Revista digital EL SABALLUT

dimarts, 6 d’octubre de 2009


Derrota sense pal·liatius. Podria dir que l’àrbitre es va empassar un parell d’expulsions clares, una en una internada de Joel, que va ser frenat amb falta i per tant targeta i, essent l’últim home, hauria d’haver estat vermella, això amb 0-0 al marcador. Després, ja amb l’1-0, una entrada de ganivet al centre del camp del central culé (dorsal 4) a Arnal, hauria suposat la segona groga, que no va arribar a mostrar el col·legiat.
Tot i així, que quedi clar, al Mini no hauríem guanyat ni jugant contra 7. De pena. Alguns dirien que és un partit per oblidar, mentre altres pensem que és un partit per analitzar. No valen excuses perquè no n’hi ha cap que s’aguanti per enlloc. El Barcelona Atlètic és, evidentment, un molt bon equip, no ho descobriré jo ara, però també és cert que està molt tocat degut a les baixes que tenen de jugadors que es troben al mundial sots-21.
Sigui com sigui però, un equip que ha d’aspirar a jugar les promocions d’ascens no es pot donar una imatge com la oferta aquest passat diumenge. Ja se sap que tothom pot tenir un mal dia, però ja van tres derrotes consecutives i això és massa fins i tot per un equip que la seva fita sigui simplement assolir la permanència.
Aquest proper partit davant el Benidorm és clau pel devenir de la temporada. És ben cert que falta molta lliga, però també ho és que si no hi ha un canvi de rumb, aquesta pot ser una lliga que es compliqui per moments.
Tot i així, segueixo creient-me les paraules dels jugadors arlequinats que ara fa 40 anys van jugar la Copa de Fires. Garzón, Pini, Pereda, Muñoz, Comas... em van assegurar haver vist jugar l’equip i que aquest, a mitja temporada, estarà donant guerra als llocs de privilegi. Ells en saben infinitament més que no pas jo d’això del futbol, per tant, a ells m’encomano: paraula de cracks!