Revista digital EL SABALLUT

dimarts, 28 d’abril de 2009

Ens compliquem la vida de la manera més tonta...


Doncs ens hem complicat la vida. Si la visita de l'Osasuna Promesas, filial del club de Pamplona, semblava que havia de ser el millor rival per certificar la classificació matemàtica i així, poder-li dedicar al desaparegut Miguel Quereda, res més lluny de la realitat.
.
El Sabadell va sortir decidit a matar el partit per la via ràpida, fins que al minut 13 Raúl Pradas va engaltar un xut amb tota l'ànima que va anar a parar dins la xarxa osasunista. El més difícil ja s'havia aconseguit. Amb una defensa de 5 homes els visitants no deixaven espais però aquest cacao els va arribar d'imprevist.
A partir d'aquí els arlequinats es van anar diluint, deixant el pes del partit i també la pilota als visitants, que de mica en mica es van anar fent els amos i senyors del terreny de joc.
.
La segona meitat va continuar amb aquesta tònica, amb algunes minses mostres de supervivència dels arlequinats, tot i que val a dir que l'Osasuna tampoc era capaç d'arribar amb perill a la porteria de De Navas. Això fins al minut 84 on una contra molt ben trenada, en l'única ocasió clara dels visitants va arribat l'empat a 1. Tota una gerra d'aigua freda per la parròquia de la Nova Creu Alta.
Els últims minuts, com ja va passar a Palma, contra l'Atlètic Balears, el Sabadell es va bolcar a l'atac, buscant el segon gol que donés els tres punts i la classificació matemàtica. Un gol que no va arribar.
.
Ara queden dues finals que no seran precisament fàcils. Primer visitem el Mini Estadi on el Barcelona Atlètic ha de sumar sí o sí els sis punts en joc (i esperar un parell d'ensopegades) per classificar-se, mentre que l'últim partit serà davant l'Alcoià a la Nova Creu Alta, que podria molt ben ser que vingués a jugar-se el campionat aquí i ja se sap que amb l'actual sistema d'ascens, ser campió és molt important.
.