Revista digital EL SABALLUT

divendres, 18 d’abril del 2008

Quatre candidatures, una sola diferència



Per les eleccions als càrrecs de president i secretari general d'ERC hi trobem fins a quatre candidats per cada càrrec, però si mirem una mica més enllà del que són exclusivament les cares i figures, si busquem les idees d'aquests (i aquesta) aspirants, trobarem una sola diferència ideològica entre tots ells (i ella).
Mentre que Puigcercós i Ridao, Benach i Niubò, Renyer i Bertran pensen quasi en exclusivitat en l'esquerra, en el sentit social en el ventall més ampli de la paraula si vosaltres voleu, em dóna (i molt) la sensació que es queden estancats en aquesta idea i el que és pitjor... que ja els hi està bé. A en Ridao, sense anar més lluny, el vam veure fent campanya electoral dient que vol un país de primera i per això vol la independència. Però es demanava la independència entre parèntesi, quasi que amagant-se. En Benach, afí a en Carod-Rovira, és evident que segueix la seva estela i també s'apunta al carro de l'esquerra i en Bertran també s'ha posicionat en el mateix sentit. Curiós, tres candidats amb el mateix discurs.
L'única diferència la trobo amb en Carretero. Aquest trenca els esquemes marcant com a objectiu prioritari la independència. Avenç social: sí i evidentment tothom sap que s'ha d'avançar per l'esquerra, però el sentit de l'existència d'ERC no és només la política d'esquerres i social. Sota el meu punt de vista, el que diferencia Esquerra Republicana de Catalunya de la resta dels partits polítics és el seu punt de vista Republicà i independentista. Dos punts de vista que dóna la sensació que alguns han perdut de vista... que fins hi tot han fet treure de l'anagrama del partit.
Alguns plantegen que el dimoni, el gran enemic de Catalunya, és el PP, però sembla que s'obliden per complet que és el PSOE qui no compleix amb l'Estatut, és el PSOE qui es va riure de Catalunya amb els gravíssims problemes de rodalies, és el PSOE qui menysté Catalunya, tot i que els hagi donat la victòria en les eleccions estatals.
Pactar amb el PSOE, o el PSC, que no és més que la sucursal que tenen plantada a Catalunya, tal com el PP té el PPC, també hauria de ser igualment un pecat.

2 comentaris:

Albert ha dit...

Companys, està clar que hem de mirar endavant i fer d'aquest congrès un punt d'unió i mirar al futur, mirada a l'independència, i no poas un congrés de la ruptura d'esquerra.ja veurem com queda....

Manel Escribà ha dit...

Benvolgut Albert,
no te perquè haver cap tipus de ruptura, només es tracta de decidir quin és el camí que volem seguir per arribar fins a la independència. Jo no entendria que hi hagués una escissió.
De fet, el gran mal de l'independentisme català ha estat sempre aquestes diferències de matisos. Per ser forts ens hem de mantenir units i això ho ha de tenir clar tothom.

Una salutació a la Terra Ferma!