Revista digital EL SABALLUT

dimecres, 11 de març de 2009

La tossudesa dels nacionalistes


Per aquells qui no us n’haureu assabentat, de ben segur que haureu estat molts, aquest passat dissabte es va portar a terme una manifestació pels carrers de Brussel·les, capital política europea, per reclamar el dret a decidir del poble de Catalunya.
Segons el col·lectiu Deu Mil es va aconseguir arribar a la xifra, tot i que segons la policia belga es va quedar molt lluny: 3000. Els valls de números es viuen també a Europa.
Perquè apunto que molts no us n’haureu assabentat? Bé, si seguiu aquest bloc sí que ho sabíeu, és evident, però per la gran majoria del poble català va passar absolutament inadvertit. El motiu és molt simple: els mitjans de comunicació del país no van voler fer-se’n ressò. Ni tant sols els públics.
Això és, clar i català, obviar un tema que toca directament el nostre país, amagar la realitat, una realitat que afecta als catalans, agradi o no. Ni TV3 (la de qui?) ni Catalunya Ràdio en va fer cap mena de seguiment. Evidentment per obra i gràcia del PSC, o millor dit: PSOE a Catalunya.
Una més, de tantes, que demostra que el partit del president de la Generalitat de Catalunya no tant sols no vol escoltar ni sentit a la gent del poble quan es manifesta i el que és pitjor, no vol que els demés en tinguin constància, que sàpiguen el que vertaderament passa al nostre país.
De fet no és quelcom que ens hagi d’estranyar, ja que el seu partit (el PSOE, no us equivoqueu) és el que prohibeix manifestacions al país basc i fins i tot allò tan democràtic com és el dret a votar als mateixos bascos (els únics que ho van intentar, tímidament, això sí) per decidir si volien continuar formant part d’espanya o no.

I és que ja ho deia Josep Pla: el que més s’assembla a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres. També te nassos que precisament Josep Pla sigui l'autor d'aquesta frase.

Mentrestant, la directiva del meu propi partit segueix encobrint a qui permet que això succeeixi... i així ens va.
Que no m’aplaudeixin els convergents, si aquí han vist tirar una pedra a la teulada, ja que ells, tan nacionalistes que són, no se’ls ha vist el pèl per Brussel·les. Serà que el tema no els interessa.

Tot i així, els nacionalistes i independentistes hem de continuar lluitant, buscant amistats internacionals (com podria ser la de la Casa Blanca, segons va deixar a entendre Hillary Clinton) i també, amb perseverança dins el propi país, per fer entendre que la nostra vida, fora d’espanya és necessària si volem mantenir les nostres tradicions, la nostra llengua... en resum si volem continuar essent catalans.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Manel,
Home, qui no ha vist convergents per Brusselles és que anava borni o encegat. De llarg, de llarg, de llarg, els enquadrats en algun lloc que estaven en major nombre.

Agradi més o menys, la realitat va ser aquesta.

Salutacions cordials,
Andreu

Andreu ha dit...

Perdò,

L'Anònim precedent era jo.

Ha estat una errada enviar-ho abans de posar el remitent.
Andreu

Manel Escribà ha dit...

Benvolgut Andreu,

possiblement no m'hauré explicat bé i m'ho poses en safata per intentar explicar-me una mica millor:

El que m’irrita del CiU és aquesta ambigüitat que sempre ha mantingut, de ser nacionalista però fins a cert punt, com aquell qui diu, per no ofendre. Així ha estat sempre.
N’estic convençut que hi havia Convergents a Brussel•les, però en va donar suport explícitament el partit? (Ho pregunto perquè no ho sé, com ja he explicat en un altre article, vaig passar dues setmanes en les que no vaig estar en aquest món.)
El més explícit que li he sentit mai a un dirigent de CiU sobre la independència, ha estat a en Felip Puig quan va dir quelcom similar a ‘no en parlem quasi mai, hi pensem tot sovint i hi treballem cada dia’.
De ben segur que dins la federació hi ha independentistes, perquè em consta, en conec a més d’un, però pel que fa a la cúpula ja se sap que compten amb aquesta ambigüitat per fer el seu camí, tot i que ningú te clar on porta.

El que em sembla poc menys de jutjat de guàrdia és que en Tremosa digués que no hem de portar els nostres problemes a Brussel•les... un altre punt d’ambigüitat. Si jo tinc un problema i sé que sol no el podré resoldre, és lògic que busqui aliats, oi?

Salut!

Albert ha dit...

L'ambiguitat de CIu , es quelcom ja es és dona al mateix carnet, més no és pas una bicefàlia, potser és una tricifalia...hi ha de tot tipus...catalanistes, espanyolistes i independentistes....ja veus...estàn divertits....
Per cert el tractament del tema dels 10mil, patètic per part de tv3, mai farem res amb el partit andalusista de catalunya instal-lat al poder....desgràciadament gràcies als nostres il-luminats d'ERC