Revista digital EL SABALLUT

dissabte, 3 d’octubre del 2009

Trencant llances



És prou sabut en els meus cercles d’amistat, coneguts i fins i tot podria incloure als lectors del meu humil bloc, que la meva simpatia envers el F.C. Barcelona és d’allò més justeta, per dir-ho finament.
Ara m’han donat una nova eina de rebuig envers aquesta entitat (privada, no ho oblidem) per la seva doble moral.
Per totes i tots és sabut que el president del F.C. Barcelona va anar el passat dia 11 de setembre a la manifestació per reclamar el dret a decidir del poble de Catalunya per tenir un estat propi i ho va fer a títol personal. És evident, a ningú se li escapa, que essent el president del club més important del país, provoca una caixa de ressonància molt important.
Joan Laporta ha rebut tant aplaudiments com xiulets (tot i que no per igual), com sempre passa quan hom s’implica o simplement dóna a conèixer les seves opinions o inquietuds. És impossible tenir a tothom content quan un opina. Ell mateix, sense anar més lluny, va tenir un peu i mig fora de la presidència del club blau-grana, es va aguantar al poder de manera (diguem-ne) lletja, ja que més de la meitat dels votants van demanar la seva destitució. Li va anar de ben poc. Però com canvia tot; si ara es podés tornar a presentar, de ben segur guanyaria de manera aclaparadora. El que fa que entri o no la piloteta...
.
Al que anava però, era per un fet més concret i tanmateix més important i que sembla que els culés d’arreu no tenen en compte.
Quan diuen: ‘el Barça és més que un club’, a què creuen exactament que fa referència?
La resposta era clara fins ara fa 34 anys: el camp de futbol del F.C. Barcelona era dels pocs llocs, per no dir l’únic, en el que un podia portar una senyera i podia cridar en català sense por a rebre garrotada i ser portat al ‘cuartelillo’ dels ‘grisos’. És a dir, era l’únic lloc on es podia mantenir la catalanitat gairebé intacta.
.
De cap i de nou tornen a utilitzar la doble moral. Com acostuma a passar en el món de l’esport, aquell qui diu que esport i política s’han de separar, que no poden anar junts, són els mateixos que celebraven eufòrics, ara fa poc més d’un any, el campionat d’Europa per nacions.
.
També alguns polítics catalans han atacat a en Laporta... evidentment aquells que saben que no són de la seva ‘corda’. Com ara Duran i Lleida, que va voler calmar els espanyols, incidint que no tots els socis d’aquell club pensen com el seu president. No va aportar res que no sigui de pura i simple lògica.
.
En defensa d’en Joan Laporta doncs, es pot apuntar que si ell diu ‘el Barça és més que un club’, com a mínim, manté unes idees clares, fixades i amb un objectiu concret des del principi, molt al contrari de la majoria de la classe política, a tots els nivells. Potser és per això que li costarà tant entrar o fer-se valer allà on, segons es pregona, vol anar a parar quan plegui de Can Barça, és a dir: a fer política.
.

2 comentaris:

Martín L. ha dit...

Doncs, jo no ho trobo pas tant malament que manifesti els seus sentiments fora del Camp Nou... Tothom sap que el Florentino és militant del PP; tothom a vist al Florentino en primera fila quan aquella xuminada de Madrid d'aixecar aquell munt de roba de color en nom d'una sola nació, tot fent anar la d'un país (com si en la Consti no hi figurés cap més altra nació al país, precisament en el mateix article on es parla de tot allò d'indissoluble i tal, i pel que veig més enllà no llegeix ningú més); tothom a vist a Florentino a les manis per La Familia i per les victimes pperes de ETA; tothom menys els periodistes per crear polèmica, com ho han fet amb Laporta.
I com sempre els de casa enlloc de fer costat, a criticar... Perquè volem enemics si ja ens tenim a nosaltres?.
Salut

Manel Escribà ha dit...

També se l'ha 'crucificat' per anar a l'acte d'ERC en la commemoració de l'afusellament de Lluís Companys, però el que no es diu és que hi va anar com a convidat, membre de la societat civil catalana. Cada any es convida a una persona diferent, si no recordo malament, l'any passat hi va anar l'actriu Montserrat Carulla, el tema però és que ara per segons què al Laporta se'l rifen.