Revista digital EL SABALLUT

divendres, 20 de juny de 2008

El català a les universitats


Quelcom tan obvi com que un professor ha de saber la llengua nativa d'allà on exerceix, aquí ho tenim "quasi" acceptat des d'aquesta mateixa setmana.

Això ens demostra quina mena de país som, on hem de demanar poc menys que permís perquè un professor tingui un nivell "C" de català.
Un aspirant a professor tindrà fins a dos anys de termini per demostrar que ha assolit aquests coneixements i, tot i així, hi haurà certes excepcions.
La norma ha estat presa de manera diferent segons en quina universitat. Mentre que la U.B. ja reclamava aquesta mesura des de l'any 2004, mentre que la U.A.B. s'ha desmarcat i diu que no l'aplicarà.
Copio textualment de la noticia publicada al diari Avui:
La vicerectora d'Assumptes Acadèmics de la UAB, Maria Dolors Riba, ha assegurat avui, en declaracions als periodistes, que el coneixement del català no hauria de ser un requisit per entrar a la universitat, encara que sí que està d'acord amb el fet que es demani al professor que sigui competent en aquest idioma després d'un termini de temps determinat. "Les universitats han d'elegir els professors en funció del seu talent i si exigim el català com a requisit per concursar a una plaça estem reduint l'univers de professors amb talent que estaran disposats a venir", ha advertit Riba.
[...]
"Hi ha molts professors que dins de l'aula utilitzen el castellà perquè se senten més còmodes a l'hora d'impartir la seva matèria, però que després en les seves relacions directes amb els estudiants utilitzen sense problemes el català", ha assegurat la vicerectora.
Que m'ho expliquin una altra vegada i més a poc a poc... és a dir que, segons Maria Dolors Riba, un professor ha de dominar la llengua, però no fa falta saber-la escriure correctament (?). La vicerectora de la UAB ens diu que els mestres no fa falta que aprenguin (?). On ha quedat allò de el saber no ocupa espai i frases lapidàries per l'estil?
Per altra banda, ja em perdonaran aquells qui per tot diuen que s'ha de ser flexible i benèvol, però si jo marxo fora de Catalunya, difícil ho tindria per impartir classes en català perquè m'hi sento més còmode.
Estic d'acord en que hem de mirar de tenir els millors mestres del món, però espero que aquests, si volen viure d'un sou pagat pels catalans, perquè no deixa de ser una feina remunerada i si venen aquí és perquè se'ls hi paga millor que a un altre lloc, què menys que aquests dominin l'idioma.
Malament anem si els mestres no volen o no tenen ganes d'aprendre i més encara si nosaltres mateixos no som capaços d'exigir a aquests mestres que sàpiguen el nostre idioma.
En resum, hem de tenir una mica més d'amor propi i de procurar que, de mica en mica, siguem un país normal, on els mestres imparteixen coneixements en l'idioma autòcton.