Revista digital EL SABALLUT

divendres, 30 de maig de 2008

Frase cèlebre per avui 30 de maig de 2008


Tothom sap el que és, però ningú sap què pot arribar a ser.


William Shakespeare. Escriptor anglès (1564-1616)

Eleccions a la Presidència i Secretaria General a ERC



A una setmana vista de les eleccions a la presidència i a la secretaria general a Esquerra Republicana de Catalunya, he volgut incloure en aquest bloc un parell d'enquestes. En una podeu votar qui creieu que guanyarà el plebiscit, en l'altre, qui us agradaria que guanyés. La diferència és important i crec que s'entén.

Les eleccions les he posat en tàndem per la simple lògica de que qui voti per un president, votarà també pel 'seu' secretari general.

Aprofitant la vinentesa, m'agradaria comentar que és divertit veure com, des de sector de la societat on criticaven que a E.R.C. hi havia massa divisions, han callat en sec al veure com el sectors més nacionalista del P.S.C. està indignat per la falta de personalitat dels seus líders davant l'amo, el P.S.O.E., o com C.i U., que sembla cada vegada més Divergència i Desunió i per últim i sembla que aquest sí que serà el culebrot de l'estiu, l'embolic que tenen al P.P.; al Rajoy sembla que els més radicals se li pugen a les barbes (i mai millor dit). Vagin passant per les urnes, si són demòcrates.

dijous, 29 de maig de 2008

No s'ha de tenir por de la democràcia


S'enten per democràcia: Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants. La versió estesa la teniu aquí.

A les espanyes sembla que els fa por aquesta paraula. S'omplen la boca parlant de democràcia i de llibertat, però usen el terme a conveniència, no és el mateix per tothom.

A Euskal Herria tenen un Lehendakari que un dia es va atrevir a parlar-los sobre el significat d'aquesta paraula, en tota la seva esplendor, però els espanyols no el van voler escoltar, no els interessava el que els deia. Ara, aquest Lehendakari, vist que a les espanyes no volen parlar sobre democràcia, ha decidit que el seu país tindrà una democràcia plena, perquè preguntarà al seu poble què vol.
A les espanyes diuen que volen la pau, a Euskal Herria els fa falta. Ells ens són els primers interessats, són qui més hi perden amb la situació que es troben i és lògic que vulguin fer el que els demés no s'atreveixen: donar-li la paraula al poble.
Si són tan demòcrates, si de veritat volen llibertat, perquè no volen que s'apiqui? Perquè volen anar al tan recurrent Tribunal Constitucional? Només hi pot haver una raó: por a la democràcia.

dimarts, 27 de maig de 2008

Frase cèlebre

Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.

Lluís Companys i Jover. President de la Generalitat de Catalunya (1882-1940)

dilluns, 26 de maig de 2008

Aigua!


Segueix plovent. Bona noticia per tot Catalunya en general, pels pantans (i el que ens proporcionen) en particular i per extensió, pels polítics del nostre govern.
Amb el panorama actual no seria d'estranyar, de fet seria el més lògic, que el transvasament quedés aturat. Ara per ara sembla que ja seria del tot innecessari. Tant de bo.
No és bo haver arribat al punt que s'ha arribat, ja ho he expressat en alguna altra ocasió, de ben segur i prou bé que ho saben a les terres de l'Ebre, que extreure aigua dolça d'allà significa que entri aigua de mar riu endins, amb el que l'aigua dels últims quilòmetres de Lo Riu és salada, i això que comporta problemes ambientals i naturals que no em pararé a enumerar ni explicar, bàsicament perquè no en sóc cap expert en el tema i per fer el ridícul ja tindré altres ocasions abans d'acabar el dia.
En resum, la mare natura ha volgut solucionar-nos un problema que gairebé ens havíem buscat, tot i que val a dir, seré benèvol, que ja m'agradaria haver vist què haguessin fet segons qui en un moment tan dràstic com en el que ens trobàvem fa escassament un mes i no ens enganyem, tampoc estem salvats de tots els mals: continua havent sequera, tot i que menys.
Cal destacar sobretot allò que entenem per societat civil, que ha estat i està sent la més assenyada en tot aquest procés. Hem vist com es perdia aigua a mansalva per algunes fonts, hem vist com alguns s'omplien la boca de paraules però amb pocs fets i tot i així, els ciutadans han estat a l'alçada i han estat prou responsables com per entendre que amb la sequera no es pot fer broma. No en va és l'únic recurs indispensable per la vida... que es diu de pressa.

Frase cèlebre per avui dilluns, 26 de maig de 2008


Té dret al perdó en els seus errors aquell que actua, però no aquell que no fa res.

Josep Tarradellas i Joan. (Abril 1937). President de la Generalitat de Catalunya (Cervelló 1899 - Barcelona 1988).

divendres, 23 de maig de 2008

S'ha d'eradicar la violència masclista



Hi ha certes coses que saps que existeixen, que poden passar, però no hi caus que et pot passar a tu, ni tant sols que ho puguis viure d'aprop. Com els accidents de trànsit.

Tot i que ara mateix vull encaminar aquest article cap a un altre d'aquests mals: la violència masclista, que n'és un altre cas. N'has sentit a parlar tot subint (massa) a la televisió, ho has llegit als diaris i penses "això és cosa de gent inculta, endarrerida en el temps, perquè ja estem al segle XXI i són fets aïllats".

Tanmateix no és així. L'últim cas, aquest mateix dimarts, s'ha viscut precisament a Sabadell, al barri de Can Rull, on un home va matar a la seva ex-dona i posteriorment es va suïcidar. Sempre he pensat, mig en broma, que hagués pogut canviar l'ordre en el procediment i ens estalviàvem algunes llàgrimes.

Malauradament és molt més que això i el que eren coses que passen, ara són coses que ens poden passar. Quina gran diferència.

M'agradaria que la meva ciutat, Sabadell, passés a tenir el trist honor de ser l'última població on hi ha haver violència masclista. Tan de bo! Per desgràcia, no crec que així sigui.

dijous, 22 de maig de 2008

Frase cèlebre (que ja tocava)


La intel·ligència militar és una contradicció en els seus termes.


Groucho Marx. Actor (2 d'octubre de 1890 - 19 d'agost de 1977).

Reagrupament.cat es fa fort a Sabadell


El passat dilluns, 19 de maig, es va celebrar una Assemblea d'Esquerra Republicana de Catalunya.

En la mateixa es va aprovar, per majoria absoluta (23 vots a favor, 13 en contra i 4 abstencions), la ponència de Reagrupament.cat.

Això significa que, gràcies a la militància de Sabadell, en Joan Carretero i na Rut Carandell podran presentar les seves al·legacions al congrés, ja que els estatuts estableixen que és necessari que, com a mínim, una assemblea local les ratifiqui.

Caldrà esperar doncs, com es paeix aquest resultat des de l'executiva local de Sabadell, que sempre ha donat mostres de ser afí a la candidatura encapçalada per en Joan Puigcercós.


La noticia ha estat publicada a la web de Ràdio Sabadell i jo us n'adjunto un enllaç directe.

dimecres, 21 de maig de 2008

Neutralitat històrica (i II)



Encara estic perplex per com es prenen a la lleugera, segons qui, segons quins temes.
No és un fet que m'estranyi ni em vingui de nou, simplement em fa bullir la sang.
Volen negar o fer creure que més de 30.000 catalans van haver de ser exiliats? volen negar que el Decret de Nova Planta deixava sense cap mena de drets al poble de Catalunya? L'enumeració pot ser molt més llarga, però no em vull extendre més.
Afortunadament, des d'Òmnium Cultural ja s'ha contestat al líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz (el primer en parlar de neutralitat històrica), de que les dades són les que són i difícilment es poden variar 'al gust del consumidor'... tot i que això sí que es va fer a Madrid per les celebracions del 2 de maig, on en cap moment es va parlar dels ciutadans afrancesats, que d'haver-ne, n'hi havia i ningú va parlar d'ells. Perquè no va dir res el PP madrileny de la neutralitat històrica allà? Possiblement perquè ja van fer les celebracions al seu gust. Aquí, a Catalunya, no serà així.

dimarts, 20 de maig de 2008

Neutralitat històrica???



Segons un article publicat al diari Avui+ (accés directe a la noticia), el PP demana 'neutralitat històrica' a la comissió que prepara els actes per commemorar el 300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió.
Neutralitat històrica... aquest terme encara no l'havia llegit ni escoltat mai. Ja no ho podré dir.

Sempre havia sentit a dir, això sí, que la història l'escriuen els vencedors. Són aquests qui tenen el poder de fer creure a les generacions posteriors com va anar tot plegat. Els vençuts no tenen ni veu ni vot. Això és així aquí i al Tibet.
Les paraules del líder del PP a l'ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, només es poden traduir d'una manera: no feu quedar malament al Borbó de torn.
Quina neutralitat història s'espera quan es van abolir tots els drets de Catalunya, es va intentar tallar de socarrell qualsevol vestigi del que fou el nostre poble, amenaçaren a Cardona, l'última plaça que aguantava la defensa de cremar tot Barcelona si no capitulaven, aixecaren La Ciutadella per evitar revoltes... entre moltes altres coses.
Afortunadament seguim dempeus, o potser hauria de dir de genolls, però seguim aquí. Ara, quan falta poc pels 300 anys d'ocupació, ens volen silenciar fins i tot els records i la memòria.
Podran donar les pinzellades que vulguin a la memòria històrica de la guerra civil, fer veure que els Nacionales es van portar la mar de bé i que el Generalísimo va fer servir el garrot vil perquè era l'eina més humanitària per llevar la vida, però la guerra de successió, la del 1714, els va gran, massa gran, fins i tot a ells, que són uns experts en suavitzar la història al seu gust.

dimecres, 14 de maig de 2008

Reescollit com a president d'@rlekinats.com



Aquest passat dissabte, en l'únic punt del dia de l'assemblea general extraordinària que vam celebrar la penya @rlekinats.com, vaig resultar reescollit com a president de la mateixa. Ja ho vaig ser en el moment de crear la penya i posteriorment, tres anys més tard, quan vam aprofitar unes modificacions legals per escollir nova junta.


La veritat és que era poc més que un pur tràmit burocràtic ja que només hi havia una única candidatura. Tampoc hi va haver altres candidatures en els anteriors comicis.


Tot i així o hauria de dir que precisament per això, n'estic ben content ja que, per una banda, que només hi hagi una única candidatura, tot i haver passat ja dos processos electorals, significa que tothom està content amb la feina que s'està fent des de la junta directiva i per altra, que aquesta candidatura que jo mateix encapçalava, assolís el 100% de vots a favor ho dóna tot a entendre.


Tenim quatre anys més per endavant per aconseguir que la penya continuï creixent, que ens marquem noves metes, noves il·lusions i que demostrem que, ni molt menys, hem tocat sostre. Perquè per davant de tot, el que volem és que el Centre d'Esports Sabadell sigui cada vegada més important, que torni a recuperar l'esplendor d'altres èpoques i fer-ho a través de la penya és de les millors maneres, sinó la millor, per aconseguir-ho.

dimarts, 13 de maig de 2008

Frase feta per avui 13 de maig (Sant Pere Regalat)

Si plou per Sant Pere regalat 40 dies de ruixat.

Dita catalana.

divendres, 9 de maig de 2008

Cap de setmana esportiu

El cap de setmana esportiu l'encetem avui mateix.
Aquest vespre, a partir de les nou, l'Image Sabadell Gapsa (Unió Bàsquet Sabadell) s'enfronta al Caja Rioja amb l'esperança de que els de Logronyo pensin més en les eliminatòries al títol que en el partit que jugaran davant els arlequinats. La salvació encara és possible, tot i que fa falta una victòria sí o sí a la pista de la terra dels vins.
Pel que fa al futbol, els homes de Ramon Moya volen certificar la continuitat a la Segona Divisió B per la temporada vinent. Un simple empat davant el Vilajoiosa ja donaria aquest certificat. Per altra banda s'ha especulat durant tota la setmana la possibilitat de que el Centre d'Esports Sabadell es deixés guanyar per així fer la punyeta a l'etern rival, els veïns egarencs, que es troben en una situació força més dramàtica del que ells mateixos s'esperaven a principi de temporada. Tot i així, de ben segur que els arlequinats no voldran jugar amb foc, ja que en l'última jornada de lliga l'enfrontament és davant la Unió Esportiva Lleida, un altre dels equips que és possible que no tingui la permanència completament lligada fins l'última jornada. Poca broma doncs en els dos partits que queden de lliga.
Per últim, però no per això menys important, vull destacar que les noies del Club Natació Sabadell es troben a un partit de guanyar la lliga de waterpolo. La victòria, demà, a la Bombonera de Can Llong donaria aquest títol a la secció femenina de l'entitat.

Pluja!!!



He posat la fotografia tant gran com em deixa el servidor. Sí, senyores i senyors: tenim una llevantada.
Tot i que aquest fet ha ocasionat que la Festa Major del meu barri, la Creu Alta, de Sabadell, hagi estat suspesa, m'alegro moltíssim de l'aigua que està caient i que, segons diuen, continuarà caient fins ben bé el dimarts vinent.
De ben segur doncs, que molta gent s'estirà dels cabells perquè han arribat aquestes pluges precisament en un cap de setmana llarg per a molts catalans, ja que gairebé totes les poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona tenen com a una de les seves festes locals la Segona Pasqua. A Sabadell es dóna la casualitat que aquest any ens cau en aquest dia la festa de La Salut, la nostra patrona. Ja ho diu la dita: "mai plou al gust de tothom". Tot i així, de ben segur que també, en certa manera, n'estarem totes i tots contents amb aquesta llevantada.
La sequera, tot i que no s'evitaran els seus efectes al 100%, com a mínim es pal·liarà lleugerament i qui sap si el transvasament de l'Ebre podrà, també com a mínim, esperar.
Per la part política, com acostuma a passar, el mal ja està fet i de segur que es continuarà demanant una mànega des del sud de l'Ebre per regar els camps de golf amb el referent d'aigua per a tothom.
Tot i així, ara mateix només vull pensar en l'alegria i alleugeriment que suposa aquesta benaurada pluja.

Ens quedem sense Festa Major a la Creu Alta



Degut a la meteorologia que preveu pluges durant tot el cap de setmana, l'organització de la Festa Major del barri de la Creu Alta ha decidit deixar per l'any vinent dites celebracions, ja que la majoria dels actes estaven previstos a l'aire lliure.
Malauradament, no s'ha pogut posposar a una altra data, ja que les organitzacions que havien de fer els diferents actes ho han pogut lligar les agendes i per tant, amb tota lògica, s'ha hagut de prendre aquesta mesura. Una llàstima.
Des d 'aquí, tot el meu suport als organitzadors.

Avui sí



Si ahir em queixava de que des de la direcció d'ERC, o com a mínim des de la web del partit, no es parlava per enlloc de que s'hagués sortit en defensa d'en Franki, avui m'he de retractar de les meves paraules, cosa que m'alegra i ho dic molt sincerament.


Segons la web oficial d'ERC (enllaç directe a la noticia), ja s'han fet alguns passos pel que fa al cas, en la persona de Joan Tardà. La reacció es fa molt tard, al meu entendre, però diu la dita que val més tard que mai.

dijous, 8 de maig de 2008

Algú s'en recorda d'en Franki?


Aquest matí, anant cap a la feina, escoltava la ràdio, RAC1 per ser més concrets, resulta que és de les poquíssimes emissores que han tractat el "famós" tema d'en Francesc Argemí, conegut com a Franki. Un jove de Terrassa que ha estat condemnat a presó per despenjar la bandera espanyola del balcó de l'ajuntament de la seva població. Segons la versió oficial, també hi ha va haver encarament cap a la policia. Estem parlant d'un fet ocorregut fa sis anys, al 2002.


Com diu el propi Basté al seu programa, és evident que no s'han d'anar arrancant banderes dels ajuntaments, però també és evident que engarjolar a algú per un fet com aquest al costat de violadors, lladres i/o assassins és absolutament desproporcionat. Per cert, la pena de presó és de dos anys i tres mesos.




Per altra banda, com va passar amb n'Èric Bertran, m'esperava alguna reacció per part de la direcció d'ERC. La meva sorpresa ha estat que, almenys de moment, no n'hi ha hagut cap ni una. En Carod prefereix fer presentacions de llibres, somniant amb el 2014. Per la seva banda, en Puigcercós (ara tot s'ha de mirar per separat quan es parla d'aquests dos personatges), només pensa en les eleccions del partit, fent-nos propaganda dient que agafarà per banda al Montilla per reclamar-li el concert econòmic.




El fet és que a la web oficial d'ERC no en diu nin mitja paraula. He buscat a les webs dels grups que es presenten a les eleccions per la direcció del partit. Ni a Gent d'Esquerra (Puigcercós i Ridao) ni ERC Futur (Benach i Niubó), casualment les dues candidatures oficialistes, ni hi surt res de res, de fet són webs exclusivament electorals en el sentit més pur de la paraula, en canvi, a les webs dels sector crítics sí que es preocupen d'en Franki: tant a Reagrupament.cat (Carretero i Carandell), com a Esquerra Independentista (Renyer i Betran) sí que en parlen i fan les seves valoracions.




De nou, torno a exposar una reflexió: quin és el camí que volem seguir? Formar un govern eminentment d'esquerres, encara que això comporti pactar amb l'esquerra espanyolista més rància de l'última dècada (d'aquelles que amb una trucada fan re-penjar la bandera espanyola a Governació) o un que dignifiqui les nostres institucions, les faci ser més catalanistes i no amagui el cap sota l'ala quan algú reb un tracte injust i completament desproporcionat quan (en el cas que ens ocupa) s'el jutja i condemna per injuries als símbols espanyols.

dimecres, 7 de maig de 2008

Frase cèlebre per avui 7 de maig de 2008


La lluita de l'home contra el poder és la lluita de la memòria contra l'oblit.

Milan Kundera. Escriptor txec. Nascut l'1 d'abril de 1929 a Brno (Txèquia).

dimarts, 6 de maig de 2008

Nosaltres paguem, nosaltres decidim!


Al final es farà el trasvasament de l'Ebre cap al Llobregat per pal·liar la sequera a les comarques barcelonines. Per cert, que li podran canviar el nom les vegades que vulguin, però continuarà sent un transvasament (van voler fer el mateix amb les pasteres, que ara ja no ho són, van passar a ser caiucs... i va semblar com si deixessin de jugar-se la vida una colla d'immigrans en una embarcació infrahumana).
Aquest fet ha provocat la indignació a les comarques tarragonines i animadversió cap al govern que, en teoria, els ha de protegir.
Vaig apuntar en un article anterior que, com a catalans, ens hauríem d'haver ajudat en aquest tema -com hauríem de fer en tots els temes-. El problema és que des de les terres de l'Ebre ja s'han cansat de ser els que sempre reben i s'han tancat en banda i de ben segur que d'ara en endavant miraran en el seu propi benefici deixant de banda la resta de catalans.
El govern català, a més, s'ha tornat a deixar estafar per Madrid (i van...), ja que haurem de pagar la infrastructura amb els nostres propis recursos (i van...) mentre que la decisió de si es pot tocar l'aigua o no dependrà de Madrid (i van...). En altres paraules: tu fes el que has de fer, et gastes els quartus, però no toquis res si jo no t'ho dic.
De fet, ja no m'extranya res d'un govern en el que hi ha un president de la Generalitat que diu 'Amén' a tot el que se li mana des de Madrid. Per alguna cosa el PSC no és res més que la filial a Catalunya (que no la filial catalana, no arriben ni ha això).
El que no acabo d'entendre és la posició d'ERC en tot el procés. Donant, altra vegada, una imatge de no saber què s'ha de fer, si marcar territori propi (que seria votar en contra) o deixar-se portar per l'acció de govern (que seria votar a favor). Com que hi ha el dilema, s'ha tornat a agafar el camí del mig. Simplement patètic. Ho sento no trobo cap altre qualificatiu. I encara hi ha qui defensa un govern d'entesa d'esquerres... el que no diuen és que, per força, ha de ser amb una esquerra espanyola cada vegada més centralista.
És ben simple: no es pot estar d'acord amb el PSC al Parlament i estar de punta amb el PSOE a Madrid. La raó és ben simple: el PSC sempre farà el que li digui el PSOE, tant a Madrid com al Parlament. Més clar, el tema que ens ocupa: l'aigua.
Per altra banda, m'ha arribat a les orelles que el 25è. Congrés Nacional d'ERC es podria fer precisament a les terres de l'Ebre... llàstima que no hi podria anar, perquè de ben segur que seria entretingut.

Dissabte d'eleccions




Aquest dissabte 10 de maig la penya @rlekinats.com tenim assemblea general ordinària i extraordinària.

En la segona, l'únic punt de l'ordre del dia és per escollir nova junta directiva.

El novembre de l'any 2001 vam fundar @rlekinats.com i tres anys i mig més tard, pel juliol del 2004, vam legalitzar al 100% la penya i vam aprofitar per reeditar càrrecs. Ara, toca passar per les urnes altra vegada.
Val a dir que només hi ha una candidatura, la que tinc l'honor d'encapçalar, ja que hi havia temps fins ahir, 5 de maig, per presentar dites candidatures a la secretaria de la penya. Com que no n'hi ha hagut cap, ja es pot dir que reeditaré de nou el càrrec de president de la penya i amb mi tothom qui m'acompanya a la llista.
No continuem tots els qui hi érem fins ara i per pal·liar aquest dèficit hi ha nous membres, tots molt vàlids per tirar endavant aquest projecte de fer el bo i millor per la pròpia penya i evidentment i com no, el millor pel Centre d'Esports Sabadell.
Així doncs, la candidatura a la Junta Directiva és la següent:
President: Manel Escribà
Vice-president: David Blasco
Secretari: Òscar Jiménez
Vice-secretari: Raúl Rodríguez
Tresorer: Jordi Casals
Comptador: Jose Pérez
Vocal: Laura García
Vocal: Jordi Romagosa
Vocal: Gerard Rodríguez
Vocal: Ramon Tello