Ara feia molts dies que no feia cap comentari futbolístic, però l’actualitat s’imposa.
Començaré per la cara amable, la que estem vivint actualment al CE Sabadell. L’equip porta guanyats els últims tres partits de lliga i amb el nou entrenador, David Almazán ‘Pirri’, s’ha vist una millora substancial en el joc dels arlequinats. Les raons, com els colors, n’hi ha per tots els gustos, però sigui com sigui, s’ha aixecat el vol i si les 19 jornades que resten ho permeten, encara es pot donar alguna sorpresa, en forma d’alegria per la parròquia saballuda, d’ara i fins a final de temporada.
La cara ‘B’ la trobem en els veïns i eterns rivals... tot i que això ‘d’etern’ potser passarà a ser un simple eufemisme d’aquí a poc. La plantilla del Terrassa no cobra des de fa tres mesos i ara s’han tancat als vestuaris, on hi estan dormint des de la nit de reis, per donar ressò a les seves protestes. Aquest cap de setmana s’enfronten al Dènia i ho faran amb només vuit jugadors del primer equip. Els jugadors estan marxant i hauran de disputar el partit amb uns quants juvenils. Ara per ara, no es veu clar ni que puguin acabar la lliga.
Potser algú es pot pensar que me’n alegro de la situació, però res més lluny de la realitat. En qualsevol esport, la rivalitat, sana i ben entesa, és el millor que hi pot haver, com se sol dir: ‘si no existís l’etern rival, ens l’hauríem d’inventar’.
Molt menys però m’agrada veure als jugadors dormint als vestuaris. Val a dir que en conec a més d’un, sobretot Miguel Ángel i Òscar Sierra, per la seva etapa com a jugadors del Sabadell i saber pel que estan passant, s’ha de fer veritablement dur. Ànims!
El tema, a més, no acaba aquí. S’ha sumat una altra plantilla a aquest tipus de protesta. La UE Lleida tampoc paga als seus empleats des de, fa no fa, els mateixos mesos que el Terrassa als seus. De moment s’han limitat a fer-ho públic, veurem com acaba tot plegat.
Per últim detall i possiblement més com a casualitat més que una altra cosa, la setmana vinent el Sabadell visita el Camp d’Esports de Lleida i després rebrem al Terrassa a la Nova Creu Alta. Veurem de primera mà els ànims que respiren uns i altres.
Començaré per la cara amable, la que estem vivint actualment al CE Sabadell. L’equip porta guanyats els últims tres partits de lliga i amb el nou entrenador, David Almazán ‘Pirri’, s’ha vist una millora substancial en el joc dels arlequinats. Les raons, com els colors, n’hi ha per tots els gustos, però sigui com sigui, s’ha aixecat el vol i si les 19 jornades que resten ho permeten, encara es pot donar alguna sorpresa, en forma d’alegria per la parròquia saballuda, d’ara i fins a final de temporada.
La cara ‘B’ la trobem en els veïns i eterns rivals... tot i que això ‘d’etern’ potser passarà a ser un simple eufemisme d’aquí a poc. La plantilla del Terrassa no cobra des de fa tres mesos i ara s’han tancat als vestuaris, on hi estan dormint des de la nit de reis, per donar ressò a les seves protestes. Aquest cap de setmana s’enfronten al Dènia i ho faran amb només vuit jugadors del primer equip. Els jugadors estan marxant i hauran de disputar el partit amb uns quants juvenils. Ara per ara, no es veu clar ni que puguin acabar la lliga.
Potser algú es pot pensar que me’n alegro de la situació, però res més lluny de la realitat. En qualsevol esport, la rivalitat, sana i ben entesa, és el millor que hi pot haver, com se sol dir: ‘si no existís l’etern rival, ens l’hauríem d’inventar’.
Molt menys però m’agrada veure als jugadors dormint als vestuaris. Val a dir que en conec a més d’un, sobretot Miguel Ángel i Òscar Sierra, per la seva etapa com a jugadors del Sabadell i saber pel que estan passant, s’ha de fer veritablement dur. Ànims!
El tema, a més, no acaba aquí. S’ha sumat una altra plantilla a aquest tipus de protesta. La UE Lleida tampoc paga als seus empleats des de, fa no fa, els mateixos mesos que el Terrassa als seus. De moment s’han limitat a fer-ho públic, veurem com acaba tot plegat.
Per últim detall i possiblement més com a casualitat més que una altra cosa, la setmana vinent el Sabadell visita el Camp d’Esports de Lleida i després rebrem al Terrassa a la Nova Creu Alta. Veurem de primera mà els ànims que respiren uns i altres.
.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada