Revista digital EL SABALLUT

dissabte, 5 de setembre de 2009

13 de setembre, Arenys de Munt


El fet existencial català, és a dir, la futura existència de Catalunya passa indefugiblement per la independència.
No descobreixo res si apunto que l’estat espanyol només li interessa que el nacionalisme català desaparegui. I qui diu el català, també diu el basc o gallec.
Des d’aquest estat en el que ens trobem mai s’aconseguirà que el nostre poble sigui tractat amb dignitat, només cal veure que el català està sent bombardejat contínuament, primer sent l’idioma més important del vell continent que no te oficialitat, tenint un àmbit d’uns onze milions de parlant. Les comparacions amb, per exemple, el maltès, llengua que sí disposa d’oficial europea, són simplement odioses. Per no parlar amb el bombardeig de la Generalitat Valenciana, que governa el PP, que insisteix en voler diferenciar el valencià com a llengua diferent del català. Afortunadament a Ses Illes no s’atreveixen a tant.

Així doncs, hem de ser conscients que les paraules que en un principi puguin semblar amables dels governs ‘centrals’ de torn, com el famós ‘hablo catalan en la intimidad’ d’Aznar (només escriure això ja em pica tot) o el ‘Catalunya recibirá lo que se merece’ de ZP (por fa això, perquè es pot interpretar de moltes maneres), després d’aquestes ‘aproximacions’ al principat, tenim la crua realitat, que no és altra que inversions ínfimes, impostos desorbitat en respecte a altres comunitats i en resum, un anticatalanisme que fa guanyar vots a l’espanya profunda.

És per això que és necessari que per sobreviure Catalunya necessita la independència, ja que està quedant palès que un estatut d’autonomia mínimament decent no serà mai acceptat per espanya i és per això que aquesta independència no ens la donaran, sinó que ens l’haurem d’aplicar nosaltres mateixos.

La pregunta a com s’ha de fer, la resposta és ben simple: la ONU deixa clar que un poble te el dret a decidir el seu futur, si vol o no ser independent d’un estat i que es faci mitjançant votació popular. El que ve sent la democràcia en el seu màxim exponent, que és el que es vol posar en marxa el proper dia 13 de setembre a la població d’Arenys de Munt.
L’estat espanyol però, limita aquestes consultes i només permet que siguin fetes pel propi estat. És evident que no ho faran mai i que estan vulnerant un dret internacional (una de tantes), de fet, volen evitar sigui com sigui aquest referèndum i no dubtaran a enviar les forces de repressió (en diuen 'd’ordre') per evitar-ho.

És evident que la seva democràcia, el que ells entenen per aquesta paraula, deixa molt per desitjar.

1 comentari:

Martín L. ha dit...

Per parlar Català i tenir una Cultura diferent, jo tinc clar que pertanyo a una nacionalitat diferent, es fiquin com es fiquin els castellans de Castilla-La Manxa, o els de Castilla-León, no em calen certificats oficials ni papers.
Ara, una independència és quelcom que s'ha d'explicar molt bé, no pas perquè no pugui arribar a ser un fet, si així ho vol la gran majoria de Catalans, ans com hem de ser com a País: serem una Monarquia si els Borbons no abdiquen, passant a ser el Principat de Catalunya i el Príncep serà el Felip?... una República, si els Borbons abdiquen del seu Principat, i els monàrquics de CIU no podran celebrar el 11 de Setembre on va guanyar la monarquia? (es pot tornar a liar i vendre un altre cop Catalunya, com ho va fer la Lliga Catalana i el Francesc Cambó)... una terra on per motius històrics l'hi tenim mania a l'exercit, com ens ho farem per montar-ne un si molts es autoplocamen objectors?...
Amb la força de la gent no hi ha prou, cal molta informació, cultura política, i les coses ben pensades i lligades.