Revista digital EL SABALLUT

dijous, 2 d’abril de 2009

En política s'ha de saber mesurar el que es diu


L'última, o malauradament hauria de dir enèsima, que ens ha deixat el món polític pel qual, o amb el qual, me'n sento identificat (sí, sí, com sona) i de fet, en formo part, ens ha deixat un nou diamant en brut per a polir.
.
No conec personalment a en Xavier Vendrell, pel que no puc entrar a valorar-lo ni donar la meva opinió, sempre personal, sobre la seva persona. Ara bé, el que sí crec que tinc el dret a entrar a valorar és aquest diamant en brut que ja he dit que ens ha deixat.
.
El titular, no me l'invento precisament, resa el següent: Vendrell encoratja els crítics a marxar d'ERC.
.
Amb tots els respectes, jo sempre he estat crític. En tot. A vegades en més mesura que altra, però sempre crític. Perquè considero que és necessari que ningú s'adormi. Amb això vol dir que en Xavier Vendrell m'està dient que marxi d'ERC? Recapacitem, si us plau.
Altres, suposo o vull entendre, que és el punt de vista d'en Xavier Vendrell, és que hom ha de fer crítica constructiva i no crítica destructiva. En això estaria d'acord i molt.
Malauradament però, per l'experiència que volta per la secció local de Sabadell, he de témer que no van precisament per aquí els trets. Ell va signar l'expulsió de 13 militants de dita secció local... que havent apel·lat, van haver de ser readmesos perquè les acusacions no s'aguantaven per enlloc. No tots van voler tornar. Ja tenia uns quants crítics fora, tot i que uns crítics que estaven amb ell, no ho oblidem. Ara, crec, podem parlar directament d'enemics. Trist, molt trist, perquè ERC és un partit polític i precisament el que hauria de prevaldre per davant de tot, és el diàleg.
.
Tornem al principi: en Xavier Vendrell vol que, qui no estigui d'acord amb ell, marxi d'ERC. No, no m'he expressat bé. Ho tornaré a intentar: en Xavier Vendrell vol que, qui no estigui d'acord amb l'actual direcció, marxi d'ERC. Ara sí que ho he expressat correctament.
Anem a pams, perquè el tema és gros. Per començar, ell fou l'única persona per la qui la majoria de la militància d'ERC va votat en contra d'entrar a la Permanent. Fot-li que ve de Reus! Això, benvolgut Vendrell, voldrà dir alguna cosa.
Més, no tinc els números al davant i per tant m'equivocaré, tot i que no gaire, al dir que la candidatura guanyadora, que encapçalava en Joan Pugicercós, va obtenir (aprox.) un 37% de vots.
Ens està dient en Xavier Vendrell que el 63% restant ha de marxar d'ERC? Sincerament: això és per fer-s'ho mirar.
Més temes. El cap de campanya de les últimes eleccions fou precisament en Xavier Vendrell. Resultats: pèrdua de més de la meitat dels vots a tot el Principat... i aquí deixo que cadascú faci la seva pròpia lectura.
.
Sempre he estat del parer que tots els independentistes hauríem d'estar units sota una sola bandera i quan tinguem la independència, ja parlarem d'altres temes.
És evident doncs, per les paraules de Xavier Vendrell, que ell prefereix tenir una minoria de vots amb els que poder negociar... possiblement amb els qui eren de la seva corda. Perquè és evident que si un marxa d'un partit, o millor dit 'es convidat a marxar', no esperaràs que voti ni faci campanya per aquell partit, ja que més aviat serà al contrari. Crec que això són faves comptades.
Anem a posar un cas pràctic: a Sabadell en les últimes eleccions municipals ERC va perdre un regidor. Ens va faltar, aproximadament, uns 200 vots. Doncs bé, aquests 200 vots varen anar a parar al Partit Republicà Català, on van anar a parar també varis dels qui van ser expulsats d'ERC que ja he comentat abans. És legítim per la seva banda també, si són expulsats, perquè tenen inquietuds polítiques, que entrin a formar part d'un altre grup de característiques, si més no, similars. És això el que volem? Volem dividir l'independentisme, directament? Si la idea és aquesta, anem pel bon camí. Si el que volem és mirar d'entendre'ns entre tots, per fer un camí conjunt, un ha de saber aguantar les crítiques, sobretot si són dels teus propis companys i moltes vegades fins i tot amics.
.
Sempre he dit una frase que pot sonar una mica estrafolària: no ha d'haver ningú imprescindible, però tothom ha de ser necessari.
.
Xavier Vendrell, vostè és part d'ERC com igualment ho és la direcció. Ara bé, ni vostè ni la direcció en són propietaris i si vostè creu que te el dret a convidar a algú a marxar d'ERC, que el te perquè per això existeix la llibertat d'expressió (que és el que fan els crítics), jo crec que tinc el dret a dir-li que mesuri el que vostè diu. I jo parlo exclusivament pel bé d'ERC.
.