Un derbi sempre és un derbi

Doncs com se sol dir, el derbi va ser això: un derbi. Nervis, tensió i finalment un empat que va deixar a tothom (entenguis jugadors i tècnics) contents. Ni molt menys a les aficions, que esperàvem més dels nostres respectius equips. Ja no tant pel derbi, que sí, evidentment, però cap dels dos equips ha començat tal i com s’esperava i la casella de punts ha de començar a augmentar amb més facilitat, els arlequinats per jugar la promoció d’ascens i els egarencs si no volen trobar-se als llocs de descens a final de temporada. Caldrà millorar.
.

El partit podria dir sense por a equivocar-me que va ser d’una part per cada equip, la primera clarament arlequinada i la segona més aviat vermella. I d’aquí els gols: Juvenal va fer el 0-1, que va fer pensar a la parròquia arlequinada que ens tornaríem a emportar el derbi a la ciutat veïna per tercera temporada consecutiva, però un altre sabadellenc, Ivan Díaz, va empatar a la represa, 1-1, que seria el resultat definitiu.
.
Val a dir que va ser un dels partits que més que mai, o com a mínim en els últims anys, es van veure més jugadors amb passat a l'equip de l'etern rival: és el cas d'Oscar Sierra i Ivan Díaz, actualment egarencs, tenen un passat marcadament arlequinat, al igual que el porter Miguel Ángel, tot i que aquest últim no va poder ser de la partida per lesió. Mentre que per part arlequinada va jugar Blas Vílchez, que ha fet el camí inversa.

.