Revista digital EL SABALLUT

dilluns, 30 de juny de 2008

Clar i català (o dir el que un pensa)


Perquè després diguin que aquest és un país normal...

Si un te una opinió, pel que sembla, se l'ha de reservar. Només val si és en la barra d'un bar.

És el que m'estic trobant després d'una entrevista pel Diari de Sabadell, en la que exposava que no volia que guanyés la selecció espanyola de futbol i el perquè.

No han estat poques les mostres de suport, com tampoc ho has estat de les rebuig. Afortunadament totes han estat molt respectuoses, però no deixo de notar un cert recel en moltes d'elles... en les que no estan d'acord amb mi, evidentment.
Crec que estaria molt bé que hom podés dir el que pensa, sempre i quan es respectés a tothom, però tot i estar al segle XXI, en una societat en plena majoria d'edat, continua sent tabús certs temes que només es poden parlar d'amagatotis.
Quin camí ens queda si no podem dir el que pensem sense por a exposar-nos a una lapidació?

1 comentari:

Braquer ha dit...

Ja és hora de dir tal i com pensem les coses, d'aquí prove el terme llibertat d'expressió. Cadascú pot opinar sent respectat i alhora respectar. En un món ple d'idees és massa fàcil no està d'acord, simplement hem d'escoltar, entendre i pensar.