voluntat i risc propi, no ha estat capaç de donar llum verda a més referèndums ni tant sols en els ajuntaments que hi tenen majoria fins que no ho ha fet un altre abans. Es segueixen centrant en els pressupostos generals de l’Estat, fent veure (o potser fent-ho i tot) que donen ‘guerra’ a ZP, però quina millor guerra –política, s’entén- se li podria donar que, simplement, no estar per la labor de pressupostos estatals, a fi de donar prioritat al referèndums d’autodeterminació? Sí, ja ho sé que més d’un dirà, allò de ‘estem on estem i hem fer el que sigui tangible...’, però quina millor bufetada seria que no voler-ne saber res perquè, clar i català, el que ens interessa és una cosa molt diferent?
Potser alguns pensareu que divago, que s’ha d’anar al que es tingui a la mà i procurar arreplegar el que es pugui, però és que això és el que va fer CiU durant 23 anys. Que tothom tregui les seves pròpies conclusions.
.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada