Revista digital EL SABALLUT

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Premi Nobel o Premi Mediàtic?


Hi ha coses d’aquest món, moltes, que no les entenc, perquè el seu sentit és clarament contradictori.
Un exemple del que no entenc és que li hagin concedit el premi Nobel de la Pau a en Barack Obama.
Ja em perdonareu que ho porti cap a l’argot futbolístic però: amb qui ha empatat aquest home per merèixer aquest premi?

Segons el propi premiat, no és pel que ha fet sinó pel que pot arribar a fer i pel que representa. No ho acabo d’entendre, sobretot tenint en compte que les bases dels premis diuen explícitament que es concedeixen pel que s’ha fet en la seva vida, no en el que un pot fer. Perquè dit sigui de passada, amb aquestes expectatives, vosaltres, lectors d’aquest humil bloc o jo mateix en podem ser dignes guanyadors l’any vinent.

Que a l’autoanomenat ‘líder del món lliure’, que no és altra que un país que es fa un fart de fer invasions cada dos per tres, casualment allà on hi hagi petroli, per poder donar-li sortida a les seves factories d’armes, perquè no cal oblidar que els Estats Units és un dels països on més armament es fabrica, sense dir que qualsevol pot obtenir una arma sense massa dificultats, és simplement acostar-se a l’arbre que més ombra dóna. Podria caure en la broma i escarni fàcil de recordar que qui se’ls va inventar, Alfred Nobel, fou el creador de la dinamita.
Ja veieu que els del Nobel m’han decaigut completament.

Per fer-nos una idea de quelcom que ens queda més proper, és com si li donessin el premi d’economia a la ministra Salgado, a ZP, o a Solbes: no hi ha feina, cada dia hi ha més parats, no hi ha ingressos, no es compra res i encara menys es ven... solució: augmentar els impostos! Sí senyor, aquests sí que valen!!! S’han trencat les banyes per solucionar el problema! Això sí, als bancs els continuarem donat diners perquè puguin concedir crèdits. Només un problema: els diners per donar-los als bancs els treuen dels impostos que paguem, ara ja en molts casos amb els préstecs que han fet els bancs. Com a mínim, curiós.
De fet, qui encara es mereix més el Nobel d’economia és Fèlix Millet (em nego a tractar-lo de ‘senyor’) aquell sí que sap donar rendibilitat als diners, als diners dels altres en benefici propi, evidentment.

Tornant a l’inici i deixant de banda als mateixos de sempre (és que sóc tan ingenu que sempre hi caic, ja em perdonareu), mira que ho tenien fàcil per donar un premi pòstum a algú que realment s’ho mereixia. Els sona d’alguna cosa el nom de Vicenç Ferrer? Doncs això, segurament no tindrà grans repercussions mediàtiques i segur que no hi ha calés a guanyar, però el premi honorífic del Bloc d’en Manel Escribà és, a títol pòstum, per en Vicenç Ferrer.
.

1 comentari:

Martín L. ha dit...

Donar un premi a una persona que tot just comença i ves a saber si podrà dur a terme tot allò que es proposa fer, no és just ni coherent.
A l'igual que no és just ni coherent que li donin la La Mare Teresa de Calcuta ni a nosequin Dalai Lama, quan una de les condicions es que ha de fomentar la Pau entre les Nacions. Per la qual cosa tampoc hagués trobat just ni coherent que li haguessin atorgat a Vicenç Ferrer.
Desconec quins eren els altres candidats, però, almenys Obama diu que els diners són per fins benèfics; esperem que almenys no siguin les mateixes finalitats benèfiques del "Senyor"? Millet.
Salut
P.D.: El Premi Nobel de la Pau, és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment. Seguint la voluntat d'Alfred Nobel, el premi s'otorga a la persona que ha fet el màxim o el millor treball per la fraternitat entre nacions, per l'abolició o la reducció dels exèrcits d'armes i per la promoció dels congressos de pau. (Podríem proposar al PP, no? posats a dir noms absurds i fora de lloc...)