Revista digital EL SABALLUT

dilluns, 31 de març del 2008

Tot s'hi val

Cada dia tenim noves proves que espanya és un estat de pandereta. Aquí (o millor dit: allà) tot s’hi val. Un dels últims casos el tenim en el món de l’esport, per ser més concrets en el futbol. La tan cacarejada ‘lliga de les estrelles’ no és més que Can Pixa i rellisca.
He vist lligues escolars més ben organitzades on quan un la fa: la paga.
Em vinc a referir, evidentment, al tancament de l’estadi Manuel Ruiz de Lopera, del Real Betis Balompié. Segons el reglament, havien de tancar dit estadi pel llançament d’una ampolla de plàstic que, amb tant mala fortuna, va anar a parar a la cara del porter de l’equip rival (Athlètic Club de Bilbao). És evident que l’energumen que la va llançar ho va fer amb tota la intenció del món d’enviar-la allà on va fer diana. La justícia ordinària va actuar i el llançador d’ampolles va entrar a la presó, d’on en va sortir quan la seva dona va pagar una fiança de tres mil euros.
Un incís però: perquè es tanca un estadi quan hi ha llançament d’objectes i s’encerta i quan n’hi ha, però no es toca a ningú, no passa res?
Segueixo. A partir d’aquí han estat tota la setmana passada dient-nos que si el partit davant el F.C. Barcelona es jugaria a l’estadi de La Cartuja, de Sevilla mateix o al Vicente Calderón de Madrid.
D’entrada i sense saber si el reglament ho especifica o no (tot i que no te més importància ja que també és un reglament de pandereta), el més lògic seria fer jugar aquest partit en algun lloc mínimament allunyat de la capital andalusa. Quin sentit te fer tancar un estadi per anar a jugar a un que estigui, com aquell qui diu, al costat?
Per entendre’ns els qui som de les rodalies de Barcelona o, en general, aquells qui coneixen la capital catalana: suposem que tanquen el Camp Nou cosa que, per altra banda, sabem que és impossible perquè ja se’ls va indultar una vegada i això crea un precedent (reglament de pandereta), doncs en aquest suposar, el senyor Laporta sol·licita jugar a l’estadi Lluís Companys. Tot solucionat. Els culés només haurien de canviar el recorregut del metro.
Escolti, això no fa escarmentar a ningú!
A tot això, vull aclarir que els aficionats bètics, en la seva majoria, demostren setmana rere setmana ser persones, que a fi de comptes es tracta d’això. De fet, ja se sap que sempre paguen justos per pecadors.
Reprenent el fil, resulta que van els directius bètics i demanen un ajornament pel tancament de l’estadi, que hi estan en tot el seu dret si la llei preveu que es pugui fet aquesta sol·licitud. El més greu és que se’ls hi concedeixi! Quin és el motiu d’aquesta concessió? És que potser no és segur que el porter de l’Athlètic va rebre el cop d’ampolla? Que, per cert, el van haver de portar a un hospital on va ser intervingut. És que no se sap amb exactitud qui va llançar l’ampolla? O és que se li va escapar de les mans?
Com diria un amic que actualment viu a Menorca: això és indignant!
Per altra banda tenim a un tercer que ha estat perjudicat, sense venir-li a res, també ha rebut. El F.C. Barcelona. Tothom qui em coneix sap que no els tinc una especial estima. Per a mi són un club català més, el més important del país, seria estúpid no reconèixer-ho, però jo sóc arlequinat fins el moll de l’os. Fet l’aclariment, continuo: resulta, segons diuen, que han perdut al voltant de divuit mil euros perquè com que fins el dia abans del partit no sabien on haurien d’anar a jugar, han hagut de fer reserves de viatge i d’hotel per Sevilla i Madrid. La pregunta és, qui els hi abonarà aquests diners? Ja sé que per tot un F.C. Barcelona divuit mil euros és ‘calderilla’ però no tenien perquè gastar-se-la.
Finalment doncs, tancaran l’estadi Manuel Ruiz de Lopera (si és que ho acaben fent) en un partit que tingui una transcendència molt més minsa.

Una raó més per voler la independència.