Justícia, aquella gran desconeguda

Llegint el diari Avui+ em trobo amb la següent noticia: Dos joves ingressaran a la presó per intentar abatre el toro d’Osborne del Bruc.

Resumint molt breument, resulta que els volen imposar una multa de 192 euros i aquests no tenen intenció de pagar-la i si no ho fan, hauran d’anar a la presó durant vuit dies.

Quedo de pasta de moniato. Certament si ara em punxen un em treuen sang.

Ara tinc més clar que mai (cada dia que passa ho tinc una mica més, però avui he fet un pas de gegant) de que en aquest país i en aquest l’estat en el que vivim no existeix allò que s’anomena justícia. O si més no, aquesta no és igual per a tothom, és a dir, ve a ser el mateix, no existeix per aquesta desigualtat.

Posem-nos en situació: si algú, per posar un nom a l’atzar, diguem-li Fèlix Millet, roba a una entitat privada vint milions (20.000.000) d’euros (o més), aquesta persona no te perquè anar a la presó, ara bé, si una altra persona es nega a pagar una multa de cent noranta-dos (192) euros, aquests sí que han d’ingressar-hi, al ser una sanció judicial.

En altres paraules ens estan dient: les entitats privades poden ser són robades i menystingudes, que s’hi fotin fulles i els lladres, poden marxar tranquil•lament cap a casa, sigui quina sigui la quantitat estafada. Ara bé, si qui no cobra és l’estat, per ridícula que sigui la quantitat, el multat –que no lladre- ha de ‘pagar pels seus crims’.