Revista digital EL SABALLUT

dijous, 21 de maig de 2009

De nou, el missatge de la por...



Si per les eleccions generals (entenguis que són aquelles en les que s'escull a qui habitarà La Moncloa durant els quatre anys vinents) els socialistes ja van fer servir el missatge de la por amb allò de: 'si tu no hi vas, ells tornen', veient els bons resultats que en van obtenir, no han tingut cap mena d'inconvenient a repetir la fórmula. Però han fet un pas més. Si en aquell cas eren només uns dibuixos en els que hom podia interpretar que qui hi sortia eren en Rajoy i companyia, en aquesta ocasió utilitzen directament una foto que, al posar-lo d'esquenes, subtitulen qui és el personatge en qüestió, no sigui el cas que en quedi cap dubte.
.
De nou i sense miraments utilitzen el binomi: o ells o nosaltres, a partir d'aquí, el desert. És evident que, com ja he apuntat, els va sortir prou bé la tàctica la vegada anterior i com diu la dita: no toquis allò que funciona.
.
Ara bé, el marc en el que ens movem és del tot diferent. Ara ja tenim la crisi completament reconeguda per a tothom (a alguns Deu ni do el que els va costar) i instal·lada a les nostres cases i, tot s'ha de dir, les eleccions europees no desperten massa interès al ciutadà. Aquella frase que tots hem sentit a dir 'Europa comença als Pirineus' queda palès que en aquestes eleccions és, efectivament un sentiment del tot universal... tot i que a la resta d'Europa tampoc sigui per tirar coets la participació en els comicis europarlamentaris.
.
Em torno a centrar però en el cartell electoral socialista, o millor dit, la seva tàctica. Vist com està anant tot plegat, i posaré dos exemples: traspàs de rodalies i el finançament (en resum, el desplegament de l'estatut), es pot seguir pensant que la tàctica d'endimoniar al contrari i que, es vulgui o no, per contrapartida s'angelitza a un mateix, pot continuar essent creïble? Sota el meu punt de vista la resposta és no, perquè ja se'ls ha vist el llautó.
L'espanya federal que ens van prometre no es veu per enlloc, ni es veurà mai perquè era una mentida més (de quantes?), pel que en ZP ja ha quedat al descobert.
El crèdit se li acaba, ho hem vist aquests dies a l'hemicicle de Madrid, on els socialistes estan sols. Socialistes sols per una banda, populars també sols per la seva... veieu com no són tan diferents? Fins i tot en això ara ja s'hi assemblen.
.
El dia 7 de juny sabrem si el poble s'empassa, de nou, els crits de 'que ve el llop!' o decideix mirar les altres opcions que tindrà damunt la taula.
.

1 comentari:

joanoliu ha dit...

Jo aquest cartell el trobo molt clarificador. Com diu en Tresinores, són dues cares de la mateixa moneda.