Desafecció política

La desafecció política està arribant a les cotes més altes mai vistes.
Les corrupcions semblen estar a l’ordre del dia i tots es tapen el cul (amb perdó) els uns als altres; la falta de coordinació (per dir-ho finament) en les més altes esferes provoquen mals entesos que, d’haver-se evitat, possiblement s’haurien pogut evitar morts (parlo, evidentment, de l’incendi a L’Horta de Sant Joan); l’atur continua pujant –menys, apunten, però segueix augmentant-, tot i que ells, els polítics, no són bons per fer un acte solidaritat amb la població i congelar els seus propis sous... i ja ni parlo de retallar-los. Segueix sent vàlid acumular càrrecs i més càrrecs, amb cadascun dels sous corresponents, tot i que evidentment no es treballa quaranta hores setmanals en cadascun dels àmbits pels que cobren.
De nou, la nit de les eleccions i, amb sort, el dia següent a aquestes, tornarem a sentir el mateix discurs buit d’intencions en tots els partits polítics i per boca dels seus líders, destacant la baixa participació, ‘prometent’ prendre nota, tot i que ho deuen fer en un post-it que a la primera ventada se l’emportarà fins a la terra dels oblits.

.