Revista digital EL SABALLUT

dimarts, 22 de setembre de 2009

6 de 6 a la Nova Creu Alta


El Sabadell va demostrar aquest diumenge que si fa les coses bé, pot ser un ferm candidat a jugar la promoció d’ascens a Segona Divisió A. D’acord que davant hi havia un fluix València Mestalla que encara està per explotar i que, sincerament, veig més tou que la temporada passada. Possiblement no arribi a explotar.
Tanmateix el Sabadell va fer el que havia de fer: marcar i sobretot, refer-se després de rebre un gol. El primer gol de Pepe Castell amb la samarreta arlequinada va ser una sabatada des d'uns 30 metres, que tot s’ha de dir, va comptar amb la inestimable col·laboració del porter txè. Igualment però els arlequinats van merèixer un marcador més favorable a la mitja part del partit, fent un futbol de primer toc digne de categories més altes. Aquest és un equip que es comença a agradar i segur que donarà més d’una sorpresa, perquè precisament amb aquests equips el més complicat és saber col·locar les peces i que aquesta maquinaria estigui ben engreixada. Diumenge es va començar a veure que aquesta màquina ho està. Juvenal, Castell, Robles i Puigdollers van demostrar un molt bon enteniment entre ells i si la mitja rutlla, la línia més potent d’aquest equip, segur que els demés s’hi aniran apuntant.
La segona meitat, amb l’1-0 al marcador el Sabadell va continuar movent la pilota d’una banda a altra, marejant a un València tocat de mort i Joel, en un contraatac hagués pogut fer el 2-0, tot i que el porter valencià va estar més reeixit en aquesta ocasió. I com se sol dir, qui perdona ho acaba pagant, així fou quan la única ocasió clara dels visitants va acabar en gol. Era l’empat a 1, que duraria escassament 80 segons, l’estona que li va fer falta a Fran per inventar-se una jugada per banda que acabaria xutant al pal, Juvenal, lliure de marca i atent a la jugada (no es pot dir el mateix dels defenses) només va haver d’empènyer la pilota al fons de la xarxa, amb el porter a terra, que no va tenir temps ni d’aixecar-se després del xut de Fran.
A partir d’aquí és quan va començar a caure pluja a dojo i poc més futbol es va poder veure. L’àrbitre es va inventar un temps de descompte exagerat que només va servir per posar nerviosa a la parròquia saballuda (de fet els valencians no van inquietar seriosament la porteria de De Navas) i perquè algun dels qui estaven al damunt del terreny de joc, inclòs el propi col·legiat, podés agafar una bona pulmonia.
.