L'enèssim incompliment de ZP

Si és que no aprendrem mai. Ja no sé ni quantes van, però en ZP ens ha tornar a donar gat per llebre. Parlo del finançament, és clar. I qui diu ZP, diu Solbes i companyia. Aquests socialistes tan guais, que són tan simpàtics, tan bona gent i que cauen bé a tothom. Aquests tenen sobre la taula una llei que des del 8 d'agost estan incomplint. En altres paraules ens estan ROBANT al catalans.

.

Primer va ser el famós 'aprovaré el estatuto que aprueve el Parlament...', més tard la retallada, el dia 8 d'agost l'incompliment de la llei, tal com sona, després el Saura que es va creure el que li deia De la Vega i després el propi Montilla, que li van fer dir que tindríem finançament abans d'acabar el 2008. Patètic tot el procés.

.

Ens l'han tornat a fotre, amb el vistiplau dels socialistes de la filial catalana, per suposat, aquells que voten els pressupostos perquè així se'ls hi mana des de Madrid.

.

Val a dir que em fa vergonya (aliena, això sí) veure com la cúpula del meu partit segueix donant corda als socialistes. Em tenen més que mosca, sincerament. No entenc com podem anar de víctimes per una banda i per l'altra, els fem la gara-gara. Tan costa entendre que el PSC és el mateix que el PSOE? O millor dit: els militants del PSC es deuen, abans de res, al PSOE, que no és res més que el seu partit. Aquí no valen mitges tintes, ni tant sols un 'potser'. Es deuen a qui es deuen i punt.

.

Què ens espera al 2009? Alguns ens ho comencem a ensumar...

.

Resum esportiu del 2008

Voldria fer un resum del que ha estat aquest any a nivell esportiu. Possiblement em deixi moltes coses, perquè en un any hi ha molta teca, però procuraré fer memòria, com a mínim del millor.

.

Vull començar, com no, pel meu Centre d'Esports Sabadell. Vam finalitzar la lliga 2007/08 amb els deures fets, que no és res més que salvar la categoria sense massa tràngols. A falta de dues jornades per acabar el campionat ja estava dat i beneït, sense angúnies per descens, però també sense esperances de promoció d'ascens. El que tocava.

.

Pel que fa a l'inici del campionat de lliga 2008/09, el tema pintava però que molt bé o això ens van vendre. Una plantilla justa en nombre de jugadors però molt més tècnica i competitiva que la de la temporada anterior. Aquests quatre primers mesos han estat marcats per les lesions i un seguit de resultats amb gustos agredolços. Les lesions han causat estralls en el plantejament i tot i que es va començar molt bé, sembla que precisament de la Nova Creu Alta sigui d'on costa més treure els punts. A falta d'una jornada per la finalització de la primera volta però, amb els números a la mà, els resultats no són tan desastrosos com poden semblar veient cada partit. La promoció d'ascens només està a dos punts, pel que si es fan les coses com toca i les lesions ens respecten, s'ha de poder aspirar a tot.

.

Si he de destacar un nom a nivell internacional, aquest no pot ser un altre que Usain Bolt (foto), tot i que Michael Phelps no es queda enrere, tot s'ha de dir. Són, al meu entendre, els dos millors esportistes d'aquest any 2008.

.

Em quedo, però, amb el jamaicà. Sempre he estat més de secà i les curses atlètiques, ja siguin curta, mitja o llarga distància, són unes de les meves debilitats. I val a dir que la superioritat d'aquest home és desmesurada. Ara per ara no te rival. De fet, actualment un 'made in Jamaica' és sinònim d'èxit en atletisme mundial. No en va es van imposar en els 100 m. (Bolt), 200 m. (Bolt) i 4 x 100 m. als Jocs Olímpics, tots amb rècords mundial. Per treure's el barret.

.

No voldria deixar d'anomenar al sabadellenc Aschwin Wildeboer, que tot just acaba d'aconseguir un rècord mundial. Poca broma! a aquest noi se l'ha de seguir de prop.

.

Pel que fa a fèmines, voldria destacar per davant de tot l'ascens de categoria del C.E. Sabadell Femení, que entrena el meu amic Gerard Taulé. I que pel porten de temporada, s'està complin l'objectiu de la permanència. De ben segur que l'aconseguiran sense passar massa engúnies.

.

El que ja és un clàssic com al millor de l'any és l'equip femení de waterpolo del Club Natació Sabadell. És difícil dir alguna cosa d'elles que no s'hagi dit ja. Superar aquestes últimes fases de la Copa d'Europa i classificar-se ha estat la cirereta del pastís.

.

I pel que fa a noms propis, possiblement cal destacar a Mireia Belmonte (foto), que tot just acaba de fitxar pel Club Natació Sabadell i ja sota la bandera de l'entitat sabadellenca ha aconseguit un rècord mundial. I només te 17 anys!

.

Felicitats a tots i ànims pel 2009!!!

El Saballut de desembre a la xarxa

Ja està disponible la revista digital El Saballut corresponent al present mes de desembre.

Us recordo que la podreu trobar a la web ex-oficial: http://www.cesabadell.org/. Clicant al botó 'El Saballut' que trobareu a l'esquerra de la pantalla.
Tanmateix us en passo aquest enllaç directe a la secció.

Com sempre, hi ha les seccions Partit a Partit, corresponents a les cròniques dels partits; Rival al detall que, degut a que ja parla de la segona volta, canvia lleugerament el seu contingut; Fora de joc, amb les noticies més importants que s'han donat fora del terreny de joc; la Història, que continua del mes anterior, relatant la temporada 1963-64; l'Entrevista, aquesta vegada amb l'exjugador i actual comentarista esportiu Òscar Garcia; el Futbol base, que repassa la categoria dels Benjamins; La Columna, que de ben segur que no deixarà a ningú indiferent; L'1x1, on donem a conèixer una mica més a Jaume Berlanga, David De Navas i Sergio Dorado; i per últim, però no per això pitjor, l'Humor.

Catalunya 2 - Colòmbia 1... mereixem molt més que això

Ahir la selecció catalana va jugar la patxanga anyal, aquesta vegada davant Colòmbia en un partit que, vistes algunes de les entrades, va tenir poc d'amistós. Però això és futbol i com se sol dir: el que passa al terreny de joc, es queda al terreny de joc.

.

Però no és el partit en sí del que vull escriure. En un petit resum apuntaré que el millor, de llarg, fou en Bojan que sap aprofitar aquests partits per reivindicar-se, si així es vol dir, que el joc de Catalunya, degut a les moltes baixes, no va ser tan fluid com estem acostumats i ens vam dedicar a jugar a la contra, aprofitant precisament la rapidesa per la banda (canviada) del que ja se'l coneix com el noi de Linyola. Els 'cafeteros', per la seva part, van ser més rival del que es podia pensar en un principi, lògicament les baixes catalanes van donar més facilitats, tot i així els seus resultats, tot i una possessió de pilota impròpia, es van saldar amb un sol gol i de rebot.

.

Fet el resum, perquè no sigui dit, vaig a pel que volia anar.

A l'estadi hi va haver un ambient fred, acord amb la temperatura dels dies en els que estem. Només 35.000 persones, una xifra d'allò més ridícula i és que en un dia en el que el F.C. Barcelona d'handbol es juga a pocs metres del Camp Nou un títol oficial i a pocs quilòmetres el Joventut de Badalona disputa un partit de lliga, tot i ser altres esports, va resta afluència al partit de la selecció. A això hi hem de sumar el fred i la pluja que de ben segur van restar assistència. Per contra, el que va fer ampliar assistència fou el rival... evidentment assistència de colombians.

Però el que provoca que la gent cada vegada vagi menys a veure aquest partit és la intranscendència que té. Com ja he apuntat, una patxanga sense importància, tret del sentit polític que se li dóna. Sense el cartell d' 'Una Nació, una Selecció', aquests partits haurien mort fa molt de temps.

.

A partir d'ara sembla que el tema ha de canviar. He de reconèixer que en sóc escèptic, però la Copa de Nacions ja ha començat a caminar, possiblement a partir de l'any vinent ja tinguem aquest torneig que tot i la seva 'oficialitat', no cal que ens enganyem, serà de segona categoria. A més, en sóc escèptic perquè el primer pas és que en donin el seu vistiplau des de la Federació Espanyola, ja són nassos!

.

Més dades pel meu escepticisme: els futbolistes catalans continuaran jugant amb la selecció espanyola, és a dir, a ambdues alhora. Passarà com amb el partit d'ahir? hi haurà qui passarà de jugar per poder estar-se a casa o bé per no lesionar-se, no sigui que es lesioni i se'n vagi el possible traspàs a can pistraus? (Molt més legítima aquesta segona opció, no ho nego) o fins i tot al·legaran un accés de partits en el calendari? Ja ho anirem veient...

.

En resum, no crec que els catalans (ni els bascos, ni els gal·lesos...) ens podem conformar amb aquesta Copa de Nacions, ja que no és aquesta la fita que hem d'assolir, no ens han de fer callar amb un torneig que, sota el meu punt de vista, neix coix i sense esperit. Sota el meu punt de vista haurem de seguir tenint apunt la pancarta 'Una nació, una Selecció'.

.
Esperem que aquesta hagi estat l'última innocentada.

.

Frase cèlebre

La ignorància sempre ha estat estúpida.

Víctor Balaguer. Extret del llibre Don Joan de Serrallonga.

75è. aniversari de la defunció de "l'avi", el President Francesc Macià

Avui es compleixen 75 anys de la mort d'en Francesc Macià i Llussà, qui fora el 122è. President de la Generalitat de Catalunya. El primer des del Decret de Nova Planta, que va abolir la institució al 1714. Val a dir doncs, que fou el primer President electe de la història.

El que fora coronel de l'exercit espanyol i canvià l'uniforme militar per convertir-se en un independentista convençut al veure les injustícies que patia el poble català, va ser conegut popularment a tot Catalunya com "l'avi", ja que va arribar a ser President als 72 anys d'edat. El va succeir al càrrec en Lluís Companys.

Per la meva part no puc afegir gran cosa més del que trobareu en els enllaços que he aplicat. Només dir-vos que de ben segur que per tots els racons de Catalunya trobareu actes que commemoren la data. I pels qui no ho hageu fet, us recomano el llibre L'Avi. Confessions íntimes de Francesc Macià d'Alfred Bosch. No és un llibre estrictament històric, però val la pena.

Bones festes i millor 2009 a tothom!!!

Doncs res més que això.

.

Us desitjo a totes i a tots que tingueu unes molt bones festes i que el proper any 2009, que diuen que serà molt dur, no ho sigui tant i aconseguiu tirar endavant tots els vostres projectes i il·lusions, perquè s'ha de tenir esperança en tot el que hom es proposa i precisament aquestes dates han de servir per inculcar-nos les forces necessàries per aconseguir-ho.

I no us oblideu de fer cagar el tió aquesta nit:

.

Tió, caga turró,

d'avellana i de pinyó,

si no vols cagar,

et donaré un cop de bastó!!!

.

Enllaç on trobareu altres versions de la cançó per fer cagar el tió.

.

(Us heu fixat que els catalans sempre hem estat una mica animalots fins i tot amb les tradicions? fem cagar -amb perdó- el tió a cops de bastó, matem el gall per donar-li a la tia Pepa un tall...) Som com som... i amb molt d'orgull!!!

.

Bones festes i un millor 2009 a tothom!!!

.

El Govern de ZP s'empara al franquisme

Doncs no ho puc dir més clar i català: la federació espanyola de rugby o el que és el mateix, a molta més alta escala, el govern espanyol, el de ZP, s'empara en el règim franquista per evitar l'entrada de la Federació Catalana de Rugby dins la Federació Internacional d'aquest esport. Torna a posar-se de moda aquella frase cèlebre: el que més s'assembla a un espanyol de dretes, és un espanyol d'esquerres. Val a dir que, per més in-ri, la Federació Catalana de Rugby en fou cofundadora de la Internacional quan l'espanyola encara ni existia. Cria corbs i et treuran els ulls.

.

Cada vegada tinc més clar i a les proves em remeto, que el govern socialista pot arribar a ser molt pitjor que el propi del PP. Possiblement hi haurà qui pensarà que ara m'he passat tres pobles, però senyores i senyors, com a mínim amb la dreta espanyola saps de què van, van de cara, que ens voldran fotre sempre que puguin. Com a mínim això ja ho sabem, en certa manera 'juguen net'. Amb l'esquerra espanyola el resultat és el mateix però, a sobre, intenten enganyar-nos, fer-nos veure que són guais i col·legues nostres. Res més lluny de la realitat.

.

Aquesta porta que ens han volgut tancar no és més que un altre pas per a tallar-nos les ales en tots els àmbits. Cal posar l'exemple del finançament?

.

I nosaltres (i quan dic 'nosaltres' em refereixo al meu partit, a E.R.C.), que mentrestant ens fan ballar a tots els catalans al so que des de Madrid volen fer sonar i ens titllen d'insolidaris, encara tenim (o millor dit: tenen) estómac com per donar-li la presidència de la Generalitat a la seva filial a Catalunya, a aquells que voten pressupostos sense pensar-s'ho dues vegades, encara que això deixi per impossible el finançament, no sigui cas que l'amo tregui el fuet. Perquè el més important sembla que és mantenir la seva poltrona. Perquè la cara d'enfadat del Montilla (ell diu que ho està) encara no sé quina és, potser perquè de fet sempre fa la mateixa.

.

Capítol a part mereixen els nacionalistes bascos. Quina solidaritat la seva amb els catalans! Cada dia més germans! ... han tornat a votar a favor dels pressupostos del PSOE, segurament a canvi d'algun altre pessic de pastís. Busquem-nos nous amics, que per tenir els que tenim, val més anar a la nostra.

.

Fa falta una Coordinadora Catalana

Llegint un article de David Morgades (llegiu-lo aquí) al Bloc Gran del Sobiranisme vaig veure que tocava un tema que em volta pel cap de ja fa molt de temps: és necessari una coordinadora de totes les associacions que existeixen en defensa del catalanisme. I no parlo exclusivament d'independentisme. Catalanisme en general: defensa de la llengua, cultura, esports... qualsevol àmbit.

.

Em dóna la sensació que hi ha molta gent amb ganes de fer coses per aquest país i que no es perdin les nostres tradicions, però com diem a Sabadell: cadascú va per ell. I d'aquesta manera no anem bé.

.

Tenim una gran facilitat per crear associacions, federacions o plataformes, però poques vegades tenim en compte si ja hi ha alguna altra agrupació (associació, federació o plataforma) que es dediqui al tema en concret que ens pot interessar col·laborar-hi.

.

Amb permís i sense ganes d'entrar en polèmiques i només per posar un exemples entenedors, ens podem trobar la CAL, Plataforma per la llengua i Òmnium Cultural. Aquestes tres associacions (federacions o plataformes) fan una gran tasca envers la llengua i la cultura del nostre país, aquest és un fet inqüestionable, però tret de quatre matisos, defensen i treballen per quelcom molt similar, per no dir gairebé idèntic.

.

Quedi clar, de nou, que amb aquests noms només he volgut exemplificar que si deixem de banda els matisos, de ben segur podríem tenir un pes específic i una força molt més ben organitzada de la que tenim actualment. Són faves comptades. Si tinc tres associacions i cadascuna d'elles aglutina a (per exemple) cent membres i d'aquestes tres en fem una, podrem tenir tres-cents membres que estaran organitzats cap a un mateix objectiu. La mateixa gent, però més ben coordinada i per tant, amb una millor disciplina organitzativa, així de simple.

.

Possiblement, doncs, el primer pas vindria a ser la creació una coordinadora d'entitats catalanes, si se li pot o vol dir així, per entendre'ns, que es dediqués exclusivament a posar en contacte a totes les entitat que treballen pel mateix fi i que aquestes tinguin la possibilitat de parlar entre elles, coordinar-se i qui sap si finalment crear un grup de treball (o els que facin falta) per un objectiu comú.

.

Consti i quedi clar que he parlar exclusivament d'entitats de la societat civil, tot i que no estaria de més que els partits polítics catalans posessin a la pràctica allò de que tan es venten i en diuen, tot i no existir, la unitat catalana.

.

Tinc clar doncs, que la paraula clau no és altra que: coordinació.

.

No a les 65 hores

Sembla que la lògica s'ha imposat (per una vegada i que no valgui com a precedent).

.

El Parlament Europeu ha rebutjat les 65 hores de treball setmanal.

.

I és que s'ha d'actuar per pura lògica, les coses no són tant difícils, simplement sembla que hi ha qui te ganes de complicar-se la vida. Possiblement qui va fer la proposta és algú que amb prou feines treballa 65 hores al mes. Perquè sinó, no entenc qui ha estat l'il·luminat que pot pensar semblant animalada.

.

Com deia, fem servir la lògica: si treballéssim 65 hores, no tindríem temps lliure i per estar amb la família. Això, en la majoria de casos, vol dir sortir a voltar. En el sentit més ampli de la paraula. Anar a passejar i anar a fer una beguda en un bar, anar un dia d'excursió a un poble i, de nou, gastar diners en el dinar i comprar algun record... en fi i resumint l'exemple: dinamitzar l'economia, que és precisament el que convé en moments de crisi.

.

A més, si sabem que hi ha crisi i que cada dia hi ha més aturats, com caram hem de treballar més hores? No és de simple lògica pensar que hi haurà més aturats?

.

Resumint els comptes, crec que al Parlament Europeu hi ha molta gent que viu massa lluny de casa i en conseqüència, massa lluny de la realitat del poble.

.

Siguem racionals, si us plau.

.

Per si quedava algun dubte...

Doncs s'ha tornar a demostrar que el PSC no és més que la filial del PSOE. Uns venuts a les trones que ocupen, que diuen 'Sí Wana' a la veu del seu amo.

Em faria gràcia, si no fora per la pena que em fa, veure com aquesta gent que ni per casualitat prenen una decisió pròpia, han volgut fer creure que s'estaven pensant si votar a favor o no els pressupostos de l'estat. De veritat es creuen que a algú li ha passat pel cap, ni per un sol instant, creure's que ho podien estar meditant. Va home, va! Com diem a casa: ja fa dies que ens afaitem, senyors!

I no és d'esperar cap altra posicionament d'algú que no va dubtar en decapitar al seu líder quan els va convenir per ser massa catalanista i posar al seu lloc a algú que fou ministre de les espanyes i amb aquella lleugeresa que predomina pels madriles, va declarar que l'Estatut era massa agosarat i no es portaria a terme. Aquesta persona és qui ara ha d'aplicar-lo? Permeteu-me que ho dubti. I això essent generós.

Un paràgraf apart es mereixen els líders del meu partit, E.R.C., perquè tot s'ha de dir. Com caram podem continuar donant-li la presidència de la Generalitat de Catalunya a algú que votarà en contra dels seus propis interessos? Els socialistes han estirat massa la corda i no queda altre remei que trencar amb ells, pel bé del partit, però sobretot i per davant de tot, del país.

Si els Joans (Puigcercós i Ridao) no s'adonen d'això, es trobaran que d'aquí a un temps perdrem (el partit, no ells) molts seient parlamentaris i en conseqüència només podran presumir de mantenir, ells, la seva butaca (personal i intransferible) al Parlament de Catalunya.

Les declaracions d'en Joan Ridao dient que 'el PSC ha deixat passar una gran oportunitat' no és més que amagar el cap sota l'ala i emparar-se en una simple excusa. Allò que quan érem petits dèiem: ha sigut ell!

El PSC, amb en Montilla al capdavant, ha fallat al país per enèsima vegada, això és evident, però si des de E.R.C. els continuem donant suport, no fem més que encobrir-los i molt a contra cor ho he d'expressar així de clar i català. Si ells voten contra Catalunya i nosaltres els seguim emparant la presidència de la Generalitat, en som (o millor dit: en són) responsables per encobriment.

El Saballut de novembre a la xarxa

Ja fa uns dies que es va publicar, però fins ara no havia pensat en fer-ho públic en el meu bloc.

.

Patinada, ho reconec.

.

A principis de desembre vam publicar la revista digital El Saballut, del mes de novembre. La publiquem sempre en el mes posterior ja que les dades corresponen al període anterior.

.

En aquest número hi trobareu els apartats clàssics de la publicació, el Partit a Partit, és a dir, les cròniques dels partits jugats pel C.E. Sabadell durant el mes de novembre. El Rival al Detall, on descobrim els rivals que ens tocarà jugar al mes següent. Fora de Joc, amb les noticies extra-esportives, en aquest cas ens fem ressò de la mort del nostre company de revista, però sobretot amic, Joan Barberan. Història, amb un 'macro-reportatge' que consta de quatre episodis, amb el doble ascens de categoria de les temporades 1963/64 i 1964/65, el famós 'De Tercera a Primera'. L'Entrevista, que aquesta ens ha fet especial il·lusió, al que és amb en 'Honved' Orriols, tota una institució al club. Futbol Base, amb els més menuts del club: Patufets i Pre-Benjamins. La Columna, en aquesta ocasió de la mà d'en Sergi Garcés, cap d'esports de Ràdio Sabadell. L'1x1, amb un petit formulari que ens contesten tres jugadors i un membre del cos tècnic i per últim, però no per això pitjor, l'Humor, a càrrec de l'incombustible 'Rebote'.

.

En resum, el que creiem que és un bon compendi necessari per a qualsevol arlequinat i saballut.

.

Aquí hi teniu un enllaç directe.

.

Bush i les armes iraquianes

No em podia quedar al marge de la noticia de la setmana, per no dir del mes o fins i tot de l'any. No és altra que les imatges d'un periodista iraquià llançant les sabates a l'encara president dels EE.UU., George W. Bush.

.

Val la pena fer-hi escarni:

.

Segurament només arribarà a ser la noticia de la setmana perquè cap de les dues sabates va arribar a impactar en el cowboy, tot i que val a dir que la primera va estar molt a prop. Afortunadament pel Bush, només tenim dos peus.

.

Així doncs, per fi han sortit les armes de destrucció iraquianes! No són de destrucció massiva, tot s'ha de dir, però Deu ni do el mal que poden fer si et toquen!

.

Malauradament no he aconseguit saber el nom de l'agosarat periodista, per més que l'he buscat, si algú el troba, si us plau feu-m'ho saber, estic pendent d'això per crear el club de fans. D'ell només en sé, per pròpies paraules del president nord-americà, que calça un 43.

.

Si us fixeu en la foto, el que hi trobo més curiós és la parsimònia del contertulià iraquià, el del faristol de la dreta a la foto. Potser és que el llançament de sabata és un esport generalitzat a l'Iraq i en Bush no hi sap jugar? Segur que en breu trobarem competicions de llançament de sabata.

.

Per cert, si cliqueu al títol d'aquest article, anireu a espetegar a un dels nombrosos vídeus penjats a YouTube on veureu com les gasten els periodistes iraquians que, per cert i bromes a part, s'hauria de seguir el cas, per saber quan el deixaran en llibertat, si és que ho arriben a fer mai.

.

Visca la república i mori el Borbó! (i mori el mal govern)

Ja fa un temps, per les últimes eleccions municipals, em van presentar a en Joan Tardà. Em va semblar un home decidit i impetuós i el temps m'està donant la raó. Alhora, també ha demostrat ser poc calculador.

Des de les espanyes se li han llançat al coll pel seu 'Visca la república i mori el Borbó!' que va deixar anar aquest passat 6 de desembre en un acte de les JERC. Se n'ha parlat abastament i voldria donar-hi el meu punt de vista.

És evident que es va deixar anar, per veure's entre la seva (i meva) gent, el va envair la rauxa i no va pensar en cap moment sobre les conseqüències que podrien tenir les seves paraules.

És de lògica pensar que la frase 'mori el Borbó' no té més importància que se li vulgui donar, atès que si hom creu que es refereix a en Joan Carles de Borbó, (i aclareixo) actual rei d'espanya, te com tothom, una vida limitada i un dia o altre li arribarà l'hora. Repeteixo: com tothom. El tema, perquè estic fugint d'estudi, és que quan mori, hi haurà una altra persona que reemplaçarà el seu càrrec. Així doncs, no es tracta de que mori o deixi de morir una persona, sinó d'abolir el títol en qüestió.

L'excusa del bo d'en Joan Tardà ha estat que aquest era 'un crit de guerra' en la guerra (valgui la redundància) de successió i hi estic d'acord, però tanmateix, val a dir que el subconscient no el va trair. Cal recordar que un altre 'crit de guerra', aquest durant el 'Corpus de sang' (1640), era 'mori el mal govern'. I no miro a ningú.

La resposta des de les espanyes, com sempre, completament fora de lloc, algunes demanant a un tribunal que miri si aquestes paraules poden ser delicte. Així m'agrada, que donin feina (en aquest cas als jutges) que hi ha crisi. Si per altra banda hi ha qui creu que hi ha temes més seriosos dels que tractar i desencallar, com ara bé un estatut pendent, o millor dit: incomplert, des de fa quatre mesos (i el que queda) -tot i que ja sé que aquest tema no els importa el més mínim als qui perden el temps volent portar als tribunals a en Tardà- i per altra banda, se'ls hauria de recordar que hi ha una crisi de tres parells de nassos i farien bé en centrar-se en aquests afers enlloc de fer perdre el temps també als jutges, que ja hi ha prou lladres a l'estat espanyol -alguns surten en entrevistes per la tele i tot-, si es dediquessin a això potser, i només potser, servirien per alguna cosa els seus pomposos càrrecs electes.

TV3: la de qui? Perquè són com jo? (segur que no)

No sé què ho fa, però cada dia TV3 és menys catalana. Cada dia que passa és menys 'la meva', cada dia és menys 'com jo'.

Quedem que el meu partit, E.R.C., que som independentistes i catalanistes fins el moll de l'os, estem al govern i que, per tant, tallem el bacallà. No som els únics ni els majoritaris, evidentment, però val a dir que el mitjà públic català més emblemàtic que tenim és cada dia menys català.

No ho dic per dir, són fets (i no paraules, que hi afegiria un que em sé jo).

.

Anem al tema: és dissabte pel matí i el meu fill es desperta a la mateixa hora que els dies laborables o poc més tard. Això significa que a les set o, amb sort, a un quart de vuit, ja la ballem.

Preparem el seu esmorzar i el solet de casa esmorza. L'acompanyo amb un got buit. A aquestes hores encara no m'entra res. La meva dona, mare de la criatura, li toca treballar els dissabtes i per tant, va a la idea.

.

'Acabem' d'esmorzar i és un bon moment per estar tranquils i situar-nos una mica, mirant els dibuixos de la tele. Evidentment a casa posem TV3, no discutiré si els dibuixos i les sèries són millors a un canal o a un altre, però com que són en català, guanyen la partida.

Es fan les vuit i comença el Club Super3. Abans de fer cap sèrie, comencen els anuncis: cotxes de ràdiocontrol que semblen de tot excepte cotxes, nines que fan pipí, videojocs, kits de maquillatge (els estereotips de 'nena' i 'nen' segueixen sense canviar, però això és un altre tema) i un llarg etcètera... majoritàriament en castellà. Agafa-t'hi les calces! Els dibuixos i les sèries, evidentment, són en català, però els anuncis són en castellà. Qui no s'ho cregui, que miri el Club Super3 qualsevol dissabte o diumenge. Quin n'és el motiu? no és una pregunta retòrica, jo no en tinc ni idea. Una cosa que tot i que no comparteixo, podria arribar a entendre, és que el producte en si mateix, si te un nom castellà, se li digui d'aquella manera, però d'aquí a no traduir al nostre idioma tot un anunci, hi va un tros.

.

Ja hem començat malament el cap de setmana. Estic emprenyat i només són les vuit i deu minuts del matí.

.

Cap a la dutxa, esmorzar (ara ja sí), vestir i anar a comprar o fer el que convingui. Passa l'estona i dinem. Fem una mica de sobretaula, perquè ara sí que la meva senyora ja ha plegat fins dilluns. Posem TV3 i fan les noticies. Les desgràcies de cada dia inclouen una explosió de gas que afortunadament no ha causat ferits ni morts, tot i que alguns danys materials. I això ha passat a Cantalapiedra... on diu que cau això? A una província d'Extremadura?! És a dir, no ha passat res, per tant: a mi què m'importa si el resum és que no ha passat res a Cantalapiedra!

.

Arriben els esports. És més una distracció que una altra cosa, perquè també és el mateix cada dia: Barça, Barça, Barça, Barça i una mica de Barça. Ah, mira per on, avui també diuen alguna cosa de l'Espanyol. Ni de conya es parla mig minut del Girona i el Nàstic. Ni mig minut entre tots dos, evidentment. Ja fa temps que vaig perdre l'esperança de que parlin dels equips catalans de 2a. B -com el meu Sabadell- a aquestes hores. Abans però, ens han posat al dia del Reial Madrid... a veure si ens entenem: a mi què m'importa el Reial Madrit???!!! se suposa que estic veient TV3! quan vulgui saber alguna cosa del Madrit (o sigui: mai), ja posaré Antena3 i no TV3!

.

De nou, vull trobar explicacions: potser ens volen vendre la moto dient-nos que és el rival del Barça (com no tornem al mateix) i bla, bla, bla... encara que vagin quarts o cinquèns a nou punts del líder... el Barça. Es veu que el Vilareial, València o Sevilla no compten per a res, tot i que no fa massa (abans de tancar els repetidors), els seguidors del Vilareial i del València es podien informar dels seus equips també a través de TV3. Això no els era important, el Madrit sí.

.

En resum: TV3 cada dia és menys la meva i cada dia són menys com jo.

.

La Constitució o la mare dels ous

Avui fa exactament 30 anys que es va aprovar la Constitució espanyola. La Llei de les Lleis, la que preval per damunt de totes les coses... aquella que ens està tocant la pera amb l'actual estatut, trenta anys després d'haver-se signat.

.

Ha de ser una llei enrevessada de nassos, si tenim en compte que fins i tot "fa falta" un tribunal constitucional en el que arriben temes com l'anomenat. L'Estatut català es troba estancat perquè en ZP no va complir la seva paraula davant el Parlament de Catalunya (ara ja sabem que aquest home compleix les seves promeses amb els dits creuats), tampoc ho va fer la VicePresidenta De la Vega, que li va prendre el pèl a en Joan Saura, que tot treien pit, volent fer-se l'heroi, va quedar com un pelacanyes (amb perdó).

.

Mentrestant, estatuts com el d'Andalusia, copiat i traduït quasi paraula per paraula, no ha estat enviat (o millor dit: denunciat) a aquest tribunal constitucional... evidentment pel PP.

Curiós si més no.

.

Per altra banda em pregunto quan tornarem a votar per posar 'al dia' aquesta constitució, perquè al pas que anem, no hi haurà viu ningú dels qui la van votar.

Per cert, un incís: E.R.C. va ser l'únic partit polític que hi va votar en contra.

Com deia, els ciutadans d'aquest estat, més joves de 50 anys, no la van votar. No estaria de més fer aquest acte de democràcia. No sóc un ingenu, ja sé que es votaria a favor de tal i com està en una immensa majoria de l'estat (perquè aquesta majoria en realitat no li interessaria el tema), però m'agradaria veure com intenten obrir la capsa dels trons amb temes com el de la successió de la corona (cal recordar que l'article 57 diu que els homes van sempre per davant en la línia de successió), sense que es pugui tocar temes més banals per alguns, com la unitat d'espanya... tenint en compte el dret a la lliure determinació d'un poble que propugna la Carta de les Nacions Unides (O.N.U.). Trobareu notes en referència al tema en els articles 1, 18 i 55 .

Xavier-Albert Canal rep el premi President Companys 2008

En Xavier-Albert Canal, president de la Federació Catalana de Rugby ha estat guardonat amb el Premi President Companys 2008 per la seva tenacitat envers el reconeixement de les seleccions esportives catalanes.

.

Aquest premi el concedeix la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes de la que, val a dir, tinc l'honor de ser-ne soci.

.

L'acte, presentat per Antoni Bassas i Laura Duran, va tenir lloc ahir vespre al Palau de Pedralbes de Barcelona i va comptar amb la presència d'Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, Anna Pruna, secretària general de l'esport de la Generalitat de Catalunya i Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions Catalanes.

.

A banda, la Plataforma ha lliurat també la seva insígnia d'or a les següents persones i institucions, igualment destacades en la seva lluita per l'oficialitat de les Seleccions: Kilian Jornet (bicampió del món de curses de muntanya), Pere Gratacós (Seleccionador absolut de futbol), Ivan Tibau (ex capità de la Selecció Catalana d'hoquei patins), Mohammed el-Idrissi (ex campió del món de full contact), Ot Pi (ex campió del món de biketrial), diari El 9 Esportiu, Víctor Montserrat (campió d'Europa de raquetbol 2007 i gerent de la Federació Catalana d'Esquaix i Raquetbol), Llibert López (vicep. Associació Catalana Rugby Lliga i vicep. Catalans Dragons de Perpinyà), Francesc Ferrer (pdent. de l'Associació Fistball Catalunya), Sebastià Sendrós (pdent. Federació Catalana de Ball Esportiu), Pere Moliner (pdent. Lliga Futbol Australià de Catalunya) i Enric Torrent (pdent. Federació Catalana de Físic-culturisme).

.

També en aquesta edició han rebut un homenatge les 15 federacions que han representat Catalunya en competició internacional oficial. Concretament, els esportistes i cos tècnic de les següents federacions i associacions esportives han rebut una insígnia de plata i un diploma en senyal d'agraïment: futbol sala femení i masculí, curses de muntanya, korfbal, twirling, icestock, físic-culturisme, bowling, pitch & putt, hoquei patins, patinatge artístic, patinatge de velocitat, futbol australià, raquetbol, raquetes de neu, ball esportiu, fistball i kickboxing i muay-thai.

.

Com ens fan beure a galet...

Si hi ha una cosa que cada vegada queda més clara, per palesa, és que el món del futbol està completament corromput.

.

Podría dir (de fet ho dic al títol) que ens fan beure a galet, però la realitat és que nosaltres mateixos, els aficionats a aquest esport, ens deixem prendre el pèl... i la veritat és que me'n sé d'un -que veig cada dia al mirall- que cada dia està menys per aquestes alegries. En quan a pèl em refereixo, evidentment.

.

Si primer va sorgir la polèmica sobre l'ascens del Màlaga, perquè el Tenerife es va deixar guanyar i així la Real Societat es va quedar una temporada més a la Segona Divisió espanyola, ara ja tenim també el segon capítol d'aquest serial: s'acusa del mateix al Llevant, en aquest cas per deixar-se guanyar per l'Atlètic de Bilbao i així salvar dels descens als bascos. En aquest cas el damnificat de la temporada 2006/07 seria el Celta.

.

Com sabreu els que seguiu aquest bloc, m'agraden força les dites i en aquest cas s'hi pot aplicar aquella de "quan el riu sona, aigua porta".

.

Perquè això és quasi tant vell com el propi esport. No cal ser un gran detectiu per veure de lluny que el 12-1 del famós partit espanya-Malta feia pudor a socarrim: a la mitja part anaven 3-1 i en 45 minuts van fer 9 gols... només ens faltava la mofa del propi porter de la selecció maltesa fent anuncis de cervesa, presentant-lo com a un amic.

I com aquest, podríem fer-ne una inacabable llista. Una altra cosa és que hom vulgui, o no, creure's el que li estan mostrant.

.

Com diu una gran cançó de Queen: the show must go on!

... i l'atur segueix pujant

24.837 parats més en el mes de novembre. Es diu ràpid, oi?

Doncs aquestes són les dades oficials que publica la Generalitat de Catalunya.

.

Cada dia que passa em fa més ràbia veure com tots plegats (ZP, Montilla i cia.) estan pendents de donar diners als bancs i caixes, mitjançar (que vol dir bonificar i més concretament també, donar diners per la patilla) perquè la Nissan o la Seat no tanquin o regulin plantilla.

Bé, això últim, al regulació de llocs de treball, no me'n fa de ràbia, més aviat em fa pena.

.

Aquests 24.837 llocs de treball provenen en la seva majoria de petites i mitjanes empreses, que paguen els seus impostos cada tres mesos (la majoria un 20% dels seus beneficis), seguretat social (un 40% sobre la base de cotització dels treballadors, que per fer-nos una idea potser més entenedora, és -aprox.- un 50% del sou net), per no parlar dels impostos com l'I.V.A., les escombraries i moltes vegades també l'impost de circulació dels vehicles comercials.

.

A on van a parar aquests impostos? Doncs segons sembla, actualment serveixen -en bona part- per donar-los als bancs i a les caixes, que reben les seves subvencions i fons perduts.

.

Què han de fer aquestes petites i mitjanes empreses que han pagat els impostos? En molt bona part, per poder mantenir-los oberts o, en el millor dels casos, fer ampliació de dit negoci, han d'anar als bancs i caixes a demanar crèdits per poder-ho fer. És a dir: han de pagar interessos a l'entitat de crèdit, havent pagat uns impostos que han servit per revifar les entitats de crèdit...

.

Això és el món al revés? els grans vividors continuen vivint (valgui la redundància) dels treballadors i del petit empresari, simplement perquè tenen als polítics agafats d'allà sota perquè a fi de comptes també han d'anar a parar als bancs i a les caixes a demanar crèdits pels diners que necessiten per fer les campanyes electorals. En resum, estem pagant impostos per poder demanar crèdits. Quina gràcia, oi?!

.

Hi ha qui te la cara molt dura.

Dia de la SIDA

S.I.D.A.: Síndrome de la ImmunoDeficiència Adquirida.

.

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana: Malaltia infecciosa, causada per un o més virus, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavoreix la instauració d'altres infeccions i de malalties de pronòstic clínic greu. L'agent causant és el virus anomenat VIH (Virus d'Immunodeficiència Humana).

.

Avui és 1 de desembre i, de nou, es commemora un altre dia fatal.

.

Les xifres de morts i infectats són, encara ara, esfereïdores. Sembla mentida que amb tota la informació que hi ha al respecte, encara hi hagi tan poca sensibilitat cap a un mateix amb una malaltia que ha provocat prop de deu milions de morts en tot el planeta. De fet, la xifra que no és possible confirmar-la degut a que molts estats encara ara no volen donar informació al respecte. Ni a nivell mundial, que tindria una importància molt relativa, sinó el que és pitjor, a la pròpia població que ni sap els riscos que corre o la infecció que ja ha contret. tot degut a l'estigma del 'què diran'.

.

La Generalitat de Catalunya va publicar, en uns power points que he trobat força interessants, les dades epidemiològiques que van de nivell mundial fins a les dades al nostre país, Catalunya, i fins i tot de la capital, Barcelona.

.

La part positiva de tot aquest tema és que avui dia, ja existeixen combinats de fàrmacs (els famosos còctels) que redueixen la mortaldat de dita malaltia fins a convertir-la en 'només' una malaltia crònica. És a dir: de per vida.

.

Caldrà esperar perquè es trobi una medecina per aquest mal. Segur que sortirà, tot i que sempre arribarà tard. Ara ja ho és.

.

Malauradament també, seguirà morint molta gent arreu del món quan ja existeixi aquest fàrmac que eradiqui el VIH, perquè una cosa és viure als Estats Units o a Europa i una altra, molt diferent, és viure a l'Àfrica, Sud Amèrica o molts punts d'Àsia.

.