Nou Bloc

Ja fa unes setmanes un bon amic del qui us escriu va encetar una nova web dedicada al Centre d’Esports Sabadell: http://www.cesabadell.com/.
.

Per la mateixa hi ha invertit un temps que ningú li pagarà, però crec que puc dir, sense massa risc a equivocar-me, que ell se sent sobradament pagat, simplement per la implicació que te amb l’entitat. Una web que pretén ser un complement a la web ex-oficial: www.cesabadell.org.

Dins d’aquesta nova web hi ha inclòs un apartat anomenat ‘Els Blogs’ (jo l’hagués anomenat ‘Blocs’, amb ‘C’ de Catalunya, però això és una altra història), d’entre els quals ja es pot llegir a periodistes local, que toquen diàriament, per qüestions professionals, el dia a dia del club, pel que us podeu imaginar que són blocs en els que s’hi escriu amb una total i absoluta coherència. Per cert i aprofitant l’avinentesa, ja avanço que en breu n’hi haurà més d’aquests blocs.

Com us comentava en l’inici, aquest bon amic em va oferir un bloc per a mi, ja sigui perquè dirigeixo El Saballut o perquè, segons diuen, sóc un entès pel que fa a la història del club (tot i que jo no diria tant). El fet és que jo també hi tinc el meu bloc allà, a part del que esteu llegint ara, i on hi dono cabuda precisament a la història de l’entitat, tot i que des d’un punt de vista lleugerament diferent al que cabria esperar.

Com que reconec ser un ‘futbolero’ de cap a peus a ningú li estranyarà si dic que també sóc col•leccionista de cromos i àlbums de futbol, pel que he fusionat aquests dos passatemps (alguns en direu ‘hobbys’) per explicar una mica d’història del Sabadell a través dels cromos i, de fet, així he volgut anomenat el bloc: La història a través de cromos.

Potser tot plegat és una mica rebuscat, però crec que és una fusió que, com a mínim de bones a primeres, m’ha agradat i considero que pot ser interessant. Tot esperant no ser l’únic que ho veu així, us convido a visitar-la.
.

Propostes literàries (no són meves, no patiu)

Tal dia com avui és Sant Jordi (quin descobriment, oi?) i com que a qui subscriu aquest bloc, i si en sou seguidors ja ho sabreu, li agrada fer-vos certes recomanacions literàries (que no crec que puguin arribar a anomenar-se ‘crítiques’), us voldria fer la meva recomanació mensual en un dia tan nostrat.

Tanmateix però, prefereixo que aquesta vegada no sigui jo qui us digui què m’ha agradat llegir (o no) ni de quin autor es tracta, sinó que us diré que els amics de l’Òmnium Cultural tenen una web genial, en la que tenen un apartat on podreu descobrir totes (o quasi totes) les novetats editorial en el nostre idioma.
Es tracta d’un apartat en el que donaven a votar quin llibre o llibres, dels d’entre més de 170 propostes, tenien pensat regalar els visitants de la web, pel que crec que és força interessant.
El sondeig s’anomena La Llança, no cal ser massa espavilat per veure que fa referència a Sant Jordi, oi?

Us ho recomano, tot i que sé que vaig molt tard, perquè segurament les compres d’avui, a hores d’ara, ja les haureu fet... però ep! recordeu que demà també obren les llibreries.
.

Tres mil visites

Mira per on, ahir aquest bloc va arribar a les 3.000 visites des de l’u de gener d’aquest mateix any.

No em sembla una mala xifra, sobretot tenint en compte que escric en català, la majoria de vegades ho vaig sobre política ‘a la meva manera’ i quan escric sobre futbol no tinc per costum fer-ho sobre el FC Barcelona.

Només vull aprofitar per donar-vos les gràcies a aquells qui l’aneu llegint i en especial a qui fins i tot us n’heu fet ‘seguidors’ i també als qui aneu deixant els vostres comentaris. Veig força interessant aquesta interacció.
.

Tancat per vacances

Crec que no puc ser massa més específic i tampoc és necessari que ho sigui: durant les properes tres setmanes és bastant improbable que m'assegui davant l'ordinador per escriure alguna cosa.

.

Diguem que, aquesta vegada sí, necessito desconnectar i fer vacances. Espero que ningú es molesti per aquests dies de calma que donaré i molt menys crec que ningú em trobi a faltar en excés. Si és així, ja m'ho fareu saber... i potser (i només 'potser') d'aquí a tres setmanes us contestaré alguna cosa.

.

Tot i així, estigueu atents, perquè ara mateix tinc un estat d'ànim, però com diu la dita: mai diguis mai, pel que qui sap si abans d'hora ja em teniu per aquí.

.

Bones vacances a tots aquells qui les gaudiu en aquest mateix període, pels qui ja les heu fet: tot això que teniu i pels qui encara no les feu, penseu que tot arriba i que us sigui lleu!

.

Superades les 2.000 visites...

He de reconèixer que m'ha agafat per sorpresa.

.

Per motius diversos últimament no actualitzo aquest bloc tal i com es mereixeria i m'ha sorprès ja la xifra de 2.000 visites en el que portem d'any.

.

Us vull donar les gràcies a totes i a tots aquells qui de tant en tant perdeu una estona de les vostres vides per llegir les meves opinions i alguns, fins i tot, compartir els vostres pensaments amb algun comentari.

.

Moltes gràcies a tothom!

.

Premis Blocs Catalunya

Ahir es va iniciar el període de votacions dels Premis Blocs Catalunya 2009 i durarà fins el proper 10 de setembre.

.

No te massa secrets, es tracta d'unes votacions per escollir els millors blocs en diferents àmbits, ja siguin blocs corporatius, personals, culturals, educació, audiovisuals, literatura, política i TIC, que siguin escrits en català.

La idea bàsica del concurs és la de promoure la comunicació digital en la nostra llengua.

.

En total hi ha fins a 603 blocs inscrits en aquest concurs que va tenir la seva primera edició l'any passat i va fer l'entrega de premis a la ciutat de Girona.

Enguany serà a l'edifici del Sucre, a Vic, on s'entregaran els premis el proper dia 2 d'octubre.

.

Si voleu votar per aquest humil bloc ho podeu fer en aquest enllaç (evidentment us n'estaré molt agraït). L'he inclòs dins el grup de blocs personals, quasi que en podríem dir 'miscel·lània', ja que no crec que em pugui encasellar en cap altre espai.

.

Molta sort a tothom i molt bona feina i moltes gràcies a STIC.CAT!

.

Mil visites... qui m'ho anava a dir!

Avui mateix aquest humil bloc ha arribat a les mil visites des de l'inici d'aquest any 2009.

.

Val a dir que no m'esperava tantes entrades, tenint en compte que escric només en català i sobretot pels temes que acostumo a tocar: política (a qualsevol cosa en dir parlar de política, ja ho veieu), esport (99% de les vegades futbol i dins del futbol el 99% de les vegades, del Centre d'Esports Sabadell) i les frase fetes o cèlebres.

.

Sigui com sigui i com dic, he arribat a aquest registre molt abans del que m'esperava, cosa que m'anima (sí, sí: m'anima) a seguir escrivint amb aquest estil entre una mica inconformista, una mica satíric i una mica irònic -cosa que de ben segur que no agradarà a tothom-. Però ja se sap, sóc de Sabadell, la mateixa ciutat on va néixer el gran Joan Oliver, potser més conegut per Pere Quart.

BATBLOCS en fa més de 50, els combatents per la llibertat

Aquest mes de març que ja s’escola ha estat testimoni d’una modesta efemèride en la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).

Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.

Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España, en les competències dels anomenats governs autonòmics.

I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes, que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.

Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.

Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.

Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!

I els que encara no us hi heu afegit... a què espereu?

Visca la terra, mori el mal govern!
.

Novetat (no massa important) al Bloc

Bon dia i bon any a tothom!

.

El primer article que incloc aquest any és per dir-vos que he decidit afegir un comptador de visites al Bloc.

.

Sincerament no és que necessiti tenir moltes visites i molt menys tenir-les controlades, però sí que trobo que pot ser interessant saber quanta gent passa per aquesta pàgina, quantes persones creuen que puc estar escrivint quelcom de cert interès o que tal vegada volen veure sobre quines ximpleries escric.

.

No és cap exercici de res en concret, simplement ja que tinc un bloc del qual, tot sigui dit, en pago un domini que no és precisament econòmic (www.manelescriba.cat), doncs no està de més saber quanta gent pot estar interessada en el que pugui pensar i expresar sobre aquest món.

.

C.E. Sabadell... van jugar aquest cap de setmana???

Aquesta setmana, ja em perdonareu, no tinc ni ànims per fer la meva crònica sobre el partit del C.E. Sabadell.

Us podria dir, directament, que el Sabadell ni tant sols va jugar aquest cap de setmana passat i en certa manera, no us diria cap mentida.

Es va perdre, millor dit: ens van humiliar per 4-0. Un equip, la Penya Deportiva Santa Eulària que, ja em perdonaran per l'illa blanca, però les seves possibilitats de mantenir la categoria són remotes.

En fi, us deixo aquest enllaç a un article que m'han publicat avui mateix al portal Vilaweb, si més no, parlo del C.E. Sabadell.

El Saballut d'octubre ja és a la xarxa

De nou la revista digital El Saballut ja es troba a la xarxa.

.

En aquest número hi trobareu, com sempre, els resums dels partits del primer equip del C.E. Sabadell durant aquest mes d'octubre i detallem quines són les armes dels qui seran els nostres rivals en el mes de novembre; també commemorem dues onomàstiques, com són la consecució de la lliga catalana, ara fa 75 anys i els deu anys de la primera pàgina web oficial del club: http://www.cesabadell.org/. No hi falta tampoc l'entrevista, aquesta vegada al mític porter de Ciutadella, Joan Capó i tampoc deixem de banda el futbol base, on en aquesta ocasió us presentem la secció femenina arlequinada. I com sempre, per últim però no per això pitjor, també us acostem la visió que té Ivan Martín des de Ses Illes, l'apartat de l'humor i una nova secció: '1x1', on els jugadors del Sabadell ens contesten a una breu enquesta.

.

Com a director d'El Saballut, espero que us agradi!

El que el temps separa, ho re-ajunda internet

Amb això d'internet i dels ordinadors en general, reconec que és molt pràctic i m'agrada i tanmateix també reconec que hi entenc just el que és necessari. No m'agrada dir que en sóc un expert, primer de tot perquè seria mentida podria dir, això sí, que conec les meves limitacions i segona, perquè per l'experiència que en tinc (en l'últim mes n'he guanyat molta), és molt complicat trobar a algú que hi entengui de debò. El meu amic i col·laborador Almunia sap perfectament de què parlo (oi?).

Ara i gràcies a uns amics, he "descobert" una nova eina amb la que he recuperat el contacte que havia perdut amb uns quants amics i suposo i espero que en recuperaré a uns quants més. Es tracta del facebook. Mira per on, gràcies a internet es pot recuperar el que el temps ha anat separant.

El retorn d'El Saballut! i derrota del Sabadell...

Torna El Saballut! Aquesta és sense cap mena de dubtes la millor noticia del cap de setmana a nivell esportiu.

Això i la victòria de la U.B. Sabadell a casa del Viladecans per 79-93, evidentment.

Com a director de la revista digital El Saballut, estic molt content de poder tornar a re-iniciar el projecte que, aquesta vegada segur que sí, arribarà a bon port.

I pel que fa al futbol, a l'estrictament esportiu, quasi que el millor que es pot fer és oblidar el desastrós partit que va fer el C.E. Sabadell. Realment nefast. Semblava que tots els jugadors s'havien posat d'acord a veure qui ho feia pitjor, qui no relliscava, la passava a 5 metres... un desastre. Al final un 1-2 (i de penal dubtós) que hagués pogut ser tranquil·lament un 1-5. Sense exagerar. I el pitjor de tot és que l'Ontinyent va donar la sensació de ser un equip dels que poca guerra donaran. Mitja taula i gràcies. Amb tots els respectes cap als valencians, però és el que hi ha. Ara toca, com sol dir el míster, canviar la dinàmica i treure tres punts d'Oriola, cosa que no resultarà gents fàcil tenint en compte les moltes baixes que es comencen a acumular a la infermeria arlequinada.

Vergonya aliena

Mai he rigut d'algú que, sense ser catalanoparlant, parli el nostre idioma com pot. Seria una falta de respecte molt important. A part que indueix a aquesta persona a que ho deixi de fer.

Però aquest matí he sentit vergonya aliena, que no és ni molt menys el mateix, al llegir una noticia en la versió digital del diari Avui+ en la que es veu un cartell indicatiu (per obres) amb unes faltes d'ortografia de campionat.

És evident que jo no sóc perfecte i en 'deixo anar' alguna de tant en tant. Però resulta que jo no tinc cap càrrec a l'ajuntament de Barcelona i per tant no cobro d'aquest estament per fer rètols.

Personalment crec que és completament necessari que siguem curosos amb la nostra llengua, com a mínim pel que fa a ortografia.

També estic d'acord en que un idioma, perquè funcioni, ha de ser a l'abast de tothom, sinó passa a ser elitista i s'acaba perdent. No és una suposició meva, ja va passar amb el llatí. Sabem que el català va pel mateix camí, tampoc és cap secret.

Així doncs, és necessari tenir un llenguatge de carrer, col·loquial, però pel que fa a l'escrit s'ha de ser més correcte, fins i tot, o diré més: 'sobretot' pel que fa a cartells de la via pública.

Quin exemple està donant l'ajuntament de Barcelona amb un cartell com el que adjunto (extret de la pròpia noticia del diari Avui+) en la que amb deu paraules, hi trobem dos errors ortogràfics? Personalment em fa mal als ulls veure aquests errors, que segons diu el mateix article són molt comuns, no només en el de la foto adjunta.

Però, és clar, l'ajuntament de Barcelona està governat pel partit dels socialistes, que deuen ser catalanistes (ejem, ejem), però alhora i sobretot molt tolerants ells. Segur que tot i haver a l'atur moltes persones que han acabat els estudis de filologia catalana, prefereixen tenir-hi al càrrec a algú que no és bo ni per utilitzar el corrector ortogràfic del word o algun diccionari dels que es poden trobar per internet.

I és que alguns som molt poc tolerants...

www.manelescriba.cat

Ja és definitiu. Després de pensar-hi força, he acabat per registrar el meu propi domini '.cat'. Si hi havia alguna cosa que em frenava de fer-ho era el preu, que sempre he considerat exagerat al costat dels altres dominis (.com, .net, .org ...) tot i així, he decidit fer un acte de catalanitat, si em permeteu l'expressió.

Així doncs, em trobareu ara i sempre en aquest domini: www.manelescriba.cat, us hi espero!

D'on vinc

És de justícia reconèixer que aquest servidor no va ser la meva primera opció, però degut a molts problemes de connexió de http://www.bloc.cat/, no he tingut més remei que traslladar-me. Aquesta ha estat l'única raó del trasllat.

Vaig defensar públicament al servidor tot i els problemes, que són dia sí, dia també, però la paciència té un límit i jo no en sóc cap excepció.

M'han parlat molt bé de blogger i no tinc motius per posar-ho en dubte, per tant, aquí em tindreu d'ara en endavant.

En la mesura que em sigui possible aniré rescatant els missatges publicats en l'anterior servidor, com a mínim els més interessants (sempre sota el meu punt de vista, és clar) ja que han tingut les seves hores de pensar què i com escriure, una feina que tampoc voldria llençar a les escombraries així com així, ni que quedés en l'oblid.