Revista digital EL SABALLUT

dilluns, 30 de juny de 2008

CAMPIONS!!!


A la quarta va la vençuda!!!

La penya @rlekinats.com hem asol·lit el campionat en el IV Torneig InterPenyes C.E. Sabadell.

Com ja havia escrit anteriorment, en som, des de la primera edició, els organitzadors i aquesta vegada, a més, els campions.

Quatre victòries en els quatre primers partits varen fer del cinquè (i últim enfrontament) un pur tràmit davant els que van guanyar el campionat en la darrera edició.

Ràdio Sabadell s'en va fer un bon ressò de tot el torneig... val a dir que el periodista que va seguir tot el procés és el també soci de la nostra penya, Adry Arroyo.

Clar i català (o dir el que un pensa)


Perquè després diguin que aquest és un país normal...

Si un te una opinió, pel que sembla, se l'ha de reservar. Només val si és en la barra d'un bar.

És el que m'estic trobant després d'una entrevista pel Diari de Sabadell, en la que exposava que no volia que guanyés la selecció espanyola de futbol i el perquè.

No han estat poques les mostres de suport, com tampoc ho has estat de les rebuig. Afortunadament totes han estat molt respectuoses, però no deixo de notar un cert recel en moltes d'elles... en les que no estan d'acord amb mi, evidentment.
Crec que estaria molt bé que hom podés dir el que pensa, sempre i quan es respectés a tothom, però tot i estar al segle XXI, en una societat en plena majoria d'edat, continua sent tabús certs temes que només es poden parlar d'amagatotis.
Quin camí ens queda si no podem dir el que pensem sense por a exposar-nos a una lapidació?

dimecres, 25 de juny de 2008

A punt el IV Torneig InterPenyes C.E. Sabadell



Aquest dissabte, 28 de juny, es jugarà el IV Torneig InterPenyes C.E. Sabadell.

La cita és a Can Balsach (davant de la plaça de la Creu Alta), des de les nou del matí i fins a les nou del vespre: dotze hores de futbet 100% @rlekinades!

De nou i com ja vam fer en les tres edicions anteriors, la penya @rlekinats.com en serem els organitzadors i el patrocinador principal és el Centre d'Esports Sabadell.

El format de la competició encara no està definit. Depenent del nombre d'equips participants, en el cas de ser sis o set, es farà una lligueta entre tots o bé, en el cas de ser vuit, es faran dos grups, dels que passaran a semifinals els dos primers classificats i posteriorment es jugaria la final entre els vencedors de les semis.
De moment, ja han confirmat la seva presència al torneig: Penya Quatre Gats Arlequinats, La Força Arlekinada, Esquadra Arlequinada, Resistència Foreros, Equip de No Penyistes i com no podia ser d'una altra manera: @rlekinats.com.
Demà dijous es tancarà el plaç per la inscripció i també per demà s'ha convocat una reunió a l'estadi de la Nova Creu Alta amb totes les penyes i equips participants per exposar el reglament del torneig i les novetats que presenta el mateix.
Esteu convidats totes i tots a passar per Can Balsach a veure el IV Torneig InterPenyes C.E. Sabadell!!!

dilluns, 23 de juny de 2008

Per Sant Joan: la senyera/estelada al balcó!


Per Sant Joan fem Diada; pengem la senyera.

Sant Joan és el patró de molts dels nostres pobles i també és la Diada dels Països Catalans. La Nit del Foc i la diada de Sant Joan se celebren intensament des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó amb innombrables fogueres arreu del país.

Des de varies entitats, com E.R.C. i Estat Propi, entre d'altres, ens animen a celebrar la festa de Sant Joan tots junts i a reivindicar el caire nacional de la jornada. L'alegria i les ganes de passar-ho bé juntament amb el foc, la foscor i la màgia de la nit combinen perfectament amb el sentiment de poble que tots i totes tenim.

Fem onejar la senyera/estelada des dels nostres balcons, finestres i terrats.

divendres, 20 de juny de 2008

Frase cèlebre per avui 20 de juny de 2008


A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen. Els passa exactament el contrari que amb la religió i l'altra vida: hi creuen, però no els interessa. *


Josep Pla i Casadevall. Escriptor (1897 - 1981)
* La voldria dedicar a la vicerectora d'Assumptes Acadèmics de la U.A.B., Maria Dolors Riba.

El català a les universitats


Quelcom tan obvi com que un professor ha de saber la llengua nativa d'allà on exerceix, aquí ho tenim "quasi" acceptat des d'aquesta mateixa setmana.

Això ens demostra quina mena de país som, on hem de demanar poc menys que permís perquè un professor tingui un nivell "C" de català.
Un aspirant a professor tindrà fins a dos anys de termini per demostrar que ha assolit aquests coneixements i, tot i així, hi haurà certes excepcions.
La norma ha estat presa de manera diferent segons en quina universitat. Mentre que la U.B. ja reclamava aquesta mesura des de l'any 2004, mentre que la U.A.B. s'ha desmarcat i diu que no l'aplicarà.
Copio textualment de la noticia publicada al diari Avui:
La vicerectora d'Assumptes Acadèmics de la UAB, Maria Dolors Riba, ha assegurat avui, en declaracions als periodistes, que el coneixement del català no hauria de ser un requisit per entrar a la universitat, encara que sí que està d'acord amb el fet que es demani al professor que sigui competent en aquest idioma després d'un termini de temps determinat. "Les universitats han d'elegir els professors en funció del seu talent i si exigim el català com a requisit per concursar a una plaça estem reduint l'univers de professors amb talent que estaran disposats a venir", ha advertit Riba.
[...]
"Hi ha molts professors que dins de l'aula utilitzen el castellà perquè se senten més còmodes a l'hora d'impartir la seva matèria, però que després en les seves relacions directes amb els estudiants utilitzen sense problemes el català", ha assegurat la vicerectora.
Que m'ho expliquin una altra vegada i més a poc a poc... és a dir que, segons Maria Dolors Riba, un professor ha de dominar la llengua, però no fa falta saber-la escriure correctament (?). La vicerectora de la UAB ens diu que els mestres no fa falta que aprenguin (?). On ha quedat allò de el saber no ocupa espai i frases lapidàries per l'estil?
Per altra banda, ja em perdonaran aquells qui per tot diuen que s'ha de ser flexible i benèvol, però si jo marxo fora de Catalunya, difícil ho tindria per impartir classes en català perquè m'hi sento més còmode.
Estic d'acord en que hem de mirar de tenir els millors mestres del món, però espero que aquests, si volen viure d'un sou pagat pels catalans, perquè no deixa de ser una feina remunerada i si venen aquí és perquè se'ls hi paga millor que a un altre lloc, què menys que aquests dominin l'idioma.
Malament anem si els mestres no volen o no tenen ganes d'aprendre i més encara si nosaltres mateixos no som capaços d'exigir a aquests mestres que sàpiguen el nostre idioma.
En resum, hem de tenir una mica més d'amor propi i de procurar que, de mica en mica, siguem un país normal, on els mestres imparteixen coneixements en l'idioma autòcton.

dijous, 19 de juny de 2008

Frase cèlebre per avui, 19 de juny de 2008



T'adones amic. Hi ha gent a qui no li agrade que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a la que no els agrade que es parle, s'escriga o es pense.


Ovidi Montllor. Cantautor i actor. (Alcoi 1942 - Barcelona 1995)

dissabte, 14 de juny de 2008

La segona batalla d'El Bruc (avui fa 200 anys)

14 de juny de 1808.
Després de la desfeta dels terços gavatxos dirigits pel brigadier Schwartz, a mans del sometents catalans a El Bruc vuit dies abans, els francesos van preparar una represàlia per la ciutat de Manresa, aixecada en armes contra ells. El factor sorpresa ja no existia i es preparava una batalla entre les millors tropes del món, les napoleòniques, davant la resistència catalana.
El general Chabran es disposava a portar a terme les ordres amb batallons arribats de Tarragona.
Sembla que la realitat difereix una mica del que diu la llegenda del timbaler del Bruc i els sometents.
Si bé és cert que la victòria dels resistents va ser clara davant un rival en superioritat, la veritat és que dita resistència fou portava a cap per tropes més preparades per un combat, els Terços de Lleida i soldats regulars, dirigits per en Joan Baget, dues companyies de Terços de Cervera així com dues companyies del regiment suís, que es trobaven a Lleida, mentre que els sometents, en bona part, s'havien retirat per l'inici de la sega.
Els francesos, amb les seves dues columnes d'exèrcit, una que pujava per Collbató i l'altra la seguia per la carretera, tampoc foren capaços de vèncer i de nou varem haver de recular, saquejant i cremant edificis al Bruc.
La figura del Timbaler del Bruc fou a partir de llavors símbol de la resistència davant l'invasor i va provocar un gran nombre d'obres literàries i pictòriques.
La Guerra del Francès continuà i la ciutat de Manresa, la primera en alçar-se, no es salvà de ser saquejada.
El 1809 el general Augereau, nomenat governador central de Catalunya, va acordar la segregació de la zona de l'esquerra de l'Ebre de la corona de Josep I, germà de Napoleó i, per tant, va declarar independent Catalunya, instaurà el català com a llengua oficial i repatrià els presoners, però aquests gestos només se'ls cregueren unes minories.
Aquests fets, sumats a les derrotes franceses davant Anglaterra i, sobretot, el desgast en la campanya de Rússia, portà a la desavinença amb el governador. Fruït d'aquesta desavinença, Napoleó annexà el Principat a França (1812) i el dividí en quatre departaments, establí l'administració comuna i el règim civil francès.
Tot i així, les derrotes de les tropes franceses eren cada cop més evidents fins que aquests van decidir retornar la corona espanyola a Ferran VII el març de 1814. Dos mesos més tard, al maig, els francesos abandonaven el país.
Sempre quedarà el dubte de què hagués pogut passar en el cas de que el poble català hagués cregut en la paraula de Napoleó de donar la independència a Catalunya i si aquesta, tot i les constants ocupacions de les tropes franceses i el rampell posterior que suposà l'annexió a França, era vertadera.

dijous, 12 de juny de 2008

Partit a la Nova Creu Alta

Foto de família dels dos conjunts i àrbitres.

Possiblement no importi a massa gent, però aquest passat dissabte vaig estar jugant un partit de futbol a l'estadi de la Nova Creu Alta. Junta Directiva (arlequinats blaus i blancs) davant la premsa (arlequinats vermells i blancs).

Els de la premsa vam perdre davant els directius degut bàsicament als canvis que portaven els directius i que es feien, per dir-ho d'alguna manera i per entendre'ns, com al bàsquet.

Així es pot entendre que a la mitja part l'electrònic marqués un igualat empat a 1, però a la finalització dels 90 minuts s'acabés 5-2.

Tot i que vaig jugar tot el partit per la manca d'efectius al nostre equip i que feia gairebé un any que no practicava esport, val a dir que les tiretes van valdre la pena... i és que no tothom te la possibilitat de jugar un partit de futbol a la Nova Creu Alta!
Esperem poder repetir l'any vinent però, això sí, amb una victòria!

Equip de la premsa.

dilluns, 9 de juny de 2008

Resultats de les eleccions a ERC

Després de parlar-ne molt en els mitjans de comunicació, les eleccions a Esquerrar Republicana de Catalunya ja tenen resultats.

Els vencedors són aquells qui ja partien com a clars favorits: Joan Puigcercós i Joan Ridao.

Resultats en nombre de vots i percentatges:

Presidència:

  • Benach: 1875 vots / 26'80 %
  • Carretero: 1937 vots / 27'68 %
  • Puigcercós: 2616 vots / 37'39 %
  • Renyer: 569 vots / 8'13%

Secretaria General:

  • Bertran: 1294 vots / 18'53 %
  • Carandell: 1384 vots / 19'81 %
  • Niubò: 1671 vots / 23'92 %
  • Ridao: 2636 vots / 37'74 %

Aquests números deixen molt a dir en el 25è. Congrés, que es farà finalment al recinte del Fòrum, a Barcelona, pel que ja s'està movent tothom per fer els pactes necessaris per tirar endavant les seves esmenes. Una papereta dura tindran el nou president i secretari general ja que, com era d'esperar ningú ha arribat ni al 40% de suport a la seva candidatura. Significa doncs, que un suposat pacte entre vençuts podria fer aplicar les seves idees de futur per davant dels guanyadors dels comicis. Val a dir però, que quelcom per l'estil a aquestes alçades, seria altament complicat, sobretot tenint en compte que aquest supòsit hauria de ser entre Carretero (27'68%) i Benach (26'80%), que sumen entre els dos més del 50% dels vots de la militància i dic que seria complicat pel fet que les idees de Benach, al igual que les de Bertran (veritable líder de E.I.) i Puigcercós, és seguir el pacte d'Esquerra amb l'esquerra, mentre que Carretero s'inclina més pel sector nacionalista.

Espero sincerament que es pugui arribar a un punt de trobada entre tots els punts de vista que hi ha a E.R.C., ja que el president i el secretari general han de saber i entendre que ara ja no són només una candidatura, sinó que ara són la punta de llança d'un partit independentista i socialment d'esquerres, sense oblidar cap de les dues premisses.

Val a dir, ja m'ho permetreu, que l'enquesta que vaig incloure en aquest bloc i que possiblement tu que llegeixes aquest article, hi vas votar, ha estat gairebé profètica.

Frase cèlebre per avui, 9 de juny de 2008


Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de "Nacions Unides". Totes les autoritats de Catalunya es van reunir el segle XI a Toluges ­una ciutat que avui pertany a França però que abans era de Catalunya­ per parlar de pau. Sí, al segle XI! Pau al món, perquè Catalunya ja estava contra la guerra, contra allò que les guerres tenen d'inhumà. Sí, al segle XI. Això era Catalunya!


Pau Casals i Defilló. Músic. (1876 - 1983) Extret del discurs que va pronunciar a l'ONU el 24 d'octubre de 1971.

divendres, 6 de juny de 2008

Dia de les Seleccions Catalanes



Demà dissabte, 7 de juny, es viurà la festa del Dia de les seleccions catalanes. Aquesta és la tercera edició i serà Girona.
La primera fou a Vic (2006) i l'any passat a Reus (2007).
Es tracta d'una jornada lúdica i festiva, per acostar el nostre esport a tothom i reivindicar, una vegada més, l'oficialitat de totes les nostres seleccions.
De fet, totes les activitats no es fan en un sol dia, sinó que si mireu el programa d'activitats, veureu que avui mateix ja comença la festa.
Personalment m'hagués agradat poder pujar a la ciutat immortal a col·laborar als companys de la Plataforma pro seleccions catalanes en l'organització de la diada, però les circumstàncies personals i familiars no ho posen fàcil.
Així doncs, us recomano a totes i a tots que us apropeu a Girona a viure i participar de la festa!

La primera batalla del Bruc (avui fa 200 anys)



6 de juny de 1808.

Amb l'excusa d'envair Portugal, aliat d'Anglaterra i per tant, enemic de França, les tropes de Napoleó Bonaparte s'han fet amb el control del principat, segons el Tractat de Fontainebleau (1807). Tot i així, el poble de Catalunya no vol el rei francès ni la república que representa, que consideren anticlerical.

Amb aquesta perspectiva, la ciutat de Manresa es revolta, s'ha cridat a sometent. Manresans conjuntament amb vilatans d'altres contrades dels rodals i desertors de la files gavatxes es disposen a resistir l'enemic. I ho fan entre a El Bruc i el Coll de Can Maçana, als peus de la muntanya de Montserrat, lloc de pas obligat per les tropes dirigides pel brigadier Schwartz: una columna sencera, formada per uns 3.800 soldats i un parell de peces d'artilleria. Provinents de Martorell i dirigits cap al Bages. El factor sorpresa, amb el que contaven les guerrilles catalanes, van aconseguir el seu objectiu, obligant als francesos a retirar-se de nou cap a Barcelona.
És en aquest episodi on entre en escena la llegenda del Timbaler del Bruc. Dita llegenda diu que quan aquest noi va fer ressonar el seu timbal, l'eco tornat per les muntanyes de Montserrat van fer creure als enemics que eren atacats per un contingent molt més nombrós del que era en realitat, provocant la confusió i por per part dels soldats i donant un avantatge important als guerrillers catalans, que en veritat comptava amb molts menys efectius i molt menys preparats que els francesos, tenint en compte que parlem dels sometents, és a dir, la majoria pagesos que amb prou feines sabien fer anar les armes de foc que se'ls havia facilitat.

Era la primera batalla d'El Bruc i la primera derrota important de les tropes napoleòniques a tot Europa (així mateix ho reconeixen tots els estudiosos del tema).
Evidentment els francesos van preparar una acció de represàlia. A més, l'efecte sorpresa ja s'havia esvaït... però això ho publicaré el dia 14.

dijous, 5 de juny de 2008

Recuperar l'estrella


El portal Blocs amb Estrella va néixer amb l’objectiu de donar suport, des de la xarxa, a la renovació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Va néixer pensant que calia un canvi de rumb dins Esquerra, una revigorització del tremp polític del partit i una revisió dràstica del seu model estratègic. Aquest canvi, vam pensar aleshores i continuem pensant ara, només el representa Reagrupament.

Blocs amb Estrella va néixer des de la més absoluta de les independències. Des de fora del partit. Sense cap estímul extern. Sense cap altre compromís que ser honestos amb nosaltres mateixos. D’això n’estem orgullosos: només hem seguit les nostres pròpies consignes. El suport donat a Joan Carretero i a Rut Carandell ha estat un suport sincer, insubornable, ardit. Ha estat, a la vegada, un suport desinteressat, honorable, definit justament per l’absència de contrapartides.

Avui podem dir que els objectius s’han acomplert a bastament. Al petit grup d’impulsors del portal s’hi han afegit, en aquest mes de vida, molts altres blocaires “amb estrella”, una setantena, amb més de 200 articles publicats, prop de 14.000 visites i més de 125.000 accessos. Un èxit insospitat, que fa avinent que el desig de redreçar les coses dins d’Esquerra, el desig de tornar a posar el sobiranisme com a element central de la política catalana, és àmpliament compartit a la xarxa.

Gràcies a Blocs amb Estrella, i gràcies també a la iniciativa germana dins el Facebook “Renovem ERC, Ara podem”, la Catosfera s’ha mostrat decididament, convençudament, favorable a la renovació d’Esquerra Republicana, al canvi de rumb que Joan Carretero i Rut Carandell prometen d’aportar al partit. Estem segurs que també la major part de l’electorat d’Esquerra comparteix aquest convenciment: 350.000 vots perduts així ho avalen.

Esperem que Blocs amb Estrella hagi ajudat a despertar consciències. Que hagi servit per a veure que encara hi ha fórmules estimulants de participació política. Sense lligams i sense servilismes, lluny del sectarisme i del pensament únic.

El nostre objectiu mai no ha estat exactament dur Joan Carretero i Rut Carandell a la direcció d’Esquerra Republicana de Catalunya, sinó fer-hi arribar les idees i les formes de fer política que tots dos representen. El portal ha estat un èxit: hem fet un pas endavant. Però tenim encara milers de passos per fer. Passos que han de ser ferms, sense renúncies, plens d’esperança. Passos que hem de fer tots junts.

Perquè pensem en el sobiranisme com a objectiu a curt termini. I perquè volem una ERC compromesa amb la llibertat i amb la independència del país. Volem una ERC que torni a ser sobiranista.

Volem una Esquerra que recuperi l’estrella. Volem que torni a ser Esquerra Republicana de Catalunya.

Barcelona, Països Catalans, 5 de juny del 2008

dimecres, 4 de juny de 2008

Frase cèlebre per avui 4 de juny de 2008


L'ambició és l'últim refugi del fracàs.


Oscar Wilde. Escriptor (1854-1900)

dilluns, 2 de juny de 2008

Avui fa 200 anys...


Posem-nos en situació: 2 de juny de 1808.

Napoleó Bonaparte s'ha fet amb el control del principat. Després de l'abdicació del rei Carles IV i del seu fill, Ferran VII, la corona espanyola recau en mans de Napoleó Bonaparte. Amb l'excusa d'envair Portugal, aliada d'Anglaterra i per tant, enemiga de França, les tropes napoleòniques s'han assentat ja a Catalunya, però aquest s'ha d'imposar per la força, ja que el principat de Catalunya no en volia saber res d'un rei anticlerical com és el cas de l'emperador francès i tal com representava també la revolució francesa.

Tan és així que, quan arriba a Manresa la proclama que en Josep Bonaparte, germà de Napoleó, és l'amo i senyor de la ciutat, havent de ser presentats a l'ajuntament Tan bon punt aquests documents són arribats, els manresans, avisats d'aquesta vinguda, van agafar els papers i els van cremar. Poc després, les campanes de l'església tocaven a sometent.

És el que es coneix com la crema de paper segellat (dibuix). És també l'inici de la Guerra del Francès, el pas previ d'una de les poques victòries que ha viscut el nostre país i que creà un gran mite i referent, Isidre Lluçà i Casanoves més conegut com el timbaler del Bruc.

Frase cèlebre per avui 2 de juny de 2008


És prudent desconfiar de qui ja ens ha enganyat una vegada.


René Descartes. Filòsof francès (1596-1650).