Revista digital EL SABALLUT

dijous, 28 de gener de 2010

Un xantatge de pel·lícula


L’evidència de que Catalunya te un govern i unes lleis per riure’s d’elles en tornem a tenir més proves.
Sembla que la normalització lingüística fa nosa i com a tal, molts se la passen per allà on els sembla, amb total impunitat.
Per començar tenim una llei en la que és obligat que els cartells dels establiments estiguin, com a mínim, en català. Si es vol tenir també en castellà, anglès, xinès o què-sé-jo, ja és optatiu i no hi ha cap normativa que s’hi oposi. Doncs aquesta llei, que és vigent de fa un bon grapat d’anys, ja em direu fins a quin punt es segueix. Només cal que sortiu al carrer i aneu comptant.
Va arribar un cas en el que un empresari de Vilassar de Mar fou denunciat per no tenir en català el seu rètol i, segons va dir ell mateix, aniria a la justícia europea si era necessari.
Sembla que aquesta persona no volia entendre perquè ha de tenir el seu cartell també en català.
El que sorprèn és que aquesta mateixa gent són els que si tomben l’estatut des del constitucional diran que les lleis estan per complir-se i no cal donar-li més voltes.

Quelcom per l’estil passa amb la llei del cinema.
Ara resulta que aquest proper dilluns varies sales de cinema volen fer vaga per culpa de la paritat en la llengua en el doblatge que busca aquesta llei en les pel•lícules. Perquè segons diuen, no hi ha tan mercat.
Per cert a la meva ciutat, Sabadell, tancaran totes, però consti que totes són de una única propietat.
Tenint en compte que, com a mínim, la meitat de la població te com a llengua materna el català, com s’entén de diguin que no hi ha mercat?
Els catalanoparlants no anem al cinema? Les pel•lícules que fan en català per televisió tenen audiències ridícules?
Em sembla estúpid i demagògic tancar-se en banda quan no hi ha cap estudi, científic i tot si cal, que defineixi que aquest extrem te ni que siguin indicis de ser objectivament cert.
Una ‘vaga’ com aquest és simplement voler aferrar-se al monocolor que representa i és el castellà... i tancar-se una porta envers aquelles persones assídues al cinema i que els agradaria poder escoltar els diàlegs en català. També ho és cap als qui, ja per definició, no acostumem anar al cinema precisament per aquest fet.
No sóc massa d’anar al cinema i he de confessar que l’última pel•lícula que he vist al cinema és ‘El Senyor dels anells’, però això és així perquè em molesta, sí: em molesta, no poder escoltar els diàlegs en català.
En aquest sentit, els cinemes que practiquin el seu ‘dret a vaga’ (compte: serà el propietari qui la faci, no els treballadors), poden estar completament segurs que a partir d’aquest moment jo practicaré el meu dret a fer vaga d’anar als seus cinemes.
Perquè és cert que les imposicions no són bones, per això vull poder escollir l’idioma en el que escoltaré la pel•lícula, cosa que ara mateix rara vegada puc fer.

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

Els Balañá, principals impulsors de la cosa, són un dels reductes franquistes que encara resten a Catalunya. Són els mateixos que financien la campanya de Ciudadanos i que posen la tira de diners en les curses de braus.