Revista digital EL SABALLUT

dimecres, 27 de maig de 2009

Segur que hi ha eleccions?



Em responc jo mateix: sí.
.
Tot i així, val a dir que no es veu per enlloc aquell ambient d'eleccions que, al menys a la majoria, els ofega -no en un sentit literal-.
.
Abans d'ahir mateix (dilluns) el candidat d'ERC, Oriol Junqueras, va venir a fer l'acte central de campanya al Vallès Occidental. Ho va fer en un recinte tancat, en una sala d'un hotel. Quasi d'amagatotis.
.
Només per les noticies es poden veure als polítics xerrant, poques vegades parlant i menys encara explicant-nos les seves propostes europeistes.
.
La majoria prefereixen treure les ungles per esgarrapar als rivals amb desqualificacions que en realitat els acaben desqualificant a ells mateixos. Per mostra, les campanyes dels socialistes, avisant dels perills dels dimonis peperus (o ells o nosaltres) o les ventades del Mayor Oreja, explicant amb to orgullós que no li deixaven parlar euskera a casa, no fos cas que no aprengués correctament el castellà.
.
Si a això li sumem que avui mateix tenim final de Lliga de Campions (nom equívoc i erroni en totes les seves paraules, perquè ni és lliga ni només hi participen campions), que la juga un equip del principat, ni us explico on quedarà la campanya si el F.C. Barcelona la guanya.
.
A més, a la majoria no els interessarà (espero equivocar-me i ja m'ho fareu saber), però el meu C.E. Sabadell està jugant les eliminatòries d'ascens a Segona Divisió A, pel que ara mateix la campanya electoral no la tinc en un segon terme, sinó que la tinc en un tercer o qui sap si quart.
.
És de suposar doncs, que si els arlequinats ens queda tant lluny, ja ni en parlem dels culés. I la pregunta del milió: Pot tenir conseqüències en dites eleccions que el Barcelona, amb el sentiment catalanista que diuen que genera, guanyi la orelluda? La resposta la tindrem el proper 7 de juny.
.

dilluns, 25 de maig de 2009

Passem ronda!!!



El C.E. Sabadell passa a la segona eliminatòria!!!
.
Tots els pronòstics deien que aquest partit davant la Cultural Lleonesa seria molt igualat, tot i que evidentment els lleonesos tenien avantatge per l'empat a un gol a l'estadi de la Nova Creu Alta, que obligava sí o sí a marcar als arlequinats i, lògicament, per jugar a casa.
.
Efectivament el partit fou molt disputat i es va decidir en els detalls. Un escenari que tothom donava per fet que seria així. Finalment una falta llunyana votada per Sergio Iglesias, que ningú va arribar a tocar, tot i que Agustín, jugador sabadellenc, es va encarregar de despistar al porter local, va fer pujar el 0-1 a l'electrònic del Reino de León. Resultat que seria definitiu.
La tàctica especuladora dels local, que ja s'esperava, va fer una arma de doble fulla... i els va sortir malament.
.
No cal dir que l'alegria visitant contrastava amb la decepció local, que ja ha jugat set fases d'ascens i en cap d'elles l'ha aconseguit.
.
El sorteig per la següent eliminatòria no ha estat tal, ja que s'ha dirigit directament l'emparellament entre el C.E. Sabadell, quart classificat, amb el R.U. d'Irun, d'infaust record dels madridistes, a l'eliminar-los de la Copa del rei en aquesta mateixa temporada, que va quedar campió del seu grup però va perdre l'eliminatòria davant el totpoderós Càdis (els campions tenien repesca en cas de perdre l'eliminatòria). L'enfrontament ha estat directe al ser els arlequinats els únics quarts classificats per la segona ronda i l'Alcoià, l'altre possible rival dels sabadellencs, ha militat en el mateix grup durant aquesta temporada.
.
Per qui li pugui interessar acostar-se a la Nova Creu Alta, el partit d'anada d'aquesta eliminatòria es jugarà aquest diumenge (31 de maig), a partir de les 7 de la tarda. La tornada, al Stadium Gal d'Irun, serà dissabte (6 de juny) a partir de les 6 de la tarda.
.

divendres, 22 de maig de 2009

Aquest vespre: col·loqui arlekinat



Aquest vespre, a partir de les 8 i fins a 2/4 de 10 aproximadament, al Casal Pere Quart de Sabadell (Rambla, 69) es farà un el col·loqui: Periodisme arlekinat. El C.E. Sabadell viscut des de la distància.
.
Es tracta d'un col·loqui-xerrada amb periodistes esportius de la nostra ciutat (Sabadell) i del C.E. Sabadell, que treballen en diferents mitjans de comunicació en àmbit nacional i estatal, pel que no acostumen a poder parlar mai d'un manera pública del C.E. Sabadell.
.
Aquest vespres doncs, des d' @rlekinats.com, penya que tinc l'honor de presidir, els donarem aquesta oportunitat.
Val a dir que l'ànima d'aques col·loqui no és altre que Jose Devesa, sots-director de la revista Don Balón, arlequinat de pro i soci de la pròpia penya, que constarà entre els ponents.
.
En l'acte es parlarà sobretot del present i futur del C.E. Sabadell (tot i que segur que sortiran algunes batalletes o curiositats històriques) i es podrà participar activament des del públic assistent fent preguntes als convidats.
.
Aquí us passo una llista de tots els ponents que han confirmat la seva assistència a l'acta:
.
Carles Fité (Cope)
Toni Padilla (El Nou)
Aleix Parisé (RAC 1)
Àxel Torres (Ràdio Marca)
Quim Domènech (Punto Radio)
Carles Escolan (Ràdio Marca)
Jordi Gil (Sport)
Joan Barberà (Com Ràdio)
Javier Gascón (Mundo Deportivo)
Jose Devesa (Don Balón)
.
Tot plegat serà presentat i moderat per en Sergi Garcés, cap d'esports de Ràdio Sabadell. Us convido a que hi assistiu!!!

dijous, 21 de maig de 2009

De nou, el missatge de la por...



Si per les eleccions generals (entenguis que són aquelles en les que s'escull a qui habitarà La Moncloa durant els quatre anys vinents) els socialistes ja van fer servir el missatge de la por amb allò de: 'si tu no hi vas, ells tornen', veient els bons resultats que en van obtenir, no han tingut cap mena d'inconvenient a repetir la fórmula. Però han fet un pas més. Si en aquell cas eren només uns dibuixos en els que hom podia interpretar que qui hi sortia eren en Rajoy i companyia, en aquesta ocasió utilitzen directament una foto que, al posar-lo d'esquenes, subtitulen qui és el personatge en qüestió, no sigui el cas que en quedi cap dubte.
.
De nou i sense miraments utilitzen el binomi: o ells o nosaltres, a partir d'aquí, el desert. És evident que, com ja he apuntat, els va sortir prou bé la tàctica la vegada anterior i com diu la dita: no toquis allò que funciona.
.
Ara bé, el marc en el que ens movem és del tot diferent. Ara ja tenim la crisi completament reconeguda per a tothom (a alguns Deu ni do el que els va costar) i instal·lada a les nostres cases i, tot s'ha de dir, les eleccions europees no desperten massa interès al ciutadà. Aquella frase que tots hem sentit a dir 'Europa comença als Pirineus' queda palès que en aquestes eleccions és, efectivament un sentiment del tot universal... tot i que a la resta d'Europa tampoc sigui per tirar coets la participació en els comicis europarlamentaris.
.
Em torno a centrar però en el cartell electoral socialista, o millor dit, la seva tàctica. Vist com està anant tot plegat, i posaré dos exemples: traspàs de rodalies i el finançament (en resum, el desplegament de l'estatut), es pot seguir pensant que la tàctica d'endimoniar al contrari i que, es vulgui o no, per contrapartida s'angelitza a un mateix, pot continuar essent creïble? Sota el meu punt de vista la resposta és no, perquè ja se'ls ha vist el llautó.
L'espanya federal que ens van prometre no es veu per enlloc, ni es veurà mai perquè era una mentida més (de quantes?), pel que en ZP ja ha quedat al descobert.
El crèdit se li acaba, ho hem vist aquests dies a l'hemicicle de Madrid, on els socialistes estan sols. Socialistes sols per una banda, populars també sols per la seva... veieu com no són tan diferents? Fins i tot en això ara ja s'hi assemblen.
.
El dia 7 de juny sabrem si el poble s'empassa, de nou, els crits de 'que ve el llop!' o decideix mirar les altres opcions que tindrà damunt la taula.
.

dimecres, 20 de maig de 2009

Frase feta


De fora vingueren que de casa ens tragueren.
.
Dita popular catalana.

dimarts, 19 de maig de 2009

Tota una declaració d'intencions


Antonio Basagoiti, el líder del PP al País Basc, en una entrevista al diari La Vanguardia ha declarat que 'el Tripartit és el vell, el nou és el pacte a Euskadi'.
.
Que tothom en faci les seves pròpies conjectures i en tregui les seves conclusions, la meva és que la idea dels populars no és altra que aniquilar tot allò que no sigui espanyol.
.
La idea del divideix i venceràs la tenen clara i ara busquen la tàctica del destruir als nacionalismes (que no siguin l'espanyol, evidentment) i després, quan ja estem ben ofegats i no tinguem veu, ja passaran a altres temes.
.
Queda en entredit en aquest cas la idea que tenen alguns de diferenciar només dretes d'esquerres, és evident que és antinatural, que l'únic que busca el pacte PSE-PP és apartar als qui els fan nosa a Euskadi. Quan els convé no tenen cap mena de problemes en anar agafats de la mà. I no és la primera vegada que ho veiem. Ja ho van demostrar en unes de les seves primeres declaracions el nou Lehendakari, dient que volia acabar amb ETA en aquesta mateixa legislatura. El Patxi López encara portava el ralentí de les eleccions posat, perquè si és sincer amb ell mateix, sabrà que el que està fent són brindis al Sol.
.
Tanmateix ja sabem que els catalans tenim per costum des de ja fa massa anys, emmirallar-nos a Euskadi en moltes coses, simplement copiar, començant pel concert econòmic (aquell que no tindrem fins a ser independents), per aquesta vegada val més que prenem bona nota de com les gasten i fem-nos una idea de com pot anar tot plegat en un futur no passa llunyà.
.
I furgant en el tema, veurem com el senyor Basagoiti titlla d'ERC d'extremistes i, en paraules seves, creu que el futur ha d'anar cap al centre. El que no em queda clar és si vol dir el centre polític o el centre de l'estat. Evidentment és el seu punt de vista. El que m'ha semblat simplement absurd i brutal i no és massa subtil que diguem, quan parla de no obligar als estudiants a fer les classes en l'idioma que no vulguin... però evidentment tots sense excepció estan i estaran obligats a aprendre el castellà. Patètica la visió dels populars i dels qui els voten.
En altres paraules, el que voldria és que tot es centralitzés i deixéssim de molestar.
.
Esperem que no ens agafin amb els pixats al ventre.
.

dilluns, 18 de maig de 2009

Tot per decidir


Com era d'esperar el partit davant la Cultural Leonesa no va ser gens fàcil. Ningú va dir que ho seria.
.
Els lleonesos es van avançar al marcador d'un xut de falta al quart d'hora de la primera meitat i amb el sistema de joc ultra defensiu que han utilitzat durant tota la temporada, feia témer el pitjor a la parròquia arlequinada.
.
Un suposat sistema 4-2-3-1, a la pràctica 4-5-1, no deixava espais per enlloc, tot i que els arlequinats varen tenir les seves ocasions per empatar abans de la mitja part. Tot i que va haver de ser al principi de la segona, cap al minut 8 de la represa, que els de Ramon Moya, mitjançant Raúl Pradas, tornarien les taules a l'electrònic de la Nova Creu Alta.
.
Els visitants, que no varen estar sols ja que van estar encoratjats per un centenar de seguidors, es van dedicar a seguir especulant amb un resultat que ja l'haguessin signat abans de començar a rodar la pilota. El domini durant tota la segona meitat fou dels sabadellencs, tot i que infructuós de cara a porteria. Així doncs empat a 1 gol que deixar l'eliminatòria per decidir.
.
Si ve és cert que la Cultural te un sistema de joc basat en la solidesa defensiva, és evident que al seu estadi haurà d'anar a guanyar el partit, ja que no es pot refiar d'un raquític empat a camp contrari que amb una badada en qualsevol moment els pot costar l'eliminació. Aquest fet l'ha de saber explotar al màxim el Sabadell, que precisament aquesta temporada s'ha destacat com a un equip molt incòmode com a visitant.
.
Haurem d'esperar a diumenge per saber-ne el desenllaç.
.

dijous, 14 de maig de 2009

Socia... què???



Sincerament no estic seguint amb massa interès el 'debat de la nació' (ja els val amb el títol que li han donat).

ZP, per onzena vegada (si no m'he descomptat), desvia l'atenció aportant nous plans per la crisi. Doncs caurem al seu parany i mirem què ens proposa:

- Reduir cinc punts l'impost de societats per les pimes.

Bé, anem bé, però a mitges. Sempre he pensat que les petites i mitjanes empreses són les grans damnificades d'aquest estat, les que menys subvencions tenen i les que menys facilitats de pagament tenen. Ara bé, es deixa les empreses encara més petites, les que no són ni societats, els simples autònoms, com pugui ser un taxista o un quiosquer.


- Eliminació de la deducció de les hipoteques a partir del 2011.

Malament, anem malament. Aquell qui viu en un palauet com és La Moncloa, que paguem entre tots plegats, no te en compte el que ha de fer una parella per aconseguir comprar un pis (ja no parlo d'una casa), si a més no es pot deduir la compra de l'habitatge, que pot arribar a costar trenta anys a pagar-se, ja ni us ho explico. En definitiva, altra vegada el més pobre és a qui li tocarà el rebre.

- Pla Prever: 2000 per comprar-se un cotxe nou.

M'agradarà llegir la lletra petita d'aquesta proposta... i ho deixo aquí.

- Un ordinador per cada aumne de cinquè de primaria.

Això sí que senyores i senyors, simplement és indignant. No sé ni les vegades que ja m'he indignat per les condicions en les que tenim a moltes escoles del nostre país, amb els nens que tenen un barracó per aula i ens surt amb un ordinador per nen... anem a pams, ZP, anem a pams.

Per últim i que no entra dins l'apartat anterior, m'agradaria destacar que tenim nova data pel finançament: 15 de juliol.
I jo em pregunto: perquè va posant dates si sap que no les respectarà?
.

dimecres, 13 de maig de 2009

Camí de Segona A...



Per fi. En l'última jornada i patint fins el minut 102. 12 Minuts d'afegit per començar les múltiples pèrdues de temps d'ambdós conjunts, sobretot dels alcoians, tot s'ha de dir.
.
Diumenge no vam veure massa futbol, tot i els 102 minuts, perquè ningú s'atrevia a passar del migcamp. En tot el partit només hi va haver una ocasió clara de gol, fou Juvenal qui va enviar fora després d'aconseguir obrir-se pas entre l'única badada que va tenir la defensa visitant. Res més en un partit en el que els alcoians estaven més pendents de la ràdio que de la pilota. Com que el Vilareal queia davant del Sant Andreu, els que en aquell moment eren els virtuals campions, no van córrer cap mena de risc innecessari. Al Sabadell semblava que ja li anava bé el guió, en el que es deia que no valia la pena jugar a res.
.
Val a dir, com a contrapunt, que l'estadi va ser el de les grans ocasions, amb unes 10.000 persones donant ànims als arlequinats.
.
El dia següent al partit, dilluns, per cert diada de La Salut, patrona de la ciutat de Sabadell, es feia el sorteig dels emparellaments de les eliminatòries d'ascens. El C.E. Sabadell s'enfrontarà a la Cultural Leonesa (2n. classificat del grup I) en la primera ronda. Aquest mateix diumenge es jugarà l'anada a Sabadell i el proper dia 24, la tornada a Lleó.
.

dissabte, 9 de maig de 2009



L'esperança prospera àdhuc sota les condicions més inadequades.
.
Alejandro Dolina. Escriptor i músic argentí, nascut a Buenos Aires el 20 de maig de 1944.

divendres, 8 de maig de 2009

El partit més important de l'any


A tot o res. Aquest diumenge, a partir de les 6 de la tarda, es disputa l'última jornada de lliga de la Segona Divisió, grup III, on el Centre d'Esports Sabadell es juga la classificació per la promoció d'ascens a la Segona Divisió A.

Després d'una primera volta decepcionant, deixant molt per desitjar, la segona ha estat ben al contrari, essent el conjunt arlequinat el millor de la categoria en aquest tram. Fins i tot amb uns números escandalosos, guanyant deu d'onze partits seguits. Aquesta ratxa va portar als homes de Ramon Moya fins a tercera posició a la taula -posició que no s'ha abandonat-, a només quatre punts del l'actual líder (Alcoià), que havia arribat a tenir una renda de quinze punts per davant dels sabadellencs.
.
Tot i així, l'equip s'ha desinflat en el moment just on havia de donar el do de pit final i ja en el mes d'abril no va ser capaç de guanyar cap dels quatre partits, només tres empats i una derrota i els números no s'han millorat en els dos partits jugats en aquest mes de maig, on un empat i, sobretot, la derrota al descompte al camp del Barcelona Atlètic no han permès certificar la classificació matemàtica a les promocions d'ascens.
.
Aquest diumenge doncs, l'última possibilitat. El rival no és més propici, precisament el líder, l'Alcoià, és qui visita l'estadi de la Nova Creu Alta, amb l'esperança de treure'n els tres punts per assegurar-se la primera plaça pel play-off. I és que ja se sap que aquesta temporada quedar primer te molts més avantatges que no pas quedar segon. Per començar, els líder de cadascun dels quatre grups jugaran una eliminatòria entre ells. Els dos equips que guanyin, ascendeixen automàticament. Els altres dos, van a una repesca i acabaran jugant -si van passant eliminatòries- fins a tres eliminatòries. El mateix que els segons, tercers i quarts classificats de cada grup.
.
El Sabadell, per la seva part, es juga quedar tercer, quart o en el pitjor dels casos, cinquè i per tant, fora de la promoció.
Val a dir que números i estadístiques en mà és quelcom complicat que es doni aquest cas. Només una possibilitat de 27 deixen fora del play-off, per tant, hi ha més d'un 96% de possibilitats d'accedir. Només una derrota nostra sumada a les victòries de Sant Andreu i Barcelona Atlètic ens deixaria fora.
Lògicament per aconseguir, a més, certificar la tercera posició l'estadística baixa una mica, ja que són 6 les possibilitats (de les 27) en les que es perdia aquest tercer lloc. Això es tradueix, estadísticament en més d'un 74%.
Una última dada per a l'esperança: L'Alcoià mai ha estat capaç de guanyar a l'estadi de la Nova Creu Alta.
.
A tot això, i perquè l'estadi presenti el millor aspecte possible, el club arlequinat ha decretat preus populars pel partit, així que una entrada anticipada (des de ja i demà al vespre a les oficines de l'estadi i a diferents punts de la ciutat) val només 5 Euros, mentre que el mateix diumenge, a guixetes, en valdrà 10.
.
Si tot això encara deixa incrèduls a alguns, ens aferrarem a que el Sant Andreu, actual quart classificat, rep la visita del Vilareal B, que es troba empatat a punts amb l'Alcoià i el mateix que he apuntat sobre l'Alcoià ho puc fer sobre el Vilareal que, a més, ens en deurà una si aconseguim superar als alacantins.
El tercer en discòrdia és el Barcelona Atlètic que, a priori, és qui te el partit més assequible, a Benidorm. Tot i així, els també alacantins es juguen no haver de jugar la promoció de descens a Tercera Divisió. És una possibilitat realment complicada i remota, però els fa falta un punt per certificar-ho sense esperar ajudes (o ensopegades) de tercers.
.

dimecres, 6 de maig de 2009

Catalunya no és Euskadi...



El títol no me l'he inventat jo, l'he llegit per algun diari. Val a dir que és d'una evidència aclaparadora alhora que també és una sobirana ximpleria (amb perdó), possiblement per tan evident com és.
.
Aprofundint però en el que s'ha de llegir entre línies, trobarem que es parla de la situació política que s'ha esdevingut a partir de que Patxi López és Lehendakari.
.
Què voleu que us digui, no em sorprèn que PSOE i PP s'hagin unit per fer fora dels poder als nacionalistes bascos i arraconar al partit més votat. En això ja en tenen la mà trencada per casa nostra. Algú dubte doncs, que donat el cas, farien el mateix a Catalunya? Afortunadament, ara per ara, és aritmèticament impossible, però -reitero- algú dubte que aquest pacte que alguns anomenen 'antinatura' es pugui donar al Principat? Perquè no? Alguns parlen només i exclusivament de dretes i esquerres quasi com a única forma de vida i aquest clau roent s'agafen. Ara bé, en un estat com el que ens ha tocat viure hi ha una altra dualitat i no és altra que la nacional.
El pacte a Euskadi és un front espanyolista versus basc, tal i com aquí seria també un front espanyolista tot i que en aquest cas, lògicament, versus catalanista.
Ho podran disfraçar amb el vestir que vulguin, però l'espanya federal tan brindada al Sol de ZP no es veu per enlloc i ja porta uns anys a l'executiu espanyol perquè alguna llum al final de túnel s'hauria d'haver començat a veure, però ni rastre, anem completament a les palpentes, o qui sap si, des d'ara, amb un pacte tan torero com el que ens ocupa, regui encara més les arrels nacionalistes d'uns i altres.
.
Sigui com sigui, a partir d'ara alguns obriran els ulls (altres simplement miraran a una altra banda) per adonar-se que l'herència d'Aznar no queda tan lluny de ZP i cia. com alguns havien arribat a pensar. Perquè no hi ha lloc a dubtes: el pacte de govern a Euskal Herria es va signar a Madrid.
.

dimarts, 5 de maig de 2009

Patirem...


Doncs tocarà patir fins a l'últim segon de lliga.
La dolorosa derrota al Mini davant el Barcelona Atlètic ha donat vida al filial blaugrana i ens ha deixat a un punt de confirmar de manera matemàtica la participació del C.E. Sabadell a les eliminatòries d'ascens. Un partit que començava d'allò més bé, amb un penal a favor al minut 4, es va anar convertint, de manera insospitada, en una llosa massa pesada.
Els arlequinats van donar el domini de la pilota als locals que, amb ella als peus, són un conjunt de molta qualitat, perquè tot s'ha de dir. Amb aquest panorama, fou Pedrito (es fa dir Pedro al primer equip barceloní) qui va posar les taules al marcador després d'una centrada des de l'esquerra de l'atac culé. Va rematar de cap dins de l'àrea petita, mentre els defenses sabadellencs es miraven els uns als altres.
A l'inici de la segona meitat semblava que, de nou, es posaven les coses de cara, els jugadors del Sabadell van sortir amb més empenta i jugant amb profunditat, tot i que sense inquietar massa la porteria local. Sí que es va acabar de posar tot de cara amb una doble expulsió, la primera per una entrada que suposava la segona targeta groga al capità blaugrana i la segona per les reiterades queixes d'un altre culé que fou víctima de la seva inexperiència al increpar dita expulsió quan ell també estava apercebut, amb el resultat de que ell mateix també va veure la segona targeta groga.
Semblava la fi de les esperances del conjunt de Luis Enrique i la tranquil·litat pels de Ramon Moya, però res més lluny de la realitat. Com ja va succeir a Palma, davant el ja descendit Atlètic Balears, els arlequinats es van dedicar a veure-les venir i el Barcelona Atlètic va fer el mateix que Atlètic Balears en el seu dia: marcar a l'últim moment. Si a Palma es va donar per dolent l'empat ja que es jugava davant un dels que, en aquell moment, estaven virtualment a Tercera, en aquest cas fou pitjor perquè es va perdre el punt necessari per sentenciar les eliminatòries de promoció d'ascens, deixant fora, precisament, als culés.
No fou així i els punts es quedarem a Barcelona i l'última jornada serà no apte per a cardíacs: C.E. Sabadell contra C.D. Alcoià, ni més ni menys que el líder, que necessita els tres punts per assegurar-se el campionat. L'altra cara de la moneda estarà a Sant Andreu, on els quatribarrats es juguen la seva participació davant l'altre líder, Vilareal, que voldrà obtenir el mateix que els alcoians. El darrer en discòrdia és precisament el Barcelona Atlètic que visita Benidorm, un rival que matemàticament encara no s'ha escapolit de la plaça de promoció de descens, els falta un punt, encara que tot i que perdés, seria summament complicat que aquest cas es donés.
.

divendres, 1 de maig de 2009

Frase cèlebre



Tots els cementiris del món estan plens de persones que es creien imprescindibles.
Georges Clemenceau (1841-1929)