Com està el pati

Em poso una mica al dia, després d'uns dies d'absència cibernàutica: les candidatures als càrrecs de president i secretari general d'ERC ja tenen perfilades les seves cares, en total quatre candidatures.

Començaré pels qui es presenten per part de l'actual president, en Josep Lluís Carod-Rovira. N'Ernest Benach, molt honorable president del Parlament, es presenta per presidir el partit i tindria com a secretari general a en Rafael Niubò, qui va ser Conseller d'Esports. Les seves propostes s'entén que seran continuistes, amb una especial predilecció al número 2.014, tot i que des del meu punt de vist, si seguim pactant sistemàticament amb la filial del PSOE, que per més 'inri', ja ha dit que no te cap mena d'importància que siguin precisament aquests qui li hagin donat el triomf a en ZP, ja ens deixa molt clares les intencions d'aquests últims.

Anem a per la candidatura de Joan Puigcercós (bloc), actual secretari general, que ha dimitit just acabades les eleccions estatals (també en sentireu a dir 'generals') com a Conseller de Governació. És, sota el meu punt de vista, l'home fort del partit. Tindria per secretari general, el seu actual càrrec, a en Joan Ridao (bloc), acabat d'estrenar com a diputat a les Corts de Madrid i portaveu d'un grup, o millor dit, d'un matxembrat amb ICV-IU. Les seves expectatives es basen en el concert econòmic. Malauradament aquesta proposta ja li vam sentir a dir cap a l'any 2.003, cosa que ja sabem com va acabar. La meva reflexió: Si ara fa cinc anys no en va treure res i va seguir ostentant el seu càrrec, ara perquè ens l'hem de creure?

Tenen el suport d'Esquerra Positiva i d'allò que s'anomena l'aparell del partit.

Seguim per Esquerra Independentista, amb Uriel Bertran (bloc) al capdavant... o no. Resulta que qui es presenta per president és Jaume Renyer (bloc), mentre que en Bertran ho farà pel càrrec de secretari general. Volen ser, en paraules seves, el pal de paller d'ERC. La seva intenció és governar el país amb una nova política de pactes.

I he deixat per últim a Reagrupament.cat, amb Joan Carretero al capdavant, que és qui es presenta a president d'ERC. Ho diuen així: ERC. Noten que s'ha perdut part de l'ideari del partit, molts ho hem notat, i només faltava la punteta de canviar l'anagrama a "Esquerra", obviant Republicana de Catalunya. L'ex-Conseller de Governació és l'únic que ha apostat per una dona com a secretari general, Rut Carandell. Són, possiblement, els que tenen més clares les seves idees i com portar-les a terme i si no es pot fer, cap a l'oposició i llestos.

Des del meu punt de vista i tenint en compte el que ja s'ha vist i el que està per veure, tinc clar què no vull per ERC i és continuar pel camí que anem. Els qui estan al capdavant del partit estan fracassant. Ho escric així perquè així ho penso. Des de fa quatre anys, quan vam augmentar de forma espectacular el nombre de vots per, sota el meu punt de vista (entre altres coses sense tanta incidència), el vot de càstig per a CiU que no va saber defensar Catalunya. Sembla que la cúpula del partit, amb Carod-Rovira i Puigcercós al capdavant, no ha fet aquesta lectura, i eleccions rere eleccions es perden vots. Cal doncs una reestructuració, perquè volem el millor per Catalunya i, entre moltes altres coses, això passa per redreçar el rumb d'Esquerra Republicana de Catalunya.