Revista digital EL SABALLUT

dilluns, 14 de juliol de 2008

No ens confonguem...


El titular del diari La Vanguardia d'avui és un comentari del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla: 'El PSC ha de defensar Catalunya però no fer caure a Zapatero'.

Un titular que m'ha donar molt a pensar, a la meva manera, evidentment.

Que m'aclareixi jo: el president ens està dient que si el PSC defensa molt a Catalunya, pot fer caure el president del govern de Madrid?

Malament anem. Això vol dir que precisament el resident de La Moncloa a d'anar en contra dels interessos de Catalunya.
Jo ho veig d'aquesta manera sinó, a Sant de què és necessari defensar el nostre país, però anant amb compte per no enderrocar el president del govern de Madrid?
Que no s'enganyin els socialistes catalans. El PSC no és més que la filial a Catalunya del PSOE. Ni tant sols és la filial catalana. Fa molt de temps que no tenen autonomia pròpia per decidir res, fins arribar al punt que el candidat a la Generalitat de Catalunya, per ser massa nacionalista, va ser fulminat des de Madrid. Això ja ho diu tot d'aquest filial.
Des del lloc on em correspon, que no és altre que des d'ERC, ja em vaig mirar amb cert recel el primer Tripartit, el pacte del Tinell, però vaig pensar que si volíem un nou estatut, la millor manera d'aconseguir-lo era amb un president de la Generalitat de Catalunya que estes en total sintonia amb el president del govern de Madrid.
Amb aquest govern d'entesa que tenim actualment, hi tinc encara més recels.
Possiblement el millor hagués estat 'obligar' a pactar a socialistes i convergents i fer el famós i utòpic 'pacte nacional', però un de debò, que no servís per clavar ganivetades a la primera que hom es girés d'esquenes.
Tot i que tot això ara, amb perspectiva i una mica de nostàlgia, pugui ser molt fàcil de dir, però en el seu moment era gairebé impossible d'aplicar.