Revista digital EL SABALLUT

dijous, 22 de juliol de 2010

ERC s'esborra de Solidaritat Catalana


El projecte polític de l’expresident del FC Barcelona, Joan Laporta, inicia el seu periple sense massa suport per part dels partits polítics majoritaris. Parlo evidentment de Solidaritat Catalana.
ERC ja ha deixat clar que va a la seva, carregant les ‘culpes’ a CiU. Concretaré:

Davant la roda de premsa celebrada avui per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran, el portaveu nacional d’Esquerra, Ignasi Llorente, ha manifestat:

1. Esquerra és l’únic partit parlamentari que aposta per la construcció d’un Estat propi com així va quedar palès divendres passat en el Parlament, on només els 21 diputats d’Esquerra van votar favorablement la resolució que apostava per la independència. De fet, Esquerra és l’única garantia que en la propera legislatura hi haurà independentistes a la cambra catalana.

2. Esquerra entén que ara mateix el problema no són les persones i organitzacions que veiem la necessitat de celebrar un referèndum per la independència, sinó aquelles que no aposten per aquesta via negant la maduresa d’aquest poble per decidir lliurement el seu futur, com és el cas de CiU. Fins que CiU no mogui fitxa qualsevol proposta com la presentada avui és paper mullat.

3. Esquerra anima a tota la seva militància i persones simpatitzants a treballar per tal que el partit que porta 79 anys defensant la justícia social i la llibertat nacional continuï sent la força decisiva i sòlida de l’esquerra independentista.

Per cert que CiU encara no ha comentat absolutament res. Molt en la línia d'Artur Mas i companyia: si no m'interesa, callo.
Amb aquestes vistes és evident que ni Bertran, ni López Tena han parlat amb els seus respectius partits abans de presentar la proposta. Em queda el dubte de si Laporta ho ha fet amb Reagrupament, que és on tothom sembla col•locar-lo.

Òbviament és una proposta que arriba tard, tot s’ha de dir; d’ara i fins a la tardor, que és per quan hi ha eleccions, difícilment algú es posarà d’acord. I més tenint en compte que no hi ha voluntat per fer-ho per part de ningú, parlem clar... i ja ni comento que algú pensi en perdre's les vacances pensant en el futur del país, això seria poc menys que sacrilegi.

Amb tot això no vull dir que sigui una mala idea, ni molt menys. Estic dient que no hi ha aquesta voluntat per part dels polítics (i concreto: dels polítics que viuen de les butaques que ocupen actualment), per arribar a aquest possible pacte.
Si ho preferiu, i en una versió una mica més poètica, podríem dir que tots els partits que estan ‘convocats’ a Solidaritat Catalana creuen tenir la senyera en propietat, tot pensen que els demés s’equivoquen i ells són els únics que tenen la raó, pel que se’ls ha de seguir a ells i no són ells qui han de seguir ningú.
Aquesta versió més poètica ens porta al mateix punt: tothom vol portar la veu cantant, pel que la divisió encara és més palesa.

Tan de bo algun dia tots plegats s’adonin que degut al seu egocentrisme el que acaben per destruir és la voluntat que, presumiblement, tots ells defensen: la llibertat del poble català.
.

2 comentaris:

Josep Llorenç i Blat ha dit...

Bona nit,

dieu que "algun dia tots plegats s’adonin que..."; no crec que sigui algun dia, de debò crec que és avui mateix. No tenen cap dubte que el seu enemic és el que tenen més a prop, el que tenen al costat mateix.

Cap d'aquests partits exigeix d'igual manera quan tracta amb els espanyols del PSOE o del PP. Els hi tenen respecte, el respecte de la por a la represàlia que van aguantar els seus pares i mares, durant anys i anys. De fet, sí que fan governs de coalició o aproven pressupostos, sense dificultats morals.

Són partits de categoria espanyola, de qui sempre poden treure algunes engrunes per sucar del pot; ara, a ca nostra, qui és aquest que em proposa què, a mi que sóc l'elegit per la meva mare per dirigir Catalunya.

Amb els de fora callen massa i amb els de casa ben fort que criden. Al meu germà li dic de tot i res de bo i al qui poc conec li respecto els maltractaments.

Són així. No són pas el que diuen són el que fan (Aristòtil ho va certificar d'aquesta manera, en parlar de com és la gent).

Salut, República de Catalunya i a reveure.

Albert B. i R. ha dit...

Era d'esperar. Cap dels partits amb representació parlamentària sembla capaç de portar-nos enlloc. Tenen por i ja estan contents amb la gestió de els engrunes de l'autonomia. Aquest moviment ha de servir per a ajuntar els voluntats dels que n'estem farts. No esperem que els que hi ha ara s'afegeixin. No ho faran.