Revista digital EL SABALLUT

dilluns, 20 d’abril de 2009

Què és la calma?



Ni dos dies ha durat la calma a ERC.
Els qui seguiu aquest bloc sabreu de sobres de l'article publicat aquest passat dissabte al diari Avui+ i de la polseguera que ha aixecat. La bandera de rendició d'en Carod-Rovira (o acostament al Sol que més escalfa) no ha servit per calmar els ànims.
Els titulars parlaven d'una escissió de Reagrupament.cat i en aquests mateixos termes replicava el president d'ERC, Joan Puigcercós a en Joan Carretero. Tot i que, havent llegit l'article, en cap moment he trobat que es parlés de crear un nou partit. Certament que hi ha coses que s'han de saber llegir entre línies, però jo sóc dels que els agraden que els diguin les coses clares quan es parlen temes d'aquesta transcendència.
De totes totes espero que la sang no arribi al riu o el que seria el mateix: que no hi hagi tal divisió. Aquesta paraula l'he escoltat massa vegades entre els independentistes.
Precisament el que necessita d'independentisme és la màxima cohesió possible, mai la divisió. Massa vegades i amb massa facilitat oblidem contra qui es juga.
Sembla que el més fàcil sigui marxar, però això no farà més que donar la raó a algú que no la te. Ja hi ha hagut massa dissidència cap a partits o plataformes molt minoritaris sense veritables possibilitats d'èxit, mentre que també hem vist com els va anar a alguns que es van dedicar a plantar PIns.
Tot i així, no estan massa tranquils al carrer Calàbria, que ja han fet públic que cridaran a en Carretero perquè doni explicacions i, qui sap, si avancen la seva suposada marxa amb una expulsió.
També s'equivoquen i molt.
Fa quatre dies el propi president demanava que els militants 'caminessin al seu costat'... però jo em pregunto: i ells, la cúpula del partit, ja caminen cap el projecte per als Països Catalans? Perquè la Declaració Ideològica d'ERC, en el seu punt 12, parla clarament del dret a l'autodeterminació, que és l'únic que reclama Reagrupament.Cat.
Em sembla perfecte caminar tots junts, per un mateix fi, al costat els uns dels altres, però no es pot pretendre que uns ho facin davant i els altres al darrere.
.
Amb tot, ens hem de prendre aquests moviments amb molta calma, sobretot els implicats en primer terme, cal recordar que no han (o haurien) de defensar postures personals, sinó les del país.
.
A vegades em pregunto què hagués passat si Ernest Benach no hagués presentat una candidatura que sabia perfectament que no tenia possibilitats de vèncer i si Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista haguessin sumat esforços per les eleccions internes a la presidència d'ERC. Segurament el panorama polític català actualment seria molt diferent.
.
A tots plegats: molta calma. Sumem i multipliquem, que per dividir ja vindran de fora a intentar-ho.
.

2 comentaris:

Albert ha dit...

això pinta malament company, haurem de tindre en compte que ara erc ja no defensa l'independencia, i haurem de trobar algú que la defensi.

Manel Escribà ha dit...

Amic Albert,
potser el que estem confonent és ERC amb la seva cúpula.
Certament hem de treballar per la defensa del dret a l'autodeterminació de Catalunya, però els estatuts d'Esquerra Republicana de Catalunya els defensa. Sóc dels que pensa -almenys de moment- que ens hem d'entendre des de dins, no hem de caure en el parany de deixar-los fer el que els doni la gana apoderant-se d'un partit que a alguns els va gran.

Salut i independència! ||*||