Més d’un i de dos no entendran, o no entendrien, el títol d’aquest article.
Es diran: com que el futbol català està malament? Si el FC Barcelona ha guanyat la lliga!
Cert, però fora d’aquest club, què hi trobem?
Per la majoria ni tant sols s’han arribat a plantejar que hi pugui haver vida després del Barça, però creieu-me: n’hi ha. Si més no, de moment.
A part dels dos grans equips catalans, de l’area metropolitana, trobem dos equips catalans més a Segona Divisió A, el Nàstic de Tarragona i el Girona.
Aquest últim tindrà molts problemes per mantenir la categoria a final de temporada. No pels punts en joc, sinó als despatxos. Els deutes dels gironins els estan deixant a la corda fluixa.
Si baixem una categoria més, a Segona Divisió B, malauradament trobarem a un Sant Andreu en fases d’ascens... malauradament perquè no ha estat capaç de superar la Ponferradina (de Ponferrada – Lleó) i ha anat a parar a una repesca a la que hi arriben amb el cap cot.
El FC Barcelona Atlètic, per la seva part, passa la primera eliminatòria i possiblement es creixerà per la segona. Cal recordar que, en cas de superar-la, n’hi haurà una tercera.
Per tant, ara mateix tant Barcelona Atlètic con Sant Andreu estan a la mateixa situació, només que els andreuencs hi arriben després de perdre l’eliminatòria, mentre els culés hi arriben després d’haver guanyat la seva.
Deixem a Sant Andreu i Barcelona Atlètic entre la Segona A i la B i anem als qui segur que estaran a Segona B la temporada vinent... sempre i quan no hi hagi descensos inesperats de despatxos.
Per darrera dels dos anomenats, el tercer millor equip català de la categoria ha estat el meu Sabadell... tot i ser desens. Per darrera hi trobem el Lleida, Badalona i Gramenet. El filial perico, després d’una eliminatòria de permanència no ha assolit aquest objectiu i la temporada 2010/11 la militarà a Tercera, tot acompanyant als qui ja van descendir directament: Gavà i Terrassa.
Amb aquest resum doncs trobem que en les tres primeres categories estatals hi ha un total de set clubs, amb vuit equips. Vuit equips de les seixanta-dues places possibles. Percentualment no arriba ni al 13%, molt per sota del que hauria de ser.
Qui cregui que al futbol català només compta el FC Barcelona, no va del tot mal encaminat. Qui cregui que actualment el futbol català és un desert i que alguna cosa s’ha de fet, te tota la raó del món.
.
Es diran: com que el futbol català està malament? Si el FC Barcelona ha guanyat la lliga!
Cert, però fora d’aquest club, què hi trobem?
Per la majoria ni tant sols s’han arribat a plantejar que hi pugui haver vida després del Barça, però creieu-me: n’hi ha. Si més no, de moment.
A part dels dos grans equips catalans, de l’area metropolitana, trobem dos equips catalans més a Segona Divisió A, el Nàstic de Tarragona i el Girona.
Aquest últim tindrà molts problemes per mantenir la categoria a final de temporada. No pels punts en joc, sinó als despatxos. Els deutes dels gironins els estan deixant a la corda fluixa.
Si baixem una categoria més, a Segona Divisió B, malauradament trobarem a un Sant Andreu en fases d’ascens... malauradament perquè no ha estat capaç de superar la Ponferradina (de Ponferrada – Lleó) i ha anat a parar a una repesca a la que hi arriben amb el cap cot.
El FC Barcelona Atlètic, per la seva part, passa la primera eliminatòria i possiblement es creixerà per la segona. Cal recordar que, en cas de superar-la, n’hi haurà una tercera.
Per tant, ara mateix tant Barcelona Atlètic con Sant Andreu estan a la mateixa situació, només que els andreuencs hi arriben després de perdre l’eliminatòria, mentre els culés hi arriben després d’haver guanyat la seva.
Deixem a Sant Andreu i Barcelona Atlètic entre la Segona A i la B i anem als qui segur que estaran a Segona B la temporada vinent... sempre i quan no hi hagi descensos inesperats de despatxos.
Per darrera dels dos anomenats, el tercer millor equip català de la categoria ha estat el meu Sabadell... tot i ser desens. Per darrera hi trobem el Lleida, Badalona i Gramenet. El filial perico, després d’una eliminatòria de permanència no ha assolit aquest objectiu i la temporada 2010/11 la militarà a Tercera, tot acompanyant als qui ja van descendir directament: Gavà i Terrassa.
Amb aquest resum doncs trobem que en les tres primeres categories estatals hi ha un total de set clubs, amb vuit equips. Vuit equips de les seixanta-dues places possibles. Percentualment no arriba ni al 13%, molt per sota del que hauria de ser.
Qui cregui que al futbol català només compta el FC Barcelona, no va del tot mal encaminat. Qui cregui que actualment el futbol català és un desert i que alguna cosa s’ha de fet, te tota la raó del món.
.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada