EI, ja era hora!

Ha fet falta que marxés o fessin fora a Joan Carretero i el Reagrupament i que ens tornéssim a estavellar en unes eleccions per fer adonar als companys d’Esquerra Independentista que el pacte amb els socialistes, aquells que es fan denominar catalanistes, ens està portant a la més absoluta de les ruïnes.

ERC està en caiguda lliure des de que va entrar al govern de la Generalitat de la ma de Pascual Maragall i cia., però és que el propi ex-president Maragall s’ha donat de baixa del PSC per ser la filial a Catalunya del PSOE, sense veu ni vot... però ni per aquestes la cúpula d’ERC es dóna per entesa.

Fins no fa massa, ERC era un partit independentista, sense més. Ara, des de la cúpula d’Esquerra, ens diuen que som independentistes d’esquerres. Quin matís més poc subtil! Ens desmarquem de tot aquell que sigui independentista que no ho sigui d’esquerres!!!
I tot això perquè els socis de govern ens vegin amb bons ulls, perquè no vegin la possibilitat que algun dia es pacti amb independentistes de dretes.
Anem a posar un exemple pràctic: suposem que Reagrupament.Cat es presenta a les eleccions a la Generalitat i que entre aquesta força política i ERC es sumen un mínim de 68 escons.
(Tal com vaig escrivint me’n vaig fent creus, però qui sap si algun dia pot ser així.)
ERC pactaria amb R.Cat un govern de la Generalitat que proclamés la independència o no ho faria perquè no són exclusivament d’esquerres?

El fet és que, com deia a l’inici, els companys d’Esquerra Independentista s’han adonat del pa que es dóna, que el pacte amb els seguidors de ZP és una estafa pel país i una vergonya pel partit. No tan sols hi ha cada vegada menys militants a ERC, sinó que cada vegada hi ha més ex-votants que es passen a altres corporacions independentistes i es disgreguen en un mar en el que no s’aconsegueix pescar res de res.

Malauradament però, sembla que el camí que ha emprès EI és exactament el mateix que al seu dia va fer R.Cat i ja sabem on porta. Mentre, als de dalt ja els està bé si marxen. El que no volen és gent que molesti, perquè ells tenen un pla genial per portar als socialistes cap al catalanisme més pur... el problema és que aquest pla no se’l creu ningú i són ells els qui són arrossegats a les xarxes de l’esquerra espanyola i cada dia que passa obliden una mica més la finalitat amb la que Francesc Macià i Lluís Companys van fundar aquest partit: la independència de Catalunya.

Els catalanistes 'passem' d'Europa?

Sembla que als catalanistes ens importa veritablement poc el que es digui i faci al Parlament Europeu. Brussel·les ens queda molt lluny.

.

Ja era d'esperar que tornés a vèncer l'abstenció, però aquesta vegada ho ha fet per escandalosa golejada. Només un 26% dels catalans van anar a votar aquest passat diumenge. Només un de cada quatre. És hora de fer-s'ho mirar.

.

Em quedo amb el detall de tots els polítics, tots sense excepció, lamenten les baixes participacions i que alguna cosa s'ha de fer al respecte. Malauradament només ho sentim a dir la nit de les eleccions. L'endemà mateix (ahir dilluns), ningú s'enrecordava ja d'aquest discurs.

.

Què fa que els catalanistes ens importi tan poc les eleccions del Parlament Europeu?

A - No hi tenim res a pelar.

B - No serveix per res més que enviar-hi a quatre vividors.

C - No serveix per res més que enviar-hi als qui ja no poden enviar més lluny.
D - No ens solucionaran cap problema que no podem resoldre per nosaltres mateixos.

E - NS/NC.

.

Triï vostè la que més li agradi.

Un apunt: No és casualitat que totes les respostes comencin per negació.

.

Seguim. En percentatge de vot, el PP es situa tercer (18%), molt per damunt d'ERC (9'2%), que el supera pel doble en percentatge. Una brutalitat si tenim en compte que en unes eleccions nacionals o estatals és a la inversa.

Els resultats de CiU no són per tirar coets (22'4%), tot i que superin als Populars.

Pels demés, malauradament no puc parlar de partits de tall catalanista, ja sé que hi ha qui parla en clau esquerres i dretes, perquè ja se sap que en unes eleccions tothom en fa la lectura que creu convenient i sempre de manera positivista.

Serà que jo no sé fer de polític, perquè sempre procuro identificar què ha anat malament, quins són els errors i què s'ha de fer per esmenar-ho... i a sobre ho reconec i ho dic. Què hi farem.

Fem-nos-ho mirar si no volem caure en la demagògia per simplement seguir ocupant les butaques (fins al moment) assignades i acabar per dificultar el pas als que venen darrera.

.

Adéu al somni... amb el cap ben alt

Només un atracament descarat del qui es va fer dir àrbitre del partit entre el Real Unión de Irun i el Centre d'Esports Sabadell, un tal Enrique Ortiz Blanco, feu impossible que el l'equip català, l'únic que quedava en les eliminatòries d'ascens a Segona Divisió A, continués amb la seva trajectòria ascendent.

Un penal més que rigorós, nombroses targetes... sempre pel mateix equip i un gol no assenyalat són l'espectacle que va oferir aquest lamentable individu madrileny.

Per treure-li ferro al tema pensaré que deu ser de l'Atlético i els està agraït als irundarres per l'eliminació del Reial Madrid a la Copa del rei.

.

No vull pensar ni en els intents de suborn als jugadors del Cadis, tot i que hi hagi denuncia de pel mig (anterior eliminatòria, en la que l'Irun va caure derrotat), ni el mateix cas amb jugadors del Sabadell. Encara que val a dir que a Alcorcón, proper rival dels irundarres, ja s'estan veient a venir algun problema per l'estil.

Sigui com sigui, el nom del Real Unión d'Irun quedarà tacat i que siguin dues vegades consecutives i amb el mateix fi, fa mala espina. Massa casualitats.

.

En definitiva però, és que el Centre d'Esports Sabadell continuarà competint una temporada més a la Segona Divisió B.

.

PP i PSOE, dues cares de la mateixa moneda

Si quedava algun dubte que PP i PSOE són més del mateix, en tornem a tenir una altra prova. Porto molt de temps sabent que això és així i cada dia em trobo amb més proves d'aquest fet.

Els amos del PSC, des del govern de Madrid estan intentant expulsar Catalunya de la Confederació SudAmericana de Patinatge. La que fins al moment ha estat el gran victòria de les Seleccions Catalanes torna a estar en perill per culpa de l'amic ZP.

Possiblement em reiteri molt, però és el que hi ha, almenys els del PP no s'amaguen de les seves intencions. No és que m'alleugi, però com a mínim tots tenim clar a què ens enfrontem.

Amb el PSOE el tema no és tan clar. Evident ho és si un ho vol veure, però tiren la pedra i amaguen la mà. En altres paraules, fan el mateix mal, però de manera covarda. Clar i català, és així.

I després desembarca en ZP amb els seus discursos carregats de falses esperances, de mentida rere mentida, fent-se l'amic, aquell amb qui es pot comptar i també fent-nos creure que ens salvarà de tots els mals que tindríem si manés el PP... tot i que mai ha demostrat creure's una sola de les seves paraules.

Mesquins com són fan tots els possibles per fer-nos fora d'una Confederació en la que no hi tenen veu ni vot, el CSD continua amb la seva guerra particular, a ultrança. De ben segur que si fora el PP qui demanés l'expulsió, ho faria a cara descoberta. Amb els de l'ocell rapinyaria almenys tenim la certesa de saber contra qui juguem, no s'estan de subtileses.

Una prova més que uns i altres estan en el mateix bàndol... i seguim donant suport a un president de la Generalitat que te les mans lligades des de Madrid i qui sap si fins hi tot és qui els passa els informes per derrotar Catalunya.

Baixa l'atur

Per primera vegada en molt de temps l'atur ha baixat. Concretament el dèficit és de 221 persones menys en el passat mes de maig.

.

No és gran cosa, però és un primer pas. Tot i així, hi ha totes les lectures que s'hi puguin donar, perquè per una altra cosa no donarà, però per discutir-se, què millor que una crisi econòmica?

.

Alguns ens diran 'al lloro, que no estem tan malament!' (ho reconec, la frase no és meva), altres optaran pel 'això amb nosaltres no passaria'. Malauradament segurament sí que estem tan malament com ens pensem (o més) i que amb els altres segur que estaríem igual (o pitjor).

.

Mentrestant, el finançament segueix sense arribar a Catalunya i per la burla general es segueixen posant dates per acabar amb el procés, quan del primer a l'últim saben, i sabem, que no es complirà amb el calendari que s'autoimposen.

.

Així doncs, tot i que els entesos en la matèria donen per esgotat el sistema financer i econòmic actual i apunten a que s'han de buscar noves vies, des del sector polític veuen aquesta crisi com una oportunitat... una oportunitat per tirar-se els plats pel cap els uns als altres, per enèsima vegada.

.

Tan de bo algú sigui capaç de posar-hi seny i, posats a demanar, que el nou sistema mundial estigui més acord amb el medi ambient.

.

Potser alguns pensareu que ara m'ha sortit la vena mediambiental i en certa manera és així. Sempre l'he tingut, però ara és el moment propici per exposar-la, valorar-la i posar-la en pràctica.

Vull entendre la crisi com a una oportunitat de canviar les coses i no tan sols com un problema passatger. S'ha de portar el món a una millor infrastructura i no amb actuacions que sistemàticament destrueixen el mitjà. Si és necessari crear llocs de treball a la construcció, que es facin plantes desalinitzadores i si s'han de fabricar automòbils, que aquests siguin elèctrics. No és complicat, simplement és voler-ho fer. I és evident que és necessari fer-ho.

.

Precisament és el moment de canviar els hàbits, perquè aquesta crisi no deixa de ser una oportunitat, faltarà veure si els quatre de sempre continuen tallant el bacallà fins a saturar fins l'infinit o si per la pròpia crisi hi pot haver un món menys destructiu amb ell mateix.

.

Tocarà remuntar!

Si hi ha una frase que ja ha escoltat una pila de vegades aquesta temporada per boca del meu amic Sergi Garcés, cap d'esports de Ràdio Sabadell, en les retransmissions dels partit del Centre d'Esports Sabadell, aquesta és: tocarà remuntar!

Doncs sí, tocarà.

Ahir a l'estadi de la Nova Creu Alta es van veure dues parts ben diferenciades. En la primera ambdós conjunts es va dedicar més a estudiar al rival que a alguna altra cosa. Els irundarres varen tenir més possessió de la pilota i van aprofitar-ho per fer alguns xuts llunyans, no exempts de perill. Fou en un d'aquests remats a porteria on, amb la involuntària col·laboració de De la Plata, van marcar l'únic gol del partit. A partir d'aquí res més. Al Sabadell li va anar molt bé la mitja part per intentar aclarir idees i sortir a marcar en els segons 45 minuts. No comptaven però que sota pals hi havia un tros de porter, Otermín, que val a dir que no te condició per aquesta categoria, sinó molt més alta. Almenys pel que es va poder veure a l'estadi Sabadell. Ni de penal van poder perforar la porteria visitant!

Per aquest simple fet, que Otermín pot tenir una molt bona tarda, s'haurà de veure si serà capaç de tenir-ne dues, el Sabadell encara disposa de 90 minuts per, com a mínim, forçar una pròrroga, tant sol li fa falta marcar un gol... i no rebre'n cap. De fet, qualsevol victòria serà favorable als interessos arlequinats. Si els nois de Ramon Moya, com sembla, han entès el sistema de joc dels qui van doblegar al Reial Madrid a la Copa del rei, només els queda perfeccionar el remat a porta per aconseguir que Otermín se n'empassi, com a mínim, una.

Segur que hi ha eleccions?

Em responc jo mateix: sí.

.

Tot i així, val a dir que no es veu per enlloc aquell ambient d'eleccions que, al menys a la majoria, els ofega -no en un sentit literal-.

.

Abans d'ahir mateix (dilluns) el candidat d'ERC, Oriol Junqueras, va venir a fer l'acte central de campanya al Vallès Occidental. Ho va fer en un recinte tancat, en una sala d'un hotel. Quasi d'amagatotis.

.

Només per les noticies es poden veure als polítics xerrant, poques vegades parlant i menys encara explicant-nos les seves propostes europeistes.

.

La majoria prefereixen treure les ungles per esgarrapar als rivals amb desqualificacions que en realitat els acaben desqualificant a ells mateixos. Per mostra, les campanyes dels socialistes, avisant dels perills dels dimonis peperus (o ells o nosaltres) o les ventades del Mayor Oreja, explicant amb to orgullós que no li deixaven parlar euskera a casa, no fos cas que no aprengués correctament el castellà.

.

Si a això li sumem que avui mateix tenim final de Lliga de Campions (nom equívoc i erroni en totes les seves paraules, perquè ni és lliga ni només hi participen campions), que la juga un equip del principat, ni us explico on quedarà la campanya si el F.C. Barcelona la guanya.

.

A més, a la majoria no els interessarà (espero equivocar-me i ja m'ho fareu saber), però el meu C.E. Sabadell està jugant les eliminatòries d'ascens a Segona Divisió A, pel que ara mateix la campanya electoral no la tinc en un segon terme, sinó que la tinc en un tercer o qui sap si quart.

.

És de suposar doncs, que si els arlequinats ens queda tant lluny, ja ni en parlem dels culés. I la pregunta del milió: Pot tenir conseqüències en dites eleccions que el Barcelona, amb el sentiment catalanista que diuen que genera, guanyi la orelluda? La resposta la tindrem el proper 7 de juny.

.

Passem ronda!!!

El C.E. Sabadell passa a la segona eliminatòria!!!

.

Tots els pronòstics deien que aquest partit davant la Cultural Lleonesa seria molt igualat, tot i que evidentment els lleonesos tenien avantatge per l'empat a un gol a l'estadi de la Nova Creu Alta, que obligava sí o sí a marcar als arlequinats i, lògicament, per jugar a casa.

.

Efectivament el partit fou molt disputat i es va decidir en els detalls. Un escenari que tothom donava per fet que seria així. Finalment una falta llunyana votada per Sergio Iglesias, que ningú va arribar a tocar, tot i que Agustín, jugador sabadellenc, es va encarregar de despistar al porter local, va fer pujar el 0-1 a l'electrònic del Reino de León. Resultat que seria definitiu.

La tàctica especuladora dels local, que ja s'esperava, va fer una arma de doble fulla... i els va sortir malament.

.

No cal dir que l'alegria visitant contrastava amb la decepció local, que ja ha jugat set fases d'ascens i en cap d'elles l'ha aconseguit.

.

El sorteig per la següent eliminatòria no ha estat tal, ja que s'ha dirigit directament l'emparellament entre el C.E. Sabadell, quart classificat, amb el R.U. d'Irun, d'infaust record dels madridistes, a l'eliminar-los de la Copa del rei en aquesta mateixa temporada, que va quedar campió del seu grup però va perdre l'eliminatòria davant el totpoderós Càdis (els campions tenien repesca en cas de perdre l'eliminatòria). L'enfrontament ha estat directe al ser els arlequinats els únics quarts classificats per la segona ronda i l'Alcoià, l'altre possible rival dels sabadellencs, ha militat en el mateix grup durant aquesta temporada.

.

Per qui li pugui interessar acostar-se a la Nova Creu Alta, el partit d'anada d'aquesta eliminatòria es jugarà aquest diumenge (31 de maig), a partir de les 7 de la tarda. La tornada, al Stadium Gal d'Irun, serà dissabte (6 de juny) a partir de les 6 de la tarda.

.

Aquest vespre: col·loqui arlekinat

Aquest vespre, a partir de les 8 i fins a 2/4 de 10 aproximadament, al Casal Pere Quart de Sabadell (Rambla, 69) es farà un el col·loqui: Periodisme arlekinat. El C.E. Sabadell viscut des de la distància.

.

Es tracta d'un col·loqui-xerrada amb periodistes esportius de la nostra ciutat (Sabadell) i del C.E. Sabadell, que treballen en diferents mitjans de comunicació en àmbit nacional i estatal, pel que no acostumen a poder parlar mai d'un manera pública del C.E. Sabadell.

.

Aquest vespres doncs, des d' @rlekinats.com, penya que tinc l'honor de presidir, els donarem aquesta oportunitat.

Val a dir que l'ànima d'aques col·loqui no és altre que Jose Devesa, sots-director de la revista Don Balón, arlequinat de pro i soci de la pròpia penya, que constarà entre els ponents.

.

En l'acte es parlarà sobretot del present i futur del C.E. Sabadell (tot i que segur que sortiran algunes batalletes o curiositats històriques) i es podrà participar activament des del públic assistent fent preguntes als convidats.

.

Aquí us passo una llista de tots els ponents que han confirmat la seva assistència a l'acta:

.

Carles Fité (Cope)

Toni Padilla (El Nou)

Aleix Parisé (RAC 1)

Àxel Torres (Ràdio Marca)

Quim Domènech (Punto Radio)

Carles Escolan (Ràdio Marca)

Jordi Gil (Sport)

Joan Barberà (Com Ràdio)

Javier Gascón (Mundo Deportivo)

Jose Devesa (Don Balón)

.

Tot plegat serà presentat i moderat per en Sergi Garcés, cap d'esports de Ràdio Sabadell. Us convido a que hi assistiu!!!

De nou, el missatge de la por...

Si per les eleccions generals (entenguis que són aquelles en les que s'escull a qui habitarà La Moncloa durant els quatre anys vinents) els socialistes ja van fer servir el missatge de la por amb allò de: 'si tu no hi vas, ells tornen', veient els bons resultats que en van obtenir, no han tingut cap mena d'inconvenient a repetir la fórmula. Però han fet un pas més. Si en aquell cas eren només uns dibuixos en els que hom podia interpretar que qui hi sortia eren en Rajoy i companyia, en aquesta ocasió utilitzen directament una foto que, al posar-lo d'esquenes, subtitulen qui és el personatge en qüestió, no sigui el cas que en quedi cap dubte.

.

De nou i sense miraments utilitzen el binomi: o ells o nosaltres, a partir d'aquí, el desert. És evident que, com ja he apuntat, els va sortir prou bé la tàctica la vegada anterior i com diu la dita: no toquis allò que funciona.

.

Ara bé, el marc en el que ens movem és del tot diferent. Ara ja tenim la crisi completament reconeguda per a tothom (a alguns Deu ni do el que els va costar) i instal·lada a les nostres cases i, tot s'ha de dir, les eleccions europees no desperten massa interès al ciutadà. Aquella frase que tots hem sentit a dir 'Europa comença als Pirineus' queda palès que en aquestes eleccions és, efectivament un sentiment del tot universal... tot i que a la resta d'Europa tampoc sigui per tirar coets la participació en els comicis europarlamentaris.

.

Em torno a centrar però en el cartell electoral socialista, o millor dit, la seva tàctica. Vist com està anant tot plegat, i posaré dos exemples: traspàs de rodalies i el finançament (en resum, el desplegament de l'estatut), es pot seguir pensant que la tàctica d'endimoniar al contrari i que, es vulgui o no, per contrapartida s'angelitza a un mateix, pot continuar essent creïble? Sota el meu punt de vista la resposta és no, perquè ja se'ls ha vist el llautó.

L'espanya federal que ens van prometre no es veu per enlloc, ni es veurà mai perquè era una mentida més (de quantes?), pel que en ZP ja ha quedat al descobert.

El crèdit se li acaba, ho hem vist aquests dies a l'hemicicle de Madrid, on els socialistes estan sols. Socialistes sols per una banda, populars també sols per la seva... veieu com no són tan diferents? Fins i tot en això ara ja s'hi assemblen.

.

El dia 7 de juny sabrem si el poble s'empassa, de nou, els crits de 'que ve el llop!' o decideix mirar les altres opcions que tindrà damunt la taula.

.