Revista digital EL SABALLUT

dissabte, 29 de maig de 2010

Dites populars catalanes


Per Sant Just i Pastor, tenen les nous ja sabor.

dimecres, 26 de maig de 2010

El desastrós futbol català


Més d’un i de dos no entendran, o no entendrien, el títol d’aquest article.
Es diran: com que el futbol català està malament? Si el FC Barcelona ha guanyat la lliga!
Cert, però fora d’aquest club, què hi trobem?

Per la majoria ni tant sols s’han arribat a plantejar que hi pugui haver vida després del Barça, però creieu-me: n’hi ha. Si més no, de moment.

A part dels dos grans equips catalans, de l’area metropolitana, trobem dos equips catalans més a Segona Divisió A, el Nàstic de Tarragona i el Girona.

Aquest últim tindrà molts problemes per mantenir la categoria a final de temporada. No pels punts en joc, sinó als despatxos. Els deutes dels gironins els estan deixant a la corda fluixa.

Si baixem una categoria més, a Segona Divisió B, malauradament trobarem a un Sant Andreu en fases d’ascens... malauradament perquè no ha estat capaç de superar la Ponferradina (de Ponferrada – Lleó) i ha anat a parar a una repesca a la que hi arriben amb el cap cot.
El FC Barcelona Atlètic, per la seva part, passa la primera eliminatòria i possiblement es creixerà per la segona. Cal recordar que, en cas de superar-la, n’hi haurà una tercera.
Per tant, ara mateix tant Barcelona Atlètic con Sant Andreu estan a la mateixa situació, només que els andreuencs hi arriben després de perdre l’eliminatòria, mentre els culés hi arriben després d’haver guanyat la seva.
Deixem a Sant Andreu i Barcelona Atlètic entre la Segona A i la B i anem als qui segur que estaran a Segona B la temporada vinent... sempre i quan no hi hagi descensos inesperats de despatxos.
Per darrera dels dos anomenats, el tercer millor equip català de la categoria ha estat el meu Sabadell... tot i ser desens. Per darrera hi trobem el Lleida, Badalona i Gramenet. El filial perico, després d’una eliminatòria de permanència no ha assolit aquest objectiu i la temporada 2010/11 la militarà a Tercera, tot acompanyant als qui ja van descendir directament: Gavà i Terrassa.

Amb aquest resum doncs trobem que en les tres primeres categories estatals hi ha un total de set clubs, amb vuit equips. Vuit equips de les seixanta-dues places possibles. Percentualment no arriba ni al 13%, molt per sota del que hauria de ser.

Qui cregui que al futbol català només compta el FC Barcelona, no va del tot mal encaminat. Qui cregui que actualment el futbol català és un desert i que alguna cosa s’ha de fet, te tota la raó del món.
.

dilluns, 24 de maig de 2010

30M Consulta a Sabadell


No sé com anirà finalment. No sé quanta gent haurà acabat votant ni quins seran els percentatges a favor, en contra i abstencions.
El que sí sé és que els voluntaris mereixen, ara ja, un sentit homenatge. Estan fent una feina excepcional, amb un grau d’infraestructura digne de lloar.

Des del passat dia 23 d’abril, Sant Jordi, hi ha parades informatives i de vot avançat pels punts neuràlgics més influents de la ciutat, ja siguin històrics o puntuals.

Així doncs, el tret de sortida el vam trobar a la plaça del mercat central, on estaven instal•lades les parades de venda de llibres per Sant Jordi i s’han anat repetint en els actes públics més destacables... tot i que no tots fossin propicis.

Així, vam trobar parades informatives durant el ‘Medievàlia’, els passats dies 14, 15 i 16; aquest passat cap de setmana, durant la Festa Major del barri de la Creu Alta i, amb un parell de nassos, a la Fira del Cavall al Parc Central del Vallès. O dit d’una altra manera, una mena n’entrants per la Feria d’Abril, perquè per més que ho vulguin dissimular (o no), s’hi troben majoritàriament vestits de faralaes i barrets cordovesos. Dit això amb tot el respecte que mereix, per suposat.

Sigui com sigui doncs, m’ha sorprès gratament veure tanta gent implicada i l’extraordinària feina pedagògica realitzada. De nou, les bases socials donen una lliçó a les altes esferes polítiques, a aquells que s’omplen la boca de paraules, però que no han estat capaços de passar als fets, perquè ha hagut de ser, un cop més, la societat civil qui mogui peça, mentre ells han anat venint al darrera, raspallant (i qui sap si intentant apuntar-se algun mèrit) quan tot ja estava a punt de solfa.
.

divendres, 14 de maig de 2010

Nou Bloc


Ja fa unes setmanes un bon amic del qui us escriu va encetar una nova web dedicada al Centre d’Esports Sabadell: http://www.cesabadell.com/.
.
Per la mateixa hi ha invertit un temps que ningú li pagarà, però crec que puc dir, sense massa risc a equivocar-me, que ell se sent sobradament pagat, simplement per la implicació que te amb l’entitat. Una web que pretén ser un complement a la web ex-oficial: www.cesabadell.org.

Dins d’aquesta nova web hi ha inclòs un apartat anomenat ‘Els Blogs’ (jo l’hagués anomenat ‘Blocs’, amb ‘C’ de Catalunya, però això és una altra història), d’entre els quals ja es pot llegir a periodistes local, que toquen diàriament, per qüestions professionals, el dia a dia del club, pel que us podeu imaginar que són blocs en els que s’hi escriu amb una total i absoluta coherència. Per cert i aprofitant l’avinentesa, ja avanço que en breu n’hi haurà més d’aquests blocs.

Com us comentava en l’inici, aquest bon amic em va oferir un bloc per a mi, ja sigui perquè dirigeixo El Saballut o perquè, segons diuen, sóc un entès pel que fa a la història del club (tot i que jo no diria tant). El fet és que jo també hi tinc el meu bloc allà, a part del que esteu llegint ara, i on hi dono cabuda precisament a la història de l’entitat, tot i que des d’un punt de vista lleugerament diferent al que cabria esperar.

Com que reconec ser un ‘futbolero’ de cap a peus a ningú li estranyarà si dic que també sóc col•leccionista de cromos i àlbums de futbol, pel que he fusionat aquests dos passatemps (alguns en direu ‘hobbys’) per explicar una mica d’història del Sabadell a través dels cromos i, de fet, així he volgut anomenat el bloc: La història a través de cromos.

Potser tot plegat és una mica rebuscat, però crec que és una fusió que, com a mínim de bones a primeres, m’ha agradat i considero que pot ser interessant. Tot esperant no ser l’únic que ho veu així, us convido a visitar-la.
.

Dites populars catalanes


Per Sant Macià, l'oreneta ve i el tord se'n va.

dijous, 13 de maig de 2010

Embolica que fa fort


En ZP l’ha tornat a fet ben grossa. Primer ens va intentar ‘colar’ el tema de les jubilacions als 67, havent-se de fer enrere tot seguit, després va deixar anar que congelaria els sous al funcionariat i acte seguit, de nou, com els crancs, va tirar enrere.

Ara, com que ja no li surten els números ni del dret ni del revés, ja ho imposa, demostrant que molta imaginació no en gasten a les files socialistes.

De nou, també demostra que això de dretes i esquerres, pel que fa a política, cada vegada te menys importància. Com diria aquell: això no serveix per res!

No fa pas tant es va dedicar a donar diners a punta pala a la banca... és de lògica, són qui els financen les campanyes electorals (tenen ben après allò del no mossegaràs la mà de qui et dóna de menjar).
Tot i que també són qui ens han portat -a tots- a la crisi, signant crèdits sense cap garantia, tant a particular com a empreses i més concretament a les constructores que, mira per on, s’han ben enganxat els dits.
I no serà que no estàvem tots avisats que la bombolla immobiliària havia de petar algun dia.

Sigui com sigui, les prestacions es congelen i els sous del funcionariat fins i tot baixaran... el seu també, un 15% diuen, tot i que a mi personalment m’agrada més parlar de xifres totals i no de percentatges.

Posem un exemple: un metge que cobri uns 2.500 Euros, ara reduirà el seu salari, deixant-lo en uns 2.450, a partir de l’any 2011.
Ara bé, i si agafem el sou d’un ministre o d’un alt càrrec o del propi president del govern, que passa?
Els seus sous ronden una mica més de 7.000 Euros mensuals, pel que aquesta reducció els deixarà en uns 6.000 Euros. Pobrets, ja poden arribar a final de mes amb això? La Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid deia que no...
Cal recordar que, a part del salari, tota aquesta ‘colla pessigolla’ també rep retribucions per despeses, és a dir: dietes. És sabut i de domini públic que aquestes ‘dietes’ acostumen a sobrepassar el sou oficial. És a dir, que a més de cobrar aquestes barbaritats, a més, no tenen quasi despeses (elles i ells evidentment diran que sí).

Pel que ara i des d’aquí proposo reduir els sous i salaris de president, ministres, alts càrrecs i ‘xupopters’ en general, posem, un 75% i es limitin les dietes a un màxim de 600 Euros mensuals. Que no és poc! Hi ha pensionistes que cobren (de sou) força menys!!!

Potser seria la manera de que comencessin a tocar de peus a terra, sabessin la feina que hi ha a arribar a final de mes i de passada, estalviaríem una animalada d’Euros.


P.D.: Això mateix val per alcaldes, regidors i/o parlamentaris, que directament es podria entendre que van al sac dels ‘xupopters’, però no està de més puntualitzar-ho.
.

dimecres, 5 de maig de 2010

Dites populars catalanes


Maig humit, fa al llaurador ric.

dilluns, 3 de maig de 2010

Anem tancant la paradeta


Fa dies que no us comento res del C.E. Sabadell i és que la veritat, aquesta temporada ha estat (bé, de fet hauria de dir ‘està sent’, perquè oficialment encara no ha finalitzat), d’un ensopiment dels que fan federat.

Estem desens i possiblement aquí ens quedarem. Com a molt podem pujar un lloc a la classificació i quedar novens o en el pitjor dels casos baix un graó i quedar onzens. Sigui com sigui, res a pelar ni per la part alta ni per la baixa.

Val a dir que per nosaltres, ja de manera matemàtica, les tres últimes jornades ens han sobrat. Amb l’agreujant que les dues últimes també són insulses pel club contrari. L’Alacant, a qui ahir vam guanyar 1-0 no es jugava res més que nosaltres: l’honra, mentre que diumenge vinent visitem al ja descendit Vilajoiosa.

Amb aquest planning un es pregunta perquè no es permet simplement deixar de jugar aquests partits inútils que només serveixen per generar despeses als dos implicats. L’Alacant ha hagut de deixar-se els quartos en despeses del viatge i allotjament, talment com farem nosaltres aquest proper cap de setmana, mentre que el club local –nosaltres aquesta setmana i el Vilajoiosa la propera- tindrà unes despeses per obrir el camp de torn (només obrir un camp de futbol –ja ni parlo d’un estadi- es taxa en uns 3000 euros), pel que la venda de localitats de ben segur que ni de bon tros arriba per cobrir aquesta despesa.

Tenint en compte els sous i salaris que s’estan deixant de pagar i els deutes que es comencen a fer més i més grans, un es pregunta perquè no ‘alliberar’ d’aquesta sobrecàrrega absurda a aquells que no s’hi juguen res. Parlo exclusivament de quan ambdós conjunts no s’hi juguen res, evidentment.

En resum, una temporada que alguns clubs ja voldrien però que nosaltres, amb les expectatives creades, no hauríem signat mai de la vida.

Ara ja només toca esperar, veure les baixes i les altes, il•lusionar-nos amb els fitxatges i acomiadar de la millor manera possible als que, com en Jaume (a la foto), deixaran la disciplina arlequinada.

Ups! Ja quasi m’oblidava que diumenge hi ha partit de lliga!
.