Revista digital EL SABALLUT

dimarts, 18 de març del 2008

NO als JJ.OO. i menys a la Xina

Són moltes les raons per les què estic en contra dels Jocs Olímpics es celebrin a la Xina. De fet, estic en contra de les bases que contemplen qui pot participar-hi i qui no. Només hi poden participar estats independents, és a dir, que ni tant sols aquells països com per exemple Escòcia o Irlanda, que participen en campionats internacionals de qualsevol esport, no hi poden competir als JJ.OO. sota la seva pròpia bandera, sinó que ho han de fer conjuntament tota la Gran Bretanya.
Això però, és només el principi de perquè estic en contra dels, teòricament, jocs de la concòrdia.
S'agreuja i molt, si parlem dels propers que es celebraran, a la ciutat xinesa de Beijing (o Pekín). Políticament estem parlant d'un estat sense democràcia, de sempre ha estat una dictadura pel que poca concòrdia hi haurà.
A hores d'ara més o menys tothom sap que pot estar passant al que ell anomenen la 'regió' del Tibet, un estat que van envair fa poc més de cinquanta anys. I escric bé amb que tothom sap que pot estar passant. Les autoritats xineses no deixen entrar a periodistes al Tibet, cosa que hauria de fer pensar a més d'un però, és clar, Xina és una potència mundial, ningú vol donar la cara pels tibetans, un poble subordinat al poder xinès. Tres quarts del mateix del que pot estar passant amb Palestina. No serien aquestes accions punibles i sancionables pel tribunal internacional de La Haya? Possiblement sí, si no fora perquè aquests estats sí que disposen d'armes de destrucció massiva. La seva possible resposta militar sí que està fora de qualsevol dubte. En altres paraules: aquests sí que fa por de veritat.
Pel que fa a l'esport pròpiament dit, possiblement també hauria de fer reflexionar a més d'un la negativa del plusmarquísta mundial, l'etíop Haile Gebrselassie, de córrer la marató per l'alta contaminació (i la humitat) que hi ha a la capital xinesa.
Recordo la negativa de portar a Atenes els 25s. JJ.OO. de la història moderna, és a dir, quan es complien els cent anys, degut a la humitat i també al caos circulatori de la capital grega. Perquè no hi va haver negativa a Beijing si els problemes eren tant similars?
Política. Al cap i a la fi, tot és política. I a qui no li agradi reconèixer aquest fet, ja pot anar fabricant-se un coet per marxar del planeta blau.

1 comentari:

Miguel Angel "almunia" ha dit...

Manel si fos per mi, amb Xina poca broma. Pensa que son més 1.100 milions de xinesos, una guerra amb aquesta gent...crec que sortiriem mal parats.

Per cert, recorda, els xinesos als JJ.OO, en els esports individuals ho guanyaren tot. En esports col.lectius els hi falta molt encara.
Aquesta gent porta des de abans dels JJ.OO. d'Atenes preparant aquest Jocs.