Revista digital EL SABALLUT

divendres, 31 de juliol de 2009

Ens deixa Sir Bobby Robson


Sir Bobby Robson ha perdut el partit que estava disputant des de feia 17 anys.
.
Malauradament el 'gentleman' per excel·lència no ha pogut vèncer i ens deixa, als seus 76 anys, amb un llegat digne dels més grans.
.
Com a futbolista va jugar al Fulham i al West Bromwich, però com a entrenador va ser quan va triomfar de veritat. Tot i que els culés el recordaran per una temporada en l'equip del Camp Nou on va guanyar Recopa d'Europa, Supercopa d'Espanya i Copa del rei, a Anglaterra serà recordat, sobretot per ser el seleccionador nacional entre els anys 1982 i 1990, arribant a dirigir-la en dos mundials.
.
Sense cap mena de dubtes marxa una de les millors persones que ha vist el món del futbol, un senyor de cap a peus.
.
DEP.
.

Incoherències.


El castell de Montjuïc fou un fortí molt important durant en guerra de succeció i és un dels punts estratègics més importants que van dur a la capitulació de la ciutat de Barcelona, amb la conseqüent pèrdua dels drets de Catalunya davant Castella i amb el Decret de Nova Planta en ple procés d'imposició. Al segle XVIII.

Gairebé 300 anys més tard, semblava que el castell havia de passar a mans de l'ajuntament de Barcelona segons van acordar el batlle d'aquesta ciutat amb el president del govern espanyol.

El traspàs però, arriba amb trampa. Hi ha imposicions, és a dir, que donen el castell però no el donen. Marxen, però no marxen.

Les 'forces de defensa' continuaran presents al castell, segons la Ministra de defensa, Carme (o més aviat Carmen) Chacón, pel treball de pau d'aquests (???). Com es poden dir tantes incoherències en tan poques paraules? I aquest fet no justifica, ni molt menys, com diu ella, aquesta presència a Montjuïc.

Així doncs, en teoria tot i canviar de mans, el castell de Montjuïc continuarà sent l'hàbitat naturals dels canons i els fusells. Això sí: pel treball de pau que fan.

.

dimecres, 29 de juliol de 2009

Barcelona, de ciutat a poble



La Barcelona de Jordi Hereu és capaç de canviar talment com un camaleó.
.
Fa un temps vam veure com expedien llicències sense mirar res més que qui era el sol·licitant, si aquest es deia Woody Allen, es concedien sense més ni més. En la resta dels casos s'hauria de veure.
.
Va rebre moltes queixes en aquest sentit l'executiu del socialista Jordi Hereu, per excés de permissibitat i aquest va donar a entendre que si la capital catalana havia de sortir en una pel·lícula, amb la publicitat que això comportava, no podia ser gratuït.
.
Tenia raó... en part. Sí era cert que un rodatge d'aquestes dimensions inspirat en la ciutat, havia de tenir les màximes facilitats, no ho era menys que els veïns afectats havien d'estar al corrent, com a mínim, dels talls de trànsit. No era lògic ni de rebut tancar carrers sense pràcticament avís previ.
.
Passat un temps d'aquests fets, ara es veu l'altre cara de la moneda amb un problema molt similar. Han obert un expedient sancionador als promotors de U2.
.
Els veïns de les Corts, últimament acostumant a bregar-se amb l'ajuntament que els ha tocat, sobretot pel tema de la requalificació dels terrenys del Mini Estadi, han denunciat l'excés de soroll i d'horari tant dels assajos com del concert del grup irlandès. I l'ajuntament, en aquest cas, els ha fet cas.
.
I jo em pregunto: perquè es passa d'un extrem a un altre amb aquesta facilitat? No és prou important que un grup musical tan conegut enceti una gira mundial a Barcelona, amb dos concerts a la capital catalana (únics en tot l'estat espanyol) com per fer la vista grossa com ja es va fer amb el rodatge de Vicky-Cristina-Barcelona?
O és que simplement li havien de donar algun os per mossegar als veïns de les Corts per poder requalificar el Mini sense més entrebancs?
.
Sigui com sigui, que es vagin oblidant d'obrir noves gires mundials, amb el que això comporta i felicitats als fans que van assistir al concert d'U2 al camp del FC Barcelona... amb aquestes perles de l'ajuntament no seria d'extranyar que haguéssin vist l'últim concert d'aquest grup a la capital catalana.
.

diumenge, 26 de juliol de 2009

Superades les 2.000 visites...


He de reconèixer que m'ha agafat per sorpresa.
.
Per motius diversos últimament no actualitzo aquest bloc tal i com es mereixeria i m'ha sorprès ja la xifra de 2.000 visites en el que portem d'any.
.
Us vull donar les gràcies a totes i a tots aquells qui de tant en tant perdeu una estona de les vostres vides per llegir les meves opinions i alguns, fins i tot, compartir els vostres pensaments amb algun comentari.
.
Moltes gràcies a tothom!
.

dissabte, 25 de juliol de 2009

Ni l'Orfeó se salva


Segons hem pogut llegir als diaris, més de 2 milions d'euros (concretament 2.300.000 €) han estat desviats amb factures 'dubtoses' de l'Orfeó Català.
.
Ja és trist que societats com la que fa al cas es vegin involucrades en fraus d'aquesta magnitud.
.
Tan de bo quedés en un malentès, perquè sinó la imatge d'una entitat tan emblemàtica com és la de l'Orfeó per a Catalunya, que en sí no te culpa de res (en tot cas seria culpa dels qui el gestionen), es veurà embrutada de tal manera que difícilment podria aixecar el cap en el futur.
.

Frase cèlebre



Un optimista veu una oportunitat en tota calamitat, un pessimista veu una calamitat en tota oportunitat.
.

divendres, 24 de juliol de 2009

Homenatge als bombers


Quan un és petit i li pregunten què vol ser quan sigui gran, una de les professions que més es repeteix és la de bomber.
A l'hora de la veritat ni una centena part dels qui ho dèiem vam provar d'entrar al cos. Afortunadament però, sí que hi ha qui te els objectius ben clars en la seva vida i no és tan sols una criaturada més. Seran bombers.
.
Malauradament però aquest any hem de tornar a parlar de focs i encara més: ens hem de lamentar més per la mort de quatre d'aquests valents que arrisquen les seves vides per salvar la vida d'una altra persona o simplement per salvar els nostres boscos.
.
Des del meu bloc els adreço aquest petit homenatge cap a les seves figures, perquè aquests són els herois que menys valorats tenim.
.
Tanmateix m'agradaria que els polítics no en fessin demagògia barata, tot i que segur que n'acaben fent, de com s'ha portat o de com s'hauria d'haver portat tot el tema del foc de l'Horta de Sant Joan. Si la memòria d'aquests quatre herois val alguna cosa per ells, no els haurien de fer servir d'arma política.
.

dimarts, 21 de juliol de 2009

Frase cèlebre


És un petit pas per l'home, però un pas gegant per a la humanitat.
.

L'home de la lluna



És ben sabut que hi ha molta gent que viu a la Lluna, tot i que és en un sentit figurat, evidentment. De fet, només està registrada una visita -amb èxit- a aquest satèl·lit de la Terra. Ahir en va fer exactament 40 anys... o això ens fan creure.
.
Molta gent pensa que no va ser més que pantomima, una mica més de publicitat en la guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica.
.
Val a dir que de qüestió pràctica en tenia ben poca, per no dir nul·la, al igual que en tindria avui dia. Bé, ara encara seria pitjor, perquè les despeses que generaria a la Terra, amb la crisi actual, seria massa per gastar-ho a la Lluna.
.
Possiblement doncs, la pregunta bàsica seria aquesta: quina necessitat hi havia a enviar a persones a passejar per la Lluna? Possiblement per aquell temps no es tenia massa en compte la paraula 'necessitat'.
.
Sigui com sigui, el 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i l'Apolo 11 quedaran en la memòria col·lectiva i a totes les enciclopèdies com el dia de l'arribada del primer home a la Lluna.
.
Una altra pregunta que molts es faran és: Per quan el viatge a Mart?
.

dijous, 16 de juliol de 2009

Frase cèlebre


No cal un govern perfecte, en cal un que sigui pràctic.
.

dimecres, 15 de juliol de 2009

Habemus finançament!



Per fi s'han posat d'acord en el finançament. Ja cansava el tema, sincerament. El problema rau en: és un bon acord? La resposta és clara, concisa i rotunda: NO.
Qui ens vulgui fer creure que és bo ens dirà que hem de continuar essent solidaris, però la veritat pura i dura és que continua l'espoli fiscal.
A més, es passen la llei per on els sembla, ja que allarguen un any més del termini fixat a l'Estatut per pagar el seu deute.
Tot i així em fa força ràbia veure, com ara hi ha espavilats a Convergència que diuen que això no pot ser, que si patatim, que si patatam... quan ells foren els responsables de signar un Estatut (entenguis 'estatutet') que fixava unes pautes a seguir.
És molt fàcil això de dir que no es fa fil per randa el que diu la llei estatutària, que ens prenen el pèl i mil termes per l'estil més, però potser algú els hauria de recordar a tots ells que a hores d'ara encara hi ha per traspassar competències de l'estatut... del 1977! Amb 23 anys al poder els deuria mancar temps per sol·licitar (o reclamar) el que els tocava.
Per altra banda, efectivament seguim pagant els plaers de la cort i no ens imposem en el que seria bàsic: cobrar directament els impostos i després, en tot cas, ja passaríem comptes a Madrid. No, enlloc d'això, els diners marxen directament a la capital del regne i des d'allà, quan a ells els sembli, com els sembli i quant els sembli, ja ens tornaran alguna cosa.
De ben segur que és el millor finançament que ha tingut mai Catalunya des que està sota ocupació espanyola, però això no significa que sigui un bon finançament, ni que sigui just per les ciutadanes i pels ciutadans de Catalunya.
A hores d'ara ja ens deuen un any, perquè recordareu (i sinó us en faig memòria) hauria d'haver estat tot lligat el passat 8 d'agost de 2008. Des d'aquell dia s'han anat marcant dates, ni recordo quantes, fins que finalment l'han encertat. És lògic, quan dius tres-centes seixanta-cinc dates en un any, el més lògic és que acabin encepegant. Bé, sempre i quan no sigui un any de traspàs. Llavors el tema es complicaria.
Al tema: que ens deuen un any però, a sobre, ens demanen un any més de cap per complir amb el seu deute.
Hi ha una frase que va dir precisament l'ex-president Pujol que vindria molt al cas: Qui s'han cregut que som nosaltres??!!
Sí, ho heu encertat, després de pronunciar-ho, gairebé aixecant les armes, va continuar passant per l'adreçador. Els catalans som així.
.

dijous, 9 de juliol de 2009

Frase cèlebre


El primer càstig del culpable és que la seva consciència el jutja i no l’absol mai.

dimecres, 8 de juliol de 2009

Cas Gürtel o passar-se la llei pel darrera


Seguim amb els casos de corrupció política. Tot i que val a dir que malauradament no és novetat, tot i ser noticia.

Francisco Camps ha estat imputat, jutjat i processat en el cas 'Gürtel' per acceptar suborns en especie. Aquestes especies, per concretar una mica més, són en forma de vestits, roba en general. Evidentment de primera qualitat.

El Popular, perquè no ho he apuntat, però Francisco Camps, és el president del que ells anomenen la comunitat valenciana (altres l'anomenem País Valencià), ho és pel Partit Popular.

Aquest personatge ja ha dit que recorrerà la sentència. Que faci, està en el seu dret.

A més, no pensa pas dimitir del seu càrrec, ni qui està per damunt seu en aquell partit polític el pensa fer plegar. No sé pas quin dels dos supòsits és pitjor, però és evident que ha d'haver o com ha mínim hauria d'haver, alguna llei que l'obligués a dimitir. Altres, per temes menys greus ho han fet, tot i que si ho han acabat fent, haurà ha estat perquè tindrien un mínim de vergonya.

I després hi haurà qui es posarà les mans al cap perquè la gent passa cada vegada més de la política i sobretot dels qui la fan: els polítics. Què s'esperen?

I què dir de la justícia? Tot un president de comunitat autònoma declarat culpable per acceptar suborns (no "només" imputat), i continua tan tranquil a la seva cadira. Ja és de vacances la justícia?

dissabte, 4 de juliol de 2009

Frase cèlebre


Només una cosa torna un somni impossible: la por a fracassar.
.

divendres, 3 de juliol de 2009

Finalment hi haurà Torneig InterPenyes



Aquest any ha perillat, i molt, la disputa de la que serà la cinquena edició del Torneig InterPenyes C.E. Sabadell que la penya @rlekinats.com -que jo mateix presideixo- hem organitzat des de la primera edició.
.
Finalment però, els números estan sortint (encara que la crisi s'ha deixat notar molt) i el proper dissabte 11 de juliol, des de les 9 del matí i fins les 9 del vespre, es competirà aquest torneig.
.
Els actuals campions som nosaltres mateixos, tot i que hi ha una 'llei no escrita' que diu que el campió mai arriba als partits finals amb possibilitats reals de reeditar campionat. Esperem trencar la norma.
.