El passat dissabte el Centre d’Esports Sabadell es va proclamar campió del Grup III de la Segona Divisió B. Ho feia gràcies a la derrota ‘in-extremis’ del Badalona, que va caure al camp de l’Alzira per 2-1. Amb aquest resultat i a falta de només dues jornades (sis punts) en disputa, el líder Sabadell avantatjava al segon classificat (Badalona) en set, fet que donava el campionat al conjunt entrenat per Lluís Carreras abans de disputar el seu partit de la mateixa jornada davant l’Alcoià.

L’endemà diumenge la Nova Creu Alta va presentar la millor entrada de la temporada: 6.105 espectadors, segons xifres oficials del club, van veure en viu i en directe el partit.

En el pròleg l’equip alacantí va fer el passadís d’honor als campions de grup (foto) i aquests el van fer a les jugadores del Club Natació Sabadell, que el passat cap de setmana van guanyar la Copa d’Europa de Waterpolo. Moltes felicitats a elles també!

El partit en sí, indubtablement es va veure afectat per la consecució del campionat. Els jugadors del Sabadell no varen sortir amb l’energia habitual i d’aquí que s’arribés a la mitja part amb 0-1 al marcador. En la segona tot va canviar, els arlequinats es van treure la son de les orelles i van posar setge a la porteria visitant que, tot i les múltiples ocasions, no van poder perforar.

Com també era d’esperar, el públic assistent no va deixar d’animar durant tot l’encontre i es va viure una festa que ni la derrota va poder deslluir. Lògic si tenim en compte que es vivia un moment històric, ja que és la vuitena vegada en la més que centenària existència del club que s’aconsegueix un campionat, sempre entre Segona A, Segona B i Tercera Divisió.

Ara però i en paraules del propi Lluís Carreras, queda pendent el premi gros: l’ascens de categoria. Aquest sí que és el CAMPIONAT, en majúscules.

En aquesta jornada a més del Sabadell també es va classificar com a campió el Reial Múrcia, que ho feu al grup IV.

En el grup I el líder és el Lugo, que avantatge en cinc als seus immediats perseguidors, el Guadalajara i el Reial Madrid-Castilla. En la propera jornada visita l’Extremadura, equip ja descendit a Tercera, pel que sembla que ho te tot de cara per certificar el campionat abans de l’últim partit. Si no fora així, en la 38a. i darrera jornada rep a casa al Pontevedra equip que, molt probablement per aquelles dates ja sigui també equip de Tercera. Un calendari més que assequible.

El grup II és el que tindrà més emoció fins la darrera jornada per assolir el campionat. El líder Mirandés està només 3 punts per davant de l’Eibar i, a tenir molt en compte: el gol-average particular és a favor dels guipuscoans. El Mirandés visitarà Logronyo, en la propera jornada, equip que també es troba a només 3 punts de la places de Play-Off, pel que res fa pensar que tinguin una tarda plàcida. Per contra, l’Eibar visita al fanalet vermell i ja descendit Barakaldo, pel que res fa pensar que pugui punxar. Sembla ser doncs, que es dictarà sentència en la darrera jornada.

Posteriorment a tot això, el dilluns 16 de maig, a la seu de la Federació espanyola de futbol, es farà el sorteig d’aparellament. A primera vista sembla que els rivals més complicats han de ser Múrcia i Sabadell, els ja campions, per allò d’arribar frescos, amb un temps prudencial per preparar les eliminatòries i, previsiblement, nets de targetes. Caldrà esperar per veure-ho.

Deu, molt més que un número.

El Centre d'Esports Sabadell s’ha situat líder del grup III de la Segona Divisió B a deu jornades per la conclusió del campionat.

Portàvem vàries setmanes segons, acostant-nos cada vegada més, però incapaços d’assolir aquest liderat, tot i les ensopegades constants del Badalona, que era qui l’encapçalava fins al moment. Quan ells empataven, nosaltres també ho fèiem i quan nosaltres guanyàvem, ells no eren menys.

Això fins aquest passat diumenge que, contra pronòstic, el Badalona va deixar escapar un parell de punts al camp del Centenari (el seu estadi, a Badalona) contra el Dènia (van empatar 0-0), un equip de la part baixa de la taula. I per trencar més pronòstics, el Sabadell visitava Ses Illes... Ses Illes maleïdes gairebé m’atreviria a dir. Feia deu anys (deu!!!) que no guanyàvem cap partit allà. Ni Mallorca, ni Sporting Maonès, ni Atlètic Balears. Res de res.

Doncs diumenge passat, mira per on, vam trencar dues ratxes de cop: victòria i liderat. Ambdues feia deu anys que no es donaven.

I a partir d’aquí, el que més importa: procurar mantenir aquest avantatge respecte a la resta dels rivals deu jornades més.

Sembla que el número ens acompanya perquè, casualitats de la vida: qui va marcar el gol de la victòria a Mallorca fou el sabadellenc Juvenal Edjogo. Dorsal 10.

Ara ens queda fer un final de lliga deu. Només queden deu partits.

Premis B.M.A. (Bloc d’en Manel Escribà) als millors esportistes del 2010

Com cada any, concedeixo uns premis honorífics (res d’honoraris) als qui, des de la meva particular visió del món de l’esport, es mereixen aquests guardons.

Millor equip masculí: C.E. Sabadell B. Després de moltes temporades d’intentar l’ascens de categoria, de la Segona Territorial a Primera, per fi el passat estiu es va aconseguir la fita. Aquesta temporada, amb un equip molt similar al de la temporada anterior, està fent una campanya prou digne i de ben segur que quan li tinguin agafada la mesura, se’n sortiran perfectament.

Accèssit: Al C.E. Sabadell (primer equip). Després d’una renovació pràcticament total, començant per un tècnic novell com és en Lluís Carreras, ha fet una primera volta de campionat supèrbia, igualant el seu propi rècord de punts en la categoria i que es va donar ara fa just una dècada. En aquella ocasió es va fer el Play-Off d’ascens. Ara esperem que, a més de repetir classificació, aconseguim pujar a Segona Divisió A.

Millor equip femení: C.N. Sabadell Astrapool (waterpolo). 8 lligues, 7 copes, 2 copes Catalunya i 2 SuperCopes. Un currículum únic pel que fa a equips femenins de waterpolo en aquest estat. Precisament l’última lliga la van perdre de manera sorprenent. Tot i així, aquesta temporada ja tenen la SuperCopa i estan demostrant que, de nou, són les úniques candidates al títol de lliga... i probablement a la resta de competicions domèstiques. La seva hegemonia és gairebé insultant.

Millor esportista masculí: Aschwin Wildeboer. Pluja de medalles pel sabadellenc amb nom holandès en els campionats mundials. Bronze en els 100 metres espatlla i plata en els 50 metres de la mateixa modalitat. Amb 24 anys, el petit dels germans Wildeboer encara pot donar més sorpreses.

Millor esportista femenina: Lindsey Vonn. Després de guanyar per tercera vegada consecutiva la Copa del Món, crec que no podia esperar més per incloure a aquesta extraordinària esquiadora en els meus guardons. Afegir, a més, que ha quedat classificada en primera posició tant en Descens, Super Gegant i Combinada.

Accèssit: Mireia Belmonte. Després de dos anys considerant-la la millor atleta de l’any, en aquesta ocasió la ‘relego’ a aquest accèssit gairebé per no fer-me pesat. Però és que la nedadora del Club Natació Sabadell s’ha fet amb tres medalles d’or i una de plata en els mundials i no podia deixar passar l’oportunitat de mencionar-la.

Torna el FUTBOL a la Nova Creu Alta

Sí, ja sé que la temporada 2010/11 ja fa unes jornades que va començar, però no em refereixo merament a fer rodar la pilota, a jugar onze contra onze. Em refereixo al FUTBOL, així en majúscules.
Aquesta temporada hem fitxat a un entrenador novell, en Lluís Carreras, que en la seva època de jugador va militar, entre d’altres, al FC Barcelona o al RCD Mallorca.
Val a dir que l’arribava de Carreras va generar certa controvèrsia, ja que estem parlant d’un debutant a les banquetes, fet que va suscitar molts dubtes sobre les seves possibilitats. Era el que ja més d’un ha anomenat una ‘aposta Guardiola’. Tècnic jove i sense experiència, tot i que falta la tercera premissa: ser ‘de la casa’... cosa que subsana el seu segon: Roger García que, tot i no haver jugat mai al CE Sabadell, és de la ciutat i germà del, aquest sí, és ex-arlekinat, Genís.
En Lluís arriba de la mà de Xavi Roca, flamant secretari tècnic del club i ex-jugador també del FC Barcelona (d’on es coneixen) i del propi CE Sabadell.
L'aposta del tècnic ràpidament ha dissipat els dubtes generats. La seva aposta pel futbol és engrescadora i atractiva per qualsevol aficionat a aquest esport. Sortida controlada amb pilota, jugant-la al peu, fent diagonals, mobilitat, toc... rares vegades es rifa la bimba i molt menys es juga al ‘patada a seguir’.

Aquest tipus de joc no és massa habitual en una categoria com és la Segona Divisió B i certament, a part de ser agraït per l’espectador, és un sistema molt perillós pels equips rivals, sobretot a partir del moment en el que els jugadors tinguin apresos els automatismes.
Tot i així, si no es disposés de jugadors hàbils, no serviria de res tot això i crec que a hores d’ara puc dir que tenim uns jugadors sobradament capacitats per desenvolupar aquest sistema.

Esperem que avui a l’estadi Guillermo Amor (antic Foietes) de Benidorm –a partir de les 19 hores-, continuem amb les mateixes sensacions.
.

Ja tenim calendari

Ja tenim publicat el calendari de lliga de la Segona Divisió B.

El grup III, el que ens interessa als arlequinats i, en general, a tots els catalans, perquè els nostres equips que militen en aquesta categoria són dins d'aquest grup, el va publicar ahir la Federació espanyola de futbol i ens dóna una primera jornada de lliga que sembla que hagin fet emparellaments gairebé per proximitat.

Pel que fa al C.E. Sabadell, en aquest primer duel rebem a la U.E. Lleida, entitat que finalment ha 'solucionat' els seus deutes... mitjançant una llei concursal que els jutjats de Lleida han acceptat. Ara doncs, només queda pendent de tancar aquest lleig capítol la U.E.A. Gramenet, que és l'únic equip català de la categoria que es troba en una situació crítica, econòmicament parlant. Per cert, la Gramenet va fitxar com a entrenador a l'ex-arlequinat Ramon Moya, que s'ha emboltat d'una bona colla de jugadors també ex-saballuts.

Adjunto el calendari del C.E. Sabadell de tota la temporada, per si us voleu anar guardant alguna data:

(i si voleu veure el calendari sencer, podeu clicar a aquest enllaç).

Jornada: 1 - Data: 29/08/2010
C.E. SABADELL F.C. - U.E. LLEIDA

Jornada: 2 - Data: 05/09/2010
C.F. BADALONA - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 3 - Data: 12/09/2010
C.E. SABADELL F.C. - C.F.SP. MAHONÈS

Jornada: 4 - Data: 19/09/2010
BENIDORM C.F. - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 5 - Data: 22/09/2010
C.E. SABADELL F.C. - C.D. TEROL

Jornada: 6 - Data: 26/09/2010
ALACANT C.F. - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 7 - Data: 03/10/2010
C.E. SABADELL F.C. - U.D. ALZIRA

Jornada: 8 - Data: 10/10/2010
C.F. GANDIA - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 9 - Data: 17/10/2010
C.E. SABADELL F.C. - R.C.D. MALLORCA B

Jornada: 10 - Data: 24/10/2010
C.E. L´HOSPITALET - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 11 - Data: 31/10/2010
ORIOLA C.F. - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 12 - Data: 07/11/2010
C.E. SABADELL F.C. - UD. AT. GRAMENET MILAN

Jornada: 13 - Data: 14/11/2010
C.D. ATC. BALEARS - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 14 - Data: 21/11/2010
C.E. SABADELL F.C. - U.E. SANT ANDREU

Jornada: 15 - Data: 28/11/2010
ONTINYENT C.F. - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 16 - Data: 05/12/2010
C.E. SABADELL F.C. - C.D. CASTELLÓ

Jornada: 17 - Data: 12/12/2010
C.D. ALCOIÀ - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 18 - Data: 19/12/2010
C.E. SABADELL F.C. - C.D. DENIA

Jornada: 19 - Data: 02/01/2011
SANTBOIÀ, F.C. - C.E. SABADELL F.C.

Segona Volta
Jornada: 20 - Data: 09/01/2011
U.E. LLEIDA - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 21 - Data: 16/01/2011
C.E. SABADELL F.C. - C.F. BADALONA

Jornada: 22 - Data: 23/01/2011
C.F.SP. MAHONÈS - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 23 - Data: 30/01/2011
C.E. SABADELL F.C. - BENIDORM C.F.

Jornada: 24 - Data: 06/02/2011
C.D. TEROL - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 25 - Data: 13/02/2011
C.E. SABADELL F.C. - ALACANT C.F.

Jornada: 26 - Data: 20/02/2011
U.D. ALZIRA - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 27 - Data: 27/02/2011
C.E. SABADELL F.C. - C.F. GANDIA

Jornada: 28 - Data: 06/03/2011
R.C.D. MALLORCA B - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 29 - Data: 13/03/2011
C.E. SABADELL F.C. - C.E. L´HOSPITALET

Jornada: 30 - Data: 20/03/2011
C.E. SABADELL F.C., SAD. - ORIOLA C.F.

Jornada: 31 - Data: 27/03/2011
UD. AT. GRAMENET MILAN - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 32 - Data: 03/04/2011
C.E. SABADELL F.C. - C.D. ATC. BALEARS

Jornada: 33 - Data: 10/04/2011
U.E. SANT ANDREU - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 34 - Data: 17/04/2011
C.E. SABADELL F.C. - ONTINYENT C.F.

Jornada: 35 - Data: 24/04/2011
C.D. CASTELLÓ - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 36 - Data: 01/05/2011
C.E. SABADELL F.C. - C.D. ALCOIÀ

Jornada: 37 - Data: 08/05/2011
C.D. DENIA - C.E. SABADELL F.C.

Jornada: 38 - Data: 15/05/2011
C.E. SABADELL F.C. - SANTBOIÀ, F.C.
.

VI Torneig InterPenyes C.E. Sabadell

Aquest proper dissabte (10 de juliol), entre les 9 del matí i les 9 del vespre es disputarà al pavelló de Can Balsach, al barri de la Creu Alta de Sabadell, el VI Torneig InterPenyes C.E. Sabadell que, com cada any des del seu inici organitza la penya @rlekinats.com.

El Torneig s’emmarca dins una jornada lúdico-festiva de germanor per a totes i tots els socis i aficionats al Centre d’Esports Sabadell, una manera de tancar (o obrir, com ho preferiu) com a mínim ‘oficiosament’ la temporada.

En aquesta edició hi haurà 7 equips participants: Resistència Forerus, La Força Arlequinada, Equip de Socis, Jogar Sabadell, Entrenadors FutFem, Equip de Periodistes, i els propis amfitrions de l’acte, @rlekinats.com.

Hi haurà el sorteig de tres samarretes del C.E. Sabadell, una de la primera equipació (arlequinada blava i blanca), una de la segona (arlequinada vermella i blanca) i una de la tercera (ratllada negre i groga).

Des de l’organització us conviden a totes i a tots a participar d’aquest dia tan arlequinat!

.

El desastrós futbol català

Més d’un i de dos no entendran, o no entendrien, el títol d’aquest article.
Es diran: com que el futbol català està malament? Si el FC Barcelona ha guanyat la lliga!
Cert, però fora d’aquest club, què hi trobem?

Per la majoria ni tant sols s’han arribat a plantejar que hi pugui haver vida després del Barça, però creieu-me: n’hi ha. Si més no, de moment.

A part dels dos grans equips catalans, de l’area metropolitana, trobem dos equips catalans més a Segona Divisió A, el Nàstic de Tarragona i el Girona.

Aquest últim tindrà molts problemes per mantenir la categoria a final de temporada. No pels punts en joc, sinó als despatxos. Els deutes dels gironins els estan deixant a la corda fluixa.

Si baixem una categoria més, a Segona Divisió B, malauradament trobarem a un Sant Andreu en fases d’ascens... malauradament perquè no ha estat capaç de superar la Ponferradina (de Ponferrada – Lleó) i ha anat a parar a una repesca a la que hi arriben amb el cap cot.
El FC Barcelona Atlètic, per la seva part, passa la primera eliminatòria i possiblement es creixerà per la segona. Cal recordar que, en cas de superar-la, n’hi haurà una tercera.
Per tant, ara mateix tant Barcelona Atlètic con Sant Andreu estan a la mateixa situació, només que els andreuencs hi arriben després de perdre l’eliminatòria, mentre els culés hi arriben després d’haver guanyat la seva.
Deixem a Sant Andreu i Barcelona Atlètic entre la Segona A i la B i anem als qui segur que estaran a Segona B la temporada vinent... sempre i quan no hi hagi descensos inesperats de despatxos.
Per darrera dels dos anomenats, el tercer millor equip català de la categoria ha estat el meu Sabadell... tot i ser desens. Per darrera hi trobem el Lleida, Badalona i Gramenet. El filial perico, després d’una eliminatòria de permanència no ha assolit aquest objectiu i la temporada 2010/11 la militarà a Tercera, tot acompanyant als qui ja van descendir directament: Gavà i Terrassa.

Amb aquest resum doncs trobem que en les tres primeres categories estatals hi ha un total de set clubs, amb vuit equips. Vuit equips de les seixanta-dues places possibles. Percentualment no arriba ni al 13%, molt per sota del que hauria de ser.

Qui cregui que al futbol català només compta el FC Barcelona, no va del tot mal encaminat. Qui cregui que actualment el futbol català és un desert i que alguna cosa s’ha de fet, te tota la raó del món.
.

30M Consulta a Sabadell

No sé com anirà finalment. No sé quanta gent haurà acabat votant ni quins seran els percentatges a favor, en contra i abstencions.
El que sí sé és que els voluntaris mereixen, ara ja, un sentit homenatge. Estan fent una feina excepcional, amb un grau d’infraestructura digne de lloar.

Des del passat dia 23 d’abril, Sant Jordi, hi ha parades informatives i de vot avançat pels punts neuràlgics més influents de la ciutat, ja siguin històrics o puntuals.

Així doncs, el tret de sortida el vam trobar a la plaça del mercat central, on estaven instal•lades les parades de venda de llibres per Sant Jordi i s’han anat repetint en els actes públics més destacables... tot i que no tots fossin propicis.

Així, vam trobar parades informatives durant el ‘Medievàlia’, els passats dies 14, 15 i 16; aquest passat cap de setmana, durant la Festa Major del barri de la Creu Alta i, amb un parell de nassos, a la Fira del Cavall al Parc Central del Vallès. O dit d’una altra manera, una mena n’entrants per la Feria d’Abril, perquè per més que ho vulguin dissimular (o no), s’hi troben majoritàriament vestits de faralaes i barrets cordovesos. Dit això amb tot el respecte que mereix, per suposat.

Sigui com sigui doncs, m’ha sorprès gratament veure tanta gent implicada i l’extraordinària feina pedagògica realitzada. De nou, les bases socials donen una lliçó a les altes esferes polítiques, a aquells que s’omplen la boca de paraules, però que no han estat capaços de passar als fets, perquè ha hagut de ser, un cop més, la societat civil qui mogui peça, mentre ells han anat venint al darrera, raspallant (i qui sap si intentant apuntar-se algun mèrit) quan tot ja estava a punt de solfa.

.

Nou Bloc

Ja fa unes setmanes un bon amic del qui us escriu va encetar una nova web dedicada al Centre d’Esports Sabadell: http://www.cesabadell.com/.
.

Per la mateixa hi ha invertit un temps que ningú li pagarà, però crec que puc dir, sense massa risc a equivocar-me, que ell se sent sobradament pagat, simplement per la implicació que te amb l’entitat. Una web que pretén ser un complement a la web ex-oficial: www.cesabadell.org.

Dins d’aquesta nova web hi ha inclòs un apartat anomenat ‘Els Blogs’ (jo l’hagués anomenat ‘Blocs’, amb ‘C’ de Catalunya, però això és una altra història), d’entre els quals ja es pot llegir a periodistes local, que toquen diàriament, per qüestions professionals, el dia a dia del club, pel que us podeu imaginar que són blocs en els que s’hi escriu amb una total i absoluta coherència. Per cert i aprofitant l’avinentesa, ja avanço que en breu n’hi haurà més d’aquests blocs.

Com us comentava en l’inici, aquest bon amic em va oferir un bloc per a mi, ja sigui perquè dirigeixo El Saballut o perquè, segons diuen, sóc un entès pel que fa a la història del club (tot i que jo no diria tant). El fet és que jo també hi tinc el meu bloc allà, a part del que esteu llegint ara, i on hi dono cabuda precisament a la història de l’entitat, tot i que des d’un punt de vista lleugerament diferent al que cabria esperar.

Com que reconec ser un ‘futbolero’ de cap a peus a ningú li estranyarà si dic que també sóc col•leccionista de cromos i àlbums de futbol, pel que he fusionat aquests dos passatemps (alguns en direu ‘hobbys’) per explicar una mica d’història del Sabadell a través dels cromos i, de fet, així he volgut anomenat el bloc: La història a través de cromos.

Potser tot plegat és una mica rebuscat, però crec que és una fusió que, com a mínim de bones a primeres, m’ha agradat i considero que pot ser interessant. Tot esperant no ser l’únic que ho veu així, us convido a visitar-la.
.

Anem tancant la paradeta

Fa dies que no us comento res del C.E. Sabadell i és que la veritat, aquesta temporada ha estat (bé, de fet hauria de dir ‘està sent’, perquè oficialment encara no ha finalitzat), d’un ensopiment dels que fan federat.

Estem desens i possiblement aquí ens quedarem. Com a molt podem pujar un lloc a la classificació i quedar novens o en el pitjor dels casos baix un graó i quedar onzens. Sigui com sigui, res a pelar ni per la part alta ni per la baixa.

Val a dir que per nosaltres, ja de manera matemàtica, les tres últimes jornades ens han sobrat. Amb l’agreujant que les dues últimes també són insulses pel club contrari. L’Alacant, a qui ahir vam guanyar 1-0 no es jugava res més que nosaltres: l’honra, mentre que diumenge vinent visitem al ja descendit Vilajoiosa.

Amb aquest planning un es pregunta perquè no es permet simplement deixar de jugar aquests partits inútils que només serveixen per generar despeses als dos implicats. L’Alacant ha hagut de deixar-se els quartos en despeses del viatge i allotjament, talment com farem nosaltres aquest proper cap de setmana, mentre que el club local –nosaltres aquesta setmana i el Vilajoiosa la propera- tindrà unes despeses per obrir el camp de torn (només obrir un camp de futbol –ja ni parlo d’un estadi- es taxa en uns 3000 euros), pel que la venda de localitats de ben segur que ni de bon tros arriba per cobrir aquesta despesa.

Tenint en compte els sous i salaris que s’estan deixant de pagar i els deutes que es comencen a fer més i més grans, un es pregunta perquè no ‘alliberar’ d’aquesta sobrecàrrega absurda a aquells que no s’hi juguen res. Parlo exclusivament de quan ambdós conjunts no s’hi juguen res, evidentment.

En resum, una temporada que alguns clubs ja voldrien però que nosaltres, amb les expectatives creades, no hauríem signat mai de la vida.

Ara ja només toca esperar, veure les baixes i les altes, il•lusionar-nos amb els fitxatges i acomiadar de la millor manera possible als que, com en Jaume (a la foto), deixaran la disciplina arlequinada.

Ups! Ja quasi m’oblidava que diumenge hi ha partit de lliga!
.

Pilotes fora

Què passa quan algú procura desviar l’atenció? Doncs que en molts casos fem servir una frase feta: aquest tira pilotes fora.
En aquest cas podem dir que un terme futbolístic (o com a mínim eminentment esportiu) com és ‘tirar pilotes fora’ l’exportem a la ‘vida real’.
És el que s’ha fet amb el problema d’una nevada, que cal recordar que estava prevista, que va caure el passat 8 de març i va deixar a bona part del territori –província de Girona, per ser més concret- sense llum fins ahir mateix.
Mentre els polítics continuen en els seus tretze de barallar-se per tal d’aconseguir el poder: l’oposició criticant al govern i el govern tirant aquestes pilotes fora, dient que els únics i indefugibles culpables en són les companyies elèctriques.
En part, tots tenen raó... per tant, la veritat, cap la té.

Sé del cert que alguns pobles van quedar incomunicats perquè era impossible circular per les carreteres que els donen accés i fins i tot més d’un conegut del qui signa que viu a Sabadell i treballa a Barcelona es van haver de quedar a casa d’algun amic o conegut en aquella ciutat per la impossibilitat de tornar. Per qui vagi perdut, Sabadell i el seu barri marítim (Barcelona) estan separats per uns 20km..

Aquests només són dos apunts molt ràpids de les conseqüències de la nevada, de les que segur que no van tenir res a veure les companyies elèctriques.

En aquest punt hi vull incidir en l’extrem que ningú va tenir en compte l’avís que es va fer des dels serveis meteorològics. Entenent per ‘ningú’ a cap departament de la Generalitat.
No es va portar a terme cap mena de mesura de prevenció.

És ben cert que no estem preparats per una nevada com la que ens ocupa i seria absurd dilapidar el pressupost del país per aquest fi, ja que és un fenomen que es pot repetir un cop cada dotze o tretze anys (faig l’apunt ja que ho vaig llegir a algun diari en una entrevista a en Francesc Mauri).

Sigui com sigui, hem d’estar més preparats per les condicions meteorològiques caloroses que les fredes.

Fets els apunts pertinents, val a dir que uns mínims de prevenció a seguir sí que haurien d’existir. Uns d’aquest mínims podrien ser treure als carrers, carreteres i autopistes les màquines llevaneus a partir del mateix moment que cau la primera volva de neu, així com tirar sal.

Només són dues idees i segur que hi ha molta gent a la Generalitat que cobra per pensar en coses com aquestes mentre el cap del departament marxa cap a Mallorca.

.

Amb actitud es pot anar allà on sigui

Al C.E. Sabadell hem tingut unes setmanes més aviat mogudes. L’equip no donava la talla, des de la segona meitat del partit davant el Terrassa, ‘l’etern rival’, semblava que tota la feina de la temporada ja estava feta. Comportà la derrota per un escandalós 3-0 davant el València Mestalla i cal tenir en compte que el filial ché te clares opcions de descens.
Aquesta derrota es va encadenar a una altra, aquesta vegada a casa contra l’Oriola, un equip que ha rebaixar dràsticament el seu pressupost a mitja temporada, traspassant als seus millors (més ben pagats) jugadors per deixar pas a d’altres que no comportessin tanta despesa a l’entitat. 1-2 va ser el resultat i l’equip continuava sense ‘despertar’, fet que va provocar més d’una i més de dues xiulades des de la graderia.
Semblava que el ‘divorci’ entre plantilla i aficionats era complicat de defugir... sempre tenint en compte que l’equip, per noms, era un dels aspirants a quedar entre els quatre primers classificats.
La victòria –amb gol en pròpia porta- al camp del Centenari, a Badalona, després de 45 anys, semblava que donava treva a la situació, tot i que s’acostava tota una tempesta.
La visita del Barcelona Atlètic era tota una revàlida pels arlequinats, l’equip més en forma del campionat podia acabar de decidir per on aniria aquest procés. I ho va fer, però de la manera menys esperada: derrota per 2-3, però lluny de treure (de nou) les destrals, la soferta parròquia saballuda es va reconciliar amb els jugadors. Aquest fet es deu a que ho van intentar. Davant d’un rival que per joc fou superior, s’hi va posar tota la carn a la graella. Intenció, entrega, compromís, sacrifici... això és el que una afició, qualsevol del món, exigirà sempre als seus representants dins el terreny de joc i ahir n’hi ha haver.
No es va aconseguir puntuar, però es va sortir amb el cap alt, tenint clar que a Foietes es pot anar a guanyar al Benidorm.
.

Ens quedem sense derbi

Ja fa un parell de setmanes (ho sento, no he tingut temps abans), a l’estadi de la Nova Creu Alta, de Sabadell, es va jugar un partit de futbol entre el Centre d’Esports Sabadell i el Terrassa F.C.. Per tradició, aquest és el segon derbi de màxima rivalitat a Catalunya, després d’un F.C. Barcelona – R.C.D. Espanyol.
Tanmateix la situació esportiva d’ambdós conjunts, però sobretot per la delicadíssima situació institucional del club egarenc, ha portat a que aquest partit des d’una màxima rivalitat a un punt mort.
El partit en sí va anar de la manera esperada, com a mínim fins a la mitja part. Era qüestió de temps que el Sabadell s’imposés igual que sobre el terreny de joc també al marcador. El més complicat pel Sabadell havia de ser obrir la llauna, a partir d’aquí, el partit només podia tenir un amo. I efectivament així va ser: als cinc minuts Àxel inaugurava el marcador amb l’1-0 i les escomeses locals van propiciar el 2-0, en pròpia porta del juvenil Quim, aquest al minut 40.
El derbi havia acabat.
La segona meitat va sobrar a tothom. El Sabadell es va dedicar a mantenir la renda, sense sobreesforços, tocant la bimba i fent córrer al rival. Els egarencs només podien anar a remolc i evitar una sangria de gols que no arribaria mai degut al conformisme local.
Va donar la sensació que imperava el resultat, un 2-0 que en altres circumstàncies podria ser molt bo, davant l’etern rival mal ferit, es podria haver furgat molt més en la ferida, però no es va fer. Llàstima? Conformisme? Desídia?
Fora el que fora, aquest partit en cap moment va tenir aires de derbi, no es va ‘respirar’ ni ‘palpar’ en la prèvia ni durant el partit. Ni dins ni fora del rectangle de joc.
Semblava doncs que a Sabadell i a Terrassa ens hem quedat sense derbi molt abans del que marcava el calendari.

Si es fa vaga, la farem tots. (Un xantatge de pel·lícula 2)

Per si algú tenia intenció d’anar avui al cinema, us passo una llista de les sales que avui dilluns fan vaga perquè no volen acceptar la nova llei d’igualtat en el doblatge. Extret de El Periódico de Catalunya.
Val a dir que en aquests cinemes a mi particularment, ja m’hi ha vist prou. Si ells no volen cinema en català, jo no vull el cinema de les seves sales. Em sap greu pels seus treballadors, però de ben segur que entendran que si els seus caps fan vaga pel català, molts catalans que ens sentim orgullosos del nostre idioma i ens resistim a perdre’l, fem vaga indefinida de cinema... i sobretot de gent que preten fer negoci a la nostra terra a costa nostra i sense voler integrar-se (perquè després es digui dels nouvinguts).


Multicines Abrera (Abrera)
JCA Cines Alpicat (Alpicat)
Multicines Arenys (Arenys de Mar)
Megacine (Badalona)
Multicines Baricentro (Barberà del Vallès)
Aribau (Barcelona)
Cinesa Diagonal (Barcelona)
Cinesa Heron City (Barcelona)
Cinesa Maremagnum (Barcelona)
Bosque (Barcelona)
Rex (Barcelona)
Gran Sarrià Multicines (Barcelona)
Renoir-les Corts (Barcelona)
La Maquinista (Barcelona)
Renoir Floridablanca (Barcelona)
Méliès Cinemes (Barcelona)
Nàpols (Barcelona)
Palau Balañà (Barcelona)
Comèdia (Barcelona)
Verdi (Barcelona)
Verdi Park (Barcelona)
Glòries Multicines (Barcelona)
Aribau Club (Barcelona)
Urgell (Barcelona)
Club Coliseum (Barcelona)
Cinesa Diagonal Mar (Barcelona)
Imax Port Vell (Barcelona)
Icària Yelmo (Barcelona)
MCB Cinemes (Calafell)
Sala Mozart (Calella)
Filmax-Castelldefels (Castelldefels)
El Punt (Cerdanyola del Vallès)
Multicines Llobregat (Cornellà de Llobregat)
Ocine el Vendrell (el Vendrell)
Cinemes Figueres (Figueres)
Barnasud (Gavà)
Ocine Girona (Girona)
Cinemes Albéniz (Girona)
Multicines El Nord (Granollers)
Cinesa La Farga (l'Hospitalet de Llobregat)
Rambla (l'Hospitalet de Llobregat)
Filmax-Gran Via (l'Hospitalet de Llobregat)
Kursal (Igualada)
Salon Rosa (Igualada)
Principal (Lleida)
Rambla (Lleida)
Bages Cinema (Manresa)
La Calàndria (el Masnou)
Cinesa Mataró Park (Mataró)
Multicines Olot (Olot)
Ocine Platja d'Aro (Platja d'Aro)
Capri (el Prat de Llobregat)
Ocine Roquetes (Roquetes)
Cinemes Roses (Roses)
Imperial-Sabadell (Sabadell)
Multicines Eix Macià (Sabadell)
Cinebox Espai Gironès (Salt)
Cinesa Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)
Sant Cugat Yelmo (Sant Cugat del Vallès)
Atrium (Sant Andreu de la Barca)
Ocine Les Gavarres (Tarragona)
Segle XXI (Terrassa)
Cinesa Parc Vallès (Terrassa)
Multicines Sucre (Vic)
Vigatà (Vic)
Kubrick Cinema (Vilafranca del Penedès)
Sant Celoni (Sant Celoni)
Vila-Seca (Vila-Seca i Salou)

Un xantatge de pel·lícula

L’evidència de que Catalunya te un govern i unes lleis per riure’s d’elles en tornem a tenir més proves.
Sembla que la normalització lingüística fa nosa i com a tal, molts se la passen per allà on els sembla, amb total impunitat.
Per començar tenim una llei en la que és obligat que els cartells dels establiments estiguin, com a mínim, en català. Si es vol tenir també en castellà, anglès, xinès o què-sé-jo, ja és optatiu i no hi ha cap normativa que s’hi oposi. Doncs aquesta llei, que és vigent de fa un bon grapat d’anys, ja em direu fins a quin punt es segueix. Només cal que sortiu al carrer i aneu comptant.
Va arribar un cas en el que un empresari de Vilassar de Mar fou denunciat per no tenir en català el seu rètol i, segons va dir ell mateix, aniria a la justícia europea si era necessari.
Sembla que aquesta persona no volia entendre perquè ha de tenir el seu cartell també en català.
El que sorprèn és que aquesta mateixa gent són els que si tomben l’estatut des del constitucional diran que les lleis estan per complir-se i no cal donar-li més voltes.

Quelcom per l’estil passa amb la llei del cinema.
Ara resulta que aquest proper dilluns varies sales de cinema volen fer vaga per culpa de la paritat en la llengua en el doblatge que busca aquesta llei en les pel•lícules. Perquè segons diuen, no hi ha tan mercat.
Per cert a la meva ciutat, Sabadell, tancaran totes, però consti que totes són de una única propietat.
Tenint en compte que, com a mínim, la meitat de la població te com a llengua materna el català, com s’entén de diguin que no hi ha mercat?
Els catalanoparlants no anem al cinema? Les pel•lícules que fan en català per televisió tenen audiències ridícules?
Em sembla estúpid i demagògic tancar-se en banda quan no hi ha cap estudi, científic i tot si cal, que defineixi que aquest extrem te ni que siguin indicis de ser objectivament cert.
Una ‘vaga’ com aquest és simplement voler aferrar-se al monocolor que representa i és el castellà... i tancar-se una porta envers aquelles persones assídues al cinema i que els agradaria poder escoltar els diàlegs en català. També ho és cap als qui, ja per definició, no acostumem anar al cinema precisament per aquest fet.
No sóc massa d’anar al cinema i he de confessar que l’última pel•lícula que he vist al cinema és ‘El Senyor dels anells’, però això és així perquè em molesta, sí: em molesta, no poder escoltar els diàlegs en català.
En aquest sentit, els cinemes que practiquin el seu ‘dret a vaga’ (compte: serà el propietari qui la faci, no els treballadors), poden estar completament segurs que a partir d’aquest moment jo practicaré el meu dret a fer vaga d’anar als seus cinemes.
Perquè és cert que les imposicions no són bones, per això vull poder escollir l’idioma en el que escoltaré la pel•lícula, cosa que ara mateix rara vegada puc fer.

Actualitat futbolística

Ara feia molts dies que no feia cap comentari futbolístic, però l’actualitat s’imposa.

Començaré per la cara amable, la que estem vivint actualment al CE Sabadell. L’equip porta guanyats els últims tres partits de lliga i amb el nou entrenador, David Almazán ‘Pirri’, s’ha vist una millora substancial en el joc dels arlequinats. Les raons, com els colors, n’hi ha per tots els gustos, però sigui com sigui, s’ha aixecat el vol i si les 19 jornades que resten ho permeten, encara es pot donar alguna sorpresa, en forma d’alegria per la parròquia saballuda, d’ara i fins a final de temporada.

La cara ‘B’ la trobem en els veïns i eterns rivals... tot i que això ‘d’etern’ potser passarà a ser un simple eufemisme d’aquí a poc. La plantilla del Terrassa no cobra des de fa tres mesos i ara s’han tancat als vestuaris, on hi estan dormint des de la nit de reis, per donar ressò a les seves protestes. Aquest cap de setmana s’enfronten al Dènia i ho faran amb només vuit jugadors del primer equip. Els jugadors estan marxant i hauran de disputar el partit amb uns quants juvenils. Ara per ara, no es veu clar ni que puguin acabar la lliga.
Potser algú es pot pensar que me’n alegro de la situació, però res més lluny de la realitat. En qualsevol esport, la rivalitat, sana i ben entesa, és el millor que hi pot haver, com se sol dir: ‘si no existís l’etern rival, ens l’hauríem d’inventar’.
Molt menys però m’agrada veure als jugadors dormint als vestuaris. Val a dir que en conec a més d’un, sobretot Miguel Ángel i Òscar Sierra, per la seva etapa com a jugadors del Sabadell i saber pel que estan passant, s’ha de fer veritablement dur. Ànims!
El tema, a més, no acaba aquí. S’ha sumat una altra plantilla a aquest tipus de protesta. La UE Lleida tampoc paga als seus empleats des de, fa no fa, els mateixos mesos que el Terrassa als seus. De moment s’han limitat a fer-ho públic, veurem com acaba tot plegat.
Per últim detall i possiblement més com a casualitat més que una altra cosa, la setmana vinent el Sabadell visita el Camp d’Esports de Lleida i després rebrem al Terrassa a la Nova Creu Alta. Veurem de primera mà els ànims que respiren uns i altres.

.

Premis B.M.A. (Bloc d’en Manel Escribà) als millors esportistes del 2009

Com ja és costum, concedeixo quatre premis als millors esportistes de l’any. El millor conjunt, en categoria masculina i femenina i el millor esportista individual, també en categoria masculina i femenina. Aquí van els meus ‘guardonats’.
(Avanço que els premis són a títol honorífic, que ningú em vingui a demanar ni un cèntim d’Euro.)

.

Millor equip masculí: sense cap mena de dubtes el millor conjunt de la temporada ha estat el F.C. Barcelona. Guanyar totes les competicions en les que ha participat (excepte la Copa Catalunya) no ha estat a l’abast de cap equip amb anterioritat i no crec que m'equivoqui si apunto que costarà molt que això torni a passar.

Em permeto un accèssit pel meu C.E. Sabadell, que va aconseguir una meritòria quarta plaça que ens va donar dret a jugar les promocions d’ascens a Segona Divisió A, tot i que el somni va ser negat per un arbitratge horrorós, d’aquells que fan pudor a podrit.

Millor esportista masculí: Aquest any li donaré aquest ‘títol’ a en Pau Gasol, per ser el primer català en aconseguir un anell de campió de la N.B.A. (amb els Lakers de Los Angeles), la millor lliga de bàsquet del món. No tant sols va ser ‘un més’ de l’equip, sinó que juntament amb Kobe Bryant, han estat les grans estrelles de la franquícia californiana.

Un parell d’accèssit més: Lionel Messi, per aconseguir, crec que de manera merescuda, la Pilota d’Or i el FIFA World Player. Se’ns dubte el millor jugador de futbol del planeta.

L’altre accèssit pel campió de l’any passat: Usain Bolt, que continua destrossant cronòmetres i és un espectacle tant dins com fora de les pistes.

.

.

.

.

.

.

.

.

Millor equip femení: (possiblement agafaré a més d’un fora de joc) va al Futbol Sala Sabadell Femení. Després de dos ascensos de categoria consecutius, estan invictes en el que portem de temporada -8 victòries de 8 partits jugats-, són líders destacades de la Divisió d’Honor -6 punts més que el segon i amb un partit menys- i ja són unes fermes candidates a aconseguir un tercer ascens consecutiu que aquesta vegada les portaria a categoria nacional.

.
L’accèssit en aquest cas va per l’equip filial del propi F.S. Sabadell Femení, que porta una ratxa similar: invicte en el que va de lliga -8 victòries i 2 empats dels 10 partits disputats, a 2 punts del líder, però amb un partit pendent-. L’ascens també les espera a elles.

Millor esportista femenina: a risc de fer-me reiteratiu, li he de donar a Mireia Belmonte. Tot i haver-li donat ja l'any passat, aquesta noia segueix mereixent el meu reconeixament, destrossa cronos i rècords. És el millor fitxatge que hagi fet en molt de temps el Club Natació Sabadell.

Acte de la Plataforma per la llengua a Sabadell

Aquest vespre, a les 7 del vespre, la Plataforma per la Llengua i l'Ajuntament de Sabadell presenten dues exposicions per fomentar el català com a eina de cohesió social a l'auditori de la Biblioteca Vapor Badia.

La presentació anirà a càrrec de Ramón Burgués, regidor d'Educació i Convivència de l'Ajuntament de Sabadell i Carme Forcadell, portaveu de la Plataforma per la Llengua Vallès Occidental.

Les exposicions "Obre't en català!" i "El català? És chévere!" es poden visitar a la Biblioteca Vapor Badia des d'ahir, dimecres 2, fins el proper 19 de desembre i posteriorment en d'altres centres de Sabadell.

.

Sort Pirri!

S’ha acabat el culebrot de qui ha d’ocupar la banqueta del C.E. Sabadell i ha estat de la manera més salomònica possible: deixant al tècnic provisional. Des de la destitució de Ramon Moya ara ja farà tres setmanes, molts noms són els que havien aparegut al damunt de la taula, segons la pròpia directiva del club, al voltant d’uns 25 tècnics van deixar els seus currículums a les oficines de la Nova Creu Alta. Sergio Lobera, Miguel Álvarez, Raül Agné, Toni Llebaria, Julià Garcia, Albert ‘Txapi’ Ferrer o Jordi Vinyals són només alguns dels noms que van sonar amb més força però cap d’ells ha quallat.
El més probable és que les mancances econòmiques hagin tornat a manar per davant de les intencions esportives i cap dels tècnics que més o menys podien agradar estiguin per la labor d’ocupar la banqueta arlequinada que, tot i aportar cert prestigi, també comporta un desgast considerable degut a les urgències històries de l’entitat per assolir un ascens a la Segona Divisió A que, a menys que canviïn molt les coses, haurà d’esperar una temporada més.
Així doncs, David Almazán, més conegut com a David ‘Pirri’, ex-jugador saballut, on va penjar les botes, havent arribat a jugar a la Primera Divisió estatal, te ara la oportunitat de dirigir l’equip de la ciutat fins al final de lliga.
Però com és prou sabut, en futbol només val l’avui, l’ara, no es pot viure del que hom ha fet, sinó del present més immediat, pel que només uns resultats positius li donaran la possibilitat d’arribar a 30 de juny havent estat el ‘director d’orquestra’ del primer equip.

Ànims míster!
.

El futbol és així.

En el món del futbol, quan van maldades el primer en rebre la patacada és l’entrenador. Te la seva lògica perquè és el ‘director de l’orquestra’ i si aquesta sona malament, tot i tenir bons músics, serà perquè no saps fer-los sonar com haurien.

Malauradament això és el que li ha passat a en Ramon Moya, entrenador de contrastada experiència i que, fins al moment, havia complert amb tots el que se li havia demanat... o exigit.

Fa tres temporades va arribar a Sabadell amb l’únic objectiu de pujar l’equip de categoria després de la pitjor temporada de la centenària història del club. I ho va aconseguir. La temporada següent va deixar clar des d’un principi, tot i les pressions, que seria un any de traspàs, de confirmar i assentar l’equip a la categoria de plata, de no patir per baixar però que ens oblidéssim dels play-off d’ascens. I així va ser. La temporada passada, la més gloriosa (si és que aquest adjectiu pot ser adequat tenint en compte la història de l’entitat) des del famós equip que van liderar els Almunia, Diego Torres i Molist; ens va portar a jugar les fases d’ascens a Segona Divisió A i va anar molt just que s’aconseguís la gesta. Tots els aficionats a l’equip de la ciutat sabem perquè no vam pujar i qui és “l’innombrable”.

Aquest camí ens porta a la quarta temporada consecutiva amb el mateix entrenador, quelcom insòlit al Centre d’Esports des de la primera etapa de Pere Valentí Mora (1999-2002). Casualitats o no, precisament amb l’exporter a la banqueta és quan vam jugar per penúltima vegada les promocions d’ascens.

L’objectiu per aquesta campanya no podia ser un altre que, com a mínim, repetir el que es va aconseguir en l’anterior, però onze punts en dotze jornades, a la setzena posició de la taula classificatòria i a un sol punt de les places de descens directe, han gairebé obligat a aquesta destitució. Per alguns adoptada tard i malament, per altres serà una decisió precipitada, però en el món del futbol i de l’esport en general, manen els resultats i no val per res el que s’ha fet fins al moment. Només compte l’”ara”. El futbol és així.
.

Aquest article ha estat publicat al diari digital ASabadell+. I el podreu veure en la versió de paper del proper dilluns, 16 de novembre.

.