Revista digital EL SABALLUT

diumenge, 6 de juliol de 2008

El "Manifiesto por la lengua común"



Avui, tot i tenir força feina, m'he pres uns minuts per llegir-me el "manifiesto por la lengua común". I quan m'ho he acabat de llegir, m'he dit: ja els tornem a tenir aquí.

Abans de res, m'agradaria puntualitzar que és patètic que vingui un/a senyor/a i vulgui fer-nos saber als habitants del que ells anomenen autonomías bilíngües quina és la situació de les llengües oficials als nostres territoris... i menys si no tenen el gust de viure-hi.

La seva intenció no és altra que imposar la seva llengua, la castellana, per damunt de les demés i no s'esforcen massa en amagar-ho, la veritat.

Qualsevol persona que viu a Catalunya sap perfectament que és possible viure-hi sense necessitat de saber la llengua catalana. Ni parlar-la, ni escriure-la, ni res que se li assembli. Evidentment no passa el mateix amb el castellà. És impossible viure un sol dia a Catalunya plenament en català, mentre que es pot fer el que sigui parlant només la llengua castellana. Així de fàcil, clar i inequívoc.

El manifest ataca bàsicament l'educació i les administracions públiques. Em torno a refermar en el segon paràgraf d'aquest escrit: l'educació primària a Catalunya es fa habitualment en català (sacrilegi!!!) però quan arribem a l'ESO la cosa ja canvia. Jo mateix vaig tenir professors que feien les seves classes en llengua castellana a BUP (d'això ja fa uns anys) i segur que la situació avui dia continua pel mateix camí. Aquests professors que feien les seves classes en castellà, i pels susceptibles afegiré que no eren classes de llengua castellana, no perdran la seva feina, ni el seu lloc de treball per aquest motiu, en poden estar segurs.

Per altra banda, per motius laborals, tracto força amb les administracions públiques i mai dels mais m'he trobat a cap funcionari que atengui només en català. Sí que ho puc dir del castellà. No són pocs els funcionaris que utilitzen només la llengua castellana per atendre al públic. Algú es creu de veritat que si vas a una oficina de la Generalitat de Catalunya no t'atendran en castellà? o que no existeixen impresos en aquesta llengua? Que no ens vinguin amb històries per a no dormir i molt menys que no vulguin explicar mentides a aquells qui mai han trepitjat territori català.

Hi ha moltíssimes persones a Catalunya que tenim com a llengua materna el català, però sempre haurem de parlar també en castellà en un moment o altre del dia. També hi ha moltíssimes persones que tenen com a llengua materna el castellà i utilitzen la llengua catalana sense inconvenients, també i m'atreviria a apuntar que aquesta és una majoria. Però dins d'aquest grup, si em permeteu fer aquesta diferència (sense intenció discriminatòria, que ara sembla que som nosaltres els perseguidors), hi trobarem aquell qui només utilitza el castellà. Això és així, pesi a qui pesi. I qui digui el contrari: menteix.

Que vinguin a Catalunya els senyors signants del manifest (Mario Vargas Llosa, José Antonio de la Marina, Aurelio Arteta, Félix de Azúa, Albert Boadella, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Arcadi Espada, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, Carlos Martínez Gorriarán, Jose Luis Pardo, Alvaro Pombo, Ramón Rodríguez, Jose Mª Ruiz Soroa i Fernando Savater) i veuran com podran viure plenament en castellà durant la seva estança a Catalunya, per llarga que la facin. Però també estaria bé que algú com Albert Boadella o Arcadi Espada, catalans de naixement i signants del manifest, intentessin viure un dia (només un dia!!!) plenament en català. Veuran que els és absolutament impossible.
P.D.: no sóc l'únic a qui no se li escapa que tenim un president de la Generalitat de Catalunya que es diu José Montilla, que és cordovès de naixement, oi? Algú s'imagina un català de naixement president d'alguna comunitat autònoma de l'estat espanyol (que no fora Catalunya)? Doncs això.