Revista digital EL SABALLUT

dimecres, 31 de desembre de 2008

L'enèssim incompliment de ZP


Si és que no aprendrem mai. Ja no sé ni quantes van, però en ZP ens ha tornar a donar gat per llebre. Parlo del finançament, és clar. I qui diu ZP, diu Solbes i companyia. Aquests socialistes tan guais, que són tan simpàtics, tan bona gent i que cauen bé a tothom. Aquests tenen sobre la taula una llei que des del 8 d'agost estan incomplint. En altres paraules ens estan ROBANT al catalans.
.
Primer va ser el famós 'aprovaré el estatuto que aprueve el Parlament...', més tard la retallada, el dia 8 d'agost l'incompliment de la llei, tal com sona, després el Saura que es va creure el que li deia De la Vega i després el propi Montilla, que li van fer dir que tindríem finançament abans d'acabar el 2008. Patètic tot el procés.
.
Ens l'han tornat a fotre, amb el vistiplau dels socialistes de la filial catalana, per suposat, aquells que voten els pressupostos perquè així se'ls hi mana des de Madrid.
.
Val a dir que em fa vergonya (aliena, això sí) veure com la cúpula del meu partit segueix donant corda als socialistes. Em tenen més que mosca, sincerament. No entenc com podem anar de víctimes per una banda i per l'altra, els fem la gara-gara. Tan costa entendre que el PSC és el mateix que el PSOE? O millor dit: els militants del PSC es deuen, abans de res, al PSOE, que no és res més que el seu partit. Aquí no valen mitges tintes, ni tant sols un 'potser'. Es deuen a qui es deuen i punt.
.
Què ens espera al 2009? Alguns ens ho comencem a ensumar...
.

Resum esportiu del 2008



Voldria fer un resum del que ha estat aquest any a nivell esportiu. Possiblement em deixi moltes coses, perquè en un any hi ha molta teca, però procuraré fer memòria, com a mínim del millor.
.
Vull començar, com no, pel meu Centre d'Esports Sabadell. Vam finalitzar la lliga 2007/08 amb els deures fets, que no és res més que salvar la categoria sense massa tràngols. A falta de dues jornades per acabar el campionat ja estava dat i beneït, sense angúnies per descens, però també sense esperances de promoció d'ascens. El que tocava.
.
Pel que fa a l'inici del campionat de lliga 2008/09, el tema pintava però que molt bé o això ens van vendre. Una plantilla justa en nombre de jugadors però molt més tècnica i competitiva que la de la temporada anterior. Aquests quatre primers mesos han estat marcats per les lesions i un seguit de resultats amb gustos agredolços. Les lesions han causat estralls en el plantejament i tot i que es va començar molt bé, sembla que precisament de la Nova Creu Alta sigui d'on costa més treure els punts. A falta d'una jornada per la finalització de la primera volta però, amb els números a la mà, els resultats no són tan desastrosos com poden semblar veient cada partit. La promoció d'ascens només està a dos punts, pel que si es fan les coses com toca i les lesions ens respecten, s'ha de poder aspirar a tot.
.
Si he de destacar un nom a nivell internacional, aquest no pot ser un altre que Usain Bolt (foto), tot i que Michael Phelps no es queda enrere, tot s'ha de dir. Són, al meu entendre, els dos millors esportistes d'aquest any 2008.
.
Em quedo, però, amb el jamaicà. Sempre he estat més de secà i les curses atlètiques, ja siguin curta, mitja o llarga distància, són unes de les meves debilitats. I val a dir que la superioritat d'aquest home és desmesurada. Ara per ara no te rival. De fet, actualment un 'made in Jamaica' és sinònim d'èxit en atletisme mundial. No en va es van imposar en els 100 m. (Bolt), 200 m. (Bolt) i 4 x 100 m. als Jocs Olímpics, tots amb rècords mundial. Per treure's el barret.
.
No voldria deixar d'anomenar al sabadellenc Aschwin Wildeboer, que tot just acaba d'aconseguir un rècord mundial. Poca broma! a aquest noi se l'ha de seguir de prop.




.
Pel que fa a fèmines, voldria destacar per davant de tot l'ascens de categoria del C.E. Sabadell Femení, que entrena el meu amic Gerard Taulé. I que pel porten de temporada, s'està complin l'objectiu de la permanència. De ben segur que l'aconseguiran sense passar massa engúnies.
.
El que ja és un clàssic com al millor de l'any és l'equip femení de waterpolo del Club Natació Sabadell. És difícil dir alguna cosa d'elles que no s'hagi dit ja. Superar aquestes últimes fases de la Copa d'Europa i classificar-se ha estat la cirereta del pastís.
.
I pel que fa a noms propis, possiblement cal destacar a Mireia Belmonte (foto), que tot just acaba de fitxar pel Club Natació Sabadell i ja sota la bandera de l'entitat sabadellenca ha aconseguit un rècord mundial. I només te 17 anys!
.
Felicitats a tots i ànims pel 2009!!!

dimarts, 30 de desembre de 2008

El Saballut de desembre a la xarxa



Ja està disponible la revista digital El Saballut corresponent al present mes de desembre.

Us recordo que la podreu trobar a la web ex-oficial: http://www.cesabadell.org/. Clicant al botó 'El Saballut' que trobareu a l'esquerra de la pantalla.
Tanmateix us en passo aquest enllaç directe a la secció.

Com sempre, hi ha les seccions Partit a Partit, corresponents a les cròniques dels partits; Rival al detall que, degut a que ja parla de la segona volta, canvia lleugerament el seu contingut; Fora de joc, amb les noticies més importants que s'han donat fora del terreny de joc; la Història, que continua del mes anterior, relatant la temporada 1963-64; l'Entrevista, aquesta vegada amb l'exjugador i actual comentarista esportiu Òscar Garcia; el Futbol base, que repassa la categoria dels Benjamins; La Columna, que de ben segur que no deixarà a ningú indiferent; L'1x1, on donem a conèixer una mica més a Jaume Berlanga, David De Navas i Sergio Dorado; i per últim, però no per això pitjor, l'Humor.

dilluns, 29 de desembre de 2008

Catalunya 2 - Colòmbia 1... mereixem molt més que això


Ahir la selecció catalana va jugar la patxanga anyal, aquesta vegada davant Colòmbia en un partit que, vistes algunes de les entrades, va tenir poc d'amistós. Però això és futbol i com se sol dir: el que passa al terreny de joc, es queda al terreny de joc.
.
Però no és el partit en sí del que vull escriure. En un petit resum apuntaré que el millor, de llarg, fou en Bojan que sap aprofitar aquests partits per reivindicar-se, si així es vol dir, que el joc de Catalunya, degut a les moltes baixes, no va ser tan fluid com estem acostumats i ens vam dedicar a jugar a la contra, aprofitant precisament la rapidesa per la banda (canviada) del que ja se'l coneix com el noi de Linyola. Els 'cafeteros', per la seva part, van ser més rival del que es podia pensar en un principi, lògicament les baixes catalanes van donar més facilitats, tot i així els seus resultats, tot i una possessió de pilota impròpia, es van saldar amb un sol gol i de rebot.
.
Fet el resum, perquè no sigui dit, vaig a pel que volia anar.
A l'estadi hi va haver un ambient fred, acord amb la temperatura dels dies en els que estem. Només 35.000 persones, una xifra d'allò més ridícula i és que en un dia en el que el F.C. Barcelona d'handbol es juga a pocs metres del Camp Nou un títol oficial i a pocs quilòmetres el Joventut de Badalona disputa un partit de lliga, tot i ser altres esports, va resta afluència al partit de la selecció. A això hi hem de sumar el fred i la pluja que de ben segur van restar assistència. Per contra, el que va fer ampliar assistència fou el rival... evidentment assistència de colombians.
Però el que provoca que la gent cada vegada vagi menys a veure aquest partit és la intranscendència que té. Com ja he apuntat, una patxanga sense importància, tret del sentit polític que se li dóna. Sense el cartell d' 'Una Nació, una Selecció', aquests partits haurien mort fa molt de temps.
.
A partir d'ara sembla que el tema ha de canviar. He de reconèixer que en sóc escèptic, però la Copa de Nacions ja ha començat a caminar, possiblement a partir de l'any vinent ja tinguem aquest torneig que tot i la seva 'oficialitat', no cal que ens enganyem, serà de segona categoria. A més, en sóc escèptic perquè el primer pas és que en donin el seu vistiplau des de la Federació Espanyola, ja són nassos!
.
Més dades pel meu escepticisme: els futbolistes catalans continuaran jugant amb la selecció espanyola, és a dir, a ambdues alhora. Passarà com amb el partit d'ahir? hi haurà qui passarà de jugar per poder estar-se a casa o bé per no lesionar-se, no sigui que es lesioni i se'n vagi el possible traspàs a can pistraus? (Molt més legítima aquesta segona opció, no ho nego) o fins i tot al·legaran un accés de partits en el calendari? Ja ho anirem veient...
.
En resum, no crec que els catalans (ni els bascos, ni els gal·lesos...) ens podem conformar amb aquesta Copa de Nacions, ja que no és aquesta la fita que hem d'assolir, no ens han de fer callar amb un torneig que, sota el meu punt de vista, neix coix i sense esperit. Sota el meu punt de vista haurem de seguir tenint apunt la pancarta 'Una nació, una Selecció'.
.
Esperem que aquesta hagi estat l'última innocentada.
.

Frase cèlebre



La ignorància sempre ha estat estúpida.

Víctor Balaguer. Extret del llibre Don Joan de Serrallonga.

dijous, 25 de desembre de 2008

75è. aniversari de la defunció de "l'avi", el President Francesc Macià

Avui es compleixen 75 anys de la mort d'en Francesc Macià i Llussà, qui fora el 122è. President de la Generalitat de Catalunya. El primer des del Decret de Nova Planta, que va abolir la institució al 1714. Val a dir doncs, que fou el primer President electe de la història.
El que fora coronel de l'exercit espanyol i canvià l'uniforme militar per convertir-se en un independentista convençut al veure les injustícies que patia el poble català, va ser conegut popularment a tot Catalunya com "l'avi", ja que va arribar a ser President als 72 anys d'edat. El va succeir al càrrec en Lluís Companys.
Per la meva part no puc afegir gran cosa més del que trobareu en els enllaços que he aplicat. Només dir-vos que de ben segur que per tots els racons de Catalunya trobareu actes que commemoren la data. I pels qui no ho hageu fet, us recomano el llibre L'Avi. Confessions íntimes de Francesc Macià d'Alfred Bosch. No és un llibre estrictament històric, però val la pena.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Bones festes i millor 2009 a tothom!!!



Doncs res més que això.
.
Us desitjo a totes i a tots que tingueu unes molt bones festes i que el proper any 2009, que diuen que serà molt dur, no ho sigui tant i aconseguiu tirar endavant tots els vostres projectes i il·lusions, perquè s'ha de tenir esperança en tot el que hom es proposa i precisament aquestes dates han de servir per inculcar-nos les forces necessàries per aconseguir-ho.
I no us oblideu de fer cagar el tió aquesta nit:
.
Tió, caga turró,
d'avellana i de pinyó,
si no vols cagar,
et donaré un cop de bastó!!!
.
.
(Us heu fixat que els catalans sempre hem estat una mica animalots fins i tot amb les tradicions? fem cagar -amb perdó- el tió a cops de bastó, matem el gall per donar-li a la tia Pepa un tall...) Som com som... i amb molt d'orgull!!!
.
Bones festes i un millor 2009 a tothom!!!
.

divendres, 19 de desembre de 2008

El Govern de ZP s'empara al franquisme


Doncs no ho puc dir més clar i català: la federació espanyola de rugby o el que és el mateix, a molta més alta escala, el govern espanyol, el de ZP, s'empara en el règim franquista per evitar l'entrada de la Federació Catalana de Rugby dins la Federació Internacional d'aquest esport. Torna a posar-se de moda aquella frase cèlebre: el que més s'assembla a un espanyol de dretes, és un espanyol d'esquerres. Val a dir que, per més in-ri, la Federació Catalana de Rugby en fou cofundadora de la Internacional quan l'espanyola encara ni existia. Cria corbs i et treuran els ulls.
.
Cada vegada tinc més clar i a les proves em remeto, que el govern socialista pot arribar a ser molt pitjor que el propi del PP. Possiblement hi haurà qui pensarà que ara m'he passat tres pobles, però senyores i senyors, com a mínim amb la dreta espanyola saps de què van, van de cara, que ens voldran fotre sempre que puguin. Com a mínim això ja ho sabem, en certa manera 'juguen net'. Amb l'esquerra espanyola el resultat és el mateix però, a sobre, intenten enganyar-nos, fer-nos veure que són guais i col·legues nostres. Res més lluny de la realitat.
.
Aquesta porta que ens han volgut tancar no és més que un altre pas per a tallar-nos les ales en tots els àmbits. Cal posar l'exemple del finançament?
.
I nosaltres (i quan dic 'nosaltres' em refereixo al meu partit, a E.R.C.), que mentrestant ens fan ballar a tots els catalans al so que des de Madrid volen fer sonar i ens titllen d'insolidaris, encara tenim (o millor dit: tenen) estómac com per donar-li la presidència de la Generalitat a la seva filial a Catalunya, a aquells que voten pressupostos sense pensar-s'ho dues vegades, encara que això deixi per impossible el finançament, no sigui cas que l'amo tregui el fuet. Perquè el més important sembla que és mantenir la seva poltrona. Perquè la cara d'enfadat del Montilla (ell diu que ho està) encara no sé quina és, potser perquè de fet sempre fa la mateixa.
.
Capítol a part mereixen els nacionalistes bascos. Quina solidaritat la seva amb els catalans! Cada dia més germans! ... han tornat a votar a favor dels pressupostos del PSOE, segurament a canvi d'algun altre pessic de pastís. Busquem-nos nous amics, que per tenir els que tenim, val més anar a la nostra.
.

dijous, 18 de desembre de 2008

Fa falta una Coordinadora Catalana



Llegint un article de David Morgades (llegiu-lo aquí) al Bloc Gran del Sobiranisme vaig veure que tocava un tema que em volta pel cap de ja fa molt de temps: és necessari una coordinadora de totes les associacions que existeixen en defensa del catalanisme. I no parlo exclusivament d'independentisme. Catalanisme en general: defensa de la llengua, cultura, esports... qualsevol àmbit.
.
Em dóna la sensació que hi ha molta gent amb ganes de fer coses per aquest país i que no es perdin les nostres tradicions, però com diem a Sabadell: cadascú va per ell. I d'aquesta manera no anem bé.
.
Tenim una gran facilitat per crear associacions, federacions o plataformes, però poques vegades tenim en compte si ja hi ha alguna altra agrupació (associació, federació o plataforma) que es dediqui al tema en concret que ens pot interessar col·laborar-hi.
.
Amb permís i sense ganes d'entrar en polèmiques i només per posar un exemples entenedors, ens podem trobar la CAL, Plataforma per la llengua i Òmnium Cultural. Aquestes tres associacions (federacions o plataformes) fan una gran tasca envers la llengua i la cultura del nostre país, aquest és un fet inqüestionable, però tret de quatre matisos, defensen i treballen per quelcom molt similar, per no dir gairebé idèntic.
.
Quedi clar, de nou, que amb aquests noms només he volgut exemplificar que si deixem de banda els matisos, de ben segur podríem tenir un pes específic i una força molt més ben organitzada de la que tenim actualment. Són faves comptades. Si tinc tres associacions i cadascuna d'elles aglutina a (per exemple) cent membres i d'aquestes tres en fem una, podrem tenir tres-cents membres que estaran organitzats cap a un mateix objectiu. La mateixa gent, però més ben coordinada i per tant, amb una millor disciplina organitzativa, així de simple.
.
Possiblement, doncs, el primer pas vindria a ser la creació una coordinadora d'entitats catalanes, si se li pot o vol dir així, per entendre'ns, que es dediqués exclusivament a posar en contacte a totes les entitat que treballen pel mateix fi i que aquestes tinguin la possibilitat de parlar entre elles, coordinar-se i qui sap si finalment crear un grup de treball (o els que facin falta) per un objectiu comú.
.
Consti i quedi clar que he parlar exclusivament d'entitats de la societat civil, tot i que no estaria de més que els partits polítics catalans posessin a la pràctica allò de que tan es venten i en diuen, tot i no existir, la unitat catalana.
.
Tinc clar doncs, que la paraula clau no és altra que: coordinació.
.

dimecres, 17 de desembre de 2008

No a les 65 hores


Sembla que la lògica s'ha imposat (per una vegada i que no valgui com a precedent).
.
El Parlament Europeu ha rebutjat les 65 hores de treball setmanal.
.
I és que s'ha d'actuar per pura lògica, les coses no són tant difícils, simplement sembla que hi ha qui te ganes de complicar-se la vida. Possiblement qui va fer la proposta és algú que amb prou feines treballa 65 hores al mes. Perquè sinó, no entenc qui ha estat l'il·luminat que pot pensar semblant animalada.
.
Com deia, fem servir la lògica: si treballéssim 65 hores, no tindríem temps lliure i per estar amb la família. Això, en la majoria de casos, vol dir sortir a voltar. En el sentit més ampli de la paraula. Anar a passejar i anar a fer una beguda en un bar, anar un dia d'excursió a un poble i, de nou, gastar diners en el dinar i comprar algun record... en fi i resumint l'exemple: dinamitzar l'economia, que és precisament el que convé en moments de crisi.
.
A més, si sabem que hi ha crisi i que cada dia hi ha més aturats, com caram hem de treballar més hores? No és de simple lògica pensar que hi haurà més aturats?
.
Resumint els comptes, crec que al Parlament Europeu hi ha molta gent que viu massa lluny de casa i en conseqüència, massa lluny de la realitat del poble.
.
Siguem racionals, si us plau.
.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Per si quedava algun dubte...



Doncs s'ha tornar a demostrar que el PSC no és més que la filial del PSOE. Uns venuts a les trones que ocupen, que diuen 'Sí Wana' a la veu del seu amo.

Em faria gràcia, si no fora per la pena que em fa, veure com aquesta gent que ni per casualitat prenen una decisió pròpia, han volgut fer creure que s'estaven pensant si votar a favor o no els pressupostos de l'estat. De veritat es creuen que a algú li ha passat pel cap, ni per un sol instant, creure's que ho podien estar meditant. Va home, va! Com diem a casa: ja fa dies que ens afaitem, senyors!

I no és d'esperar cap altra posicionament d'algú que no va dubtar en decapitar al seu líder quan els va convenir per ser massa catalanista i posar al seu lloc a algú que fou ministre de les espanyes i amb aquella lleugeresa que predomina pels madriles, va declarar que l'Estatut era massa agosarat i no es portaria a terme. Aquesta persona és qui ara ha d'aplicar-lo? Permeteu-me que ho dubti. I això essent generós.

Un paràgraf apart es mereixen els líders del meu partit, E.R.C., perquè tot s'ha de dir. Com caram podem continuar donant-li la presidència de la Generalitat de Catalunya a algú que votarà en contra dels seus propis interessos? Els socialistes han estirat massa la corda i no queda altre remei que trencar amb ells, pel bé del partit, però sobretot i per davant de tot, del país.
Si els Joans (Puigcercós i Ridao) no s'adonen d'això, es trobaran que d'aquí a un temps perdrem (el partit, no ells) molts seient parlamentaris i en conseqüència només podran presumir de mantenir, ells, la seva butaca (personal i intransferible) al Parlament de Catalunya.
Les declaracions d'en Joan Ridao dient que 'el PSC ha deixat passar una gran oportunitat' no és més que amagar el cap sota l'ala i emparar-se en una simple excusa. Allò que quan érem petits dèiem: ha sigut ell!
El PSC, amb en Montilla al capdavant, ha fallat al país per enèsima vegada, això és evident, però si des de E.R.C. els continuem donant suport, no fem més que encobrir-los i molt a contra cor ho he d'expressar així de clar i català. Si ells voten contra Catalunya i nosaltres els seguim emparant la presidència de la Generalitat, en som (o millor dit: en són) responsables per encobriment.

El Saballut de novembre a la xarxa


Ja fa uns dies que es va publicar, però fins ara no havia pensat en fer-ho públic en el meu bloc.
.
Patinada, ho reconec.
.
A principis de desembre vam publicar la revista digital El Saballut, del mes de novembre. La publiquem sempre en el mes posterior ja que les dades corresponen al període anterior.
.
En aquest número hi trobareu els apartats clàssics de la publicació, el Partit a Partit, és a dir, les cròniques dels partits jugats pel C.E. Sabadell durant el mes de novembre. El Rival al Detall, on descobrim els rivals que ens tocarà jugar al mes següent. Fora de Joc, amb les noticies extra-esportives, en aquest cas ens fem ressò de la mort del nostre company de revista, però sobretot amic, Joan Barberan. Història, amb un 'macro-reportatge' que consta de quatre episodis, amb el doble ascens de categoria de les temporades 1963/64 i 1964/65, el famós 'De Tercera a Primera'. L'Entrevista, que aquesta ens ha fet especial il·lusió, al que és amb en 'Honved' Orriols, tota una institució al club. Futbol Base, amb els més menuts del club: Patufets i Pre-Benjamins. La Columna, en aquesta ocasió de la mà d'en Sergi Garcés, cap d'esports de Ràdio Sabadell. L'1x1, amb un petit formulari que ens contesten tres jugadors i un membre del cos tècnic i per últim, però no per això pitjor, l'Humor, a càrrec de l'incombustible 'Rebote'.
.
En resum, el que creiem que és un bon compendi necessari per a qualsevol arlequinat i saballut.
.
.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Bush i les armes iraquianes


No em podia quedar al marge de la noticia de la setmana, per no dir del mes o fins i tot de l'any. No és altra que les imatges d'un periodista iraquià llançant les sabates a l'encara president dels EE.UU., George W. Bush.
.
Val la pena fer-hi escarni:
.
Segurament només arribarà a ser la noticia de la setmana perquè cap de les dues sabates va arribar a impactar en el cowboy, tot i que val a dir que la primera va estar molt a prop. Afortunadament pel Bush, només tenim dos peus.
.
Així doncs, per fi han sortit les armes de destrucció iraquianes! No són de destrucció massiva, tot s'ha de dir, però Deu ni do el mal que poden fer si et toquen!
.
Malauradament no he aconseguit saber el nom de l'agosarat periodista, per més que l'he buscat, si algú el troba, si us plau feu-m'ho saber, estic pendent d'això per crear el club de fans. D'ell només en sé, per pròpies paraules del president nord-americà, que calça un 43.
.
Si us fixeu en la foto, el que hi trobo més curiós és la parsimònia del contertulià iraquià, el del faristol de la dreta a la foto. Potser és que el llançament de sabata és un esport generalitzat a l'Iraq i en Bush no hi sap jugar? Segur que en breu trobarem competicions de llançament de sabata.
.
Per cert, si cliqueu al títol d'aquest article, anireu a espetegar a un dels nombrosos vídeus penjats a YouTube on veureu com les gasten els periodistes iraquians que, per cert i bromes a part, s'hauria de seguir el cas, per saber quan el deixaran en llibertat, si és que ho arriben a fer mai.
.

dijous, 11 de desembre de 2008

Visca la república i mori el Borbó! (i mori el mal govern)


Ja fa un temps, per les últimes eleccions municipals, em van presentar a en Joan Tardà. Em va semblar un home decidit i impetuós i el temps m'està donant la raó. Alhora, també ha demostrat ser poc calculador.

Des de les espanyes se li han llançat al coll pel seu 'Visca la república i mori el Borbó!' que va deixar anar aquest passat 6 de desembre en un acte de les JERC. Se n'ha parlat abastament i voldria donar-hi el meu punt de vista.

És evident que es va deixar anar, per veure's entre la seva (i meva) gent, el va envair la rauxa i no va pensar en cap moment sobre les conseqüències que podrien tenir les seves paraules.
És de lògica pensar que la frase 'mori el Borbó' no té més importància que se li vulgui donar, atès que si hom creu que es refereix a en Joan Carles de Borbó, (i aclareixo) actual rei d'espanya, te com tothom, una vida limitada i un dia o altre li arribarà l'hora. Repeteixo: com tothom. El tema, perquè estic fugint d'estudi, és que quan mori, hi haurà una altra persona que reemplaçarà el seu càrrec. Així doncs, no es tracta de que mori o deixi de morir una persona, sinó d'abolir el títol en qüestió.

L'excusa del bo d'en Joan Tardà ha estat que aquest era 'un crit de guerra' en la guerra (valgui la redundància) de successió i hi estic d'acord, però tanmateix, val a dir que el subconscient no el va trair. Cal recordar que un altre 'crit de guerra', aquest durant el 'Corpus de sang' (1640), era 'mori el mal govern'. I no miro a ningú.
La resposta des de les espanyes, com sempre, completament fora de lloc, algunes demanant a un tribunal que miri si aquestes paraules poden ser delicte. Així m'agrada, que donin feina (en aquest cas als jutges) que hi ha crisi. Si per altra banda hi ha qui creu que hi ha temes més seriosos dels que tractar i desencallar, com ara bé un estatut pendent, o millor dit: incomplert, des de fa quatre mesos (i el que queda) -tot i que ja sé que aquest tema no els importa el més mínim als qui perden el temps volent portar als tribunals a en Tardà- i per altra banda, se'ls hauria de recordar que hi ha una crisi de tres parells de nassos i farien bé en centrar-se en aquests afers enlloc de fer perdre el temps també als jutges, que ja hi ha prou lladres a l'estat espanyol -alguns surten en entrevistes per la tele i tot-, si es dediquessin a això potser, i només potser, servirien per alguna cosa els seus pomposos càrrecs electes.

dimarts, 9 de desembre de 2008

TV3: la de qui? Perquè són com jo? (segur que no)


No sé què ho fa, però cada dia TV3 és menys catalana. Cada dia que passa és menys 'la meva', cada dia és menys 'com jo'.
Quedem que el meu partit, E.R.C., que som independentistes i catalanistes fins el moll de l'os, estem al govern i que, per tant, tallem el bacallà. No som els únics ni els majoritaris, evidentment, però val a dir que el mitjà públic català més emblemàtic que tenim és cada dia menys català.
No ho dic per dir, són fets (i no paraules, que hi afegiria un que em sé jo).
.
Anem al tema: és dissabte pel matí i el meu fill es desperta a la mateixa hora que els dies laborables o poc més tard. Això significa que a les set o, amb sort, a un quart de vuit, ja la ballem.
Preparem el seu esmorzar i el solet de casa esmorza. L'acompanyo amb un got buit. A aquestes hores encara no m'entra res. La meva dona, mare de la criatura, li toca treballar els dissabtes i per tant, va a la idea.
.
'Acabem' d'esmorzar i és un bon moment per estar tranquils i situar-nos una mica, mirant els dibuixos de la tele. Evidentment a casa posem TV3, no discutiré si els dibuixos i les sèries són millors a un canal o a un altre, però com que són en català, guanyen la partida.
Es fan les vuit i comença el Club Super3. Abans de fer cap sèrie, comencen els anuncis: cotxes de ràdiocontrol que semblen de tot excepte cotxes, nines que fan pipí, videojocs, kits de maquillatge (els estereotips de 'nena' i 'nen' segueixen sense canviar, però això és un altre tema) i un llarg etcètera... majoritàriament en castellà. Agafa-t'hi les calces! Els dibuixos i les sèries, evidentment, són en català, però els anuncis són en castellà. Qui no s'ho cregui, que miri el Club Super3 qualsevol dissabte o diumenge. Quin n'és el motiu? no és una pregunta retòrica, jo no en tinc ni idea. Una cosa que tot i que no comparteixo, podria arribar a entendre, és que el producte en si mateix, si te un nom castellà, se li digui d'aquella manera, però d'aquí a no traduir al nostre idioma tot un anunci, hi va un tros.
.
Ja hem començat malament el cap de setmana. Estic emprenyat i només són les vuit i deu minuts del matí.
.
Cap a la dutxa, esmorzar (ara ja sí), vestir i anar a comprar o fer el que convingui. Passa l'estona i dinem. Fem una mica de sobretaula, perquè ara sí que la meva senyora ja ha plegat fins dilluns. Posem TV3 i fan les noticies. Les desgràcies de cada dia inclouen una explosió de gas que afortunadament no ha causat ferits ni morts, tot i que alguns danys materials. I això ha passat a Cantalapiedra... on diu que cau això? A una província d'Extremadura?! És a dir, no ha passat res, per tant: a mi què m'importa si el resum és que no ha passat res a Cantalapiedra!
.
Arriben els esports. És més una distracció que una altra cosa, perquè també és el mateix cada dia: Barça, Barça, Barça, Barça i una mica de Barça. Ah, mira per on, avui també diuen alguna cosa de l'Espanyol. Ni de conya es parla mig minut del Girona i el Nàstic. Ni mig minut entre tots dos, evidentment. Ja fa temps que vaig perdre l'esperança de que parlin dels equips catalans de 2a. B -com el meu Sabadell- a aquestes hores. Abans però, ens han posat al dia del Reial Madrid... a veure si ens entenem: a mi què m'importa el Reial Madrit???!!! se suposa que estic veient TV3! quan vulgui saber alguna cosa del Madrit (o sigui: mai), ja posaré Antena3 i no TV3!
.
De nou, vull trobar explicacions: potser ens volen vendre la moto dient-nos que és el rival del Barça (com no tornem al mateix) i bla, bla, bla... encara que vagin quarts o cinquèns a nou punts del líder... el Barça. Es veu que el Vilareial, València o Sevilla no compten per a res, tot i que no fa massa (abans de tancar els repetidors), els seguidors del Vilareial i del València es podien informar dels seus equips també a través de TV3. Això no els era important, el Madrit sí.
.
En resum: TV3 cada dia és menys la meva i cada dia són menys com jo.
.

dissabte, 6 de desembre de 2008

La Constitució o la mare dels ous


Avui fa exactament 30 anys que es va aprovar la Constitució espanyola. La Llei de les Lleis, la que preval per damunt de totes les coses... aquella que ens està tocant la pera amb l'actual estatut, trenta anys després d'haver-se signat.
.
Ha de ser una llei enrevessada de nassos, si tenim en compte que fins i tot "fa falta" un tribunal constitucional en el que arriben temes com l'anomenat. L'Estatut català es troba estancat perquè en ZP no va complir la seva paraula davant el Parlament de Catalunya (ara ja sabem que aquest home compleix les seves promeses amb els dits creuats), tampoc ho va fer la VicePresidenta De la Vega, que li va prendre el pèl a en Joan Saura, que tot treien pit, volent fer-se l'heroi, va quedar com un pelacanyes (amb perdó).
.
Mentrestant, estatuts com el d'Andalusia, copiat i traduït quasi paraula per paraula, no ha estat enviat (o millor dit: denunciat) a aquest tribunal constitucional... evidentment pel PP.
Curiós si més no.
.
Per altra banda em pregunto quan tornarem a votar per posar 'al dia' aquesta constitució, perquè al pas que anem, no hi haurà viu ningú dels qui la van votar.
Per cert, un incís: E.R.C. va ser l'únic partit polític que hi va votar en contra.
Com deia, els ciutadans d'aquest estat, més joves de 50 anys, no la van votar. No estaria de més fer aquest acte de democràcia. No sóc un ingenu, ja sé que es votaria a favor de tal i com està en una immensa majoria de l'estat (perquè aquesta majoria en realitat no li interessaria el tema), però m'agradaria veure com intenten obrir la capsa dels trons amb temes com el de la successió de la corona (cal recordar que l'article 57 diu que els homes van sempre per davant en la línia de successió), sense que es pugui tocar temes més banals per alguns, com la unitat d'espanya... tenint en compte el dret a la lliure determinació d'un poble que propugna la Carta de les Nacions Unides (O.N.U.). Trobareu notes en referència al tema en els articles 1, 18 i 55 .

divendres, 5 de desembre de 2008

Xavier-Albert Canal rep el premi President Companys 2008



En Xavier-Albert Canal, president de la Federació Catalana de Rugby ha estat guardonat amb el Premi President Companys 2008 per la seva tenacitat envers el reconeixement de les seleccions esportives catalanes.
.
Aquest premi el concedeix la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes de la que, val a dir, tinc l'honor de ser-ne soci.
.
L'acte, presentat per Antoni Bassas i Laura Duran, va tenir lloc ahir vespre al Palau de Pedralbes de Barcelona i va comptar amb la presència d'Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, Anna Pruna, secretària general de l'esport de la Generalitat de Catalunya i Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions Catalanes.
.
A banda, la Plataforma ha lliurat també la seva insígnia d'or a les següents persones i institucions, igualment destacades en la seva lluita per l'oficialitat de les Seleccions: Kilian Jornet (bicampió del món de curses de muntanya), Pere Gratacós (Seleccionador absolut de futbol), Ivan Tibau (ex capità de la Selecció Catalana d'hoquei patins), Mohammed el-Idrissi (ex campió del món de full contact), Ot Pi (ex campió del món de biketrial), diari El 9 Esportiu, Víctor Montserrat (campió d'Europa de raquetbol 2007 i gerent de la Federació Catalana d'Esquaix i Raquetbol), Llibert López (vicep. Associació Catalana Rugby Lliga i vicep. Catalans Dragons de Perpinyà), Francesc Ferrer (pdent. de l'Associació Fistball Catalunya), Sebastià Sendrós (pdent. Federació Catalana de Ball Esportiu), Pere Moliner (pdent. Lliga Futbol Australià de Catalunya) i Enric Torrent (pdent. Federació Catalana de Físic-culturisme).
.
També en aquesta edició han rebut un homenatge les 15 federacions que han representat Catalunya en competició internacional oficial. Concretament, els esportistes i cos tècnic de les següents federacions i associacions esportives han rebut una insígnia de plata i un diploma en senyal d'agraïment: futbol sala femení i masculí, curses de muntanya, korfbal, twirling, icestock, físic-culturisme, bowling, pitch & putt, hoquei patins, patinatge artístic, patinatge de velocitat, futbol australià, raquetbol, raquetes de neu, ball esportiu, fistball i kickboxing i muay-thai.
.

Com ens fan beure a galet...



Si hi ha una cosa que cada vegada queda més clara, per palesa, és que el món del futbol està completament corromput.
.
Podría dir (de fet ho dic al títol) que ens fan beure a galet, però la realitat és que nosaltres mateixos, els aficionats a aquest esport, ens deixem prendre el pèl... i la veritat és que me'n sé d'un -que veig cada dia al mirall- que cada dia està menys per aquestes alegries. En quan a pèl em refereixo, evidentment.
.
Si primer va sorgir la polèmica sobre l'ascens del Màlaga, perquè el Tenerife es va deixar guanyar i així la Real Societat es va quedar una temporada més a la Segona Divisió espanyola, ara ja tenim també el segon capítol d'aquest serial: s'acusa del mateix al Llevant, en aquest cas per deixar-se guanyar per l'Atlètic de Bilbao i així salvar dels descens als bascos. En aquest cas el damnificat de la temporada 2006/07 seria el Celta.
.
Com sabreu els que seguiu aquest bloc, m'agraden força les dites i en aquest cas s'hi pot aplicar aquella de "quan el riu sona, aigua porta".
.
Perquè això és quasi tant vell com el propi esport. No cal ser un gran detectiu per veure de lluny que el 12-1 del famós partit espanya-Malta feia pudor a socarrim: a la mitja part anaven 3-1 i en 45 minuts van fer 9 gols... només ens faltava la mofa del propi porter de la selecció maltesa fent anuncis de cervesa, presentant-lo com a un amic.
I com aquest, podríem fer-ne una inacabable llista. Una altra cosa és que hom vulgui, o no, creure's el que li estan mostrant.
.
Com diu una gran cançó de Queen: the show must go on!

dijous, 4 de desembre de 2008

... i l'atur segueix pujant


24.837 parats més en el mes de novembre. Es diu ràpid, oi?
Doncs aquestes són les dades oficials que publica la Generalitat de Catalunya.
.
Cada dia que passa em fa més ràbia veure com tots plegats (ZP, Montilla i cia.) estan pendents de donar diners als bancs i caixes, mitjançar (que vol dir bonificar i més concretament també, donar diners per la patilla) perquè la Nissan o la Seat no tanquin o regulin plantilla.
Bé, això últim, al regulació de llocs de treball, no me'n fa de ràbia, més aviat em fa pena.
.
Aquests 24.837 llocs de treball provenen en la seva majoria de petites i mitjanes empreses, que paguen els seus impostos cada tres mesos (la majoria un 20% dels seus beneficis), seguretat social (un 40% sobre la base de cotització dels treballadors, que per fer-nos una idea potser més entenedora, és -aprox.- un 50% del sou net), per no parlar dels impostos com l'I.V.A., les escombraries i moltes vegades també l'impost de circulació dels vehicles comercials.
.
A on van a parar aquests impostos? Doncs segons sembla, actualment serveixen -en bona part- per donar-los als bancs i a les caixes, que reben les seves subvencions i fons perduts.
.
Què han de fer aquestes petites i mitjanes empreses que han pagat els impostos? En molt bona part, per poder mantenir-los oberts o, en el millor dels casos, fer ampliació de dit negoci, han d'anar als bancs i caixes a demanar crèdits per poder-ho fer. És a dir: han de pagar interessos a l'entitat de crèdit, havent pagat uns impostos que han servit per revifar les entitats de crèdit...
.
Això és el món al revés? els grans vividors continuen vivint (valgui la redundància) dels treballadors i del petit empresari, simplement perquè tenen als polítics agafats d'allà sota perquè a fi de comptes també han d'anar a parar als bancs i a les caixes a demanar crèdits pels diners que necessiten per fer les campanyes electorals. En resum, estem pagant impostos per poder demanar crèdits. Quina gràcia, oi?!
.
Hi ha qui te la cara molt dura.

dilluns, 1 de desembre de 2008

Dia de la SIDA


S.I.D.A.: Síndrome de la ImmunoDeficiència Adquirida.
.
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana: Malaltia infecciosa, causada per un o més virus, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavoreix la instauració d'altres infeccions i de malalties de pronòstic clínic greu. L'agent causant és el virus anomenat VIH (Virus d'Immunodeficiència Humana).
.
Avui és 1 de desembre i, de nou, es commemora un altre dia fatal.
.
Les xifres de morts i infectats són, encara ara, esfereïdores. Sembla mentida que amb tota la informació que hi ha al respecte, encara hi hagi tan poca sensibilitat cap a un mateix amb una malaltia que ha provocat prop de deu milions de morts en tot el planeta. De fet, la xifra que no és possible confirmar-la degut a que molts estats encara ara no volen donar informació al respecte. Ni a nivell mundial, que tindria una importància molt relativa, sinó el que és pitjor, a la pròpia població que ni sap els riscos que corre o la infecció que ja ha contret. tot degut a l'estigma del 'què diran'.
.
La Generalitat de Catalunya va publicar, en uns power points que he trobat força interessants, les dades epidemiològiques que van de nivell mundial fins a les dades al nostre país, Catalunya, i fins i tot de la capital, Barcelona.
.
La part positiva de tot aquest tema és que avui dia, ja existeixen combinats de fàrmacs (els famosos còctels) que redueixen la mortaldat de dita malaltia fins a convertir-la en 'només' una malaltia crònica. És a dir: de per vida.
.
Caldrà esperar perquè es trobi una medecina per aquest mal. Segur que sortirà, tot i que sempre arribarà tard. Ara ja ho és.
.
Malauradament també, seguirà morint molta gent arreu del món quan ja existeixi aquest fàrmac que eradiqui el VIH, perquè una cosa és viure als Estats Units o a Europa i una altra, molt diferent, és viure a l'Àfrica, Sud Amèrica o molts punts d'Àsia.
.

divendres, 28 de novembre de 2008

'Nova' frase cèlebre


En literatura no hi ha temes bons ni temes dolents, hi ha només temes bé o mal tractats.
.
Julio Cortázar (1914 - 1984).

Ningú està per damunt la llei


No és gens gratificant veure com uns Mossos d'Esquadra són condemnats per apallissar a un detingut i que a més, aquesta pallissa li propinessin a la mateixa comissaria. El que sí ho és, és veure que no hi ha ningú que estigui per damunt de la llei. Ni qui la fa, ni qui l'ha d'aplicar.
.
Segur que es rebran moltes crítiques -sobretot de fora de Catalunya- per aquests fets, però de ben segur que no a tot arreu s'han pres les mesures per destapar aquest escàndol, que ho és.
.
Mentre aquí s'ha fet el possible perquè no es torni a repetir, a d'altres llocs i en altres cossos de seguretat, es dediquen a tapar-se les vergonyes els uns als altres. Perquè no ens enganyem, ja se sap que a tot arreu tenen bec les oques.

dimarts, 25 de novembre de 2008

Frase cèlebre per avui, dia contra la violència de gènere


No deixes que mori el sol sense que hagin mort els teus rancors.
Mahatma Gandhi (Índia 1869 - 1948).

Dia internacional contra la violència de gènere

.
Avui, 25 de novembre, és el dia internacional contra la violència de gènere. O el que és el mateix, la violència masclista.
.
Tant de bo arribi el dia en el que no s'hagin de celebrar diades d'aquest tipus, voldrà dir que s'ha acabat amb una xacra que no sembla acord amb els temps que corren, amb el segle XXI. Però malauradament hi ha molts llocs al planeta on aquest tipus de violència és el pa de cada dia, el més normal del món i estem molt lluny d'eradicar-ho. I no cal anar massa lluny per certificar aquest fet, encara recordo una víctima a la meva ciutat, a Sabadell, fa uns pocs mesos.
.
Sóc contrari a qualsevol tipus de violència i encara menys entenc que un home pugui maltractar, ja sigui de manera física o psicològica, a qui diu estimar. Possiblement l'error sigui meu, ja que precisament els maltractadors confonen estimar amb posseir.
.

dimecres, 19 de novembre de 2008

Frase cèlebre per avui.



Va ser a Espanya on la meva generació va aprendre que un pot tenir raó i ser derrotat, que la força pot destruir l'ànima, i que de vegades el coratge no obté recompensa (relatiu a la guerra civil espanyol).
Albert Camus Premi Nobel de literatura de 1957. (7 de novembre de 1913 - 4 de gener de 1960).

Volem l'estació CREU ALTA!


Al barri de la Creu Alta hi estan construint una de les estacions del nou metro del Vallès. Fins aquí tot normal tenint en compte la situació del barri i el número d'habitants del mateix. El problema rau a partir del moment de donar-li el nom a l'estació. Què seria el més lògic? Sota el meu punt de vista, ja que parlem del barri de la Creu Alta seria que aquesta estació es digués Creu Alta.
Doncs no. La Generalitat decideix que el nom de l'estació ha de ser Eix Macià. Perquè? doncs perquè hi ha aquesta avinguda a dues cantonades de l'estació, que per concretar encara més es situarà al carrer Pi i Margall, just al costat de la Plaça de la Creu Alta. D'acord en que és la via propera més transitada (en cotxe a diari i a peu els caps de setmana), però això no eximeix que un barri amb la solera de la Creu Alta es mereixi tenir l'estació amb el seu nom... o millor dit: és l'estació la que hauria de tenir l'honor de portar el nom del barri.
L'associació de veïns ja ha manifestat el desig que així sigui, tot i que no s'està aconseguint el suport de l'ajuntament que ha optat per rentar-se'n les mans. Aquí us adjunto un correu electrònic que m'ha arribat:
L’Associació de Veïns de la Creu Alta mostra el seu desacord en la denominació de la futura estació del carrer Pi i Margall, prevista per la Generalitat de Catalunya, com a EIX MACIÀ.

Entenem que per la seva ubicació en ple centre de la Creu Alta, un barri carregat d’història, la denominació de l’estació ha de ser CREU ALTA.

El mes de Juny, l’associació va enviar instàncies a la Presidència de l’Ajuntament de Sabadell i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, demanant que la nova estació tingui la denominació de CREU ALTA, ja que en l’actualitat, la documentació informativa de la Generalitat, l’estació es dirà EIX MACIÀ, mentre que la que genera l’Ajuntament es diria CREU ALTA-EIX MACIÀ.

A la Comissió de Seguiment de les Obres, vàrem demanar informació i els representants de la Generalitat ens van respondre que era un tema que havien traspassat al Departament de Nomenclàtor de la Generalitat de Catalunya.

En quant a l’Ajuntament de Sabadell se’ns ha dit que no era de la seva competència. És competència exclusiva de la Generalitat. De tota manera, ens agradaria veure que l’Ajuntament de Sabadell ens fa costat.

Per tot això i per evitar trobar-nos en situació de fets consumats, l’Associació de Veïns de la Creu Alta no pararà fins aconseguir que l’estació del nostre barri es digui CREU ALTA.

També, demanem a tothom que ens ajudi a divulgar aquesta campanya, que no va contra ningú i només té un objectiu.... que l’estació de la Creu Alta es digui pel seu nom, CREU ALTA.

dimarts, 18 de novembre de 2008

Primera victòria de la història al Narcís Sala



M'haureu de permetre que aquest article l'inclogui, entre d'altres, amb l'etiqueta de 'Història'.

Per primera vegada i van unes quantes, el Centre d'Esports Sabadell va derrotar a la U.E. Sant Andreu al Narcís Sala.

Un partit televisat pel Canal 33, en aquest horari tan poc habitual pel futbol estatal, que precisament també va inaugurar el Sabadell, jugant també com ha visitant, en aquell cas al Camp d'Esports de Lleida.

Si tenim en compte com hem anat en els partits televisats, la tònica (el míster, Ramon Moya, parlaria de dinàmica) és clarament a l'alça. Primer partit: derrota a Gavà 2-0, segon partit: empat sense gols a Lleida i tercer: victòria a domicili 1-2.

Sembla que aquest Sabadell es fa fort en les situacions més adverses, si precisament en el doble desplaçament a Oriola i Lleida, en dues setmanes consecutives, es van jugar dos dels millors partits de la temporada, pel que fa al seriós plantejament defensiu i sortint a les contres, en aquest cas es gairebé calcat. Un equip de circumstàncies, amb només tres jugadors a la banqueta, un d'ells el porter reserva, sense cap dels dos laterals, un centre del camp inèdit... i a sobre, davant d'un rival que es troba entre els quatre primer classificats. Sembla mentida que, havent perduts punts els punts que s'han perdut i només estem a 3 de les places de promoció d'ascens.

El resum del partit doncs és clar. Un Sabadell molt ben replegat sortint a les contres va saber aprofitar perfectament les poques ocasions que va tenir, llegint les jugades d'estratègia a pilota aturada i sense ensorrar-se en els moments claus del partit (empat del Sant Andreu i expulsió d'en Jaume). A veure si aquest diumenge pel matí, davant l'Atlètic Balears, continua la rauxa.

divendres, 14 de novembre de 2008

Televisió als camps de futbol: pa per avui i gana per demà



Porto molt de temps dient aquesta frase: la televisió als camps de futbol són pa per avui i gana per demà.
.
Doncs bé, aquest demà ja ha arribat.
.
Si mirem la parrilla televisiva d'abans d'ahir, ens trobem que TV3 va retransmetre els partits de copa del rei de l'Espanyol i Barcelona, la Sexta -a part del propi Barcelona- uns quants més i per acabar-ho d'adobar, a La 2 es podia veure el Tottenham-Liverpool de la Carling Cup anglesa.
.
Sense cap mena de dubtes un excés de futbol televisat i per uns partits que no tenen una especial rellevància ni interès general.
.
Ara fa dies que sentim a clubs com el totpoderós Futbol Club Barcelona queixant-se de la falta d'assistència de públic a l'estadi, però que s'esperen? un partit contra un rival de 2a. divisió B, en un dia de pluja, a partir de les deu de la nit, que significa acabar a les dotze i, per tant, arribar a casa als voltants de dos quarts d'una, això anant bé i, a sobre, televisat.
.
Amb aquest panorama, qui espera una entrada a l'estadi mínimament decent?
.
Per la resta de partits de l'any, no tantsols de la lliga, sinó també els de copa, hi ha la possibilitat de veure'ls absolutament tots per televisió, ja sigui en obert o per ppv. Aquest és el gran mal del futbol d'avui dia. Les penyes dels propis equips de futbol tendeixen cada vegada més a reunir-se a les seves seu socials per veure, en bona concòrdia i total armonia, els partits del seu equip. Quines ganes hi ha de desplaçar-se des de les comarques de Tarragona, Girona o Lleida -amb les seves conseqüents hores de trajecte- per veure un partit un dissabte a la nit si aquest el fan televisat? I encara que sigui un diumenge a les cinc de la tarda, horari ara ja poc habitual per alguns, si el partit en qüestió no és realment interessant, no val la paga.
.
Alguns s'han volgut omplir les butxaques amb els diners de la televisió, però sense la visió de futur que això, ara ja, comporta.
.
Malauradament, aquest excés futbolístic per les televisions també afecta als clubs més modestos, com als del 2a. divisió B, com al meu Sabadell. Ens fan jugar dissabte a 2/4 d'una del migdia. Horari de futbol base, amb tots els respectes pel futbol base, però això és indigne i resta parròquia als estadis, ja que no cal recordar que hi ha molta gent que els dissabtes i sobretot pels matins, treballa.
.
En aquest cas podem parlar de nul·la sensibilitat per part dels qui manen a TV3 'la nostra'(???), que es posa de genolls davant el F.C. Barcelona i obliga a fer el mateix, davant seu, als clubs modestos.

dimarts, 11 de novembre de 2008

Descansa en pau, Joan


Avui, malauradament, em toca acomiadar-me d'un amic. Crec que ens vam guanyar poder-nos anomenar l'un a l'altre d'aquesta manera.

Ens ha deixat en Joan Barberan, tot un personatge a la ciutat de Sabadell, fou jugador i posteriorment president de l'Handbol Sabadell i en varies etapes, ara mateix ho era, directiu del Centre d'Esports Sabadell.

Avui per la ràdio han parlat sobre ell gent de la que se'n diu important, com el propi president del C.E. Sabadell i el regidor d'esports de la ciutat, entre d'altres. Tots han elogiat els càrrecs que havia ostentat i tot allò que ha fet, que com el mateix Joan diria 'tot això està molt bé', però jo em quedo amb la part més personal, aquell Joan amb qui parlàvem sobre les respectives famílies, si viatjar a tal lloc o a tal altre podia valdre la pena, que si les obres de no sé on van per bon camí o no... també sobre esport en general i de futbol en particular, evidentment i no per força estàvem sempre d'acord. Possiblement per això es feia tan agradable parlar amb ell, perquè sabia escoltar, parlar i sobretot respectar les opinions, li fossin o no afins. Per davant de tot, era una gran persona. Ha estat un gran amic i, perquè no dir-ho, un referent.

En fi, el meu condol més sentit a la família Barberan, en especial als fills, que ja van veure partir a la seva mare farà quatre anys i també a les seves amistat, entre les quals en tinc el goig i l'honor de contar-m'hi.

Descansa en pau, Joan.

divendres, 7 de novembre de 2008

Frase cèlebre... dedicada a la crisi



Assessorar-se amb els tècnics del Fons Monetari Internacional és el mateix que anar al magatzem amb el manual del comprador, escrit pel magatzemer.
.
Arturo Jauretche. Escriptor i polític (Argentina 1901 - 1974).

A ZP ja no el creu ningú...


Ja no ens creiem res del que aquest home ens pugui dir. Així de clar. Des del seu famós 'aprovaré el estatuto catalán...', passant pel calendari de les obres de l'AVE i aquest passat estiu, el del finançament, ja ningú es creu el que ha dit el president de la Generalitat. Segons aquest últim, li ha tret al ZP la promesa que tindrem el finançament abans d'acabar l'any 2008.
.
Encara que això fora cert, ja va molt fora de termini, que pels qui no ho recordin acabava el passat 8 d'agost i estem a les dates que estem... des del meu humil punt de vista, en Montilla més li valia haver fer-se l'orni i a la pregunta respondre allò de 'pasapalabra!'. Li hagués quedat més creïble.
.
L'oposició no se'l creu i encara que així fora, és el que els toca dir. Però és que els propis socis de govern a la Generalitat han titllat de paraules buides les del president. On anirem a parar!
.
El propi ZP no n'ha dit res d'això, serà que comença a tenir vergonya? possiblement no sap què és això, simplement a ell encara no hi haurà hagut l'ocasió de preguntar-li. Per les espanyes estan massa enfeinats mirant de donar solucions a la banca, no sigui que deixin de tenir beneficis, mentre que a les PiMEs, que són les que, en molt bona part, mantenen l'estat, mai se les ha tingut en compte. Les petites i mitjanes empreses, sempre les gran damnificades!
.
Mentre Nissan, Seat i tots aquests grans han aconseguit ajudes i beneficis fiscals quan eren èpoques de vaques grasses, què han obtingut les petites i mitjanes empreses? pagaments d'impostos sense drets a demores de ni un sol dia, ni crèdits tous, ni ajudes, ni beneficis fiscals, ni res que se li assembli. És a dir que, per variar, els que sempre han hagut de posar l'altra galta, perquè tot se sostingués, ara ho tornaran a fer, perquè no podran enviar a casa als seus treballadors si no tenen feina, perquè a aquests treballadors no se'ls pot reubicar, perquè aquests treballadors, si l'empresa tanca o són acomiadats, van directes a la cua de l'atur. I moltes d'aquestes empreses són proveïdors de les pròpies Nissan o Seat de torn. En aquests casos, quina solució hi donen?
Potser i només potser, algun dia s'adonaran que la crisi de la que es parla ara a tota hora, el poble la viu des de fa molt de temps.
.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Frase cèlebre... feia molt que no n'afegia cap


La diferència entre un civil i un militar és que el primer es pot militaritzar, en canvi, el segon difícilment es pot civilitzar.
.
Georges Clemenceau (1841-1929).

Obama, nou president dels EE.UU.


Ja tenim al nou home més important del planeta.
.
L'escollit pel poble nord-americà és el demòcrata Barack Obama, que molts, si no tothom, ha destacat per damunt de tot que és el primer afroamericà que optava al càrrec de president i, ara en virtut dels resultats, el primer en ser-ho.
.
Els 349 vots electorals d'Obama pels 163 de McCain, a part dels 26 sense assignar, han estat els resultats fins al moment i no crec ja que canviïn dits resultats.
.
A part d'això, els demòcrates mantenen la majoria que ja tenien actualment a la Cambra de Representants i també al Senat.
.
Com que tot el que es fa i desfà als EE.UU. repercuteix a tot el món, veurem fins a quin punt es compleix el canvi del que tan han parlat els partidaris de la opció vencedora.
.

dimarts, 4 de novembre de 2008

C.E. Sabadell... van jugar aquest cap de setmana???



Aquesta setmana, ja em perdonareu, no tinc ni ànims per fer la meva crònica sobre el partit del C.E. Sabadell.

Us podria dir, directament, que el Sabadell ni tant sols va jugar aquest cap de setmana passat i en certa manera, no us diria cap mentida.

Es va perdre, millor dit: ens van humiliar per 4-0. Un equip, la Penya Deportiva Santa Eulària que, ja em perdonaran per l'illa blanca, però les seves possibilitats de mantenir la categoria són remotes.

En fi, us deixo aquest enllaç a un article que m'han publicat avui mateix al portal Vilaweb, si més no, parlo del C.E. Sabadell.

divendres, 31 d’octubre de 2008

El Saballut d'octubre ja és a la xarxa


De nou la revista digital El Saballut ja es troba a la xarxa.
.
En aquest número hi trobareu, com sempre, els resums dels partits del primer equip del C.E. Sabadell durant aquest mes d'octubre i detallem quines són les armes dels qui seran els nostres rivals en el mes de novembre; també commemorem dues onomàstiques, com són la consecució de la lliga catalana, ara fa 75 anys i els deu anys de la primera pàgina web oficial del club: http://www.cesabadell.org/. No hi falta tampoc l'entrevista, aquesta vegada al mític porter de Ciutadella, Joan Capó i tampoc deixem de banda el futbol base, on en aquesta ocasió us presentem la secció femenina arlequinada. I com sempre, per últim però no per això pitjor, també us acostem la visió que té Ivan Martín des de Ses Illes, l'apartat de l'humor i una nova secció: '1x1', on els jugadors del Sabadell ens contesten a una breu enquesta.
.
Com a director d'El Saballut, espero que us agradi!

dijous, 30 d’octubre de 2008

Absolts!!!


Ahir es va acabar el judici als 16 inculpats pel delicte de cremar fotos del ciutadà Joan Carles de Borbó.
.
Finalment el fiscal va decidir canviar l'acusació de delicte de injuries a la corona per falta de desordres públics. Com que l'audiència nacional no és competent per jutjar faltes, només ho és per delictes, no ha tingut més remei que absoldre als acusats.
.
El jutge, tot s'ha de dir, s'ha quedat amb les ganes, ja que ha titllat d'incomprensible la decisió del fiscal.
.
Aquest afer, tal i com ha acabat, no pot arribar a marcar un precedent per un judici de delicte, precisament pel del canvi de delicte a falta.
.
No sóc advocat, fiscal ni jutge, però fent servir el sentit comú (poques vegades s'utilitza en aquest estat, això també és cert) entenc que, d'ara en endavant, s'hauria -entenguis s'haurà- de considerar que qualsevol persona que cremi una fotografia del monarca, no se li pot aplicar el delicte de injuries, ja que en això sí que s'ha creat un precedent.

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Els impostos a Sabadell


Quin goig, quina joia, quina il·lusió!!!
.
L'ajuntament de Sabadell ha decidit congelar fins a cinc impostos i taxes!
Mirem el Diari de Sabadell, anem a veure què ens estalviarem:
.
1.- Taxa d'ocupació en via pública. És a dir, que si vaig a un bar a prendre alguna cosa, em congelaran el preu del que hi prengui gràcies a l'ajuntament de Sabadell, evidentment (de fet serà quan arribi el bon temps, perquè ara com ara el tema està fomut).
2.- Llicència d'activitats econòmiques. Ara com ara no tinc previst obrir cap activitat (que tingui sort el/la valent/a que ho faci tal i com està el pati), per tant, això no em beneficia. Llàstima.
3.- Impost de vehicles. Aquest no em queda clar si és l'impost de circulació. Si és així, tots els qui tenim vehicle propi ens estalviarem algun dineró. L'ajuntament potencia l'ús del transport privat(???)... curiós si més no.
4.- Impost de construccions. Estan com està el tema de la crisi, segur que ajudarà molt als constructors aquesta mesura (entengui's per constructors a aquells qui s'ha fet rics d'un dia per l'altre venent pisos de 40m2 a preus desorbitats i ara els tocarà picar pedra)... però a la majoria de la ciutadania no ens afecta.
5.-Llicències urbanístiques. Més del mateix que en l'anterior. Podem dir que es fomenta la construcció a Sabadell?
.
En resum, per números són 5 taxes que es congelen, però a la pràctica no crec que arribem ni a una.
.
Anem a veure els contres:
Només augmenten un impost! La generositat del Bustos & cia. no te preu. Qui és? L'Impost sobre Bens i Immobles. És a dir, que tots els qui tinguem una propietat (hipotecada en la majoria dels casos, evidentment) pagarem més per continuar vivint sota el nostre sostre.
.
El resum que en puc fer és: grans portades de diaris sobre congelació d'impostos, però a pagar cada vegada més. Per variar...

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Segona derrota (i consecutiva) a casa


No sé perquè, però les presentacions del futbol base arlequinat tendeixen per acabar en un espectacle no massa esperançador per les nenes i els nens d'aquest futbol base.
.
El Benidorm, un rival en la zona calenta de la taula va venir a pescar el que fos i els peixos van picar, caram si van picar!
.
El Sabadell, fins al moment, no li sap jugar als equips que es tanquen i esperen poder fer alguna contra. El Benidorm quasi que ni això va fer, però va ser qui va tenir les ocasions més clares del partit.
.
Sembla que aquesta temporada es trauran més punts contra els equips 'grans', els que volen jugar a futbol, que no pas els 'petits' o que es troben en una situació compromesa. Ni fa tres setmanes l'Ontinyent va demostrar res ni ahir el Benidorm, molt menys que Eivissa, Terrassa i fins i tot València Mestalla... però són qui van treure rendiment a la seva visita a la Nova Creu Alta.
.
No valen ja les excuses de les baixes, ja que aquest era un risc que ja se sabia que es corria i ara mateix ja no són tan substancials com en les dues darreres jornades. Casualment en les que l'equip ha segut llegir millor el partit.
.
Pels qui espereu el resum del partit, us el faré molt ràpidament: el Sabadell atacant però sense trobar espais entre la defensa visitant, mentre que aquests es van dedicar a punxar la pilota cap al cel cada vegada que els arribava als defenses. La línia de mitjos del Benidorm va ser inexistent.
En definitiva, les paraules clau podrien ser ansietat i precipitació... això unit a un regal de la defensa arlequinada en una falta que no hauria d'haver portat excessiu perill, van ser suficients perquè els tres punts volessin cap a terres valencianes.
.

divendres, 24 d’octubre de 2008

Això és immoral!



Avui, la noticia de primera plana del Diari de Sabadell no era altra que els beneficis que ha tingut el Banc Sabadell des de principi d'any i fins ara.

Més de 761 milions d'Euros.

Per contra, resulta que estem en crisi i el govern de ZP s'ha hagut d'inventar unes possibles ajudes pels bancs.

Això jo crec que és immoral. Entenc que els bancs són necessaris per l'economia. Sense ells ningú es podria comprar un pis, fins aquí d'acord, es podria dir fins i tot que fan una labor social, si som molt -però que molt- generosos. Però és que paguem, jo com el primer, autèntiques animalades en interessos i comissions pels crèdits.

Ara, que els tocarà passar una mica a dieta perquè algunes inversions no els han sortit tan rodones com esperaven, no en perdran ni cinc de fet, no deixaran ni de guanyar-ne. Són ells qui fan els préstecs als partits polítics! PSOE, PP... tots, han de passar pel seu sedàs i evidentment hi han de tenir 'bon rotllo'.

Però hi ha un altre tema que encara em fa pensar més. Buscant una mica d'informació sobre el tema, he trobat una noticia a la publicació SabadellPress del 9 de juny d'aquest mateix any: congelació de salaris pels treballadors. I això és de fa quatre mesos!!! Així qualsevol aconsegueix beneficis!

En resum, com diu la dita: tant tens tant vals. I una altra: qui més te és qui més en vol.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

No tindrem massa idolatrats als bascos?



Vist el procés de negociació sobre els pressupostos de l'estat he extret un parell de conclusions.
Primera: com ja sabia i reitero per enèsima vegada, el PSC no és més que una titella del PSOE i tot el que ens pugui dir el Montilla que li fan la murga a en ZP no és més que pantomima barata. Una frase feta diu que el moviment es demostra caminant i el PSC està molt ben assegut a la seva poltrona. Perquè si aproves uns pressupostos talles de socarrel poder maniobrar amb el finançament de l'Estatut. Que no ens vinguin amb altres històries perquè hi ha els Euros que hi ha i si els pressupostes per una cosa, no els podràs pressupostar per una altra. És una evidència com una casa.
Segona: els catalans no tindrem massa idolatrats als bascos? bé, no voldria generalitzar, de fet al PNB i més en concret al seu cap, Ibarretxe. Mentre no fa gaire temps se'l va convidar a fer unes xerrades, per aquí Catalunya, en les que va parlar sobre el nacionalisme, els pobles catalans i bascos (o bascos i catalans) i tot el que ens uneix, a l'hora de la veritat, la de demostrar que ells estan al costat dels catalans en les nostres demandes, enlloc de donar-nos el seu suport, s'han dedicat a aprovar dits pressupostos per a l'estat espanyol... traient-ne ells un bon pessic. I nosaltres, un cop més, ens hem quedat amb un pam de nas. Això jo no en diria precisament fer front comú per un mateix objectiu.
En fi, que si els nostres aliats per arribar algun dia a tenir un finançament digne, una autonomia que no sigui de pandereta o fins i tot la independència, és evident que entre els bascos (PNB) i els socialistes (i a les proves em remeto), ens hem equivocat de companys de viatge.

Falta de comunicació?


Aquesta setmana passada, el dijous dia 16 concretament, hi va haver Assemblea local d'E.R.C. a Sabadell.

Es presentaven dues candidatures, la d'en Ramon Henares i la de n'Anna Galceran. Va guanyar la primera, que és la que ja exercia, per un 58% del vots (43 vots emesos), per un 40'5% (30 vots) més un vot en blanc.

Personalment penso que l'executiva ha de pensar-se ben bé què ha de fer, perquè guanyar per només 13 vots de diferència, d'un total de 74, (parlo de vots emesos, no parlo del total de militants, perquè no vam assistir tots), crec que no dóna una posició clara de força ni autoritat dins aquesta secció local.

El millor per a tots seria, sense cap mena de dubtes, que es cridés a la candidatura vençuda i es parlés de reactivar la secció local entre totes i tots. De fet, molt probablement s'hauria d'haver fet fins i tot abans a fi de presentar una candidatura unitària.
Com dèia dita candidatura guanyadora: tots junts podem!

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Empat entre la U.E. Lleida i el C.E. Sabadell

Partit televisat, en un dels pitjors horaris que es poden treure de la màniga els de TV3. Només falta que ens facin jugar a mitjanit.
El partit va començar animat, amb el Sabadell abocat a l'atac com ja va fer la setmana passada a Oriola i sorprenent als de la Terra Ferma (de nou aquest plantejament sorprenia tenint en compte el serial de baixes que arrossega l'equip de la capital del Vallès). Tant és així, que en Joel es va inventar un penal d'aquells que no es xiulen en camps de futbol però sí en estadis de futbol... i qui ha vist partits a segons quins camps de la categoria, ja m'haurà entès.
Tan dubtós era el penal que Juvenal no va encertar a transformar-lo, de fet va ser el porter Eduardo que va encertar la trajectòria.
Al cap d'una estona els locals van començar a agafar el ritme i a estirar línies, tot buscant la porteria de De Navas, que de fet només es va haver de lluir en un xut llunyà i poca cosa més.
En la segona, els equips van sortir més amb por de perdre que amb ambició per guanyar i d'aquí que d'emoció poca, només en un lliure indirecte dins l'àrea arlequinada que es va servir sense incidències remarcables pel marcador final: 0-0.
A destacar: que el Sabadell segueix jugant fora de la Nova Creu Alta amb la segona equipació (vermella i blanca), encara no s'ha estrenat la primera i que "Miki", ara a les files lleidatanes, s'enfrontava per primera vegada al seu ex-equip. Per part arlequinada, Joel també va vestir amb anterioritat la samarreta blava del Lleida.