Un agost calentet

Aquest passat mes d’agost vam veure un serial d’allò més abstracte. Els dirigents del Partit Popular llançaven calumnies –perquè no te altre adjectiu- envers el govern central, a mans del Partit Socialista. Deien que aquell executiu havia fet escoltes il·legals a membres del seu grup.
Els jutges i la policia, innocents ells, van demanar als populars que ho denunciessin.
Curiosament però, no en tenen cap prova.
Doncs bé, ens trobem que passades les vacances aquestes acusacions han acabat en res i sembla ser que aquí no haurà passat res de res.
Personalment em semblarà molt malament que ZP i cia. no hi facin res al respecte, perquè se’ls ha acusat públicament, sense aportar cap tipus de proves a cap jutjat i per tant, deixant que la opinió pública fes el seu propi judici. Que evidentment són els propis acusadors qui han quedat en evidència, però això ja són figues d’un altre paner.
Crec doncs, que serà greu que el govern no intercedeixi de cap manera en l’afer, simplement deixant córrer el tema i tal dia farà un any. No, escolti, això no funciona així. S’han fet unes calumnies envers un govern que ho estarà fent millor o pitjor, però el que és inadmissible és que es facin acusacions infundades o sense proves sobre el que sigui i sobre qui sigui. Si un és valent per acusar públicament a un tercer, però sense fer-ho formalment, també ha de ser-ho i estar preparat perquè aquest tercer l’acusi de calumniar-lo.

Quin és el problema però? Molt fàcil i molt simple: en política tothom menteix. Fa falta que recordi -per enèsima vegada- aquella frase de: ‘aprovaré el estatut que aprueve el Parlament de Catalunya’? Doncs això, que tots menteixen i encara que es tirin els plats pel cap, a fi de comptes no deixen de ser tots de la mateixa classe.