Revista digital EL SABALLUT

dijous, 24 de juliol de 2008

Qui la fa, la paga



Aquesta frase tan cèlebre es demostra que tothom, per més que ho intenti, ha de passar comptes pel que hom ha fet en la seva vida.
Ja vam veure a Saddam Husein, amagat com una rata en un soterrani en condicions infrahumanes perquè no el trobessin. Aquesta vegada ha estat quelcom molt similar amb Radovan Karadzic. Diuen que es dedicava a fer de curandero, amagat sota una espessa barba blanca, més pròpia del Pare Noel que d'un criminal de guerra. Ara li tocarà passar comptes davant el Tribunal internacionals de La Haia.
Sembla doncs, que pels temps que corren, alguns dels pitjors d'assassins dels nostres temps tenen molt difícil poder-se escapar dels seus crims... com a mínim aquells que no tenen la paella pel mànec, perquè com és ben sabut, la història l'escriuen els vencedors i en una llista de crims de guerra hi podríem incloure guerres preventives o atacs selectius. Però és clar, aquests són qui (encara) tenen el poder i davant l'opinió internacional són considerats uns bons estrategues, defensors dels seus països i qui sap si fins i tot herois. Però en un món tan global com el que tenim davant els nostres ulls, serà difícil que la història els jutgi tan a la lleugera. De fet, en l'estat en el que vivim, no fa tant de temps hi va haver qui va morir al seu llit i per mort natural, més d'un que, si es podés tirar el temps enrere, també haurien d'haver estat considerats criminals de guerra... i de postguerra.