És ben sabut que els diners mouen el món i la política és una bona eina per amagar-se quan un l’ha feta ben grossa.
Queda demostrat amb el cas de l’Orfeó, on Fèlix Millet s’està emportant per davant a tota la classe política catalana.
El primer en rebre (i mai millor dit) ha estat Àngel Colom, líder en el seu moment d’ERC, que ha reconegut que va cobrar d’aquest personatge quan ja era el president del PI. La quantitat, uns 72.000 euros.
Ara li ha tocat l’hora a CDC, que sembla s’hauria pogut quedar amb 63.000 euros de la Fundació Trias Fargas.
Els partit dels socialistes diuen que sí, que ells han rebut diners a través de la Fundació Olof Palme, tot i que ‘només’ són 1.000 euros que ja han dit que tornaran.
Per cert, curiós que tots els partits utilitzen la formula de les Fundacions per finançar-se. Hi ho deixo aquí.
Sigui cert o no que CDC va cobrar aquesta quantitat de diners, el que és evident és que Millet va intentar cobrir-se les espatlles fent aportacions a tort i a dret, primer amb qui li podia semblar que li resultaria més fàcil de dominar i posteriorment amb qui remenava les cireres. Tot i així, alguna cosa li va fallar o simplement es va tornar descuidat, no va comptar en que CiU no governaria per sempre i que, tard o d’hora algú s’adonaria del seu desfalc.
Finalment però, va caure i per més que tiri de la manta, no ha de deixar de rebre un càstig exemplar, acord amb la quantitat de diners robada.
Per cert, espero que faci el favor de tornar la Creu de Sant Jordi que li va atorgar la Generalitat de Catalunya, en època del president Pujol, i ara li reclama. Tot i que per fer-ho s’ha de tenir un punt de decència, cosa que diria que aquest personatge en va més aviat faltat d’això.
Queda demostrat amb el cas de l’Orfeó, on Fèlix Millet s’està emportant per davant a tota la classe política catalana.
El primer en rebre (i mai millor dit) ha estat Àngel Colom, líder en el seu moment d’ERC, que ha reconegut que va cobrar d’aquest personatge quan ja era el president del PI. La quantitat, uns 72.000 euros.
Ara li ha tocat l’hora a CDC, que sembla s’hauria pogut quedar amb 63.000 euros de la Fundació Trias Fargas.
Els partit dels socialistes diuen que sí, que ells han rebut diners a través de la Fundació Olof Palme, tot i que ‘només’ són 1.000 euros que ja han dit que tornaran.
Per cert, curiós que tots els partits utilitzen la formula de les Fundacions per finançar-se. Hi ho deixo aquí.
Sigui cert o no que CDC va cobrar aquesta quantitat de diners, el que és evident és que Millet va intentar cobrir-se les espatlles fent aportacions a tort i a dret, primer amb qui li podia semblar que li resultaria més fàcil de dominar i posteriorment amb qui remenava les cireres. Tot i així, alguna cosa li va fallar o simplement es va tornar descuidat, no va comptar en que CiU no governaria per sempre i que, tard o d’hora algú s’adonaria del seu desfalc.
Finalment però, va caure i per més que tiri de la manta, no ha de deixar de rebre un càstig exemplar, acord amb la quantitat de diners robada.
Per cert, espero que faci el favor de tornar la Creu de Sant Jordi que li va atorgar la Generalitat de Catalunya, en època del president Pujol, i ara li reclama. Tot i que per fer-ho s’ha de tenir un punt de decència, cosa que diria que aquest personatge en va més aviat faltat d’això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada