Revista digital EL SABALLUT

dimecres, 28 de gener de 2009

El derbi va tornar a ser arlekinat!


El segon derbi de la temporada el vam tornar a guanyar els arlekinats. Si al partit de la primera volta, jugat a la Nova Creu Alta, de Sabadell, vam guanyar per 3-2, aquest diumenge a l'Olímpic de Terrassa ens vam tornar a emportar els tres punts en joc, aquesta vegada per 1-3.
.
La primera part fou de tempteig, de nadar i desar la roba, en la que només hi va haver una ocasió de gol clara, de l'arlekinat Àxel, que va enviar la pilota al pal.
.
En la segona ja es va animar el joc, ambdós conjunts es van treure la son de les orelles i es van veure uns intensos 45 minuts.
El primer en marcar va ser el Terrassa, possiblement el principi de la fi pels egarencs, que van veure com en deu minuts el Sabadell li donava la volta al marcador. Precisament el gol dels vermells va fer moure fitxa a en Ramon Moya, que va donar entrada a Javi 'Rifle' Rodríguez i Sergio Iglesias, que serien precisament els dos que fabricarien el gol de l'empat arlekinat, Iglesias votant una falta a l'àrea local i el 'Rifle' rematant de cap al fons de la porteria local.
Poc després seria Joel qui provocaria un penal força innocent que marcà l'àrbitre assistent. Roberto Morales (foto) fou l'encarregat de marcar des del onze metres.
El gol de la tranquilitat, l'1 a 3, la van cuinar entre Roberto, Joel i el 'Rifle': gran escapada del primer i passada a l'espai al segon, aquest aguanta al màxim fins a tenir lliure de marca al tercer, que només ha d'impulsar la pilota a la xarxa.
Val a dir que fins i tot un quart va estar a punt d'arribar, tot i que amb l'1-3 a l'electrònic, els sabadellencs es van dedicar a deixar morir el partit.
.

Ningú és responsable de res?



Encara a hores d'ara, passats uns quants dies, em sembla veritablement escandalós que després del temporal de vent, havent de lamentar fins a sis morts, a part dels moltíssims danys materials, aquí ningú es faci responsable de res.
.
Si bé és cert que no estem acostumats a fets climatològics com aquest i en conseqüència tampoc hi estem preparats (com a Suècia, per posar un exemple, poden no estar preparats per ones de calor de fins a 40 graus), tot i així, com dic, aquí ningú es faci responsable d'absolutament res.
.
Em sembla molt greu que compareixi el conseller Joan Saura davant la premsa excusant-se amb que ja s'havia avisat prou.
.
A veure si m'explico amb prou claredat: ja no estem parlant de si la Maria Teresa Fernández de la Vega li pren el pèl amb el tema del l'Estatut això, per entendre'ns, ja no bé d'aquí, el Saura ha estat un pringat més a la llista dels il·lusos. Ara però, estem parlant de que per falta de comunicació i per tant, de previsió, han mort sis persones, la majoria nens.
.
No hi ha excuses que valguin.
.

dissabte, 24 de gener de 2009

L'últim derbi?



Demà tenim el segon derbi en importància al nostre país. No és altre que el Terrassa - Sabadell (el Sabadell - Terrassa de la primera volta, jugat a la Nova Creu Alta, va acabar amb victòria arlequinada per 3-2).
És innegable que aquest derbi, després del barceloní entre culés i periquitos, és el que aixeca més passions al nostre país. El de demà però, serà diferent. No al terreny de joc, perquè mentre durin els 90 minuts (més l'afegit), de ben segur que serà un gran partit, però totes les circumstàncies que l'envolten el deixen en un ambient enrarit.
.
Primer de tot perquè serà un derbi televisat pel Canal 33, tema que indefugiblement farà restar afluència a l'Olímpic de Terrassa... i si, a més, hi sumem que la directiva egarenca l'ha decretat jornada econòmica (oficialment: jornada d'ajuda al club), que farà que els propis socis del club passis per guixeta i els no socis paguin 20 Euros per una entrada a general que, tenint en compte els temps que corren, farà que més d'un s'ho pensi: anar al camp de futbol o veure-ho des de casa, assegut al sofà i amb l'estufa endollada?
.
Pel que fa a la situació esportiva, s'esperava que aquest Sabadell donés molta guerra (esportivament parlant) i fins i tot entrava a les travesses dels entesos, tot i que la realitat ens ha deixat a un Centre d'Esports que arriba al derbi en una grisenca dotzena posició, degut sobretot als mals partits com a local, on porta pràcticament tota una volta sense guanyar com a tal. Com a visitant els números són lleugerament millors.
.
Creuant la Mancomunitat, els problemes són molt més greus. No per la vessant esportiva, d'això no es poden queixar, ja que l'únic objectiu que s'havien marcat els egarencs per aquesta temporada era la permanència, que tot sembla indicar que l'aconseguiran sense més inconvenients. Ara bé, el problema que porta de cap als vermells són els deutes econòmics que arrossega l'entitat i que els ha portat davant d'un jutge que ha decretat dissoldre la societat anònima esportiva. Això tot i no deure cap mensualitat als seus treballadors (futbolistes inclosos). Això ja és un fet i no te precedents a Catalunya, però ja s'ha donat amb anterioritat i no poques vegades precisament, a l'estat espanyol. El Màlaga que milita a la Primera Divisió n'és un exemple. Dita dissolució pressuposa la pèrdua de la plaça que ocupa l'equip en qüestió en la categoria que estigui militant.
Per aquest fet, podríem estar parlant de que aquest pot ser l'últim derbi entre el Terrassa, F.C. i el C.E. Sabadell, F.C., tal i com el coneixem amb ambdós conjunts des de fa més de cent anys.
Pel que fa a la Federació Catalana de Futbol, ja ha dit que deixarà continuar a la lliga i fins a final de temporada, al conjunt que entrena Sergi Lobera, després d'això, tot és una incògnita.
.

dijous, 22 de gener de 2009

Watergate a la madrilenya


Segur que tothom recorda o com a mínim a sentit a parlar del cas Watergate, aquell pel que el president dels EE.UU. del moment, Richard Nixon, es va veure obligat a dimitir per unes escoltes il·legals a l'edifici que porta el nom de l'escàndol (Watergate), a Washington, que no era altre que la seu del comitè electoral demòcrata. El partit rival.
.
Ara s'ha descobert un cas amb certes similituds a Madrid, però curiosament dins un propi partit, no cap a un contrari.
.
Per tothom és sabut l'amor que es professen l'un per altre Esperanza Aguirre, presidenta de la comunitat madrilenya i Alberto Ruiz Gallardón, batlle de la capital estatal, estarà el tema tan calent com per espiar-se els uns als altres (no sigui que es facin el salt)?
.
De fet, tot s'ha de dir, no sembla que el tema impliqui ni a un ni a l'altra, almenys de manera directe com a culpables (de fet, sembla que Gallardón és un dels espiats), però a que al començar a llegir, escoltar o veure les noticies, tothom ha pensat en aquesta parella?
.
Us afegeixo un enllaç a la noticia que va destapar el diari El País.
.

dimecres, 21 de gener de 2009

L'IPC només augmenta (oficialment) un 1'6%



En un principi la noticia de l'augment de, només, un 1'6% de l'índex de preus al consum (I.P.C.) a Catalunya (a Espanya ha estat encara inferior: 1'4%) hauria de ser una bona noticia, sobretot ara, al mes de gener, ja que durant aquest primer mes de l'any estem vivint amb un sou que hem cobrat del 2008 (el de desembre) però els preus ja estan augmentat amb aquest I.P.C. de l'any en curs, el 2009. Per tant, quant menys augmenti, millor per les nostres butxaques.
.
Ara bé, com tot, això també te el seu 'però': ens podem creure que la cistella de la compra només augmentarà un 1'6%? Ho veig complicat, sobretot començant pels carburants, tot i que és precisament el que més ha fet baixar l'índex general, baixant un 5'9% des del principi de 2008.
.
Sorprenent també que el preu de l'habitatge segueixi essent el major inflacionista, augmentant un 5% en tot l'any passat, tenint en compte, a més, que la crisi va començar per aquest sector. Val a dir, això sí, que des d'agost ençà s'està invertint la dinàmica alcista que havia portat des de feia anys. Tothom sabia que la famosa bombolla immobiliària explotaria algun dia, com així va acabar sent. Ja tocava, perquè no dir-ho.
.

dimarts, 20 de gener de 2009

Estarà Obama a l'alçada de les espectatives?


Barack Obama ja és oficialment, des d'avui mateix, president dels Estats Units d'Amèrica.
A aquest home amb arrels familiars a Kenya, l'envolta una aureola d'esperança, de canvi en el sistema global del planeta. Molts veuen en ell a un altre J.F.K. i per iniciativa pròpia (o dels seus assessors) ha volgut anar des de Filadèlfia fins a Washington en tren, emulant al seu ídol Abraham Lincoln, qui va fer abolir l'esclavitud al seu país. Tot plegat un grapat de simbolismes per començar el que podríem anomenat com el mandat (o el president) de l'esperança.
D'aquest home s'esperen doncs grans coses, començant per solucionar la crisi econòmica mundial o la guerra entre hebreus i palestins (i no forçosament per aquest ordre).
Tant de bo estigui a l'alçada d'aquestes expectatives que ha generat, o que s'han generat, a través del 'Yes, we can'.
.
Particularment crec que molta gent s'emportarà una decepció, no perquè no sigui Obama un bon líder, que està per veure i per tant te el benefici del dubte, sinó perquè el més probable és precisament això, que s'espera molt -potser massa- d'ell, possiblement se n'espera tant perquè agafa el testimoni del que sense cap mena de dubtes serà recordat com un dels més nefastos president de la història dels EE.UU.. No costarà ser millor que Bush II, això està clar, però les expectatives, la cota de pantalla, la te a un nivell que li resultarà difícil d'aconseguir.
.
Com diria en Jaume Sisa: que tinguem sort!
.

dimecres, 14 de gener de 2009

I perquè així?


Ja fa molts i molts dies que em ronda pel cap el que ara escriuré i de tant simple que és em sembla que ratlla quasi absurd.
.
Us poso en antecedents: ja fa temps que estem en crisi. Això és una evidència, no he descobert la sopa d'alls precisament, però tot just ara s'ha fet de manera oficial, o millor dit: s'ha reconegut. Aquest fet ha servit perquè moltes empreses tinguessin una excusa més o menys 'lícita' (amb moltes cometes) per despatxar a un nombre indeterminat de treballadors que, per altra banda, en molts casos possiblement ja anaven sent un dèficit per aquestes empreses.
.
I quan parlo de dèficit per a les empreses ho dic en el sentit econòmic més estricte. Ja ho he exposat en algun altre article, però hi torno perquè considero que convé: la seguretat social que paga una empresa per a un treballador és quasi d'un 40% en total, comptant això sí, la part del treballador. Així doncs, el percentatge que paga l'empresa és gairebé d'un 34% sobre la base de cotització. Pels qui no sàpiguen de què parlo, els ho posaré més entenedor, amb números: amb un sou brut de 1000 euros al mes, tenim una base de cotització d'uns 1170 euros (suma del sou brut més una dotzena part de les dues pagues extres). Això són, aproximadament, uns 398 euros de seguretat social que paga l'empresa i d'uns 75 que paga indirectament el treballador. És a dir que un mileurista en realitat per l'empresa val 1400 euros. I només he exposat la despesa de seguretat social.
.
Potser ha semblat que em poso de part de l'empresari i potser així sigui en aquest cas, però no estic parlant només de les grans empreses, de les grans multinacionals, sinó que també estic parlant del bar del costat de casa on hi ha dos cambrers, de la llibreria del cantó on hi treballen quatre persones, o de la sabateria del davant on són tres a despatxar. Per aquests, la quantitat a liquidar per seguretat social és un dispendi molt important.
.
Vistos els números em sorprèn llegir noticies com les d'aquest enllaç, on diu que el govern d'espanya vol incentivar els bancs amb 30.000 milions d'euros per donar crèdits.
.
Sembla correcte que la gent tingui més facilitat per aconseguir crèdits, oi? però tenint en compte a més, que aquests diners que l'estat donarà als bancs els aconsegueix mitjançant els impostos que nosaltres mateixos paguem i que moltes vegades ja ens obliguen (vegis l'exposat sobre la quotes de la seguretat social) a demanar crèdits bancaris per tirar endavant un negoci per petit que sigui, jo ho veig una estafa.
.
El resum, crec que és simple: si no paguessim tants d'impostos, des de l'IBI a l'IVA, des de la taxa d'escombraries a l'impost de matriculació, la renda, els no sé quants impostos de graven la benzina, només per posar uns exemples, com dic, si no ens collessin tant, segurament no ens faria falta demanar tants crèdits als bancs i caixes. L'estat els dona els nostres diners perquè ells ens els puguin deixar. Ironies de la vida.
.

dimarts, 13 de gener de 2009

L'ateisme es reivindica


Si és lícit que un estat suposadament laic, com diuen que és l'espanyol, doni una part dels impostos que recapta a l'església catòlica, no ha de ser menys lícit que organitzacions com Ateus de Catalunya col·laborin en campanyes com les del Bus Ateu?
.
Alguna altra vegada ja he dit que no sóc creient però tot i així respecto a qui sí que cregui, ja sigui d'una religió o d'una altra.
.
Alguns pensaran que la campanya el Bus Ateu només pot buscar la confrontació, però jo no ho veig així. És, possiblement, una nova doctrina, la dels no creients, la dels que creiem que no creiem? Tampoc. Sota el meu punt de vista és una manera de donar a entendre a la societat que hi ha a qui li preocupa, a qui li molesta, com ja he escrit altres vegades, que l'estat subvencioni certes organitzacions religioses que, des que va morir el dictador, no tenen o millor dit, no haurien de tenir, cap dret superior a cap altre tipus d'associació sense ànim de lucre. Acaba de constar que els deixo el benefici del dubte en això de sense ànim de lucre.
.
En aquest sentit doncs, perquè l'església catòlica ha de rebre diners i qualsevol altre no? Algú sap el perquè aquest avantatge?
.
Per altra banda, no veig gaire criticable aquests anuncis si tenim en compte el que es diu diàriament des de certa emisora de ràdio, que controla la pròpia església i últimament fins i tot col·lecciona judicis i sentències en contra seu per calumnies i fets encara més greus.
Crec que no entendré mai a què juga l'església entrant en política o deixant que treballadors seus ho facin.
.
També ho he dit més d'un cop, una cosa és creure en el que sigui i una altra, molt diferent, utilitzar aquesta suposada creença per atacar a algú. Si això és creure en un ésser superior, van lluïts... o millor dit: anem lluïts.
.

dilluns, 12 de gener de 2009

La injustícia de la (suposada) justícia



Afortunadament la causa que pesava sobre Juan José Ibarretxe per reunir-se amb Batasuna ha quedat arxivada.
I me n'alegro en el més ampli sentit possible.
.
Tots els presidents que ha tingut l'estat espanyol, tots, han negociat amb ETA. És lògic voler acabar amb la violència a Euskadi. Qui no vol viure en pau?
.
Doncs des d'aquest punt de vista, ben simple i fàcil d'entendre, és el que s'ha de basar la lògica. Que el lehendakari vulgui parlar amb qui se li atribueix ser la branca política d'ETA, no hauria de ser un problema i molt menys susceptible de delicte.
.
El problema potser podria ser que aquest aconseguís millors resultats que els anteriorment anomenats o s'arribés, com a mínim, a una treva. Què hi ha de dolent en això? Només ho entenc des del punt de vista dels efectes electorals que aquest fet podria generar.
Des de Madrid tenen por a qualsevol cosa que no sigui el seu punt de vista i la seva manera de fer, no volen entendre que ells no són únics, que no tots som com ells, que no tenen la veritat absoluta, perquè ningú la te, i arribarà el dia en el que l'estat espanyol haurà d'entendre que imposant el que ells diguin (i punt), no és el camí a seguir.
.

divendres, 9 de gener de 2009

Epidèmia de grip



Al nostre país no estem avesats a segons quines coses, l'intens fred que tenim des de ja fa uns dies, amb nevades que arriben a cotes zero són una d'elles. La grip que ens ha comportat, n'és una altra.
No és un fet (la grip) que hagi d'estranyar, com diu un amic meu: 'estàvem acostumats a celebrar la castanyada en màniga curta'.
.
A Catalunya no es pot considerar una malaltia greu, almenys en la majoria dels casos, i sabem que és un procés que dura una setmana, més o menys. Tot i així, els hospitals encara no estan col·lapsats (o això diuen), atenent a unes 70.000 persones setmanalment, que fan un total aproximat de 330.000 casos des de l'inici del mes de desembre. De fet, s'ha arribat al punt de considerar-ho una epidèmia.
.
.

Israel - Palestina (part II)

Ningú vol treva que demana la ONU, ni Israel ni Hamas estan pel tema. Mentrestant, les víctimes innocents van caient. Segueixen morint civils, dones i nens, que no tenen res a veure amb aquest conflicte.
.
Aquest conflicte no es pot entendre si no es te en compte la seva basant religiosa, jueus i islamistes en aquest cas. El més probable però, és que la religió no sigui més que una simple i banal excusa.
.
Em considero ateu, no crec en Déu, ni en la vida després de la mort, tot i que respecto a qui sí que hi cregui, però considero que els radicalismes en aquest sentit només serveixen per tenir una excusa, per justificar-se de quelcom que poques vegades, per no dir mai, tenen justificació.
.
Sigui com sigui, espero que arribi un dia en el que sigui possible que cristians, jueus, islamistes... totes les religions en general, puguin viure en un món en el que no sigui necessari imposar creences, ja que l'ésser humà neix sense aquestes creences, sense aquestes necessitats espirituals de creure en un Déu o en un altre que encomana a matar per la seva causa. Reitero que no hi crec en cap Déu, perquè si el món és com és, en relació a les diferents races humanes que existeixen i les seves diferències i les seves similituds, si de veritat l'hagués creat algú, aquest algú voldria que s'anihilés allò que ell mateix ha creat?
.
Com va escriure Quino (si no vaig errat) en una de les seves vinyetes per la Mafalda: "Per Déu: no més guerres!!! però sobretot: no més guerres per Déu!!!"
.

dilluns, 5 de gener de 2009

Israel - Palestina: I ara qui és l'assassí?


Sembla que el poble d'Israel, els jueus que van ser gairebé anihilats pel nazisme, no tenen memòria.
.
Això o el seu odi respecte un altre poble no els permet adonar-se que ja estan a la mateixa alçada que els nazis que fa poc més de 60 anys van estar apunt d'exterminar-los a ells.
.
A més, la resta del món occidental, aquell que es creu superior pel seu desenvolupament i la seva cultura, fa la vista grossa (l'ha de fer molt de grossa) i, parlant de vista, mira cap a una altra banda.
.
Sembla doncs que en els últims mil anys no hem avançat gaire. Les croades estan a l'ordre del dia i aquesta vegada sembla que va la definitiva.
.
Els avions de caça israelians destrueixen edificis sencers amb l'excusa de creure que en ell hi ha un dels cap dels seus enemics, sense tenir en compte que en aquest mateix edifici hi pugui haver desenes de civils, d'innocents, de dones, nenes i nens. És el preu de la guerra, diuen. D'assessinar a dones i nens innocents en diuen danys colaterals. És la manera que tenen per fer-nos caure en els banals números i no parem a veure que són persones. Només veiem números.
.
És ben cert que l'odi engendre odi i aquesta ofensiva militar, per donar-li un nom tècnic, no farà més que engendrar l'odi en els nens que restin vius a Palestina i vist ja des d'aquest prisma, és més possible entendre que s'enfundin una camisa feta d'explosius i acabin morin-matant.
.

Novetat (no massa important) al Bloc



Bon dia i bon any a tothom!
.
El primer article que incloc aquest any és per dir-vos que he decidit afegir un comptador de visites al Bloc.
.
Sincerament no és que necessiti tenir moltes visites i molt menys tenir-les controlades, però sí que trobo que pot ser interessant saber quanta gent passa per aquesta pàgina, quantes persones creuen que puc estar escrivint quelcom de cert interès o que tal vegada volen veure sobre quines ximpleries escric.
.
No és cap exercici de res en concret, simplement ja que tinc un bloc del qual, tot sigui dit, en pago un domini que no és precisament econòmic (www.manelescriba.cat), doncs no està de més saber quanta gent pot estar interessada en el que pugui pensar i expresar sobre aquest món.
.