Revista digital EL SABALLUT

divendres, 31 d’octubre de 2008

El Saballut d'octubre ja és a la xarxa


De nou la revista digital El Saballut ja es troba a la xarxa.
.
En aquest número hi trobareu, com sempre, els resums dels partits del primer equip del C.E. Sabadell durant aquest mes d'octubre i detallem quines són les armes dels qui seran els nostres rivals en el mes de novembre; també commemorem dues onomàstiques, com són la consecució de la lliga catalana, ara fa 75 anys i els deu anys de la primera pàgina web oficial del club: http://www.cesabadell.org/. No hi falta tampoc l'entrevista, aquesta vegada al mític porter de Ciutadella, Joan Capó i tampoc deixem de banda el futbol base, on en aquesta ocasió us presentem la secció femenina arlequinada. I com sempre, per últim però no per això pitjor, també us acostem la visió que té Ivan Martín des de Ses Illes, l'apartat de l'humor i una nova secció: '1x1', on els jugadors del Sabadell ens contesten a una breu enquesta.
.
Com a director d'El Saballut, espero que us agradi!

dijous, 30 d’octubre de 2008

Absolts!!!


Ahir es va acabar el judici als 16 inculpats pel delicte de cremar fotos del ciutadà Joan Carles de Borbó.
.
Finalment el fiscal va decidir canviar l'acusació de delicte de injuries a la corona per falta de desordres públics. Com que l'audiència nacional no és competent per jutjar faltes, només ho és per delictes, no ha tingut més remei que absoldre als acusats.
.
El jutge, tot s'ha de dir, s'ha quedat amb les ganes, ja que ha titllat d'incomprensible la decisió del fiscal.
.
Aquest afer, tal i com ha acabat, no pot arribar a marcar un precedent per un judici de delicte, precisament pel del canvi de delicte a falta.
.
No sóc advocat, fiscal ni jutge, però fent servir el sentit comú (poques vegades s'utilitza en aquest estat, això també és cert) entenc que, d'ara en endavant, s'hauria -entenguis s'haurà- de considerar que qualsevol persona que cremi una fotografia del monarca, no se li pot aplicar el delicte de injuries, ja que en això sí que s'ha creat un precedent.

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Els impostos a Sabadell


Quin goig, quina joia, quina il·lusió!!!
.
L'ajuntament de Sabadell ha decidit congelar fins a cinc impostos i taxes!
Mirem el Diari de Sabadell, anem a veure què ens estalviarem:
.
1.- Taxa d'ocupació en via pública. És a dir, que si vaig a un bar a prendre alguna cosa, em congelaran el preu del que hi prengui gràcies a l'ajuntament de Sabadell, evidentment (de fet serà quan arribi el bon temps, perquè ara com ara el tema està fomut).
2.- Llicència d'activitats econòmiques. Ara com ara no tinc previst obrir cap activitat (que tingui sort el/la valent/a que ho faci tal i com està el pati), per tant, això no em beneficia. Llàstima.
3.- Impost de vehicles. Aquest no em queda clar si és l'impost de circulació. Si és així, tots els qui tenim vehicle propi ens estalviarem algun dineró. L'ajuntament potencia l'ús del transport privat(???)... curiós si més no.
4.- Impost de construccions. Estan com està el tema de la crisi, segur que ajudarà molt als constructors aquesta mesura (entengui's per constructors a aquells qui s'ha fet rics d'un dia per l'altre venent pisos de 40m2 a preus desorbitats i ara els tocarà picar pedra)... però a la majoria de la ciutadania no ens afecta.
5.-Llicències urbanístiques. Més del mateix que en l'anterior. Podem dir que es fomenta la construcció a Sabadell?
.
En resum, per números són 5 taxes que es congelen, però a la pràctica no crec que arribem ni a una.
.
Anem a veure els contres:
Només augmenten un impost! La generositat del Bustos & cia. no te preu. Qui és? L'Impost sobre Bens i Immobles. És a dir, que tots els qui tinguem una propietat (hipotecada en la majoria dels casos, evidentment) pagarem més per continuar vivint sota el nostre sostre.
.
El resum que en puc fer és: grans portades de diaris sobre congelació d'impostos, però a pagar cada vegada més. Per variar...

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Segona derrota (i consecutiva) a casa


No sé perquè, però les presentacions del futbol base arlequinat tendeixen per acabar en un espectacle no massa esperançador per les nenes i els nens d'aquest futbol base.
.
El Benidorm, un rival en la zona calenta de la taula va venir a pescar el que fos i els peixos van picar, caram si van picar!
.
El Sabadell, fins al moment, no li sap jugar als equips que es tanquen i esperen poder fer alguna contra. El Benidorm quasi que ni això va fer, però va ser qui va tenir les ocasions més clares del partit.
.
Sembla que aquesta temporada es trauran més punts contra els equips 'grans', els que volen jugar a futbol, que no pas els 'petits' o que es troben en una situació compromesa. Ni fa tres setmanes l'Ontinyent va demostrar res ni ahir el Benidorm, molt menys que Eivissa, Terrassa i fins i tot València Mestalla... però són qui van treure rendiment a la seva visita a la Nova Creu Alta.
.
No valen ja les excuses de les baixes, ja que aquest era un risc que ja se sabia que es corria i ara mateix ja no són tan substancials com en les dues darreres jornades. Casualment en les que l'equip ha segut llegir millor el partit.
.
Pels qui espereu el resum del partit, us el faré molt ràpidament: el Sabadell atacant però sense trobar espais entre la defensa visitant, mentre que aquests es van dedicar a punxar la pilota cap al cel cada vegada que els arribava als defenses. La línia de mitjos del Benidorm va ser inexistent.
En definitiva, les paraules clau podrien ser ansietat i precipitació... això unit a un regal de la defensa arlequinada en una falta que no hauria d'haver portat excessiu perill, van ser suficients perquè els tres punts volessin cap a terres valencianes.
.

divendres, 24 d’octubre de 2008

Això és immoral!



Avui, la noticia de primera plana del Diari de Sabadell no era altra que els beneficis que ha tingut el Banc Sabadell des de principi d'any i fins ara.

Més de 761 milions d'Euros.

Per contra, resulta que estem en crisi i el govern de ZP s'ha hagut d'inventar unes possibles ajudes pels bancs.

Això jo crec que és immoral. Entenc que els bancs són necessaris per l'economia. Sense ells ningú es podria comprar un pis, fins aquí d'acord, es podria dir fins i tot que fan una labor social, si som molt -però que molt- generosos. Però és que paguem, jo com el primer, autèntiques animalades en interessos i comissions pels crèdits.

Ara, que els tocarà passar una mica a dieta perquè algunes inversions no els han sortit tan rodones com esperaven, no en perdran ni cinc de fet, no deixaran ni de guanyar-ne. Són ells qui fan els préstecs als partits polítics! PSOE, PP... tots, han de passar pel seu sedàs i evidentment hi han de tenir 'bon rotllo'.

Però hi ha un altre tema que encara em fa pensar més. Buscant una mica d'informació sobre el tema, he trobat una noticia a la publicació SabadellPress del 9 de juny d'aquest mateix any: congelació de salaris pels treballadors. I això és de fa quatre mesos!!! Així qualsevol aconsegueix beneficis!

En resum, com diu la dita: tant tens tant vals. I una altra: qui més te és qui més en vol.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

No tindrem massa idolatrats als bascos?



Vist el procés de negociació sobre els pressupostos de l'estat he extret un parell de conclusions.
Primera: com ja sabia i reitero per enèsima vegada, el PSC no és més que una titella del PSOE i tot el que ens pugui dir el Montilla que li fan la murga a en ZP no és més que pantomima barata. Una frase feta diu que el moviment es demostra caminant i el PSC està molt ben assegut a la seva poltrona. Perquè si aproves uns pressupostos talles de socarrel poder maniobrar amb el finançament de l'Estatut. Que no ens vinguin amb altres històries perquè hi ha els Euros que hi ha i si els pressupostes per una cosa, no els podràs pressupostar per una altra. És una evidència com una casa.
Segona: els catalans no tindrem massa idolatrats als bascos? bé, no voldria generalitzar, de fet al PNB i més en concret al seu cap, Ibarretxe. Mentre no fa gaire temps se'l va convidar a fer unes xerrades, per aquí Catalunya, en les que va parlar sobre el nacionalisme, els pobles catalans i bascos (o bascos i catalans) i tot el que ens uneix, a l'hora de la veritat, la de demostrar que ells estan al costat dels catalans en les nostres demandes, enlloc de donar-nos el seu suport, s'han dedicat a aprovar dits pressupostos per a l'estat espanyol... traient-ne ells un bon pessic. I nosaltres, un cop més, ens hem quedat amb un pam de nas. Això jo no en diria precisament fer front comú per un mateix objectiu.
En fi, que si els nostres aliats per arribar algun dia a tenir un finançament digne, una autonomia que no sigui de pandereta o fins i tot la independència, és evident que entre els bascos (PNB) i els socialistes (i a les proves em remeto), ens hem equivocat de companys de viatge.

Falta de comunicació?


Aquesta setmana passada, el dijous dia 16 concretament, hi va haver Assemblea local d'E.R.C. a Sabadell.

Es presentaven dues candidatures, la d'en Ramon Henares i la de n'Anna Galceran. Va guanyar la primera, que és la que ja exercia, per un 58% del vots (43 vots emesos), per un 40'5% (30 vots) més un vot en blanc.

Personalment penso que l'executiva ha de pensar-se ben bé què ha de fer, perquè guanyar per només 13 vots de diferència, d'un total de 74, (parlo de vots emesos, no parlo del total de militants, perquè no vam assistir tots), crec que no dóna una posició clara de força ni autoritat dins aquesta secció local.

El millor per a tots seria, sense cap mena de dubtes, que es cridés a la candidatura vençuda i es parlés de reactivar la secció local entre totes i tots. De fet, molt probablement s'hauria d'haver fet fins i tot abans a fi de presentar una candidatura unitària.
Com dèia dita candidatura guanyadora: tots junts podem!

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Empat entre la U.E. Lleida i el C.E. Sabadell

Partit televisat, en un dels pitjors horaris que es poden treure de la màniga els de TV3. Només falta que ens facin jugar a mitjanit.
El partit va començar animat, amb el Sabadell abocat a l'atac com ja va fer la setmana passada a Oriola i sorprenent als de la Terra Ferma (de nou aquest plantejament sorprenia tenint en compte el serial de baixes que arrossega l'equip de la capital del Vallès). Tant és així, que en Joel es va inventar un penal d'aquells que no es xiulen en camps de futbol però sí en estadis de futbol... i qui ha vist partits a segons quins camps de la categoria, ja m'haurà entès.
Tan dubtós era el penal que Juvenal no va encertar a transformar-lo, de fet va ser el porter Eduardo que va encertar la trajectòria.
Al cap d'una estona els locals van començar a agafar el ritme i a estirar línies, tot buscant la porteria de De Navas, que de fet només es va haver de lluir en un xut llunyà i poca cosa més.
En la segona, els equips van sortir més amb por de perdre que amb ambició per guanyar i d'aquí que d'emoció poca, només en un lliure indirecte dins l'àrea arlequinada que es va servir sense incidències remarcables pel marcador final: 0-0.
A destacar: que el Sabadell segueix jugant fora de la Nova Creu Alta amb la segona equipació (vermella i blanca), encara no s'ha estrenat la primera i que "Miki", ara a les files lleidatanes, s'enfrontava per primera vegada al seu ex-equip. Per part arlequinada, Joel també va vestir amb anterioritat la samarreta blava del Lleida.

dijous, 16 d’octubre de 2008

El que el temps separa, ho re-ajunda internet



Amb això d'internet i dels ordinadors en general, reconec que és molt pràctic i m'agrada i tanmateix també reconec que hi entenc just el que és necessari. No m'agrada dir que en sóc un expert, primer de tot perquè seria mentida podria dir, això sí, que conec les meves limitacions i segona, perquè per l'experiència que en tinc (en l'últim mes n'he guanyat molta), és molt complicat trobar a algú que hi entengui de debò. El meu amic i col·laborador Almunia sap perfectament de què parlo (oi?).

Ara i gràcies a uns amics, he "descobert" una nova eina amb la que he recuperat el contacte que havia perdut amb uns quants amics i suposo i espero que en recuperaré a uns quants més. Es tracta del facebook. Mira per on, gràcies a internet es pot recuperar el que el temps ha anat separant.

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Oriola 1 - Sabadell 2: qui ens ho havia de dir


Qui ens havia de dir que en un partit pel que el Sabadell es presentava amb només 13 jugadors del primer equip, incloent que un dels reserves era en Miguel Ángel, el porter suplent; amb un dibuix tàctic d'autèntiques circumstàncies, amb les baixes de jugadors tan importants com són Juvenal (amb la seva selecció) o Roberto Morales, algun que encara no els hem pogut gaudir aquesta temporada (o ben poc) com Axel i Pep Pagès i alguns titulars indiscutibles com Sergio Iglesias (tots ells, a excepció de Juvenal, lesionats), amb tot: el Sabadell va aconseguir treure els tres punts del camp de Los Arcos d'Oriola, un d'aquells camps on no agrada jugar, ja sigui per les pròpies dimensions del terreny de joc, per la proximitat de la graderia a la gespa (amb la pressió que li representa a l'àrbitre), amb tot: el Sabadell guanyava per 0-2 al minut 15 de joc.
.
El primer del pitxixi, Carralero i el segon, segons diuen alguns, en possible fora de joc, de Joel (per fi s'ha estrenat!). Amb això es trencava la sequera de gols foranis i a més, s'encetava la casella de victòries lluny de la Nova Creu Alta.
.
La primera part, després de la sortida en tromba del Sabadell que, per suposat, no era d'esperar, que va suposar aquest 0-2, el joc va ser molt repartit o millor dit: avorrit. Els locals semblaven haver abaixat els braços i els arlequinats satisfets amb el marcador.
.
La segona meitat va començar ben diferent, els de Ramon Moya varen sortir a veure-les venir i els locals, de ben segur renyats de mala manera pel seu míster, van sortir a buscar un gol que els tornés a fer entrar al partit... i prou que ho van aconseguir. Només 40 segons de la represa i el marcador ja apuntava l'1-2 i amb l'Oriola bolcat damunt la porteria de De Navas que, un cop més, va salvar el seu equip amb parades per emmarcar. Un autèntic líder quan les coses van maldades.
.
Com a curiositat apuntaré que el C.E. Sabadell continua sense entrenar la primera equipació (quadres blaus i blancs) com a visitant, on sempre ha jugat amb la segona (quadres vermells i blancs). La tercera (verda de dalt a baix) continua inèdita.

L'any Rodoreda


Aquest any es commemora el centenari del naixement de Mercè Rodoreda. De fet, aquest passat dia 10 d'octubre en va ser concretament l'efemèride.
.
És, sense cap mena de dubtes, l'escriptora catalana més important de la història.
.
La plaça del Diamant i Mirall trencat són, molt provablement, les seves obres més cèlebres i celebrades, entre les que va escriure en diferents gèneres literaris: novel·la, narrativa, teatre i infantils, i que han estat traduïdes a gairebé una trentena d'idiomes.
.
Des d'aquí vull retre el meu petit homenatge a aquesta dona que li va tocar viure uns temps molt difícils i ho va fer aportant la seva capacitat per escriure que, tot s'ha de dir, fins no fa massa era una d'aquelles activitats que estaven reservades exclusivament als homes.
.
Si a aquest fet li sumem que la seva llengua vehicular fou el català en temps de dictadura franquista, es multipliquen les meves lloances.

divendres, 10 d’octubre de 2008

L'"Estatutet" encara més retallat



Doncs sembla que encara ens retallaran més l'estatut. Més del que ja ho està. Bé, li dic estatut perquè és el nom oficial, perquè el que és en realitat, val més que m'ho guardi. Crec que la imatge que he escollit, certament escatològica, parla per ella mateixa. Ja ho diuen que val més una imatge que mil paraules...
.
I la veritat és que cada vegada veig més clar que els catalans, una de dues: o som molt més rics del que ens pensem i ja ens està bé tirar els diners o pensem que qui dia passa, any empeny.
.
El que no entenc és com uns polítics que se suposa que han de vetllar pels nostres interessos, perquè som els propis catalans qui els hem votat perquè ho facin, es quedin de braços creuats veient com una llei, perquè un estatut no és més que això, que va sortir del Parlament de Catalunya i per tant van fer ells mateixos, ja va ser retallat de mala manera a Madrid ('aprovaré el estatuto que aprueve el Parlament de Catalunya'... encara ressonen aquestes paraules al meu cap) i ara encara el veurem més retallat degut al Tribunal Constitucional, que es veu que, per una banda, això de que el català sigui tan important, molesta i per l'altra, el finançament, allò que casualment encara no ha quedat del tot entès entre el govern estatal (PSOE) i el de la Generalitat (PSC), pot ser retocat. Mirat així, PSOE i PSC, sembla que seria fàcil, oi? Doncs mira per on, en ZP i companyia tornaran a quedar bé amb la vianda al plat. I nosaltres: a seguir pagant i continuar sent els dolents de la pel·lícula. I evidentment, els socialistes catalans, aquells que posen tants problemes al govern estatal, seguiran treient vots perquè miren molt pels interessos del poble de Catalunya. Quines penques!

dilluns, 6 d’octubre de 2008

El retorn d'El Saballut! i derrota del Sabadell...



Torna El Saballut! Aquesta és sense cap mena de dubtes la millor noticia del cap de setmana a nivell esportiu.

Això i la victòria de la U.B. Sabadell a casa del Viladecans per 79-93, evidentment.

Com a director de la revista digital El Saballut, estic molt content de poder tornar a re-iniciar el projecte que, aquesta vegada segur que sí, arribarà a bon port.

I pel que fa al futbol, a l'estrictament esportiu, quasi que el millor que es pot fer és oblidar el desastrós partit que va fer el C.E. Sabadell. Realment nefast. Semblava que tots els jugadors s'havien posat d'acord a veure qui ho feia pitjor, qui no relliscava, la passava a 5 metres... un desastre. Al final un 1-2 (i de penal dubtós) que hagués pogut ser tranquil·lament un 1-5. Sense exagerar. I el pitjor de tot és que l'Ontinyent va donar la sensació de ser un equip dels que poca guerra donaran. Mitja taula i gràcies. Amb tots els respectes cap als valencians, però és el que hi ha. Ara toca, com sol dir el míster, canviar la dinàmica i treure tres punts d'Oriola, cosa que no resultarà gents fàcil tenint en compte les moltes baixes que es comencen a acumular a la infermeria arlequinada.

divendres, 3 d’octubre de 2008

La unió fa la força



No és una noticia nova precisament, però me'n faig ressò ara que s'acosten eleccions locals (com a mínim a Sabadell) a E.R.C.: Reagrupament.cat i Esquerra Independentista s'han unit. I em sembla molt bé. La cohesió és una eina bàsica pel bon enteniment i si, de fet, tenim idees quasi idèntiques, el millor és la unió, llimant les divergències que, tot i que existents, sempre seran mínimes.
.
De fet, no és cap pecat ni res que se li assembli, de idees i ideals diferents n'hi ha tants com persones al món.
I qui es pensi que només és a E.R.C. que hi ha crítics amb la manera de fer de la cúpula, va però que molt equivocat. El que sí és cert és que no es tan comú que en un partit hom pugui divergir de l'opinió d'un altre sense que això suposi ganivetades a l'espatlla. Cal recordar que l'essència de la política és (ho millor dit: hauria de ser) parlar i discutir -i per tant, debatre- sobre com fer el millor per la societat.
Dir les coses a cara, sempre és molt millor, per un mateix i pel conjunt... encara que, alhora, es pugui estar d'acord també en que la roba bruta es renta a casa.