Revista digital EL SABALLUT

dimarts, 31 de març de 2009

El Sabadell amb un peu a la promoció d'ascens


Ja sé que últimament quasi només parlo del C.E. Sabadell, però és que m'agradaria que el meu bloc tingués una mica més d'alegria i no tant de desencís i la veritat és que ara mateix, una de les poques coses que m'animen és aquest equip de futbol. O millor dit: aquesta màquina de fer futbol.
.
Aquest diumenge nova victòria, i van sis de consecutives, davant del qui era el quart classificat (el Sabadell era tercer, passés el que passés), la U.E. Sant Andreu, que arribava amb l'etiqueta d'equip menys golejat, es van emportar de record de la capital del Vallès un 3-0 sense cap mena de pal·liatius.
Tots tres gols van arribar en una primera meitat per emmarcar, on es va fer tot el que s'havia de fer. La segona, tret de l'expulsió d'Agustín, amb targeta vermella directe, potser (i només 'potser') un pèl rigorosa, va ser l'únic que va trastocar una mica els plans de Ramon Moya. Com dic, aquesta segona meitat només va servir per deixar passar els minuts i poca cosa més. Tot i que els andreuencs van tenir una oportunitat per maquillar el marcador, els arlequinats també van tenir més i millors ocasions per ampliar-lo encara més. Al final però 3-0, assegurant la tercera plaça, ja que el quart classificat passa a ser el Barcelona Atlètic, que està a 7 punts (dissabte va empatat a 1 gol a Gavà) i el cinquè i sisè classificats són la U.E. Lleida i la U.E. Sant Andreu, respectivament. Estan empatats a punts, a 8, més golaverage dels sabadellencs (és a dir, a efectes pràctics, a 9). Queden sis jornades i per tant, 18 punts. És cert que pot passar de tot, però la distància comença a ser prou important com per estar tranquil.
.
A més, la jornada es va arrodonir amb la derrota a Terrassa (gràcies veïns!) de l'Alcoià, segon, que queda a només 5 punts i havent de passar per la Nova Creu Alta. El Vilareal, el líder, també va perdre, tot i que aquest ja no compten, juguen una altra lliga.
Així doncs, aquest final de lliga promet emoció... per intentar arribar a prendre aquesta segona plaça als valencians. Per moral: la nostra!
Possiblement sigui l'eufòria, però ara per ara, tot i el calendari que ens queda, que fa feredat de mirar, veig possible aquest sots-campionat. El 10 de maig sortirem de dubtes.
.

dimecres, 25 de març de 2009

Sort que tenim un govern dialogan...



Últimament visc perplex per la realitat que estem vivint en referència a l'educació en aquest país.
.
Si ja fa temps em queixava de l'excés de barracons a Catalunya, mentre que en altre indrets de l'estat tenen ordinadors o llibres de texts gratuïts, ara no fa massa dies ens surt el conseller Maragall (àlies 'el tete') i es treu de la xistera una modificació, entre la que hi ha uns canvis en el calendari escolar, tot i no haver-ho consensuat ni amb mestres ni amb les a.m.p.a..
.
Ara, ens trobem amb el Pla Bolonya. Reconec saber-ne molt poc, per no dir res. Personalment no m'afecta i com que el dia només te 24 hores, un ha de descartar certs temes.
.
Ara bé, el que no se m'escapa són les protestes per aquest famós Pla Bolonya que, repeteixo, desconec en un 99% i no l'entraré a valorar, però si hi ha estudiants que es manifesten en contra serà que no agrada massa. Això no vol dir que no sigui bo, sinó que simplement no és al gust de tothom. Tot i que no he trobat mai res en aquest món que sí que ho sigui.
.
Al que anava sobre les protestes: hem vist els Mossos d'Esquadra carregant de manera indiscriminada i molt violenta envers manifestants i també és cert que n'hi ha hagut que han aguantat estoicament llançament de pintura, ous, tomàquets...
.
Com sol passar, hi ha gent per tot, també al cos del Mossos d'Esquadra, perquè no deixen de ser persones, ara bé, el que no deixa de ser curiós és que els qui van aguantar tot i més, estaven a la plaça Sant Jaume de Barcelona, a les portes de la Generalitat, en altres paraules: tenien al super-conseller Saura al darrera, mirant per alguna esquetxa, en canvi els que van sortir de passeig són els que es van dedicar a a repartir més llenya.
Estem parlant d'incontrolats? en aquest cas no parlo exclusivament dels Mossos, evidentment, però sí que hi ha qui hauria de posar cert seny, aquell seny que vam canviar no fa massa anys, quan ens van domesticar i ens van prendre la rauxa.
.
Per últim i ho he d'apuntar, estic però que molt enfastiguejat dels piquets informatius. Tothom sap que fan de tot excepte informar. Sincerament, estan a poca menys alçada que gàngsters, ho hem vist moltes vegades a manifestacions i vagues, algunes de transports arriben a saquejar (sí, sí: saquejar) els camions, llançant al mig de la carretera la mercaderia que portava algun transportista que, possiblement, depenia del que li paguessin a l'arribar a la destinació per poder pagar la lletra del pis.
En resum, tenim un món en el que tothom vol fer-se passar per dialogan, però a la que no s'imposen les seves idees ja van tortes.
.

dimarts, 24 de març de 2009

Jornada rodona pel C.E. Sabadell

Amb una Nova Creu Alta així és poc menys que impossible pensar en coses grans...
.
La trentena jornada de lliga a la Segona Divisió B, grup III, la podem qualificar de rodona pels interessos del Centre d'Esports Sabadell.
.
Victòria, no sense ensurt final (2-1) davant la Penya Deportiva Santa Eulàlia (Eivissa), amb un estadi de la Nova Creu Alta amb 8000 espectadors, més l'empat del Sant Andreu i la clamorosa derrota del Barcelona Atlètic, feien que aquesta jornada lliguera fora d'allò més propícia pels interessos arlequinats. No s'ha d'oblidar també la insospitada derrota del segon classificat, Alcoià, a l'illa blanca davant l'Eivissa (4-2), tot i que el seu marge és de vuit punts respecte als saballuts.
.
Tot plegat deixa al C.E. Sabadell al tercer graó de la taula, a onze punts del líder, Vilareal i, com ja he apuntat, a vuit del segon, l'Alcoià. La quarta plaça, l'última amb dret a jugar les eliminatòries d'ascens, és pel Sant Andreu, que després de l'ensopegada (empat a 1 gol a Ontinyent) es queda a dos punts dels saballuts. El cinquè, Barcelona Atlètic, després de perdre per 4-0 davant el Badalona, s'allunya fins a cinc punts. Això significa que, tot i la importància de la 31a. jornada, intersetmanal per cert (demà dimecres), en la que el Sabadell visita el sempre complicat camp de Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet, en el pitjor dels casos ens deixaria encara entre les quatre places amb dret a disputar les eliminatòries d'ascens.
Per contra, una victòria del Sabadell combinada amb una derrota del Sant Andreu o del Barcelona Atlètic, faria poc menys que deixar un peu al play-off.
.
Demà sortirem de dubtes.

divendres, 20 de març de 2009

Ara, també, a Òmnium Cultural



Ja feia temps que veia a venir que acabaria per entrar a formar part d'aquesta associació, però no em pregunteu per quin motiu, no acabava de fer el pas.
Val a dir que no són temps com per anar fent aportacions econòmiques a la primera que salta, però Òmnium Cultural és molt més que una associació on fer-hi una simple aportació econòmica. Una agrupació creada per la promoció i normalització de la llengua i la cultura catalana, per nassos, havia de comptar amb el meu suport.
Ara a més, per fer-me soci em regalen una subscripció per dos mesos a un diari que es fa en català i que surt cada dia, no en voldria fer propaganda però us diré que Avui+ també ha sortit.
Pel moment ja he rebut el carnet que m'acredita com a soci de l'entitat i la revista corresponent al mes de març que, tot i que només m'he pogut mirar molt per sobre, val a dir que l'he trobat de molta qualitat... sobretot si la comparo amb el "meu" modest El Saballut, que la fem amb molt d'amor i estima, però sense cap mena d'ajuda econòmica.
.
Bé, com m'acostuma a passar, he fugit d'estudi... el tema és que crec que a partir d'ara serà més factible i sobretot pràctica, la meva col·laboració envers la societat catalana, que rep una dosi d'anestèsia cultural diària (la frase no és meva), sigui el que ha de ser i recuperi la seva demacrada autoestima.
.

dijous, 19 de març de 2009

Tocant de peus a terra


Ara sí. A Sabadell ja s'ha tret la pols de les calculadores.
.
Després d'una victòria més 'fàcil' del que es podia esperar a Foietes (Benidorm), on l'equip local, com a tal, només havia rebut sis gols en contra en tot el que portem de lliga, hi arriba el C.E. Sabadell i en fa quatre en 90 minuts i encara gràcies al pal, que haguessin pogut ser més.
.
A més, s'estrenen com a golejadors Raúl Pradas (per partida doble) i Siso Amigó, dos dels més joves de l'equip.
.
És evident doncs, que el conjunt de Ramon Moya està en clara línia ascendent en el moment idoni de la temporada. Ara és quan es veurà realment on ha d'estar cada equip i ningú es pot adormir. Els que estan a dalt, per seguir amb les seves opcions, els de baix per intentar sortir d'unes posicions més que compromeses i els del mig per intentar atrapar els de dalt, tot i la diferència de punt que hi comença a haver i per no trobar-se amb algun que altre disgust a final de curs.
.
El Centre d'Esports Sabadell estarà a la part alta, faltarà veure si finalment entrant a la promoció d'ascens. Si m'ho pregunteu a mi i em demaneu que faci d'endeví, us diré que és molt probable.

dimecres, 18 de març de 2009

Cinisme en estat pur


Altra vegada estic indignat. I van unes quantes, ja ho sé. Mireu, sóc dels que pensa que un ha de viure i deixar viure, i em rebenta que algú faci demagògia barata, o millor dit: cinisme en estat pur.
.
M'estic referint a en Joseph Ratzinger, àlies Benet XVI, l'anomenat Papa de Roma.
.
Anar a Àfrica i dir que no facin servir el preservatiu per combatre la SIDA ja que agreuge el problema, és d'un cinisme de la més alta (o baixa, depèn de com es miri) estofa.
Com que tot s'ha de dir, ja està bé que parli sobre la necessitat de que els malalts rebin els tractaments adequats. M'agradaria saber en què hi contribueix el Vaticà directament.
També m'ha agradat que es pronuncii en contra del tràfic de persones. Idem amb la frase anterior.
.
Però anant al que un no ha de dir, perquè no pot fer-ho, perquè és immoral, és dir que el preservatiu agreuge la SIDA. Però aquest home d'on ha sortit?
.
Es calcula que el 63% dels infectats pel VIH són de l'Àfrica subsahariana, que a l'any 2007 hi van morir 1.600.000 persones i pateixen dita enfermetat 22.500.000.
.
El gran mal d'aquest continent, evidentment, és la ignorància que en tenen d'aquesta malaltia. Diguem que com aquí, no fa tant de temps, una persona es podia morir per 'un mal dolent', això ara passa allà. La majoria ni tant sols saben de què va el tema.
.
Senyors de l'església (no puc dir senyores i senyors, perquè encara són misògins) el que s'ha de fer és col·laborar per la seva educació i evitar els contagis sigui com sigui, no adoctrinar i fer creure que si van a missa no els passarà res, perquè el primer pas per eradicar una malaltia és saber de la seva existència i de com evitar-la i creguin-me: a l'Àfrica hi ha un altíssim percentatge de desconeixement.
.

dimarts, 17 de març de 2009

Frase cèlebre



Penso que les institucions bancaries són més perilloses per les nostres llibertats que exèrcits sencers llestos pel combat. Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda, els bancs i totes les institucions que reeixiran en torn a ells, privaran a la gent de tota possessió, primer per mitjà de la inflació, seguida de la rescissió, fins el dia que els seus fills es despertaran sense casa i sense sostre, sobre la terra que els seus pares van conquerir.
.
Thomas Jefferson. President dels EE.UU. des de 1801 fins a 1809 (1743-1826).
.
Aquestes paraules foren pronunciades ara fa més de 200 anys, però són d'extrema actualitat...
.

divendres, 13 de març de 2009

Frase cèlebre


"a mí la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás."
.
Pepe Rubianes. Humorista. (Villagarcía de Arousa 2 de setembre de 1947 - Barcelona 1 de març de 2009)
.
.
Ja feia dies que volia fer un homenatge a Pepe Rubianes, però sé que em quedaria molt molt per sota del que mereixeria, per això he deixat aquí una de les seves frases que serà més recordades.
.

dimecres, 11 de març de 2009

La tossudesa dels nacionalistes


Per aquells qui no us n’haureu assabentat, de ben segur que haureu estat molts, aquest passat dissabte es va portar a terme una manifestació pels carrers de Brussel·les, capital política europea, per reclamar el dret a decidir del poble de Catalunya.
Segons el col·lectiu Deu Mil es va aconseguir arribar a la xifra, tot i que segons la policia belga es va quedar molt lluny: 3000. Els valls de números es viuen també a Europa.
Perquè apunto que molts no us n’haureu assabentat? Bé, si seguiu aquest bloc sí que ho sabíeu, és evident, però per la gran majoria del poble català va passar absolutament inadvertit. El motiu és molt simple: els mitjans de comunicació del país no van voler fer-se’n ressò. Ni tant sols els públics.
Això és, clar i català, obviar un tema que toca directament el nostre país, amagar la realitat, una realitat que afecta als catalans, agradi o no. Ni TV3 (la de qui?) ni Catalunya Ràdio en va fer cap mena de seguiment. Evidentment per obra i gràcia del PSC, o millor dit: PSOE a Catalunya.
Una més, de tantes, que demostra que el partit del president de la Generalitat de Catalunya no tant sols no vol escoltar ni sentit a la gent del poble quan es manifesta i el que és pitjor, no vol que els demés en tinguin constància, que sàpiguen el que vertaderament passa al nostre país.
De fet no és quelcom que ens hagi d’estranyar, ja que el seu partit (el PSOE, no us equivoqueu) és el que prohibeix manifestacions al país basc i fins i tot allò tan democràtic com és el dret a votar als mateixos bascos (els únics que ho van intentar, tímidament, això sí) per decidir si volien continuar formant part d’espanya o no.

I és que ja ho deia Josep Pla: el que més s’assembla a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres. També te nassos que precisament Josep Pla sigui l'autor d'aquesta frase.

Mentrestant, la directiva del meu propi partit segueix encobrint a qui permet que això succeeixi... i així ens va.
Que no m’aplaudeixin els convergents, si aquí han vist tirar una pedra a la teulada, ja que ells, tan nacionalistes que són, no se’ls ha vist el pèl per Brussel·les. Serà que el tema no els interessa.

Tot i així, els nacionalistes i independentistes hem de continuar lluitant, buscant amistats internacionals (com podria ser la de la Casa Blanca, segons va deixar a entendre Hillary Clinton) i també, amb perseverança dins el propi país, per fer entendre que la nostra vida, fora d’espanya és necessària si volem mantenir les nostres tradicions, la nostra llengua... en resum si volem continuar essent catalans.

dilluns, 9 de març de 2009

Tercers... això va de debò



Encara que el míster, Ramon Moya, segueixi amb el seu discurs prudent, encara que apunti a les vuit primeres places (les que donen dret a jugar la copa del rei la temporada vinent), és evident que aquest Centre d'Esports Sabadell te la possibilitat d'arribar a disputar la fase de promoció d'ascens a la Segona Divisió A.
Ahir, en el partit disputat a l'estadi de la Nova Creu Alta, davant un rival com la Unió Esportiva Lleida que, tot i només haver sumat un dels últims quinze punts, arribava a la capital del Vallès amb possibilitats de tornar a estar entre els quatre primers. Això sí, havia de superar al conjunt arlequinat.
A l'hora de la veritat només hi va haver un equip al terreny de joc, els del Segrià només van donar la cara durant els primers deu minuts, un quart d'hora com a molt. Precisament poc després arribava el seu immerescut gol, fruït d'un contraatac. Fou el principi de la fi pel Lleida, que des d'aquest moment només va pensar en defensar-se, en posar l'autocar que es diu en l'argot futbolístic. Mala tàctica. Aquest Sabadell ja porta dies avisant que és un rival molt dur i que es creix en l'adversitat i és que ja van sis partits remuntats des d'aquell èpic 1-3 a Terrassa. Així doncs, l'empat va arribar mitjançant un atac de tota la davantera arlequinada, fins que Joel, el màxim artiller saballut, va fer pujar l'empat a l'electrònic.
Així es va arribar a la mitja part.
La segona fou un monòleg pels deixebles de l'entrenador (precisament lleidatà) Ramon Moya. Poc va resistir la defensa de la terra ferma i el 2-1 no es feu esperar, poc després, amb l'expulsió del capità lleidatà Campabadal, el partit no va tenir cap mena de color. Bé, sí: els arlequinats.
El tercer i quart van anar caient i només un bon grapat d'ocasions avortades pel porter visitant no deixaren pujar el cinquè al marcador.
.
Amb aquest resultat el C.E. Sabadell puja a la tercera posició, passant al Sant Andreu i deixant darrera seu al Barcelona Atlètic, Badalona i el propi Lleida. Aquest últim ja a quatre punts i amb el gol-average a favor.
.
Espero sincerament que el Lleida pugui recuperar-se tot i que, com ja vaig dir a principi de temporada, ja han fet la seva feina, com a mínim l'objectiu inicial. Ànims!
.
El proper partit serà una complicadíssima visita al camp de Foietes, a Benidorm, en horari matinal, mentre que la resta de rivals pels llocs de promoció d'ascens tenen partits, en principi, assequibles.

divendres, 6 de març de 2009

En faltarà (com a mínim) un!


Demà, dia 7 de març, a les 11 del matí, hi ha una concentració a Brussel·les per demanar l'autodeterminació del poble de Catalunya (apunta Tremosa).
.
En aquesta concentració s'hi desplaçaran uns deu mil catalanes i catalans, perquè el Parlament Europeu o, en el seu defecte, els partits polítics nacionalistes d'aquest país, apuntin a les seves agendes la possibilitat que Catalunya tingui el dret democràtic a l'autodeterminació.
.
Encara que alguns ho neguin o creguin que això no ha de ser així (oi, Tremosa?) precisament les vies democràtiques per poder tenir aquest dret legítim no sorgirà d'un altre lloc que no sigui el Parlament Europeu.
.
De veritat algú es pensa que s'aconseguirà demanant-t'ho a Madrid? Tremosa, pregunta-li a Ibarretxe!
.
El camí comença a Brussel·les i tot i que ja ha començat, demà dissabte es faran les primeres passes.
.
Val a dir també, que m'agrada que la iniciativa hagi sortit de la societat civil catalana, no d'un partit polític o d'una associació en concret, sinó d'un conjunt que, per fi, s'ha unit amb un sol front comú, el que uneix a tots els independentistes.
.
Per últim, només vull afegir que a Brussel·les hi faltarà, com a mínim, una persona: jo mateix. La meva situació personal i familiar no m'ho permet, però no dubteu que, en certa manera, seré allà.
.
.

dimarts, 3 de març de 2009

Som-hi!!!



Victòria (mínima, 1-0) davant l'Oriola i ja som quarts!!!
.
No seria sincer si no digués que em sap greu el descens a la classificació que està patint la U.E. Lleida, però tampoc ho seria si això no suposa que qui se'n beneficia és el Centre d'Esports Sabadell.
.
El club arlequinat arriba a un moment clau de la temporada en rauxa, pujant de manera contundent tant a la classificació com en el factor psicològic, no en va i com ja he dit en un article anterior, el canvi de xip es va produir al camp de l'etern rival i des de llavors s'han aconseguit cinc victòries en sis partits, quatre d'elles, a més, amb remuntada inclosa.
.
Reitero, aquest Sabadell és el que vull veure, el que crec que pot aconseguir fer-se amb un lloc entre els quatre primers, que amb fer-se fort a casa, la gran assignatura pendent, tot i les tres últimes jornades a la Nova Creu Alta es comptin per victòries, n'ha de tenir prou per assolir aquesta fita.
.
Aquest mes de març marcarà on estarà cada equip a final de temporada, no tinc cap dubte que quedarà poc menys que vist per sentència qui té opcions de classificar-se per jugar la promoció d'ascens, qui haurà de lluitar per no baixar i qui podrà començar vacances abans d'arribar al mes d'abril. Espero que el C.E. Sabadell estigui entre els del primer supòsit.
.

Bermejo sí... però Álvarez no???



Ja sé que fa dies del tema de la dimissió del ministre Bermejo, disculpeu, m'estic posant al dia poc a poc.
Anant al gra:
Em sobta que el ministre Bermejo hagi plegat, o l'hagin fet plegat, això no se sabrà mai, per anar de caça a una finca pública, on només hi poden anar uns quants privilegiats, tot i ser pública, juntament amb el jutge que porta un cas de corrupció d'un partit polític rival, policies que investiguen el cas i altres perles.
No és que em sorprengui que per això, que podria pressuposar que el partit que governa l'estat pot estar darrera de la trama o que hi te interessos particulars, hagi hagut de plegar. El que em sorprèn és que ho faci Bermejo però no ho hagi de fer Magdalena Álvarez.
Perquè? Ben simple: el cas de Bermejo es tracta d'un tema d'espionatge dins d'un partit polític, entre ells mateixos, que més que una altra cosa, el que em provoca personalment és incontinència urinària. Sí, sí, de pixar-me al damunt (amb perdó) de tant que em fa riure!
Per contra, el tema de la ministra Magdalena Álvarez ha clamat al cel més d'una i més de dues vegades.
Primer resulta que va ser per culpa de les obres de l'AVE que rodalies Renfe Barcelona tenia problemes d'horaris. Ara, quasi un any i mig després, resulta que els problemes són els mateixos, sense l'excusa de les obres de l'AVE. I aquí no passa res.
És a dir, per un tema de trama política de les més altes esferes estatals, un ministre mereix plegar, ara bé, quan es tracta de que el poble més ras, el que ha d'anar a treballar en tren, és el perjudicat, aquí no passa res.
I després volem que la gent, les persones, creguin en la política i en els polítics?