Revista digital EL SABALLUT

divendres, 11 de setembre de 2009

295 anys després


Després de 295 anys no ens han vençut. Generació rere generació els catalans seguim entestats a perpetuar la nostra cultura, la nostra identitat, el nostre país.
Tot i el decret de nova planta, dictadures militars explícites com la de Primo de Rivera o Franco i democràcies de pa sucat amb oli, com que la que prohibeix la llibertat d’expressió i el dret a decidir al poble de Catalunya sobre si vol ser un estat sobirà o no, però que sí permet manifestacions falangistes, que potser cal recordar que no són demòcrates, alhora que en prohibeix de qualsevol altre tipus amb l’excusa d’evitar aldarulls, tot i això, seguim aquí.
.
Personalment crec que possiblement i degut a tots aquest últims punts, sumats a la vergonya de l’estatut i dels pressupostos, cada vegada hi ha més sentiment nacional i independentista. Són ells qui, cada vegada més, ens estan donant la raó. No podem seguir sent els seus esclaus, no podem continuar pagant peatges per ser qui més beneficis generem, per ser no tant sols el motor, sinó la maquinaria sencera que permet que espanya encara surti als mapes.
Tot això s’ha d’acabar, per la integritat d’aquest país, d’aquesta cultura i les seves arrels i només te un fi, se’n diu independència.
.
Visca Catalunya Lliure!
.

3 comentaris:

Albert ha dit...

company , algun l'història ens donarà la raó, i catalunya trobarà el seu camí, potser nosaltre no ho eurem, però s'han de fer passo i tindre clar quins són els nostres "enemics" i quin és el mur que hem de enderrocar......
Salut , republica i independència....

Martín L. ha dit...

Si et ve de gust, per mi serà tot un honor que et passis pel meu bloc on he penjat, i podràs llegir, el Bando que Rafael Casanova y Antonio Villarroel van penjar per tota Barna el 11 de setembre de fa 295 anys, potser desitjaràs, a l'igual que altres, jo inclosa, que es trii una altra data més vinculant al motiu Català, o, si més no, no portar-li tantes floretes, ni rendir-li tants honors al Casanova, que està documentat que no tant sol va anar corrent a amagar-se a casa, ans que tenia parents col·locats a l'altre bando, pel que li pogués passar...
Pel cert, per la teva salut et recomano no romandis la resta dels teus dies pensant en el desgraciat que ets i oprimit que estàs vivint en la teva terra; li seràs de més profit si lluites per ella amb alegria i sense la convicció que tothom li vol mal. Els pensaments negatius tant sol aporten negativitat, i això és ciència no pas misticisme. A més, que fa molt lleig anar sempre de víctima pel món!.
Salut, República i positivitat en la lluita.

Manel Escribà ha dit...

Benvolguda Martín L.,
abans de res et vull donar les gràcies per preocupar-te per la meva salut.
T'asseguro que lluito de manera positiva pel meu país: intentant que s'entengui que tenim una llengua pròpia, una cultura, uns drets; i no tan sols des d'aquest bloc, tot i que ara això no vindrà al cas.
Altres es dediquen a tombar estatuts, prohibir consultes populars (la base d'allò que en diuen 'democràcia') i concedir manifestacions a la Falange. Malauradament a més, no estic parlant en exclusiva de la rància dreta espanyola.
Parlo del que veig, del que hi ha, no crec que vegi fantasmes, ni que sigui demagog. Recorda qui és qui ataca i qui és qui es defensa.

Sobre Casanovas, efectivament entenc que és més un símbol que cap altra cosa. Segurament seria Moragues qui mereixi tots els homenatges. I pel que fa a la data és, com saps, un altre símbol de que tot i la derrota, seguim aquí.