diumenge 13 de desembre de 2009

El gran dia ja ha arribat


Avui s’escriurà una gran pàgina en la història de Catalunya.

Els referèndums per la independència arreu del país seran la noticia de l’any, però no dir de la dècada. I no tant sols a Catalunya, sinó a tot Europa.

Tot i que els mitjans de comunicació, cada vegada més manipulats pels partits polítics, no els tractin com mereixen.

Els habitants d’uns 170 municipis podran expressar el seu dret a vot, per decidir si volen, o no, continuar dins de l’estat espanyol.

No cal ni dir que, tot i que a Sabadell –la meva ciutat- no es podrà votar (almenys de moment) dono tot el meu suport a la consulta i el ‘sí’ a la resposta que s’hi formula.



MANIFEST DE SUPORT A LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Trenta anys després de la recuperació de les nostres institucions d'autogovern, que han suposat un avenç, tot i que limitat, en el benestar de la societat catalana i en l'aprofundiment de les demandes socials, econòmiques i culturals que se’ns han plantejat durant aquests temps, constatem que, en un món globalitzat com l’actual, Catalunya es troba en una cruïlla històrica difícil i, a la vegada, decisiva.

El manteniment i la contínua millora del nostre país com un model de societat avançada i moderna, competitiva i capdavantera en la transmissió de valors cívics i socials progressistes necessiten assolir nous objectius i requereixen nous instruments que no permeten l’actual marc constitucional espanyol.

Aquestes polítiques ambicioses que requerim no són factibles sense un nou marc polític i jurídic. L’actual marc, amb serioses limitacions que les recents reformes estatutàries han posat al descobert, agreujat per l’històric i persistent espoli fiscal que no podrà resoldre el nou finançament, fa del tot impossible la realització d’aquestes polítiques ambicioses i les inversions necessàries per fer front, amb garanties d’èxit, als reptes de la globalització.

Per tot això cal que puguem exercir el dret de decidir sobre quin marc jurídic i polític convé a la Catalunya d’avui: Independència? Autonomia? Els catalans i les catalanes volem exercir un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions, sorgides de la voluntat popular, pregonin i defensin. Més encara quan sabem que exercir aquest dret és la manera que avui disposem els catalans i les catalanes per encarar el nostre futur amb garanties de progrés i cohesió social. Progrés i cohesió social necessaris i íntimament lligats a una més gran llibertat i capacitat del país per decidir les polítiques pròpies.

Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment d'apostar amb decisió si volem esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.

Els sotasignats, persones procedents de diversos àmbits i sectors de la societat catalana, del món professional, cultural, esportiu, agents socials i econòmics, manifestem el nostre compromís amb els valors cívics i democràtics. I voldríem que se'ns reconegués, als catalans i catalanes, com a integrants d'una nació compromesa amb aquests valors.

Per això donem suport a la Consulta sobre la Independència que se celebrarà el proper 13 de desembre en més de cent cinquanta localitats catalanes. Les quals, organitzades des de la societat civil, són una mostra de la vitalitat i empenta de la seva ciutadania.

Finalment, fem una crida a la ciutadania perquè participin i vetllin pel funcionament cívic i democràtic de la consulta.

.

dissabte 12 de desembre de 2009

Frase cèlebre


La igualtat tal vegada sigui un dret, però no hi ha poder humà que arribi mai a convertir-la en fet.

Honoré de Balzac. (1799 - 1850)

divendres 11 de desembre de 2009

Seré dolent



En Prenafeta i Alavedra, els alts càrrecs que es trobaven en presó preventiva han estat deixats en llibertat amb una fiança d’un milió (1.000.000) d’euros. Un milió (1.000.000) d’euros. Es diu ràpid, oi?
Farem un càlcul estimatiu del que costa aconseguir un milió (1.000.000) d’euros. Sona bé, oi? Un milió (1.000.000) d’euros.

Al que anàva: suposem que som els reis del mambo i tenim un sou net de dos mil (2.000) euros mensuals. Quan dic net, lògicament em refereixo a després de descomptar la retenció a compte de renda i la seguretat social, no penseu malament.

Arrodonim aquest generós sou a catorze (14) pagues anyals -els dotze mesos més l’extra de juny i l’extra de Nadal-, tenim un resultat d’un sou net anyal de vint-i-vuit mil (28.000) euros.

Per arribar a ingressar un milió (1.000.000) d’euros, amb aquest esplèndid sou, trigaríem més de trenta-cinc (35) anys.

Evidentment no tenim despeses de cap tipus, les hipoteques no van amb nosaltres, no mengem ni bevem, som una mica marranots i no gastem aigua, gas no ens fa falta perquè a casa -una casa de la que mai hem pagat un crèdit- no hi fa fred, no ens fa falta comprar mai roba i així fins a un sense fi de despeses que malauradament totes i tots coneixem prou bé.

Malauradament no crec que masses dels qui podeu estar llegint aquest article podeu tenir aquest sou que he comentat, tot i que si és així: moltes felicitats!!! Del que n’estic convençut és que les despeses que comento -i les que no- sí que les teniu.

Seguint en aquesta tessitura ja veieu que no resulta gens fàcil aconseguir un milió (1.000.000) d’euros.

Aquesta quantitat de diners doncs, un milió (1.000.000) d’euros, és el que han pagat tant Prenafeta com Alavedra per sortir de la presó.

Diuen que els seus amics els han deixat els diners. Amics com aquests són els qui valen la pena, sí senyor! Tot i que és d’esperar que no tinguin els mateixos amics, perquè sinó aquests amics estaran també amb una mà al davant i l’altra al darrera. Però ja se sap que per un amic es fa el que sigui. O no?

Qui ni a als amics ha hagut de recórrer és el Millet. Com que no ha entrat, ni entrarà, a la presó, no li farà falta gratar-se la butxaca. Total, què són vint (20.000.000) milions d’euros?

Quantes vides necessitaríem per cobrar els diners que el Millet ha robat? Però en aquest país, senyores i senyors, no passa res. Passin i vegin!

Per cert, no havia apuntat abans que un milió (1.000.000) d’euros són cent seixanta sis milions, tres-centes vuitanta sis mil (166.386.000) pessetes. Potser així encara fa més federat, oi?
.

divendres 4 de desembre de 2009

Frase cèlebre


La vertadera llibertat consisteix en el domini absolut d’un mateix.

dijous 3 de desembre de 2009

Acte de la Plataforma per la llengua a Sabadell


Aquest vespre, a les 7 del vespre, la Plataforma per la Llengua i l'Ajuntament de Sabadell presenten dues exposicions per fomentar el català com a eina de cohesió social a l'auditori de la Biblioteca Vapor Badia.

La presentació anirà a càrrec de Ramón Burgués, regidor d'Educació i Convivència de l'Ajuntament de Sabadell i Carme Forcadell, portaveu de la Plataforma per la Llengua Vallès Occidental.

Les exposicions "Obre't en català!" i "El català? És chévere!" es poden visitar a la Biblioteca Vapor Badia des d'ahir, dimecres 2, fins el proper 19 de desembre i posteriorment en d'altres centres de Sabadell.
.

Divergència en qüestió


Em vull fer ressò d’un article publicat avui mateix a Directe!cat, on, segons una enquesta feta per la Universitat Oberta de Catalunya (U.O.C.), es desprèn que la majoria dels catalans votaríem ‘SÍ’ a la independència de Catalunya.
Contrasta frontalment amb les declaracions que va publicar el diari El País en una entrevista que li van fer a en Artur Mas i de les que me'n vaig fer ressò ahir en aquest humil bloc.

Tenint en compte que difícilment la U.O.C. tingui allò que se’n podria anomenar ‘interessos ocults’, em fa pensar que, o bé els càlculs als que feia referència Artur Mas eren incorrectes, o que per alguna raó no li interessava, com a mínim, reconèixer aquesta possibilitat.

Tot i que pugui tenir raó, perquè les enquestes no són 100% exactes ni fiables, és evident que el que podríem anomenar renaixement de l’independentisme català, amb actes com els 10.000 de Brussel•les i el proper dia 13, amb les consultes populars, es mereixen (mereixem) un tacte i també un tracte més acurat i m’atreviria a dir fins i tot més digne envers a aquests catalans que desitgem la llibertat del nostre país, per part d’algú que pretén ser l’abanderat de Catalunya amb la seva Casa Gran del Catalanisme.

A partir d’aquí queda clar que o bé uns, o bé els altres s’equivoquen. La solució al dubte sí que no te marge d’error: fer la consulta de manera oficial. S’apuntarà CiU?

.

dimecres 2 de desembre de 2009

L'equidistància de Mas


Segueixen creixent-nos els nans. Ara resulta que en Mas, amb la seva bola de cristall (en diu estudis sociològics) sap que la majoria dels catalans votaríem en contra de la independència.
Això sí, ho diu al diari El País, que molt nostrat no vindria a ser. Ho comenta en relació a les consultes que s’estan preparant pel proper dia 13 arreu del territori català.
Demostra, de nou, l’equidistància a la que ja ens tenen acostumats: dir una cosa ‘aquí’, però fer-ne una altra ‘allà’.

Si això és així, si la majoria dels catalans no volen la independència, com diu ell, serà perquè no se senten plenament catalans, dic jo. D’acord en allò de que un es pot sentir tant català com espanyol. No ho comparteixo ni ho entenc, però ho accepto com a bon demòcrata.

Ja se sap que les coses no són blanc o negre, hi ha molts matisos, sobretot en política, que són de mil colors... i depenent de com toqui el sol o de com ens ho mirem, encara poden variar els seus colors preestablerts.

El fons del tema però, recau en: què pensa o vol Artur Mas, CDC i CiU per a Catalunya? Hi estarien a favor, en contra o la seva resposta seria no sap/no contesta?

Hi ha moments en els que és imprescindible mullar-se, no val a fer constantment (i amb perdó) la puta i la Ramoneta.

No es pot obviar, perquè ells mateixos són els primers en recordar-nos-ho constantment, són la força política més votada del nostre país i per tant, crec que se’ls ha de demanar –o millor dit: exigir- tenir els idees clares quan es parla de quelcom tan important i seriós com és la independència de Catalunya. En aquest sentit, no valen mitges tintes.

Espero veure i poder llegir una entrevista similar a algun diari d’àmbit nacional, que no estatal, a veure si les reflexions serien iguals amb preguntes similars.

.

dilluns 30 de novembre de 2009

Tensant la corda


La famosa editorial dels dotze diaris ja tenen detractors entre les pròpies files catalanistes. Hi ha veus que ho consideren una simple cortina de fum en busca d’apaivagar els ànims precisament dels sobiranistes, que el proper dia 13 de desembre votaran les consultes per si s’està a favor, o no, de la independència de Catalunya.

Un apunt: escric ‘votaran’ perquè a la meva ciutat, Sabadell, entre el catalanista partit del PSC i el PP han rebutjat fer la consulta.

Com anava dient doncs, sembla que hi pot haver proves que confirmin que l’editorial sigui consensuada entre PSC i CiU... i quan es parla de PSC, forçosament s’ha de parlar del PSOE.

Si això fora cert, la jugada promoguda per la pròpia sociovergència trobo que no els deixaria, a ells mateixos, en un bon lloc. I encara menys als diaris ‘sotmesos’ a publicar l’editorial, és clar.
Els primers perquè demostrarien la seva poca mà esquerra i que ni són capaços d’alçar la veu per si mateixos. Els segons, no caldria ni dir-ho, perdrien absolutament la seva credibilitat com a mitjans de comunicació suposadament independents.

A tot això, qui encara en resulta més mal parat, perquè no en saben més, és la rància espanya profunda, aquella que ens recorda que el Tribunal Constitucional és incorruptible i bla, bla, bla. En queden mal parats perquè dins els seus reticents i continus escopits de foc no van caure en que cada vegada que aquesta espanya amb fortor rància obre la boca, provoca instantàniament que el sobiranisme català desperti del seu ja massa habitual son.

Es confirmà o es desmentirà aquesta suposada manipulació, però que es faci ara precisament, quan les consultes per la independència són a tocar i tot indica que seran un èxit pel ‘sí’, dóna per pensar una estona.

.

dissabte 28 de novembre de 2009

Sort Pirri!


S’ha acabat el culebrot de qui ha d’ocupar la banqueta del C.E. Sabadell i ha estat de la manera més salomònica possible: deixant al tècnic provisional. Des de la destitució de Ramon Moya ara ja farà tres setmanes, molts noms són els que havien aparegut al damunt de la taula, segons la pròpia directiva del club, al voltant d’uns 25 tècnics van deixar els seus currículums a les oficines de la Nova Creu Alta. Sergio Lobera, Miguel Álvarez, Raül Agné, Toni Llebaria, Julià Garcia, Albert ‘Txapi’ Ferrer o Jordi Vinyals són només alguns dels noms que van sonar amb més força però cap d’ells ha quallat.
El més probable és que les mancances econòmiques hagin tornat a manar per davant de les intencions esportives i cap dels tècnics que més o menys podien agradar estiguin per la labor d’ocupar la banqueta arlequinada que, tot i aportar cert prestigi, també comporta un desgast considerable degut a les urgències històries de l’entitat per assolir un ascens a la Segona Divisió A que, a menys que canviïn molt les coses, haurà d’esperar una temporada més.
Així doncs, David Almazán, més conegut com a David ‘Pirri’, ex-jugador saballut, on va penjar les botes, havent arribat a jugar a la Primera Divisió estatal, te ara la oportunitat de dirigir l’equip de la ciutat fins al final de lliga.
Però com és prou sabut, en futbol només val l’avui, l’ara, no es pot viure del que hom ha fet, sinó del present més immediat, pel que només uns resultats positius li donaran la possibilitat d’arribar a 30 de juny havent estat el ‘director d’orquestra’ del primer equip.

Ànims míster!
.

Frase cèlebre


L'enemic només comença a ser temible quan comença a tenir raó.
.
Jacinto Benavente. 1866-1954.