Revista digital EL SABALLUT

divendres, 26 de juny de 2009

Frase cèlebre


L'art de torejar consisteix en convertir, en vint minuts, a un bell animal en una mandonguilla sagnant davant un públic esvalotat.

dijous, 25 de juny de 2009

Salvem la cultura del foc!


Un dels primers descobriments de l'home (genèric) fou el foc. O millor dit: controlar el foc.
.
A Catalunya i, de fet, arreu dels Països Catalans, tenim la nostra cultura molt arrelada a aquest element. Per no anar més lluny, acabem de passar Sant Joan i, sobretot, la revetlla. On, tradicionalment, cremem els trastos vells i tirem petards.
Per les festes majors tenim els correfocs i ja no parlem si baixem fins a València, amb les falles i mascletàs.
Tot plegat forma part de la nostra cultura en el terme més ampli de la paraula.
.
Si bé és cert que és necessari tenir cert control amb la pirotècnia, ja que d'eixelebrats n'hi ha a tot arreu i que de boscos en cremen massa hectàrees cada any, tot sembla indicar que la intenció de la directiva Directiva 2007/23/CE de la Unió Europea el que busca és prohibir qualsevol festa o celebració relacionada amb el foc. Res a veure, doncs, amb el fet d'evitar possibles incendis per exemple, ja que un encenedor igualment el podrà aconseguir qualsevol.
El que resulta més curiós (o no) i un punt més per no creure en aquesta Europa, és que els Estats són qui han decidir com apliquen la normativa. És a dir, no serà el mateix a tot arreu i una prova més que els qui continuen tenint el control de tot plegat i a més, no el volen cedir, continuen sent els Estats, que es reserven per a ells el que de debò els interessa.
.
Ja sé que ja hi ha hagut multitud d'actes de protesta i des de fa temps i que, per tant, vaig una mica tard a publicar, però precisament ho volia deixar per ara, havent passat Sant Joan, possiblement la festa popular que és foc utilitza.
.
A qui pertoqui: que no ens ho prenguin!!!
.
P.D.: I jo em pregunto: quan faran una llei que prohibeixi els 'espectacles' taurins? (i fer-ho extensible a qualsevol que comporti patiment i mort completament innecessària a qualsevol ésser viu) És humà veure una persona com mata a un animal i el que potser encara és pitjor: que hi ha gent que paga per veure-ho i ho aplaudeix? Això no és cultura, és tortura.
.

dilluns, 22 de juny de 2009

Frase cèlebre



Si dónes peix a un home afemat, l'alimentes durant una jornada. Si l'ensenyes a pescar, l'alimentaràs per tota la vida.
.
.
El meu petit homenatge a en Vicenç Ferrer.
.

divendres, 19 de juny de 2009

Maneres i maneres de perdre el temps



És evident que el futbol és una diversió, tot i que segons com, és un patiment. Aquest segon cas pels aficionats dels equips que juguin un partit.
Malauradament però, ens estan convertint aquest esport en poc menys que un negoci on, segons sembla, tothom hi guanya... excepte el propi futbol.
M'explicaré:
Aquests dies es pot seguir un torneig de pacotilla anomenat Copa Confederacions, d'on diuen que s'ha de proclamar el campió del món (per estats)... i jo em pregunto: i què caram és doncs la Copa del Món?
En aquest torneig hi juguen els campions de cadascuna de les federacions continentals i subcontinentals del planeta més un afegit, l'organitzador, que en aquest cas és SudÀfrica.
El nivell d'aquests partits, en la majoria dels casos és patètic i amb tots els respectes possibles: algú creu que pot arribar a ser d'interès un Iraq - Nova Zelanda? Possiblement ni els seus propis estats es segueixi l'enfrontament.
I el president de la FIFA encara es queixa que els estadis són buits... en fi.
.
De moment, aquest torneig els va bé per incrementar els beneficis de la pròpia FIFA, les federacions dels equips participants i dels jugadors, ja sigui pels drets televisius (bàsicament), per la publicitat i per les (poques) entrades venudes.
A la llarga però, aquest torneig desprestigiarà el futbol en general, començant per la copa del món que ja he anomenat abans i saturarà de tal manera als aficionats a aquest esport que acabaran (o acabarem) per perdre-hi l'interès. Al temps.
Pel que fa als jugadors es queixen de la massificació en els calendaris... però no li fan un lleig a aquest torneig perquè, segons diuen, agrada jugar aquestes competicions. Ja m'agradaria veure què dirien si els demanessin jugar de franc. Segur que devaluaria l'interès dels participants.
Val a dir també, que seguint en aquesta línia, estic en contra de la competició de les nacions que estan intentant inventar-se perquè Catalunya (i Euskadi i Galícia...) pugui jugar partits oficials o de competició. Però és que les coses es fan ben fetes o no es fan. Per fer un torneig que només serveixi per omplir les butxaques a quatre arreplegats i que, a més, seria ja de bones a primeres, de segona categoria, val més deixar-ho córrer.
.
És un fet que cada dia hi ha estadis més buits, perquè la gent es reserva anar a un camp de futbol per veure un partit de debò. Els aficionats ja no van a veure al seu equip, sinó a veure un partit. Poso per exemple el FC Barcelona. en partits de lliga només és capaç d'omplir el seu estadi quan rep al Reial Madrid.
No cal ni dir l'interès que suscita les fases de classificació de la pròpia Lliga de Campions. Fins a quarts de final o fins i tot m'atreviria a dir que fins les Semis, ja no tenen interès.
.
Senyors de la FIFA, facin un favor al futbol i no s'intentin un torneig per decidir quin és el millor equip del món... simplement perquè això ja existeix. Facin anar les seves cèl·lules grises, que tenen un bon sou com per fer-ho, segur que alguna cosa sortirà. O això esperem alguns.
.

dijous, 18 de juny de 2009

Premis Blocs Catalunya


Ahir es va iniciar el període de votacions dels Premis Blocs Catalunya 2009 i durarà fins el proper 10 de setembre.
.
No te massa secrets, es tracta d'unes votacions per escollir els millors blocs en diferents àmbits, ja siguin blocs corporatius, personals, culturals, educació, audiovisuals, literatura, política i TIC, que siguin escrits en català.
La idea bàsica del concurs és la de promoure la comunicació digital en la nostra llengua.
.
En total hi ha fins a 603 blocs inscrits en aquest concurs que va tenir la seva primera edició l'any passat i va fer l'entrega de premis a la ciutat de Girona.
Enguany serà a l'edifici del Sucre, a Vic, on s'entregaran els premis el proper dia 2 d'octubre.
.
Si voleu votar per aquest humil bloc ho podeu fer en aquest enllaç (evidentment us n'estaré molt agraït). L'he inclòs dins el grup de blocs personals, quasi que en podríem dir 'miscel·lània', ja que no crec que em pugui encasellar en cap altre espai.
.
Molta sort a tothom i molt bona feina i moltes gràcies a STIC.CAT!
.

Frase cèlebre


Si et dec una lliura, tinc un problema; però si te'n dec un milió, el problema és teu.

dimecres, 17 de juny de 2009

Passa de taca d'oli



Que els bancs no s’atreveixin a concedir crèdits per culpa de la crisi, te un sentit, que ni tan sols tinguin diners, passi, però que sí que en tinguin per concedir crèdits al Reial Madrid per pagar a dos treballadors, això ja passa de taca d’oli.
L’estat espanyol, com la resta del món, està sota mínims, amb una de les pitjors crisis econòmiques de la història, però aquesta entitat ha aconseguit, entre una cosa i l’altra, uns 300 milions d’euros (no em demaneu la conversió a pessetes) per pagar el traspàs de Kakà i Cristiano Ronaldo als respectius clubs d’on provenen i posteriorment pagar-li els seus respectius sous. Recordareu que Kakà és ‘mileurista’, tot i que no per mes, sinó per hora! I Cristiano Ronaldo? Es veu que encara no està pactat, però sí que han dit que serà el jugador més ben pagat del planeta... evidentment això vol dir que cobrarà més que el propi Kakà.
Sincerament no entenc com no els fa vergonya. Tant als directius del club blanc, com als mateixos jugadors. Perquè a mi em fa vergonya aliena saber que aquesta gent cobraran en un any una quantitat de diners que serviria per donar de menjar a mitja Àfrica, per no dir a tota la població d’Àfrica sencera.
El Reial Madrid i el seu entorn, al contrari, estan d’allò més contents, perquè ara tenen als que diuen que són els millors jugadors del món.
Però tornant a l’inici, hom es pregunta: com és que aquesta entitat ha aconseguit aquests crèdits tan elevats?
La resposta només pot ser una: especulació immobiliària.
D’acord que va molt a la baixa el tema immobiliari, però segueix sent molt car comprar-se un pis (ni que sigui de 75 metres quadrats).
Els terrenys on actualment hi ha l’estadi Santiago Bernabéu tenen tota la pinta de poder ser requalificats i posteriorment venut per tirar a terra l’anomenat estadi i fer-ne pisos, locals comercials... el que convingui.
És evident que un banc o una caixa mai dels mais concedeix un crèdit si no és amb avals de pel mig i quin millor que aquests terrenys?
Que no pateixin els aficionats madridistes, segons sembla (es diu, es parla, es comenta...), ja hi ha un espai poc menys que reservat per a la construcció d’un nou estadi.
Tot això, per posar-li un llacet, cal tenir en compte que l’actual president del Reial Madrid és un constructor.
És massa rebuscat? Massa simple? Massa opulent? De tot i força.

Per tant, ja sabeu, si no teniu diners i en necessiteu, feu-vos presidents d’un club de futbol, fitxeu jugadors amb diners que no teniu però que us deixaran els bancs i com que deureu aquests diners als bancs, sempre pel bé del club, us veureu obligats a vendre l’estadi on juga el vostre equip (ep! Assegureu-vos que és de propietat i no municipal i que el batlle del vostre poble o ciutat sigui prou amiguet com per requalificar els terrenys on es troba) i a partir d’aquí només es tracta de trobar uns altres terrenys, a poder ser que no valguin res, on construir-hi vosaltres mateixos un estadi nou, que evidentment cobrareu per construir-lo i llestos. El club tindrà els millors jugadors i un estadi nou i vosaltres haureu fet una obra que us haurà aportat uns bons calerons. El negoci rodó. O no?

dijous, 11 de juny de 2009

Frase cèlebre



Si no lluites per acabar amb la corrupció i la podridura, acabaràs formant-ne part.
Joan Baez. Cantant.

dimecres, 10 de juny de 2009

EI, ja era hora!


Ha fet falta que marxés o fessin fora a Joan Carretero i el Reagrupament i que ens tornéssim a estavellar en unes eleccions per fer adonar als companys d’Esquerra Independentista que el pacte amb els socialistes, aquells que es fan denominar catalanistes, ens està portant a la més absoluta de les ruïnes.

ERC està en caiguda lliure des de que va entrar al govern de la Generalitat de la ma de Pascual Maragall i cia., però és que el propi ex-president Maragall s’ha donat de baixa del PSC per ser la filial a Catalunya del PSOE, sense veu ni vot... però ni per aquestes la cúpula d’ERC es dóna per entesa.

Fins no fa massa, ERC era un partit independentista, sense més. Ara, des de la cúpula d’Esquerra, ens diuen que som independentistes d’esquerres. Quin matís més poc subtil! Ens desmarquem de tot aquell que sigui independentista que no ho sigui d’esquerres!!!
I tot això perquè els socis de govern ens vegin amb bons ulls, perquè no vegin la possibilitat que algun dia es pacti amb independentistes de dretes.
Anem a posar un exemple pràctic: suposem que Reagrupament.Cat es presenta a les eleccions a la Generalitat i que entre aquesta força política i ERC es sumen un mínim de 68 escons.
(Tal com vaig escrivint me’n vaig fent creus, però qui sap si algun dia pot ser així.)
ERC pactaria amb R.Cat un govern de la Generalitat que proclamés la independència o no ho faria perquè no són exclusivament d’esquerres?

El fet és que, com deia a l’inici, els companys d’Esquerra Independentista s’han adonat del pa que es dóna, que el pacte amb els seguidors de ZP és una estafa pel país i una vergonya pel partit. No tan sols hi ha cada vegada menys militants a ERC, sinó que cada vegada hi ha més ex-votants que es passen a altres corporacions independentistes i es disgreguen en un mar en el que no s’aconsegueix pescar res de res.

Malauradament però, sembla que el camí que ha emprès EI és exactament el mateix que al seu dia va fer R.Cat i ja sabem on porta. Mentre, als de dalt ja els està bé si marxen. El que no volen és gent que molesti, perquè ells tenen un pla genial per portar als socialistes cap al catalanisme més pur... el problema és que aquest pla no se’l creu ningú i són ells els qui són arrossegats a les xarxes de l’esquerra espanyola i cada dia que passa obliden una mica més la finalitat amb la que Francesc Macià i Lluís Companys van fundar aquest partit: la independència de Catalunya.

dimarts, 9 de juny de 2009

Els catalanistes 'passem' d'Europa?


Sembla que als catalanistes ens importa veritablement poc el que es digui i faci al Parlament Europeu. Brussel·les ens queda molt lluny.
.
Ja era d'esperar que tornés a vèncer l'abstenció, però aquesta vegada ho ha fet per escandalosa golejada. Només un 26% dels catalans van anar a votar aquest passat diumenge. Només un de cada quatre. És hora de fer-s'ho mirar.
.
Em quedo amb el detall de tots els polítics, tots sense excepció, lamenten les baixes participacions i que alguna cosa s'ha de fer al respecte. Malauradament només ho sentim a dir la nit de les eleccions. L'endemà mateix (ahir dilluns), ningú s'enrecordava ja d'aquest discurs.
.
Què fa que els catalanistes ens importi tan poc les eleccions del Parlament Europeu?
A - No hi tenim res a pelar.
B - No serveix per res més que enviar-hi a quatre vividors.
C - No serveix per res més que enviar-hi als qui ja no poden enviar més lluny.
D - No ens solucionaran cap problema que no podem resoldre per nosaltres mateixos.
E - NS/NC.
.
Triï vostè la que més li agradi.
Un apunt: No és casualitat que totes les respostes comencin per negació.
.
Seguim. En percentatge de vot, el PP es situa tercer (18%), molt per damunt d'ERC (9'2%), que el supera pel doble en percentatge. Una brutalitat si tenim en compte que en unes eleccions nacionals o estatals és a la inversa.
Els resultats de CiU no són per tirar coets (22'4%), tot i que superin als Populars.
Pels demés, malauradament no puc parlar de partits de tall catalanista, ja sé que hi ha qui parla en clau esquerres i dretes, perquè ja se sap que en unes eleccions tothom en fa la lectura que creu convenient i sempre de manera positivista.
Serà que jo no sé fer de polític, perquè sempre procuro identificar què ha anat malament, quins són els errors i què s'ha de fer per esmenar-ho... i a sobre ho reconec i ho dic. Què hi farem.
Fem-nos-ho mirar si no volem caure en la demagògia per simplement seguir ocupant les butaques (fins al moment) assignades i acabar per dificultar el pas als que venen darrera.
.

dilluns, 8 de juny de 2009

Adéu al somni... amb el cap ben alt



Només un atracament descarat del qui es va fer dir àrbitre del partit entre el Real Unión de Irun i el Centre d'Esports Sabadell, un tal Enrique Ortiz Blanco, feu impossible que el l'equip català, l'únic que quedava en les eliminatòries d'ascens a Segona Divisió A, continués amb la seva trajectòria ascendent.
Un penal més que rigorós, nombroses targetes... sempre pel mateix equip i un gol no assenyalat són l'espectacle que va oferir aquest lamentable individu madrileny.
Per treure-li ferro al tema pensaré que deu ser de l'Atlético i els està agraït als irundarres per l'eliminació del Reial Madrid a la Copa del rei.
.
No vull pensar ni en els intents de suborn als jugadors del Cadis, tot i que hi hagi denuncia de pel mig (anterior eliminatòria, en la que l'Irun va caure derrotat), ni el mateix cas amb jugadors del Sabadell. Encara que val a dir que a Alcorcón, proper rival dels irundarres, ja s'estan veient a venir algun problema per l'estil.
Sigui com sigui, el nom del Real Unión d'Irun quedarà tacat i que siguin dues vegades consecutives i amb el mateix fi, fa mala espina. Massa casualitats.
.
En definitiva però, és que el Centre d'Esports Sabadell continuarà competint una temporada més a la Segona Divisió B.
.

divendres, 5 de juny de 2009

PP i PSOE, dues cares de la mateixa moneda



Si quedava algun dubte que PP i PSOE són més del mateix, en tornem a tenir una altra prova. Porto molt de temps sabent que això és així i cada dia em trobo amb més proves d'aquest fet.

Els amos del PSC, des del govern de Madrid estan intentant expulsar Catalunya de la Confederació SudAmericana de Patinatge. La que fins al moment ha estat el gran victòria de les Seleccions Catalanes torna a estar en perill per culpa de l'amic ZP.

Possiblement em reiteri molt, però és el que hi ha, almenys els del PP no s'amaguen de les seves intencions. No és que m'alleugi, però com a mínim tots tenim clar a què ens enfrontem.

Amb el PSOE el tema no és tan clar. Evident ho és si un ho vol veure, però tiren la pedra i amaguen la mà. En altres paraules, fan el mateix mal, però de manera covarda. Clar i català, és així.

I després desembarca en ZP amb els seus discursos carregats de falses esperances, de mentida rere mentida, fent-se l'amic, aquell amb qui es pot comptar i també fent-nos creure que ens salvarà de tots els mals que tindríem si manés el PP... tot i que mai ha demostrat creure's una sola de les seves paraules.

Mesquins com són fan tots els possibles per fer-nos fora d'una Confederació en la que no hi tenen veu ni vot, el CSD continua amb la seva guerra particular, a ultrança. De ben segur que si fora el PP qui demanés l'expulsió, ho faria a cara descoberta. Amb els de l'ocell rapinyaria almenys tenim la certesa de saber contra qui juguem, no s'estan de subtileses.

Una prova més que uns i altres estan en el mateix bàndol... i seguim donant suport a un president de la Generalitat que te les mans lligades des de Madrid i qui sap si fins hi tot és qui els passa els informes per derrotar Catalunya.

dijous, 4 de juny de 2009

Baixa l'atur



Per primera vegada en molt de temps l'atur ha baixat. Concretament el dèficit és de 221 persones menys en el passat mes de maig.
.
No és gran cosa, però és un primer pas. Tot i així, hi ha totes les lectures que s'hi puguin donar, perquè per una altra cosa no donarà, però per discutir-se, què millor que una crisi econòmica?
.
Alguns ens diran 'al lloro, que no estem tan malament!' (ho reconec, la frase no és meva), altres optaran pel 'això amb nosaltres no passaria'. Malauradament segurament sí que estem tan malament com ens pensem (o més) i que amb els altres segur que estaríem igual (o pitjor).
.
Mentrestant, el finançament segueix sense arribar a Catalunya i per la burla general es segueixen posant dates per acabar amb el procés, quan del primer a l'últim saben, i sabem, que no es complirà amb el calendari que s'autoimposen.
.
Així doncs, tot i que els entesos en la matèria donen per esgotat el sistema financer i econòmic actual i apunten a que s'han de buscar noves vies, des del sector polític veuen aquesta crisi com una oportunitat... una oportunitat per tirar-se els plats pel cap els uns als altres, per enèsima vegada.
.
Tan de bo algú sigui capaç de posar-hi seny i, posats a demanar, que el nou sistema mundial estigui més acord amb el medi ambient.
.
Potser alguns pensareu que ara m'ha sortit la vena mediambiental i en certa manera és així. Sempre l'he tingut, però ara és el moment propici per exposar-la, valorar-la i posar-la en pràctica.
Vull entendre la crisi com a una oportunitat de canviar les coses i no tan sols com un problema passatger. S'ha de portar el món a una millor infrastructura i no amb actuacions que sistemàticament destrueixen el mitjà. Si és necessari crear llocs de treball a la construcció, que es facin plantes desalinitzadores i si s'han de fabricar automòbils, que aquests siguin elèctrics. No és complicat, simplement és voler-ho fer. I és evident que és necessari fer-ho.
.
Precisament és el moment de canviar els hàbits, perquè aquesta crisi no deixa de ser una oportunitat, faltarà veure si els quatre de sempre continuen tallant el bacallà fins a saturar fins l'infinit o si per la pròpia crisi hi pot haver un món menys destructiu amb ell mateix.
.

dilluns, 1 de juny de 2009

Tocarà remuntar!



Si hi ha una frase que ja ha escoltat una pila de vegades aquesta temporada per boca del meu amic Sergi Garcés, cap d'esports de Ràdio Sabadell, en les retransmissions dels partit del Centre d'Esports Sabadell, aquesta és: tocarà remuntar!
Doncs sí, tocarà.
Ahir a l'estadi de la Nova Creu Alta es van veure dues parts ben diferenciades. En la primera ambdós conjunts es va dedicar més a estudiar al rival que a alguna altra cosa. Els irundarres varen tenir més possessió de la pilota i van aprofitar-ho per fer alguns xuts llunyans, no exempts de perill. Fou en un d'aquests remats a porteria on, amb la involuntària col·laboració de De la Plata, van marcar l'únic gol del partit. A partir d'aquí res més. Al Sabadell li va anar molt bé la mitja part per intentar aclarir idees i sortir a marcar en els segons 45 minuts. No comptaven però que sota pals hi havia un tros de porter, Otermín, que val a dir que no te condició per aquesta categoria, sinó molt més alta. Almenys pel que es va poder veure a l'estadi Sabadell. Ni de penal van poder perforar la porteria visitant!
Per aquest simple fet, que Otermín pot tenir una molt bona tarda, s'haurà de veure si serà capaç de tenir-ne dues, el Sabadell encara disposa de 90 minuts per, com a mínim, forçar una pròrroga, tant sol li fa falta marcar un gol... i no rebre'n cap. De fet, qualsevol victòria serà favorable als interessos arlequinats. Si els nois de Ramon Moya, com sembla, han entès el sistema de joc dels qui van doblegar al Reial Madrid a la Copa del rei, només els queda perfeccionar el remat a porta per aconseguir que Otermín se n'empassi, com a mínim, una.