Sis de sis! celebrem-ho, però no tirem campanes al vol

Ni abans érem tan dolents ni ara tan bons.

Estic parlant, evidentment, del Centre d'Esports Sabadell. Hem guanyat els dos últims partits, els dos a camp contrari, el primer davant el líder (el totpoderós Girona) i el segon en un camp on històricament no ens acostuma a anar bé, la Feixa Llarga de Santa Coloma de Gramanet. A més, portem tres partits consecutius sense rebre un sol gol. Per trobar unes xifres similars hem de 'tirar' d'hemeroteca i remuntar-nos a l'any del play-off, aquell en el que vam tenir a Manuel Almunia a la porteria (actual porter titular de l'Arsenal anglès), amb Diego Torres i Xevi Molist a la davantera, que marcaven gols amb el cul (amb perdó).

Ara doncs, sembla que ens hem de menjar el món, perquè estem a només tres punts dels llocs que dónen accés a jugar la Copa la temporada vinent i a cinc de les places de Play-Off d'ascens; mentre que les places de descens han quedat ja a vuit punts.

Tot i així, sembla que ja no recordem la imatge patètica de l'últim partit a la Nova Creu Alta, davant el fanalet vermell (l'últim classificat, en argot esportiu) el Llevant B. Un empat a res (0-0) que van fer sentir els primers xiulets en molt de temps a les grades del coliseu saballut per part de la soferta parròquia arlequinada (santa paciència la seva... millor dit: nostra!).

Vull dir amb tot això, que ni abans érem tan dolents ni ara tan bons. Potser ara ha estat un cop de sort, potser abans no la teníem. El que s'ha de tenir en compte és que tenim 43 punts, a dos de la virtual salvació, a falta de disputar sis partits (18 punts!) pel que és evident que la salvació la tenim pràcticament a la butxaca, però s'haurà de lluitar, començant per guanyar aquest mateix diumenge, altra vegada a la Nova Creu Alta i davant un rival que arriba envalentonat després de quatre victòries consecutives, L'Hospitalet, que tot i així, es troba en places de descens directe. L'hem de considerar doncs, un rival directe. Si guanyem, podrem parlar d'altres coses.