Revista digital EL SABALLUT

dimecres, 17 de juny de 2009

Passa de taca d'oli



Que els bancs no s’atreveixin a concedir crèdits per culpa de la crisi, te un sentit, que ni tan sols tinguin diners, passi, però que sí que en tinguin per concedir crèdits al Reial Madrid per pagar a dos treballadors, això ja passa de taca d’oli.
L’estat espanyol, com la resta del món, està sota mínims, amb una de les pitjors crisis econòmiques de la història, però aquesta entitat ha aconseguit, entre una cosa i l’altra, uns 300 milions d’euros (no em demaneu la conversió a pessetes) per pagar el traspàs de Kakà i Cristiano Ronaldo als respectius clubs d’on provenen i posteriorment pagar-li els seus respectius sous. Recordareu que Kakà és ‘mileurista’, tot i que no per mes, sinó per hora! I Cristiano Ronaldo? Es veu que encara no està pactat, però sí que han dit que serà el jugador més ben pagat del planeta... evidentment això vol dir que cobrarà més que el propi Kakà.
Sincerament no entenc com no els fa vergonya. Tant als directius del club blanc, com als mateixos jugadors. Perquè a mi em fa vergonya aliena saber que aquesta gent cobraran en un any una quantitat de diners que serviria per donar de menjar a mitja Àfrica, per no dir a tota la població d’Àfrica sencera.
El Reial Madrid i el seu entorn, al contrari, estan d’allò més contents, perquè ara tenen als que diuen que són els millors jugadors del món.
Però tornant a l’inici, hom es pregunta: com és que aquesta entitat ha aconseguit aquests crèdits tan elevats?
La resposta només pot ser una: especulació immobiliària.
D’acord que va molt a la baixa el tema immobiliari, però segueix sent molt car comprar-se un pis (ni que sigui de 75 metres quadrats).
Els terrenys on actualment hi ha l’estadi Santiago Bernabéu tenen tota la pinta de poder ser requalificats i posteriorment venut per tirar a terra l’anomenat estadi i fer-ne pisos, locals comercials... el que convingui.
És evident que un banc o una caixa mai dels mais concedeix un crèdit si no és amb avals de pel mig i quin millor que aquests terrenys?
Que no pateixin els aficionats madridistes, segons sembla (es diu, es parla, es comenta...), ja hi ha un espai poc menys que reservat per a la construcció d’un nou estadi.
Tot això, per posar-li un llacet, cal tenir en compte que l’actual president del Reial Madrid és un constructor.
És massa rebuscat? Massa simple? Massa opulent? De tot i força.

Per tant, ja sabeu, si no teniu diners i en necessiteu, feu-vos presidents d’un club de futbol, fitxeu jugadors amb diners que no teniu però que us deixaran els bancs i com que deureu aquests diners als bancs, sempre pel bé del club, us veureu obligats a vendre l’estadi on juga el vostre equip (ep! Assegureu-vos que és de propietat i no municipal i que el batlle del vostre poble o ciutat sigui prou amiguet com per requalificar els terrenys on es troba) i a partir d’aquí només es tracta de trobar uns altres terrenys, a poder ser que no valguin res, on construir-hi vosaltres mateixos un estadi nou, que evidentment cobrareu per construir-lo i llestos. El club tindrà els millors jugadors i un estadi nou i vosaltres haureu fet una obra que us haurà aportat uns bons calerons. El negoci rodó. O no?