Revista digital EL SABALLUT

dimarts, 27 d’abril de 2010

El màrqueting que ens arriba de can fanga


Tot i que ja fa temps que vivim aquesta situació, ara arriba a un punt insostenible.
S’ha de reconèixer que la feina del departament de publicitat i màrqueting del FC Barcelona és simplement esplèndida i compten, a més, amb el suport de la premsa privada... i també pública.
Mundo Deportivo i Sport viuen d’ells i ja se sap, que no s’ha de fer res en contra de qui els dóna de menjar, però el mateix passa amb TV3, la cadena de televisió pública –i per tant, que paguem tots- que ara ja fa informació esportiva pràcticament monotemàtica d’aquell club.

S’entesten en ficar en el mateix sac, al seu sac, al FC Barcelona (un club esportiu privat, cal recordar-ho) i a Catalunya, a tot el país, sense demanar-ne consentiment.

Ens recorden allò de que ‘el Barça és més que un club’, perquè representa, segons ells, a Catalunya i perquè ho feia durant la dictadura. 35 anys després i encara amb aquestes històries que fan pudor de socarrim. Perquè ni ells l’han demanat, ni ningú els ha donat autorització per apropiar-se de la Senyera, però se l’han quedat. D’això en podríem dir poc menys que un segrest.
Per contrapartida no els he vist fer cap gest perquè les seleccions catalanes puguin ser reconegudes internacionalment... si tan grans són, perquè no hi fan res al respecte? Volen el nom del país, però en defugen de la problemàtica. Barra, molta barra.

Volen que tots els catalans ens alegrem dels seus èxits i plorem els seus fracassos?
Ho faré... el dia que els culés celebrin que el Joventut de Badalona (ciutat que es troba al Barcelonès i per tant, a Catalunya), ha guanyat una lliga o una copa de bàsquet; el dia que celebrin que el Reus (comarca del Baix Camp, també a Catalunya) guanyi una lliga o una copa d’Europa d’hoquei patins o el dia en el que el Granollers (Vallès Oriental –Catalunya-) pugui guanyar una copa del rei... i deixo de posar exemples, que la llista seria llarga.
Per cert: també celebraré el dia en el que el Sabadell visiti el Mini Estadi i no ens insultin amb el seu ja típic i funest: ‘no sou catalans, sou fills de p***’.
I no m’ho invento, perquè ho he sentit i patit en primera persona.

El dia que els culés celebrin aquests èxits, també catalans, i deixin de tractar-nos als demés, als qui no som culés, com a catalans de segona, potser tindrem un motiu per celebrar quelcom.

divendres, 23 d’abril de 2010

Propostes literàries (no són meves, no patiu)


Tal dia com avui és Sant Jordi (quin descobriment, oi?) i com que a qui subscriu aquest bloc, i si en sou seguidors ja ho sabreu, li agrada fer-vos certes recomanacions literàries (que no crec que puguin arribar a anomenar-se ‘crítiques’), us voldria fer la meva recomanació mensual en un dia tan nostrat.

Tanmateix però, prefereixo que aquesta vegada no sigui jo qui us digui què m’ha agradat llegir (o no) ni de quin autor es tracta, sinó que us diré que els amics de l’Òmnium Cultural tenen una web genial, en la que tenen un apartat on podreu descobrir totes (o quasi totes) les novetats editorial en el nostre idioma.
Es tracta d’un apartat en el que donaven a votar quin llibre o llibres, dels d’entre més de 170 propostes, tenien pensat regalar els visitants de la web, pel que crec que és força interessant.
El sondeig s’anomena La Llança, no cal ser massa espavilat per veure que fa referència a Sant Jordi, oi?

Us ho recomano, tot i que sé que vaig molt tard, perquè segurament les compres d’avui, a hores d’ara, ja les haureu fet... però ep! recordeu que demà també obren les llibreries.
.

Hauria de ser festa la Diada de Sant Jordi?


He llegit en varis diaris i webs una enquesta que certament crea certa polèmica, però de bon rotllo.
Es tracta simplement de si un creu que la Diada de Sant Jordi, que celebrem avui, hauria de ser festa o no.
Hi ha pros i contres, com amb tot, i si no us sap greu les analitzaré breument (o això intentaré... no prometo res):

A favor:

Sent una festivitat es podria gaudir més i millor del dia en general, no hauríem d’anar amb presses per fer les nostres compres i, qui sap si amb sort acomiadaríem, ni que fos una mica, les aglomeracions que aquí el que subscriu odia profundament.
Perquè no cal que ens enganyem, com amb tot, hem creat un monstre capitalista, que ens ‘obliga’ a comprar roses i llibres, una tradició de la que hi ha qui fa el seu agost, tot i que val a dir que ja m’està bé, si tenim en compte que el que es ven són, bàsicament, llibres (i roses) i per tant s’incita a la lectura, per tant al coneixement i en general, a la cultura. I això és bo... sempre i quan els llibres no serveixin per criar pols a la prestatgeria o el que seria pitjor, anar a parar sota la pota d’una taula per evitar que aquesta balli.

També estaria bé que fora festa per poder-ho gaudir en família, podríem anar tots plegats a fer les compres, sense preocupar-nos massa dels horaris, imposant-nos només els que a nosaltres mateixos ens interessin. Excepte pels llibreters i floristes, evidentment, que aquest, com ja he dit, viuen d’aquest dia. Saben que faran la caixa de mig any (sinó més) només el dia de Sant Jordi... i ben segur que el dia 24 ben contents que estan d’haver tingut un dia de bojos.

Un dia de festa ens permetria passejar-nos per totes les botigues i paradetes, i comparar preus si convé, que la pela és la pela (o l’euro és l’euro, que haurem de dir ara) i no pas com ara que, tot passant per davant una llibreria, si veiem l’exemplar que volem, el comprem quasi sense tenir en compte si és de tapa tova tot i que el voldríem de tapa dura, per posar un exemple d’allò més banal, provocant, perquè tot s’ha de dir, que comprem un llibre que no és el que buscàvem, perquè hi ha hagut algun eixerit que ha titulat un llibre amb un nom molt similar a algun ‘best seller’ amb tota la mala... intenció.


En contra:

Com que l’espècie humana som com som, provocaria que la Diada més que celebrar-la, en perdríem el seu sentit. Escaient-se, com s’escau aquest any, en divendres, quantes famílies aprofitarien que ja tenim ‘bon temps’ per marxar el cap de setmana a l’apartament de la platja? Si ve és cert, que possiblement al poble de platja no trigarien a trobar l’especialització a l’engròs (també) en llibreries.

Si ve és cert que, així en fred, numèricament he trobat més raons perquè Sant Jordi sigui festa, no és menys cert que l’única raó perquè no ho sigui és molt poderosa, només cal veure què ha passat amb altres festes i com se n’ha perdut el seu sentit.
Només cal que ens fixem en l’onze de setembre, fem festa sí, però ho commemorem? Cada cop som menys qui ho fem i en aquest sentit vull reivindicar-la, aprofitant que la Diada de Sant Jordi m’ho fa venir bé.
L’any vinent, el 2011, quan s’escaigui en dissabte, començarem a veure si aquesta disjuntiva te algun sentit o no i pel 2012, essent diumenge, ja tindrem una resposta més ben definida.

Personalment doncs, ho deixaria en un entremig, treballar pel matí i festa per la tarda (o a l’inversa, a gust del consumidor) per gaudir de la Diada sense que ens ho prenguem com a un diumenge qualsevol.
.

Dites populars catalanes


Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.

dimecres, 7 d’abril de 2010

I ara què?? (II)


I després es preguntaran perquè hi ha desafecció política... com volen que no n’hi hagi si són una colla de lladres amb corbata???!!!

Sincerament estic indignadíssim, tota la trama Gürtel clama al cel: imputat el PP del País Valencià, Castella i Lleó, Galícia, Madrid i no oblidem a Jaume Matas a les Balears, que tot i no ser dins l’arxivador de Gürtel també és un desfalc ‘made in’ PP.

Reitero el que vaig apuntar fa una setmana justa: i aquests són els qui la gent votarà per treure’ns de la crisi?

Ara s’entén que en l’època d’Aznar i cia. haguessin de privatitzar pràcticament totes les empreses públiques que tenien beneficis per poder continuar sense números vermells (prèvia col•locació com a caps d’aquestes empreses als seus amiguets).

Amb tot el que està passant, Mariano Rajoy, el suposadament líder d’aquell partit, guarda silenci. La veritat és que cada vegada dóna més la sensació que aquest personatge no és més que una mediocre marioneta a mans dels nuclis durs, que no és capaç de posar seny, cordura o simplement bona fe entre els seus.

No trigarem a sentir de nou com ens els mitjans de comunicació afins als de la gavina ens parlem de la caça de bruixes, de persecucions infames i tot allò tan típic de morir matant.

Al costat de tots aquests, gent com el Dioni, Mario Conde o fins i tot Fèlix Millet (que ja és dir) no són més que simples passerells.
.

dissabte, 3 d’abril de 2010

Dites populars catalanes



Si el tres d’abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.

divendres, 2 d’abril de 2010

Dites populars catalanes



Per Sant Francesc sembra el blat, si no el tenies sembrat.