Revista digital EL SABALLUT

dimarts, 30 de setembre de 2008

Empat entre Alzira i Sabadell i pallissa de la U.B.S.



El C.E. Sabadell va tornar a puntuar lluny de la Nova Creu Alta, aquesta vegada un empat a zero va fer sumar un punt més als de Ramon Moya.
.
Un partit avorrit on els hi hagi, es va saldar com era d'esperar: 0-0. Les línies defensives es van imposar i el joc es va concentrar al centre del camp, sense massa arribades a les àrees. Només al principi del partit els locals van ensenyar les dents, però De Navas, com sempre molt sobri, va aturar totes les pilotes que li van arribar.
.
Apart del propi resultat, l'únic a destacar, merament anecdòtic, és que després de tres sortides encara no s'ha pogut estrenar la primera equipació (blava i blanca) com a visitant.
.
Així doncs, després de la sisena jornada, el C.E. Sabadell es troba en cinquena posició, empatat a 11 punts amb el quart, la U.E. Lleida.
.
Diumenge vinent, l'Ontinyent (12è. classificat) visita a la Nova Creu Alta.
.
.
Pel que fa a la Unió Bàsquet Sabadell, que aquesta temporada milita a la lliga EBA, es va passejar de manera triomfal, apallissant per 105-54 a l'UGT Aragó. Aquesta victòria sumada a la de la jornada inaugural per 81-85 davant el River Andorra ha deixat als arlequinats a la primera posició a la taula.
.

divendres, 26 de setembre de 2008

Intractables a la Nova Creu Alta



El Centre d'Esports Sabadell continua sumant de tres en tres els partits que es juguen a la Nova Creu Alta. Aquest passat dimecres la 'víctima' va fer el filial valencianista, València Mestalla, per un 2-0 que hagués pogut ser més ampli.
Els homes de Moya es van posar el 'mono de treball' i davant la innocència dels xes, sobretot en els últims metres, es van imposar sense problemes, refent-se d'aquesta manera del mal partit a La Bòbila.
El partit en sí val a dir que fou molt discret, sense destacar excessivament cap jugador, tot i que els millors foren Juvenal, que va estrenar-se com a capità, i (com no) Roberto Morales. El primer va controlar el tempo del partit destacant, per cert, un xut al travesser, mentre que el segon va fer el que era just i necessari per desequilibrar-lo. Mostra d'això va ser el primer gol, obra de Carralero, després d'una centrada des de la banda dreta de Morales, entre la última línia defensiva i el porter, per allà on tots els defenses dubten si fer el rebuig, esperant una sortida del porter, mentre aquest espera que els seus li treguin les castanyes del foc.
A la segona meitat, els davanters arlequinats, Javi Rodríguez i Joel, que fins el moment estaven negats de cara a porta, es van inventar el segon al quart d'hora de la represa: pilota votada a dins l'àrea que controla Joel amb el pit, deixant-la en safata a Javi 'Rifle' Rodríguez perquè, lliure de marca, afusellés a plaer.

Amb això es va acabar el partit. Els arlequinats es van dedicar a deixar passar els minuts, sense esforçar-se més del que era precís per evitar cap sorpresa.

dimarts, 23 de setembre de 2008

Per veure futbol en estat pur: Premier League



Ja fa ben bé quinze anys que sóc un enamorat del futbol anglès. No només per la manera de jugar, sinó també per la manera que tenen a aquell país de viure aquest esport. És evident que tinc una preferència o debilitat envers un club, l'Arsenal de Londres, en certa mesura perquè hi ha un català entre els seus millors jugadors i en molt bona mesura perquè un dels porters, des de la temporada passada n'és el titular, havia defensat la porteria del C.E. Sabadell: Manuel Almunia. Reconec que si parlem de la Premier sóc un Gunner.

Però no vull parlar de l'Arsenal en concret, sinó de qualsevol club anglès: els estadis de la Premier League (primera divisió), rares vegades no s'omplen, encara que el primer classificat jugui contra l'últim. És el que en diem una forma de vida. Els seguidors no es mouen segons els resultats del seu equip, es mouen simplement pels seus colors. El futbol televisat és només pels desafortunats que no han aconseguit entrades per veure el partit, que val a dir és complicadíssim aconseguir a menys d'un mes pel match.
Si parlem del joc anglès, els que no el coneixen, poden pensar que el sistema de joc és la patada a seguir, però res més lluny de la realitat. És un joc directe, això sí, però quan parlo de joc directe vull dir que es busca sempre el gol, no s'especula amb el resultat. A més, els jugadors difícilment fan teatre, perquè l'aficionat anglès és molt estricte amb això, no es permeten aquest tipus de 'delicte' i són fortament escridassats els qui ho practiquen, encara que sigui un jugador de l'equip local... possiblement perquè ja tenen un bon grapat de grans teatres a Londres.
Un altre tret diferencial del futbol anglès són els àrbitres. Aquests senyor s'equivoquen tant com en qualsevol altre país, però les seves formes són sempre exquisits envers jugadors i tècnics, s'hi pot dialogar i tenen clar que els protagonistes de l'espectacle no són ells i quan més passin desapercebuts, millor per a tots.
En resum, si hom vol veure i viure futbol en estat pur, el que ha de fer és anar a Anglaterra, això sí: tenint ja les entrades comprades amb anticipació i sabrà de què parlo.

dilluns, 22 de setembre de 2008

Primera derrota del C.E. Sabadell 2008/09



El Sabadell va caure al camp de La Bòbila, a Gavà, amb total justícia per 2-0. Així de clar i concís.
Els homes de Ramon Moya que per cert, estava sancionat i va veure el partit des de la graderia, no van fer res per emportar-se cap punt de Gavà. Van acusar en excés la falta de l'home més determinant del conjunt, l'extremeny Roberto Morales, també sancionat, i aquest fet va evidenciar la mancança d'idees dels arlequinats en atac.
Tot i així, no es perd l'estel dels quatre primers classificats i la jornada intersetmanal davant el filial del València, el València Mestalla, pot ser la millor medicina per tornar-se a infiltrar entre les posicions que donen accés a jugar el Play-Off d'ascens a Segona A.

dimecres, 17 de setembre de 2008

Frase cèlebre per avui


El món està ple de bones màximes i buit de gent que les apliqui.

Blaise Pascal. Filòsof francès. (Clermont-Ferrand 1623 - París 1662)

dimarts, 16 de setembre de 2008

Frase cèlebre per avui (amb prou relació, crec, amb l'article anterior)


Arribarem al 300 aniversari de la nostra esfondrada finançant un Estat que nega que existim i que només ens vol com a contribuents nets i muts? Serem capaços, els catalans d'avui, de guanyar-nos el respecte dels catalans del nou mil·lenni? Sabrem, finalment, els catalans, guanyar-nos el respecte de la història?


Víctor Alexandre. Escriptor. Extret del seu llibre 'Jo no sóc espanyol' (1999).

Barracons, barracons i més barracons


Encara recordo, no fa tant, com el molt honorable president (en el seu moment) Maragall va dir que les tres prioritats de la Generalitat de Catalunya eren: educació, educació i educació.

Passats un parell d'anys mal comptats, es demostra com Catalunya és una de les comunitats autònomes més riques i benestants de l'estat espanyol: els nostres fills han d'anar a barracons... vull dir a classe, amb rècord en aquest tipus de construccions (???) arreu del país.

Aquest és l'estat de la igualtat i la solidaritat i així ho fem: ordinadors per uns, llibres de texts gratuïts per altres i per nosaltres els barracons, que per això som els qui més contribuïm.

A Sabadell, concretament a la Creu Alta, per apuntar quelcom més pròxim al meu dia a dia, ens hem trobat que l'escola que porta el nom del barri s'ha hagut de tirar a terra part de l'edifici per construir l'estació de 'metro'. Només ens faltava això, es veu que no hi havia una altra manera humana, després de ves a saber quant de temps planejant les obres. Resultat: han hagut de començar el curs amb els anomenats barracons... i el tema va per llarg, evidentment. Més d'un de ben petit acabarà l'E.S.O. però no haurà vist acabades les obres...
.
Per cert: la foto està extreta de Ràdio Sabadell i pertany a l'Escola d'Idiomes, que es troba situada davant la Torre de l'Aigua (res a veure amb l'escola Creu Alta). Uns altres barracons que estan ben vigents.
.

dilluns, 15 de setembre de 2008

Un senyor derbi


El derbi vallesà, el segon en importància del país va caure a mans del C.E. Sabadell, que va derrotar al Terrassa, F.C., a la Nova Creu Alta, per 3-2, en un apassionant partit que va tenir tot el que un derbi ha de tenir: gols, gols anul·lats, penals, expulsions, molt d'ambient a les graderies i nervis, molts nervis...

Diuen que els derbis no acostumen a ser bons partits per tot el que comporten, però el derbi d'ahir, mirat des de la perspectiva de l'aficionat (sobretot del Sabadell) va ser per recordar.
Els visitants, que encara no han sumat cap punt i es troben al fons de la taula classificatòria, van sortir disposats a sorprendre al seu etern rival al seu propi estadi però un estel·lar De Navas ho va evitar fins a quatre ocasions, tot i que van arribar a marcar... però en fora de joc i per tant, anul·lat. El Terrassa va apretar molt durant els primers 10-15 minuts, però a partir d'aquí els arlequinats es va treure la son de les orelles i li van començar a agafar la mida al partit i al rival i com que aquest Sabadell te gol, ho va demostrar mitjançant Roberto Morales, que ha començat la lliga molt i molt fort, brillant com ho no va poder fer la temporada anterior degut a la greu lesió que va patir demà farà exactament un any en el partit davant l'Eivissa.
Tot i així, amb el marcador en contra i l'estadi com una olla a pressió (5000 aficionats i no més de 50 egarencs), els visitants no van abaixar els braços i van aconseguir l'empat, molt probablement degut a un greu error del Sergio Iglesias al voler jugar una pilota que va acabar regalant al rival i provocant un contraatac que acabaria essent letal.
Amb això es va arribar la mitja part.
A la segona meitat el Sabadell ja no es va deixar sorprendre així com així, va controlar (menys que més) la pilota fins que van arribar els gols. Primer Carralero en un xut de falta feia pujar el 2-1 al marcador i poc després era Juan Carlos qui marcava el 3-1 després d'un gran control i passada de Roberto Morales. Semblava que el partit estava vist per sentència, però res més lluny de la realitat: un penal a favor dels egarencs tornava a donar emoció al derbi, però altre vegada De Navas -recordant la gran tarda de Mallorca- l'aturava. Tot i així, poc després en un embolic dins l'àrea arlequinada, els visitants anotaven el 3-2. Hi havia partit. El Sabadell va semblar acomplexar-se i el poder quasi total de la bimba va ser dels vermells que, tot i intentar-ho, no van aconseguir perforar altra vegada la porteria local.

divendres, 12 de setembre de 2008

Hipoteca Espanya


Per correu electrònic m'han passat un d'aquells arxius que corren, a vegades els reenvio als meus amics i coneguts, si els hi trobo la gràcia o crec que tenen certa rellevància. Ara fa uns dies em van enviar aquest acudit (???) que, tot i que pot semblar superficial, te tota la raó del món, això no ho pot negar ningú. El dedicaré a totes i tots els catalans, als que som independentistes, però sobretot a aquells que prefereixen una 'España roja antes que rota' perquè d'haver-ne, també n'hi ha d'aquests.



- Hola bon dia. Miri, venia perquè he vist que aquest mes m'han cobrat, erròniament, 180 EUR.
- A no! No és un error. És la comissió per la seva hipoteca Espanya.
- Però si jo no l'he demanada!!!
- No, no cal demanar-la. L'hi assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
- Automàticament? Però, i quins avantatges tindré, jo?
- Ui, molts! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidaria. Amb els seus diners es pot, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o peatges d'autopista als propietaris d'un compte Castella.
- Però si jo no en tinc, d'ordinador!!! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo!!! I per mi què hi haurà?
- Per mi, per mi... Au! No sigui egoista! Que a vostè no li ve d'aquests 180EUR al mes!
- Que no em ve de... però... i doncs... així ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
- Sí, sí, és clar. Tots els titulars.
- Però això són més de 700 EUR. al mes!!! És una vergonya!!!
- Miri, amb franquesa, entre vostè i jo ... sí, és un escàndol! Però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer-hi. Les condicions són així!
- Doncs miri, sap què li dic? Que a la que pugui canviaré de banc!!! Au, que tingui bon dia senyor...
- Solbes, Pedro Solbes. Bon dia
.

dijous, 11 de setembre de 2008

Centenari de l'estelada


Aquest 2008 es commemora el Centenari de l'estelada, la bandera insignia de l'independetisme català.

La primera estelada que es creà fou la que adjunto, amb un rombe blau al centre de la senyera i al bellmig d'aquest rombe, un estel blanc de cinc puntes.

L'autor fou en Vicenç Albert Ballester i Camps, de qui en podeu llegir la biografia a la Gran Enciclòpedia Catalana i també a la Viquipèdia.

La senyera estelada, o també anomenada simplement estelada, ha viscut multitud de canvis i versions, segons els gustos, però possiblement la més extesa és la que incorpora un triangle blau en el seu extrem superior, o marge esquerra, i l'estel blanc de cinc puntes al seu interior.

Si voleu saber més dades, no trobareu millor pàgina web que la de la Comissió 100 anys d'estelada: 1908-2008.

dimecres, 10 de setembre de 2008

Copa Catalunya: prou tracte de favor!


És indignant veure com els equips anomenats grans d’aquest país es passen pel darrera la única competició amb cara i ulls que celebra la Federació Catalana de Futbol. L'anomeno una competició amb cara i ulls per dir-ho d’alguna manera, per què dit sigui de pas, he vist molt pocs torneigs tan mal muntats... i n’he vist uns quants, des de les 12 hores que organitzem els @rlekinats.com per les penyes del C.E. Sabadell, a la Lliga de Campions, passant per lligues escolars i de la mateixa F.C.F. o la Lliga, des de Primera divisió a Territorial, la Copa del Borbó... en fi, un munt, però cap altre torneig tan mal muntat.

Anant al que anava, poso en coneixement, que hi ha dues places a semifinals que ja estan adjudicades abans de començar el torneig, per tant, hi deu haver al voltant d’un centenar de clubs que intenten entrar a les altres dues places. I aquí és on entra la meva indignació: F.C. Barcelona i R.C.D. Espanyol són aquests privilegiats que entren directament a semis. Perquè? Doncs per què són els únics catalans que juguen a la Primera divisió espanyola i en conseqüència, presumptament, tenen unes competicions més dures. Fins aquí podríem dir que d’acord (acceptem vaixell com animal aquàtic, que diria aquell anunci). Però el que és humiliant per la resta de clubs del país i per la pròpia competició, és que ambdós conjunts es presentin a aquesta competició amb els equips filials. L’Espanyol per la seva banda, es va presentar amb 7 jugadors del primer equip, diguem-ne que és prou digne (tornem a acceptar el vaixell), tenint en compte l’entitat del rival que els toca, però el que ja clama al cel és que el gran F.C. Barcelona, l'autoanomenat més que un club, aquell que s’atreveix a portar el nom de tots els catalans –sense preguntar-nos si volem o si ja ens està bé- aquests, tenen la barra de presentar-se sense ni un sol jugador de la seva primera plantilla. És a dir, entraran a semis per la patilla, per la cara, pel morro, no per què tinguin competicions més importants.

Per això, senyors de can fanga, demanin no jugar a una Copa que els va petita, que no els importa, que ningunegen, en resum: que els fa nosa.

Des d’aquí doncs, demano que s’aboleixi el tracte de favor que reben els equips anomenats ‘grans’, si poden jugar les semifinals amb l’equip filial, també poden jugar les eliminatòries anteriors.

A sobre, els qui visitem el Mini Estadi ens hem de sentir a dir allò que tan els agrada de ‘no sou catalans, sou fills de...’. En paraules del seu propi president: que n’aprenguin! per què, com a catalans, han quedat a l'alçada de la sola de la sabata. A mi, com a català que sóc i em sento fins al moll de l'os, aquesta gent no em representen per res!

dimarts, 9 de setembre de 2008

Empat amb regust una mica agre

El Sabadell va haver de vestir la segona equipació al Centenari.
Empat sense gols al camp del Centenari de Badalona.

Vist així, es podria parlar d'un molt bon resultat ja que, com ja vaig apuntar en l'anterior article esportiu, el Badalona també compta a totes les travesses del experts en futbol per adjudicar-se una de les quatre places que donen accés als play-off d'ascens.
El Sabadell va fer un partit molt similar al que va fer jugant contra l'Eivissa en la jornada inaugural, a la Nova Creu Alta: bon nivell a la primera part i davallada a la segona. Tot i així, la jugada clau del partit fou un penal no assenyalat que, des del meu humil punt de vista, va ser clamorós (al resum del programa Futbol CAT del Canal 33 es deixa molt poc lloc al dubte). Tot i així, el col·legiat va mostrar la targeta groga a l'arlequinat Javi Rodríguez per simular la pena màxima. És de suposar que el Sabadell presentarà recurs a la targeta.
Sigui com sigui, un punt al camp del Centenari és prou bo i ara només queda pensar en el proper partit, tot un derbi, a l'estadi de la Nova Creu Alta davant un Terrassa que encara no ha sumat un sol punt en el que portem de campionat.

divendres, 5 de setembre de 2008

Bona Festa Major 2008!!!

Arrenca la Festa Major de Sabadell 2008!
Des d'avui mateix i fins el proper dilluns, la ciutat es vestirà de gala per celebrar la festa gran de la ciutat.

M'agradaria poder dir que cada any que passa hi ha noves activitats i/o millors concerts, però malauradament no crec que sigui així. Com a mostra un botó: el concert dels '40 Principales', que segons m'han informat, el faran el playback.

D'acord que és una festa que l'hem de fer entre tots, però també val a dir que si no fora per les entitats privades que aporten les seves activitats, poc de nou hi hauria.

És evident que hi ha, i així ha de ser, la rua de gegants i capgrossos, cercavila infernal, cursa popular, passejada en bici, la fira... en fi, tot el que ha de tenir una festa major (tampoc fa falta que anomeni tot el programa), però trobo a faltar aquell punt d'innovació. És a dir, canviant els noms dels qui actuen als concerts i poca cosa més, podríem dir que el programa de l'any passat i el d'aquest són pràcticament els mateixos.

Reitero, la Festa Major de Sabadell no està malament, no estic dient això, però ens falten noves idees.

Amb tot, convido a tothom qui llegeixi aquest bloc a venir a Sabadell a gaudir de la nostra festa gran!

Web de la Festa Major 2008.

dilluns, 1 de setembre de 2008

Ja ha començat la lliga

Primer onze del C.E. Sabadell en aquesta lliga 2008/09.


Aquest cap de setmana passat ja va començar la lliga de futbol, també a Segona B, on juga el Centre d'Esports Sabadell, F.C..


El Sabadell rebia la visita de la Societat Esportiva Eivissa-Ibiza i al ser aquest un equip balear, per ordre de la federació espanyola de futbol, el partit s'hauria d'haver jugat el diumenge pel matí, a partir de les 12 del migdia. Afortunadament encara hi ha qui pensa una mica i va veure inviable un partit de futbol entre les dotze i les dues del migdia en el mes d'agost. Bàsicament si no es vol lamentar alguna incidència per insolació -o temes pitjors- entre jugadors i també espectadors. Certament val més prevenir que curar.

Així doncs, Sabadell i Eivissa van arribar a un acord per jugar el partit el dissabte a partir de 2/4 de 9 del vespre.


Finalment, el partit entre catalans i balears es va decantar a favor dels locals per 1-0, gràcies a un magnífic gol de Carralero. La primera part va ser dominada clarament pel Sabadell, amb arribades amb molt de perill a l'àrea visitant, incloent un xut al pal, tot i així després de la mitja part el conjunt arlequinat va semblar desinflar-se i la fortuna es va aliar amb els jugadors de Ramon Moya per aconseguir els primers tres punts de la temporada. Val a dir doncs, que el primer líder de la categoria, encara que provisional, va ser el C.E. Sabadell.
Aquest proper diumenge, a partir de les 6 de la tarda, un nou i complicat examen al camp del Centenari del C.F. Badalona, conjunt que, segons els experts, compta a les apostes com a un dels gallets del grup amb aspiracions a jugar el Play-Off d'ascens, juntament amb VilaReial, Eivissa i el propi Sabadell. Tan de bo no s'equivoquin...