Revista digital EL SABALLUT

dimecres, 22 d’octubre de 2008

No tindrem massa idolatrats als bascos?



Vist el procés de negociació sobre els pressupostos de l'estat he extret un parell de conclusions.
Primera: com ja sabia i reitero per enèsima vegada, el PSC no és més que una titella del PSOE i tot el que ens pugui dir el Montilla que li fan la murga a en ZP no és més que pantomima barata. Una frase feta diu que el moviment es demostra caminant i el PSC està molt ben assegut a la seva poltrona. Perquè si aproves uns pressupostos talles de socarrel poder maniobrar amb el finançament de l'Estatut. Que no ens vinguin amb altres històries perquè hi ha els Euros que hi ha i si els pressupostes per una cosa, no els podràs pressupostar per una altra. És una evidència com una casa.
Segona: els catalans no tindrem massa idolatrats als bascos? bé, no voldria generalitzar, de fet al PNB i més en concret al seu cap, Ibarretxe. Mentre no fa gaire temps se'l va convidar a fer unes xerrades, per aquí Catalunya, en les que va parlar sobre el nacionalisme, els pobles catalans i bascos (o bascos i catalans) i tot el que ens uneix, a l'hora de la veritat, la de demostrar que ells estan al costat dels catalans en les nostres demandes, enlloc de donar-nos el seu suport, s'han dedicat a aprovar dits pressupostos per a l'estat espanyol... traient-ne ells un bon pessic. I nosaltres, un cop més, ens hem quedat amb un pam de nas. Això jo no en diria precisament fer front comú per un mateix objectiu.
En fi, que si els nostres aliats per arribar algun dia a tenir un finançament digne, una autonomia que no sigui de pandereta o fins i tot la independència, és evident que entre els bascos (PNB) i els socialistes (i a les proves em remeto), ens hem equivocat de companys de viatge.